Anacreont

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bust romà d'Anacreont al Museu del Louvre.
Per al planeta fictici Anacreont, vegeu la llista de planetes de la Saga de La Fundació

Anacreont (Anacreon, Ἀνακρέων) (ca. 573 aC - ca. 488 aC) fou un poeta líric grec nascut a Teos, Jònia. Va viure de jove a Teos i més tard a Abdera, quan Teos fou conquerida pel general persa Harpagos vers el 540 aC.

Després va anar a Samos on el tirà Polícrates el va protegir i Anacreont li va escriure força cançons. A la mort del tirà (522 aC) va anar a Atenes convidat pel tirà Hiparc, i es va trobar amb Simònides i altres poetes que el tirà havia reunit al seu entorn. Va destacar la bellesa de Críties, fill de Dròpides. Després de la caiguda d'Hiparc les notícies desapareixen (514 aC) però la tradició diu que va morir amb 85 anys (vers el 478 aC) a algun lloc d'Àtica. Els atenencs li van erigir una estàtua a l'Acròpoli. A l'epitafi de Simònides sembla indicar que va ser enterrat a Teos on hauria tornat després del 514 aC (però una tradició diu que en va fugir altre cop un temps després d'esclatar la revolta jònica, vers el 495 aC).

Es conserven 170 fragments dels seus poemes. La seva poesia, condicionada per l'acceptació de les tiranies, trasllada al domini jònic la lírica monòdica eòlia; abomina la guerra i canta al vi i a l'amor, tant homosexual com heterosexual; a l'obra sobresurt la ironia i un fort erotisme reflectit amb delicadesa i preocupat per la mesura. Juntament amb Safo i Alceu, és un dels tres grans lírics monòdics de la Grècia antiga.