Guillem IX de Poitiers
De Viquipèdia
Guillem VII de Poitiers, el Trobador (Guilhèm IX d'Aquitània e de Gasconha, Guilhèm VII de Peitieu; ? 1071 - Poitiers 1127), fou un noble occità, considerat el primer trobador en llengua occitana i comandant de la croada de 1101.
Taula de continguts |
[edita] Carrera militar
Duc d'Aquitània i de Gascunya (1086-1127) i comte de Poitiers (Guillem VII: 1086-1127), fill de Guillem VIII d'Aquitània i d'Hildegarda de Borgonya. Fou també un dels personatges més singulars del seu temps. Les seves possessions representaven més del doble dels dominis reials.
Aprofitant que Ramon IV de Tolosa, oncle de la seva muller, era a la primera croada, mentre el papa li reclamava que ell mateix se n'anàs a Terra Santa, s'apoderà del comtat de Tolosa el 1098 amb la seva esposa Felipa de Tolosa, filla i hereva de Guillem IV de Tolosa. El papa l'amenaçà d'excomunicar-lo i a la fi el 1100 evacuà el comtat. L'any següent anà a Terra Santa, amb un brillant i indisciplinat exèrcit, que fou totalment desfet pels turcs a Heraclea Cybistra en la batalla d'Heraclea Cybistra i tornà només amb sis companys; en tornà el 1103. El 1114 tornà a envair el comtat de Tolosa, on cometé nombroses espoliacions que li valgueren l'excomunió fins el 1117, que perdé novament el 1123.
El 1120, després de la conquesta de Saragossa col·laborà amb Alfons I d'Aragó a la batalla de Cutanda contra els almoràvits a Aragó amb sis-cents homes, i entre 1120 i 1123 amb els regnes de Castella i Lleó. Aleshores, tropes aquitanes participaren en un intent de conquerir Còrdova.
[edita] Vida privada
Es casà el 1089 amb Ermengarda d'Anjou, que repudià, i el 1094 amb Felipa de Tolosa, vídua de Sanç III d'Aragó, rei de Navarra i Aragó de qui se separà el 1116. Estigué unit irregularment amb Dangerosa, dita la Maubergeon, muller del vescomte de Châtellerault (Poitou), amb una dama tolosana, de qui tingué Ademar de Poitiers, que fou comte de Valentinès. Els seus biògrafs el titllen de llicenciós, despietat i faldiller. Es conta que va arribar a fundar una abadia a Niort per a reunir-hi totes les seves amants.
[edita] Obra poètica
És el trobador més antic de nom conegut. Hom en conserva onze poesies, que reflecteixen les seves desvergonyides facècies, l'oposició als poders de l'Església i activitats joglaresques esporàdiques. Algunes composicions cauen dins el corrent cortès amorós, i d'altres són esplais de tipus tavernari i obscè. De les seves onze cançons conservades, les sis primeres estan escrites en un llenguatge plàstic i brutal, i dirigides als guerrers i vassalls que l'acompanyaven a les seus correries bèl·liques i amoroses. La seva poesia apareix perfecta en la forma i amb un contingut ple de subtileses i d'intencions.
La poesia Farai un vers de dreit nien és d'una modernitat increïble per la meravellosa atmosfera de irrealitat i misteri que embolica tot el vers, fent de la negació un tema literari. Constitueix una elevada disquisició sobre sentiments contradictoris i un amor eteri i vague, bé que potser indica una actitud irònica envers una primitiva poesia amorosa i trobadoresca perduda. Els poemes Vl a X se situen en un context d'amor cortès en el qual la dama, elevada i fins a inaccessible, fa del cavaller el seu vassall. La cançó Xl expressa malenconioses consideracions sobre la proximitat de la mort. Les onze poesies són altres tantes peces mestres d'una actualitat permanent. Sovint prengué la forma i la melodia perduda dels rics himnaris litúrgics, especialment els produïts a Sant Marçal de Llemotges.
[edita] Bibliografia
- Bond, Gerald A., ed., transl. intro. The Poetry of William VII, Count of Poitier, IX Duke of Aquitaine, (Garland Publishing Co.:New York) 1982
- Duisit, Brice. Las Cansos del Coms de Peitieus (CD), Alpha 505, 2003
- Harvey, Ruth E. The wives of the 'first troubadour', Duke William IX of Aquitaine (Journal of Medieval History), 1993
- Meade, Marion. Eleanor of Aquitaine, 1991
- Merwin, W.S. Sir Gawain and the Green Knight, 2002. pp xv-xvi. New York: Alfred A. Knopf. ISBN 0-375-41476-2.
- Owen, D.D.R. Eleanor of Aquitaine: Queen and Legend
- Parsons, John Carmi. Eleanor of Aquitaine: Lord and Lady, 2002
- Verdon, J. La chronique de Saint Maixent, 1979.
- Waddell, Helen. The Wandering Scholars: the Life and Art of the Lyric Poets of the Latin Middle Ages, 1955
