Enric Prat de la Riba i Sarrà
| Enric Prat de la Riba | |
|---|---|
 Retrat d'Enric Prat de la Riba com a President de la Diputació de Barcelona, obra de Josep Gallés i Malats |
|
|
President de la Diputació de Barcelona
|
|
| Mandat 2 d'abril de 1907 – 6 d'abril de 1914 |
|
| Precedit per | Joaquim Sostres i Rey |
| Succeït per | Joan Vallès i Pujals |
|
President de la Mancomunitat de Catalunya
|
|
| Mandat 6 d'abril de 1914 – 1 d'agost de 1917 |
|
| Precedit per | Càrrec nou |
| Succeït per | Josep Puig i Cadafalch |
|
|
|
| Naixement | 29 de novembre de 1870 Castellterçol |
| Mort | 1 d'agost de 1917 (als 46 anys) Castellterçol |
| Partit polític | Lliga Regionalista |
| Parella | Josepa Dachs i Carné |
| Professió | Advocat, escriptor i polític |
| Religió | Catòlica |
Enric Prat de la Riba i Sarrà (Castellterçol, 29 de novembre de 1870 - 1 d'agost de 1917)[1], advocat i periodista, fou el primer president de la Mancomunitat de Catalunya (1914 – 1925) i un dels principals artífexs del ressorgiment del sentiment nacional català del segle XIX.
Participà en la redacció i aprovació de les Bases de Manresa i, com a escriptor, la seva obra cabdal és La nacionalitat catalana.
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
Fill de propietaris rurals originaris de Can Prat de la Riba, de Bigues, els seus pares foren Esteve Prat de la Riba i Magarins i Maria Sarrà i Rosàs.
Inicià els seus estudis secundaris a Barcelona, on es llicencià en Dret l'any 1893. El 1894 es doctorà a Madrid amb la tesi La ley jurídica de la industria (Barcelona, 1898).
Va ser membre de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació, de Barcelona, i autor de nombrosos articles publicats a la Revista Jurídica de Catalunya.
Obra política [modifica]
L'any 1887 havia ingressat al Centre Escolar Catalanista, d'on va sorgir una de les primeres definicions del catalanisme. El 1890 en fou escollit president i en el discurs presidencial hi afirmà:
| « | Vinc a parlar-vos de la pàtria catalana, que, petita o gran, és l'única pàtria nostra [...] | » |
| — Enric Prat de la Riba, Discurs presidencial al Centre Escolar Catalanista, 1890 | ||
L'any 1892 va ser secretari de l'assemblea que va redactar les Bases de Manresa, document que fixava les bases per la devolució de les Constitucions catalanes.
Defensor del dret català, també ho fou de la llengua catalana. Va tenir diversos càrrecs de responsabilitat dins de la Unió Catalanista. Com a mobilitzador de la consciència catalanista, va elaborar manifestos de la Unió, entre els quals destaca el Missatge al Rei dels Hel·lens l'any 1897, pel qual fou processat.
Així mateix, com a divulgador i pensador catalanista va escriure Compendi de la doctrina catalanista, Compendi de la Història de Catalunya i va impulsar el diari La Renaixença. Cooperà activament en el moviment dels Jocs Florals i participà al I Congrés Internacional de la Llengua Catalana el 1906.
Des del 1899 va impulsar un corrent polític catalanista, primer al Centre Nacional Català i després a la Lliga Regionalista. També és autor de l'obra referencial La nacionalitat catalana, escrita el 1906. També va donar suport a l'intervencionisme de la Lliga a la política espanyola; una mostra és la redacció del manifest Per Catalunya i per l'Espanya Gran (1916). I El ahorro propio de los catalanes (1916).
Obra institucional [modifica]
Prat de la Riba va ser president de la Diputació de Barcelona i com a tal el 18 de juny del 1907 va fundar l'Institut d'Estudis Catalans a partir d'una proposta sorgida del I Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Impulsà la creació de la Mancomunitat de Catalunya, de la qual va ser el primer president, el 6 d'abril del 1914, fins a la seva mort.
Prat de la Riba va saber unir esforços i iniciatives diverses: tot i que la promotora del projecte era la Lliga Regionalista, sense el suport del catalanisme republicà d'esquerra i dels catalans dels partits dinàstics espanyols no s'hauria aconseguit la unanimitat que va propiciar que, a finals de 1913, el Govern d'Espanya aprovés un reial decret que autoritzava les diputacions provincials a mancomunar-se amb finalitats exclusivament administratives.[2]
En el seu discurs inaugural després de ser escollit president de l'Assemblea de la Mancomunitat de Catalunya el 6 d'abril de 1914 a Barcelona, Prat de la Riba va destacar la importància del que s'havia aconseguit: «La Mancomunitat clou un període que comença amb la caiguda de Barcelona, amb el Decret de Nova Planta [...] i n'inicia un altre, que és el demà [...]», recordant que feia dos-cents anys que Catalunya havia perdut l'autogovern.[2]
En l'àmbit de la llengua, Prat de la Riba va fer una crida a la unitat i a la disciplina dels catalans per les Normes ortogràfiques i, en conseqüència, les corporacions locals van adoptar la nova ortografia.[3]
Prat de la Riba serví Catalunya des del «seny ordenador»[4] que el portà a la creació d'un gran nombre d'infraestructures, d'institucions cíviques i culturals, malgrat les adversitats polítiques i econòmiques que hagué de suportar, així com la salut precària que li llevà la vida en plena maduresa creativa.
Vegeu també [modifica]
Referències [modifica]
- ↑ Balcells, Albert. Institut d'Estudis Catalans. Puig i Cadafalch i la Catalunya contemporània, 2003, pàg. 214. ISBN 8472837025 [Consulta: 20 maig 2010].
- ↑ 2,0 2,1 «Centenari de la Mancomunitat de Catalunya (1914 - 1925)». Tricentenari del 1714 (Generalitat de Catalunya). [Consulta: 27 abril 2013].
- ↑ «Publicació de les Normes ortogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 maig 2013].
- ↑ Jordi Pujol, Memòries (Edicions Proa, 2007) ISBN 978-84-8437-045-1
Bibliografia [modifica]
- Ollé i Romeu, Josep Maria (1995). Homes del catalanisme. Bases de Manresa. Diccionari biogràfic (1a edició, pàg. 197-200). Barcelona: Rafael Dalmau, Editor. ISBN 84-232-0484-7.
- Jordi Penarroja, Ramon Cotrina, Fermin Jerez, "Prat De la Riba, reconstructor de la nacionalitat", (Col·leccio Personatges catalans de tots els temps) Barcelona, Editorial Blume, 1980, 94 pàgines, ISBN 84-7031-257-X
- Santamaria Balaguer, Francesc Xavier. «Prat de la Riba i la institucionalització d'un model de cultura catalana: l'obra cultural i pedagògica» p. , 2010. [Consulta: 19 d'abril de 2012].
- Grau Mateu, Josep. La Lliga Regionalista i la llengua catalana, 1901-1923. Universitat Pompeu Fabra, 2004, p. . ISBN 8468868337 [Consulta: 19 d'abril de 2012].
Enllaços externs [modifica]
| Precedit per: Joaquim Sostres i Rey |
President de la Diputació de Barcelona 1907 – 1914 |
Succeït per: Joan Vallès i Pujals |
| Precedit per: Nou càrrec |
President de la Mancomunitat de Catalunya 6 d'abril de 1914 – 1 d'agost de 1917 |
Succeït per: Josep Puig i Cadafalch |
