Literatura neoclàssica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La literatura neoclàssica o il·lustrada és un moviment de la literatura del segle XVIII que segueix les convencions del neoclassicisme, és a dir reprèn els models grecs i llatins i intenta fer un art dominat per la raó, la mesura i l'harmonia. Per l'auge de la il·lustració com a moviment intel·lectual, pren força l'assaig com a gènere literari, ja que es veu la literatura com el vehicle òptim per transmetre idees. Hi abunden les reflexions morals i polítiques, així com l'afany divulgatiu.

Els autors més destacats del període són:

A finals del segle xviii sorgeix el preromanticisme, com a reacció contra la mesura neoclàssica, amb noms com el de Goethe i el moviment del Sturm un Drang alemany.