Terenci

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Terenci (desambiguació)».
Terenci
en llatí Publius Terentius Afer
Naixement c. 184 aC/194 aC
Cartago
Defunció 159 aC
?
Conegut per Comediògraf

Publi Terenci Àfer conegut com Terenci (Cartago c. 184 aC - ? 159 aC) fou un comediògraf en llatí d'origen berber.[1]

Taula de continguts

[modifica] Biografia

Suetoni, en la Vida de Terenci, obra perduda però recollida pel gramàtic Donat, parla de la vida del poeta llatí.

Nascut a Cartago el 184 o 194, Terenci fou fet esclau quan encara era un infant. També el seu sobrenom Afer era el que es donava als africans. Aviat fou venut o regalat al senador romà Publi Terenci Lucà. Gràcies al seu talent i a la seva bellesa, que impressionaren fortament el seu mestre, va rebre una educació d'home lliure i fou ràpidament manumès i prengué els noms del seu antic amo, com era costum entre els lliberts. Va tenir una filla que va casar-se amb un cavaller romà.

Havent estat acollit dins l'alta societat aristocràtica, Terenci fou protegit pels Escipions, el “cercle” dels quals comprenia Publi Corneli Escipió Emilià, Gai Leli el Sabi, Luci Furi Filus... De bell antuvi començaren a circular insídies sobre la identitat del veritable autor de les comèdies de Terenci.

Escrigué obres més literàries que centrades en la representació, dirigides a un públic frisós d'hel·lenisme. Aquest caràcter de les seves obres feia possible que algunes d'elles fossin representades diverses vegades, en contra del que era habitual en el teatre romà. Això li valgué tota mena de dificultats, no només amb el públic, en ocasió de les representacions, sinó també amb la crítica oficial i, en particular, amb Lavini Lusci, president del collegium poetarum, que omplí Terenci de recriminacions.

La seva carrera fou molt breu. Després d'haver presentat les seves comèdies a Roma, el 160 aC va partir cap a Grècia per a cercar-hi motius d'obres inèdites. Allí traduí, sembla, 108 comèdies de Menandre d'Atenes. Però a partir de l'any 159 aC, quan decidí tornar de Grècia, no se'n sap res més, d'ell. La seva vida sembla interrompre's en aquell moment, quan tenia 25 o 35 anys. S'han formulat dues tesis:

  • Terenci hauria naufragat a la mar, a la badia de Leucata.
  • Terenci, desesperat per la desaparició dels seus manuscrits, hauria mort d'aflicció a Stymphale, a Arcàdia.

[modifica] Obres

  • Andria
  • L'Eunuc
  • La sogra (Hecyra)
  • El turmentador de sí mateix (Heautontimoroumenos)
  • Formió
  • Els germans (Els Adelphi)

[modifica] Cites

  • « Homo sum ; humani nil a me alienum puto » : « Sóc un home i res del que és humà m’és aliè » (L'Heautontimoroumenos, v. 77).
  • « Quot homines, tot sententiae » : « Tants homes, tantes opinions ». (Formió, v. 454)
  • « Obsequium amicos, veritas odium parit » : « La complaença fa els amics, la franquesa engendra l'odi ». (L'Andria, v. 68).
  • « Sine Cerere et Libero, friget Venus » : « Sense Ceres i Bacus, Venus agafa fred ». (L' Eunuc)
  • « Ovem lupo commisit » : « Has confiat l'ovella al llop ». (L' Eunuc)

[modifica] Bibliografia en català

  • TERENCI. Comèdies, vol. I: Àndria. El botxí de si mateix. Traducció: Pere Coromines i Joan Coromines. Col·lecció Fundació Bernat Metge (Literatura llatina) n. 80
  • TERENCI. Comèdies, vol. II: L'eunuc. Traducció: Pere Coromines i Joan Coromines. Col·lecció Fundació Bernat Metge (Literatura llatina) n. 120
  • TERENCI. Comèdies, vol. III: Formió. Traducció: Pere Coromines i Joan Coromines. Col·lecció Fundació Bernat Metge (Literatura llatina) n. 127
  • TERENCI. Comèdies, vol. 4: La Sogra. Els germans. Traducció: Joan Coromines. Barcelona, 1960. Col·lecció Fundació Bernat Metge (Literatura llatina) n. 134

[modifica] Notes

  1. Susan Raven, Rome in Africa p122, Routledge, 1998

[modifica] Enllaços externs

Eines personals
Espais de noms
Variants
Accions
Navegació
Comunitat
Imprimeix/exporta
Eines
En altres llengües