Les mil i una nits

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Les mil i una nits
Autor Diversos
Títol original ألف ليلة وليلة Alf layla wa-layla (àrab), هزار و یک شب, Hazār-o yak shab (persa)
Traductor Antoine Galland (al francès)
Margarida Castells i Dolors Cinca (al català)
País Tradició àrab, persa, índia, turca, egípcia i mesopotàmica
Llengua Àrab
Gènere Folklore
Data de publicació Segle XIV
ISBN 978-84-8256-180-6

Les mil i una nits (en àrab, ألف ليلة وليلة, Alf layla wa-layla; en persa, هزار و یک شب, Hazār-o yak xab ) és el nom que rep una antologia de contes orientals compilats de la tradició oral de l'Índia, Egipte i Pèrsia, encara que hi ha relats que són adaptacions de contes d'altres cultures properes. El nucli d'aquestes històries és format per un antic llibre anomenat Hazar Afsana (Els Mil Mites) (en persa هزارافسانه). El compilador i traductor d'aquestes històries a l'àrab fou, suposadament, Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Abdús al-Jahxiyarí, que visqué en el segle IX. La primera compilació aràbiga moderna, elaborada amb materials egipcis, es publicà al Caire l'any 1835.

Estructura[modifica | modifica el codi]

El sultà commuta la pena de Xahrazad.

L'estructura del llibre és una història que serveix de marc a totes les altres, un esquema molt comú en les antologies de relats breus fins al segle XX. La història marc és la següent: un soldà va sorprendre la seva dona quan l'enganyava amb un altre home. Furiós, va decidir que cada dia es casaria amb una noia verge de la noblesa, hi conviuria una nit i a la sortida del sol la mataria. Xahrazad va acabar amb aquesta successió de morts mitjançant el seu talent com a narradora; cada nit començava un conte que deixava inacabat fins a la nit següent. Així va aconseguir conservar la vida fins que el soldà va decidir quedar-se amb ella per sempre.

Són relats que sorgeixen l'un de l'altre, és a dir, en contar-ne un de sobte en sorgeix un altre i aquest altre crea un altre conte fins que acaba el primer, com caixes tancades en altres caixes. En el primer conte s'explica que el soldà Xahriar descobreix que la seva dona el traeix i la mata. Creient que totes les dones són igual d'infidels, ordena al seu visir d'aconseguir-li una esposa nova cada dia, alguna filla dels seus cortesans, i després matar-la al matí. Aquest horrible designi és trencat per Xahrazad, filla del visir. Ella trama un pla i el porta a terme: s'ofereix com a esposa del soldà i la primera nit aconsegueix de sorprendre el rei explicant-li un conte. El soldà s'entusiasma amb el conte, però la noia interromp el relat abans de l'alba i promet el final per la nit següent. Així, durant mil nits. Al final, ella dóna a llum tres fills i després de mil i una nits, el soldà commuta la pena i viuen feliços (amb el que es tanca la primera història, la de la pròpia Xahrazad).

Les històries són molt diferents, inclouen contes, històries d'amor, tragèdies, comèdies, poemes, paròdies i llegendes religioses musulmanes. Algunes de les històries més famoses de Xharazad circulen en la cultura occidental traduïts com Aladí i la llàntia meravellosa, Sindbad el marí i Alí Babà i els quaranta lladres ; però, Aladí i Ali Baba van ser afegits a la compilació en el segle XVIII per Antoine Galland que les va recollir d'escoltar d'un contista d'Alep a Síria i d'un manuscrit àrab d'origen sirià (la compilació de Galland comprèn només una quarta part del text original). En moltes històries es representen genis, esperits fantàstics, mags i llocs llegendaris que són barrejats amb persones i llocs reals; l'històric califa Harun al-Rasid és un protagonista usual. De vegades algun personatge dels contes de Xahrazad comença a explicar una història pròpia a altres personatges, i aquesta història pot incloure una altra història dins d'ella, cosa que resulta en una textura narrativa jeràrquica.

El reduït marc geogràfic en què es desenvolupa l'acció contrasta amb el gran nombre de personatges i esdeveniments que hi intervenen (des d'històries del rei Salomó d'Israel, dels reis de l'antiga Pèrsia i Mesopotàmia o d'Alexandre el Gran fins a les protagonitzades per musulmans —Mūsà ibn Nusayr i diversos califes i soldans—).

Així mateix, com ja s'ha indicat, els gèneres literaris utilitzats són nombrosos i variats, essent presents històries de tipus fantàstic, llegendes (sovint de l'Aràbia preislàmica, com la de Hātim al-Tā'ī), novel·la (cas de la història de 'Umar ibn al-Nu'mān i els seus fills), contes didàctics, humorístics (com el d'Abū-l-Hasan i el dorment despert), faules, etc. En els de temàtica pròpiament musulmana destaquen les influències iraquianes (cicle eròtic de Harūn al-Rašīd o el conte de Sindbad el marí), turques (el cicle d'Alí Babà) i de l'Egipte mameluc (narracions incloses entre els segles XII i XV).

Xahrazad (nom d'origen persa) és la narradora del llibre de contes àrab Les mil i una nits.

La història per capítols explica que el sultà Xahriar ("gran rei" en persa) es casava amb una una verge cada dia, i també que ordenava decapitar a l'esposa del dia anterior. Tot això ho feia en venjança, car va trobar a la seva primera esposa traint-lo. Ja havia ordenat matar a tres mil dones quan va conèixer a Xahrazad.

Malgrat les protestes del seu pare, Xahrazad va passar voluntàriament una nit amb el rei. Una vegada a les càmeres reials, Xahrazad li va demanar permís al sultà per acomiadar-se de la seva estimada germana, Dunyazad. A l'accedir a la seva petició i trobar a la seva germana, com secretament havia planejat Xahrazad, li va començar a narrar un conte durant tota la nit. Mentre Xahrazad narrava, el rei va romandre despert i també va escoltar amb sorpresa la primera història, i al final li va demanar una altra, però Xahrazad li va dir que ja no hi havia temps perquè s'estava fent de dia. Llavors ell la va perdonar, ja que semblava que la següent història que li havia d'explicar encara seria més emocionant.

I així el rei va conservar a Xahrazad viva mentre que demanava amb impaciència el començament de cada nova història, fins que, després de mil i una nits de diverses aventures, i ja amb tres fills, no només el rei havia estat entretingut sinó que també havia estat educat sàviament en la moralitat i l'amabilitat per Xahrazad, que llavors es va convertir en la seva reina. El nucli d'aquestes històries està format per un antic llibre persa anomenat Hezar-afsana o els Mil mites.

Temes i tècniques literàries[modifica | modifica el codi]

Les Mil i Una Nits i alguns dels seus contes fan ús de moltes tècniques literàries innovadores que els narradors dels contes utilitzen per a dotar-los d'un major dramatisme, suspens, o d'altres emocions. Com ja s'ha indicat, alguns d'aquests contes es remunten a l'antiga literatura persa, índia i àrab, mentre que d'altres són originals del llibre.

Història marc[modifica | modifica el codi]

Un exemple precoç de la història marc, s'empra en les Mil i Una Nits, on el personatge de Xahrazad narra una sèrie de contes per al Sultà Xahriar durant moltes nits. Molts dels contes narrats per Xahrazad són, alhora, el marc d'altres històries, com les de Sindbad el marí.

El concepte de la història marc es remunta a l'antiga literatura sànscrita, i es va introduir en la literatura persa i àrab a través del Pañcha Tantra.[1]

Història dins d'una història[modifica | modifica el codi]

"Les mil i una nits" és també, un dels primers exemples d'"història dins d'una història", tècnica que es remunta a les tradicions narratives perses i índies, més antigues, i que ja es troba en el mencionat Pañcha Tantra de l'antiga literatura sànscrita. Les Nits, però, millora al Pañcha Tantra de diverses maneres, sobretot en la forma en què s'introdueix una història. Al Pañcha Tantra, les històries es presenten com analogies didàctiques, amb la història marc referint-s'hi amb diferents variants de la frase "Si no ets acurat, el que ha passat amb el poll i la puça et pot passar a tu." A les Mil i Una Nits, aquest marc didàctic és la manera menys habitual d'introduir la història; sovint la introducció és més subtil, en concret com a resposta a les preguntes formulades en un conte anterior.[2]

Així mateix també hi trobem exemples d'"història dins d'una història dins d'una història", on la història general és narrada per un narrador desconegut, i en aquesta narració, les històries les explica Xahrazad. A la majoria dels contes de Xahrazad també s'hi expliquen històries, i fins i tot dins d'aquestes, encara n'hi ha d'altres. Aquest recurs es dóna particularment en el cas de "Sindbad el marí", història narrada per Xahrazad. En aquest conte Sindbad narra al seu torn les aventures dels seus set viatges a Sindbad el Bastaix. Aquesta tècnica també s'utilitza, amb gran efecte, en històries com "Les Tres Pomes" i "Els Set Visirs". En un altre conte narrat per Xahrazad, "El Pescador i el Geni", s'hi narra la "Història de Wazir i el Savi Duban", i a dins se n'hi expliquen tres contes més.

Visualització Dramàtica[modifica | modifica el codi]

La visualització dramàtica es pot definir com "la representació d'un objecte o personatge amb abundància de detalls descriptius, o la representació mimètica dels gestos i el diàleg de manera que una audiència pugui visualitzar o imaginar millor una escena". Aquesta tècnica es remunta a les Mil i Una Nits.[3] Un exemple d'aplicació d'aquest recurs el trobem en el conte de "Les Tres Pomes" (vegeu #Novel·la negra més avall).

El destí[modifica | modifica el codi]

Un tema comú en molts dels contes de les Mil i Una Nits és el destí. El cineasta italià Pier Paolo Pasolini va observar:[4]

« Cada conte de les Mil i Una Nits comença amb una 'aparença de destí' que es manifesta mitjançant una anomalia, i una anomalia sempre en genera una altra. Per tant, s'estableix una cadena d'anomalies. I com més lògica, ben lligada, i essencial sigui la cadena, més bella és la història. Per «bella» vull dir vital, absorbent i estimulant. La cadena d'anomalies sempre tendeix a tornar a la normalitat. El final de cada història de les Mil i Una Nits es compon d'una "desaparició" del destí, que s'enfonsa de nou a la somnolència de la vida quotidiana ... El protagonista de les històries és en realitat el propi destí. »

Encara que invisible, el destí pot ser considerat un dels personatges principals de les Mil i Una Nits.[5] Els trucs narratius que s'utilitzen sovint per presentar aquest tema són la coincidència,[6] la retrocausalitat, i la profecia autorrealitzada (vegeu #Anticipació més avall).

Anticipació[modifica | modifica el codi]

El primer exemple de la tècnica d'anticipació de designació repetitiva, que ara es coneix com "la pistola de Txékhov", es dóna a Les Mil i Una Nits. Aquesta tècnica es pot definir com "referir-se repetidament a algun personatge o objecte que sembla insignificant quan es menciona per primera vegada, però que torna a aparèixer més tard amb un fort impacte sobre la narració".[7] Un exemple notable es troba en el conte de "Les Tres Pomes".

Una altra tècnica d'anticipació que també s'empra per primer cop a Les Mil i Una Nits són els "patrons formals", és a dir l'estructuració dels esdeveniments, accions i gestos que constitueixen la narració i li donen forma; si es fa bé, aquesta estructuració permet al lector d'obtenir el plaer de discernir i preveure l'estructura de la trama mentre es va desenvolupant"[7]

Una altra forma d'anticipació és la profecia autorrealitzada, que es remunta a la història de Krixna a l'antiga literatura sànscrita. Diversos contes en les mil i una nits empren aquest recurs per prefigurar el que passarà, com una forma especial de prolepsi literària. Un exemple notable és "L'home arruïnat que es va tornar a enriquir mitjançant un somni", en la qual un home somia que ha d'abandonar la seva ciutat natal de Bagdad i viatjar al Caire, on descobrirà on es troba un tresor amagat. L'home hi viatja, però acaba a la presó, on li explica el seu somni a un policia. El funcionari es burla de la idea dels somnis premonitoris i li diu al protagonista que ell mateix va tenir un somni sobre una casa amb un pati i una font a Bagdad, on un tresor està enterrat sota la font. L'home reconeix el lloc com la seva pròpia casa i, després que se l'allibera de la presó, torna a casa i hi troba el tresor. Per tant, el somni premonitori no sols havia predit el futur, sinó que el somni era la causa que feia que s'acomplís la predicció. Es troben variants d'aquesta història posteriorment al folklore anglès (el firaire de Swaffham) i a "L'Alquimista" de Paulo Coelho.[8]

Una altra variació de la profecia que es compleix es pot veure a "La Història d'Attaf", on Harun al-Rashid consulta la seva biblioteca (la Casa de la Saviesa), llegeix un llibre a l'atzar, "es posa a riure i plorar i fa sortir el seu visir" Ja'far ibn Yahya. Ja'afar, pertorbat i molest fuig de Bagdad i va a Damasc, on viu un reguitzell d'aventures, amb l'Attaf del títol, i una dona amb qui al final Attaf es casa. Després de tornar a Bagdad, Ja'afar llegeix el mateix llibre que va fer plorar i riure en Harun, i descobreix que s'hi descriuen les seves aventures amb Attaf. En altres paraules, la lectura del llibre per part de Harun havia provocat les aventures que s'hi descrivien. Aquest és un exemple precoç de la causalitat inversa. Cap al final del conte, Attaf és condemnat a mort per un crim que no havia comès, però Harun, que sap la veritat perquè ha llegit el llibre, impedeix l'execució de la sentència i allibera Attaf. En el segle XII, aquest conte es va traduir al llatí per Petrus Alphonsi que el va incloure en el llibre Disciplina Clericalis,[9] junt amb les històries de Sindbad el Marí.[10] En el segle XIV, una versió de "La Història de Attaf " també apareix en la Gesta Romanorum i en el Decameró de Giovanni Boccaccio.[9]

Repetició[modifica | modifica el codi]

La repetició de paraules feta expressament en una determinada obra literària "expressa en general un motiu o un tema important a la història". Aquesta tècnica apareix per primer cop a les Mil i Una Nits, que connecta diversos contes en un cicle d'històries. Els narradors dels contes empren aquesta tècnica per tal de "agrupar els elements constituents dels cicles d'històries en un conjunt coherent".[3]

Així mateix s'empra un tema director, que és "la distribució dels conceptes i temàtiques recurrents amb motius moralistes entre els diversos incidents i els marcs d'una història. En un conte hàbilment elaborat, aquests dibuixos temàtics es poden organitzar per tal de posar en relleu la unificació de les principals tesis o idees que els esdeveniments dispars i diferents marcs tenen en comú ".[3]

Diferents variants de la història de la "Ventafocs", que tenen el seu origen en la història Rhodopis d'Egipte, figuren en les mil i una nits, entre elles "La Segona Història de Shaykh ", "EL comte de La Dama vella" i "Abdallah ibn Fadil i seus germans ", tots ells versen sobre el tema d'un germà petit assetjat per dos germans majors gelosos. A "Judar i els seus germans", s'aparta dels finals feliços de les variants anteriors, donant-li un tràgic final, amb el germà petit essent enverinat pels seus germans grans.

Sàtira i paròdia[modifica | modifica el codi]

Les Nits contenen molts exemples d'humor sexual. Alguns d'aquests passen la frontera de la sàtira, com en el conte anomenat "Ali amb el membre gran", que es burla de l'obsessió amb la mida del penis masculí.[11]

La repetició també s'usa com a artifici humorístic. Xahrazad continua un conte relativament seriós amb una versió humorística i més vulgar del mateix. Per exemple, "l'aventura del carnisser Warda amb la dama i l'Ós" és paral·lela a "La Filla del Rei i el Mico", "Harun Al-Rashid i les dues nenes esclaves" amb "Harun Al-Rashid i les tres nenes esclaves", i "L'àngel de la mort amb l'orgullós Rei i l'home devot" amb " L'àngel de la mort i el Rei ric". S'ha proposat que aquests parells de contes estan deliberadament destinats a ser utilitzats com a exemples d'auto paròdia,[12] encara que això suposa un major grau de control editorial per part d'un sol escriptor de la història que el que sembla indicar la col·lecció en el seu conjunt.

Narrador poc fiable[modifica | modifica el codi]

El recurs del narrador poc fiable s'utilitza en diversos contes de ficció medieval àrab dins les mil i una nits. En un conte, "Els Set Visirs", una cortesana acusa un fill del rei d'haver-la assaltat, quan en realitat ella no havia aconseguit seduir al noi (inspirat en l'Alcorà / història bíblica de Yusuf / Josep). Els set visirs intenten salvar la vida del príncep narrant set històries per demostrar la manca de fiabilitat de les dones, i la cortesana respon de nou per narrar una història per demostrar la manca de fiabilitat de visirs.[13] Aquest recurs també és present en els contes: "les Tres Pomes ", on s'empra per a generar suspens, i a "la Història del geperut", on s'empra per a generar humor.

Novel·la negra[modifica | modifica el codi]

La primera història de misteri coneguda[14][15] i història de suspens amb múltiples girs d'argument[16] i elements de novel·la detectivesca[17] va ser "Les Tres Pomes", també conegut com a Hikayat al-sabiyya 'l-muqtula ("El Conte de la Jove Assassinada"),[18] un dels contes narrats per Xahrazad a les Mil i Una Nits. En aquest conte, un pescador descobreix un bagul tancat molt pesant al riu Tigris i el ven al Califa Abbàssida, Harun al-Rashid, que el fa obrir i hi troba el cadàver d'una jove tallada a trossos. Harun ordena al seu visir, Ja'far ibn Yahya, que resolgui el crim i trobi l'assassí en tres dies, o si no el farà executar a ell. Aquest misteri es pot considerar, car un arquetip per la ficció detectivesca. Ja'far, però, no troba el culpable abans del termini.[19][20] Quan Harun està a punt de fer executar Ja'far pel seu fracàs, hi ha un gir inesperat a l'argument quan apareixen dos homes, un jove ben plantat i un vell, i cadascun d'ells afirma ser l'assassí. Tots dos homes discuteixen i es tracten de mentiders mentre intenten assumir la responsabilitat de l'assassinat.[21] Això continua fins que el jove demostra que és l'assassí descrivint detalladament el bagul on s'havia trobat la jove.[22]

El jove revela que era el marit de la morta i el vell n'era pare, que provava de salvar el seu gendre assumint la culpa. Harun exigeix saber els motius de l'assassinat de la seva dona, i el jove els explica en forma de salt enrere dels esdeveniments previs al descobriment del bagul tancat. La descriu com una esposa perfecta i mare dels seus tres fills, i descriu com una vegada va demanar una poma rara quan estava malalta. Llavors descriu el seu viatge de dues setmanes a Bàssora, on troba tres pomes de les que demanava a l'hort del Califa. En tornar a Bagdad, troba que ja no es vol menjar les pomes degut a la seva malaltia. Quan torna a la feina a la seva botiga, descobreix un esclau que passa amb la mateixa poma.[23] Li demana d'on l'ha treta i l'esclau contesta que l'ha rebuda de la seva estimada, que tenia tres pomes d'aquestes perquè el seu marit les hi havia portades després d'un viatge de mig mes.[24] El jove va sospitar que la seva dona li era infidel, va córrer cap a casa, i va exigir de saber quantes pomes hi quedaven. En trobar que en faltava una, va treure un ganivet i la va matar. Llavors descriu com va intentar eliminar les proves esquarterant-ne el cos, embolicant-lo en moltes capes de xals i catifes, amagant el seu cos en un bagul tancat, i abandonant-lo al riu Tigris. Però encara hi ha un altre gir inesperat quan torna a casa i el seu fill li confessa que havia robat una de les pomes, i un esclau la hi havia presa i havia marxat corrents. El noi també confessa que l'hi havia explicat a l'esclau el viatge del seu pare per trobar les pomes. Pel sentiment de culpabilitat, el jove acaba la seva història demanant a Harun que l'executi pel seu assassinat injust. Harun, això no obstant, refusa de castigar el jove perquè el comprèn, i en canvi assigna una altra missió a Ja'far: trobar l'esclau mentider que havia provocat la tragèdia en tres dies, o ser executat si fracassa.[25][26]

Ja'far torna a fracassar en la recerca del culpable abans que no passi el termini. A la data límit, el convoquen per ser executat. Mentre s'acomiada de tots els membres de la seva família, abraça l'última a la seva filla més petita. És llavors, per casualitat, que descobreix un objecte rodó a la seva butxaca, i ella mostra que és una poma amb el nom del Califa escrit. Al gir final de la historia, la noia revela que l'hi havia portat el seu esclau, Rayhan. És així que Ja'far s'adona que el culpable havia estat el seu propi esclau. Llavors troba a Rayhan i resol el cas.[27][20] Ja'far, però, suplica a Harun que perdoni el seu esclau, i, a canvi, li narra el "Conte de Núr al-Dín Alí i el Seu Fill Badr al-Dín Hasan".[28]

"Les tres pomes" va inspirar La Poma Daurada (Der Goldene Apfel) (1897), d'Hugo von Hofmannsthal.[15] També s'ha observat que el flashback que explica el jove a "Les Tres Pomes" s'assembla a la part final de l'Otel·lo (1603) de Shakespeare, que alhora estava basat en "Un Capitano Moro", un conte dels Gli Hecatommithi (1565) de Giovanni Battista Giraldi.[29]

Un altre conte de Les Mil i una Nits amb elements de misteri és el cicle d'històries "El Conte del Geperut" que, al contrari de "Les Tres Pomes", és més aviat una comèdia de misteri i judicial. La història està situada en una Xina fictícia, i comença amb un geperut, el comediant favorit de l'emperador, a qui una parella de sastres convida a sopar. El geperut s'escanya amb el menjar de tant riure i la parella, temorosos de la fúria de l'emperador, porten el seu cos a la clínica d'un metge jueu i l'hi deixen. Això porta al següent conte del cicle, el "Conte del Metge Jueu", on el doctor s'entrebanca accidentalment amb el cadàver del geperut, cau per les escales amb ell, i el troba mort, cosa que el fa creure que s'havia mort a causa de la caiguda. El metge llença el cadàver per un xemeneia, i això porta a un altre conte del cicle, que arriba fins a un total de dotze contes; al final tothom que està implicat en aquest incident es troba en un jutjat, i cadascú explica històries diferents sobre com havia mort el geperut.[30] També hi ha elements de ficció detectivesca cap al final del "Conte d'Attaf" (vegeu Anticipació més amunt).

Terror[modifica | modifica el codi]

L'embruix es fa servir típicament en trames de ficció gòtica i de terror, així com en la moderna ficció paranormal. A la literatura han aparegut llegendes sobre cases embruixades de fa molt de temps. En concret, a les Mil i Una Nits, el conte d'"Alí el Cairè i la Casa Embruixada de Bagdad" tracta d'una casa encantada per djinns.[31] També hi surten en moltes històries els monstres anomenats "guls", i és gairebé segur la literatura que es conserva més antiga on es mencionen. Un bon exemple és el conte La Història de Gherib i el Seu Germà Agib, on Gherib, un príncep en desgràcia, lluita contra una família de guls afamats i finalment els esclavitza i els converteix a l'Islam.[32]

També es troben elements de terror a "La Ciutat de Llautó", que està centrada en una ciutat fantasma.[33]

Una situació terrorífica semblant a la de Sharazad ocorre a la novel·la Misery de Stephen King, on el protagonista és forçat a escriure una novel·la per evitar que la seva segrestadora el torturi i el mati. També es nota la influència de les Mil i Una Nits en la ficció moderna de terror a l'obra de H. P. Lovecraft. De nen, el fascinaven les aventures que s'hi explicaven, i atribuïa algunes de les seves creacions al seu amor per aquesta obra.[34]

Ciència-ficció[modifica | modifica el codi]

Algunes històries de les Mil i Una Nits presenten elements primaris de ciència-ficció. Un exemple són "Les Aventures de Bulukiya", on la cerca per part del protagonista Bulukiya de la planta de la immortalitat el porta a explorar els mars, viatjar al Jardí de l'Edèn i a Jahannam (l'equivalent de l'infern en el món islàmic), i travessar el cosmos cap a mons diferents molt més grans que el seu, anticipant elements de ciència-ficció galàctica;[35] pel camí, troba societats de djinns,[36] sirenes, serps i arbres que parlen, i d'altres formes de vida.[35] A "Abu al-Husn i la seva Jove Esclava Tawaddud", l'heroïna Tawaddud improvisa un discurs sobre astrologia, parlant de les mansions de la Lluna i els aspectes benvolents i sinistres dels planetes.[37]

En un altre conte, "Abdullah el Pescador i Abdullah l'Home-Sirena", el protagonista Abdullah el Pescador aconsegueix la capacitat de respirar sota l'aigua i descobreix una societat submarina que es descriu com una reflexió invertida de la societat terrestre, en el fet que la societat submarina segueix una forma de comunisme primitiu, on conceptes com els diners i la roba no existeixen. D'altres contes també descriuen societats d'amazones dominades per les dones, tecnologies antigues perdudes, civilitzacions antigues molt avançades que van caure, i catàstrofes que les van enfonsar.[38] A "La Ciutat de Llautó" hi surt un grup de viatges en una expedició arqueològica[39] que travessa el Sàhara per trobar una ciutat perduda i intentar de recuperar un recipient de llautó que el Rei Salomó havia utilitzat per capturar un djinn,[40] i, pel camí, troben una reina momificada, habitants petrificats,[41] robots humanoides i autòmats molt realistes, titelles seductors que ballen sense fils,[42] i un robot de llautó que va dalt de cavall i els guia cap a la ciutat antiga,[43] que ara s'ha convertit en ciutat fantasma.[33] "El Cavall de Banús" presenta un robot[43] en forma de cavall mecànic volador que es controla amb tecles i pot volar cap a l'espai exterior i cap al Sol.[44] El cavall de banús del títol pot volar la distància equivalent d'un any en un sol dia, i el fa servir el prínce de Pèrsia Qamar al-Aqmar, en les seves aventures per tota Pèrsia, Aràbia i Bizanci. Aquesta història sembla que va influir en contes europeus posteriors com les Cleomades d'Adenes Le Roi i "el Pròleg i Conte de l'Escuder" dels Contes de Canterbury de Geoffrey Chaucer.[45] "La Ciutat de Llautó" i "El Cavall de Banús" es poden considerar exemples primerencs de proto-ciència-ficció.[46] Al "Tercer Conte de Qalandar" també hi surt un robot en forma de barquer sobrenatural.[43]

Edicions[modifica | modifica el codi]

Les mil i una nits fou traduïda a Europa per primera vegada l'any 1704, essent adaptada al francès per Antoine Galland. L'adaptació de Galland consistia en un nou text en què s'esporgaren els adulteris i fets violents que abunden en l'original, en censurar l'erotisme i la violència, les històries del llibre es presentaven com a contes per a infants. El llibre va triomfar a Europa a partir del Neoclassicisme i, sobretot, del Romanticisme, amb els anhels d'exotisme i renovació de l'època causà gran impacte. Posteriorment la traducció feta per Richard Francis Burton, diplomàtic, militar, explorador i erudit de la cultura africana, ja en el segle XIX, també adquirí força popularitat.

En català n'existeix una única edició íntegra i directa de l'àrab, traduïda per Margarida Castells i Dolors Cinca: Les mil i una nits, Edicions Proa, 1999, ISBN 978-84-8256-180-6 / ISBN 84-8256-180-4.

Algunes històries famoses[modifica | modifica el codi]

Entre les històries que explicava Xahrazad n'hi ha de molt famoses, entre les quals destaquen les següents:

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. Clàssic hindú (en sànscrit), escrit per Vishnu Sarma vora el 200 a.C.; consisteix en il·lustració antropomòrfica dels cinc principis més importants del rāja nīti (‘ciencia política’) narrat a través dels animals
  2. Ulrich Marzolph, Richard van Leeuwen, Hassan Wassouf. The Arabian Nights Encyclopedia. ABC-CLIO, 2004, p. 3–4. ISBN 1576072045. 
  3. 3,0 3,1 3,2 Heath, Peter. «Reviewed work(s): Story-Telling Techniques in the Arabian Nights by David Pinault». International Journal of Middle East Studies. Cambridge University Press, 26, 2, maig 1994, p. 358–360 [359–60].
  4. Irwin, Robert. The Arabian Nights: A Companion. Tauris Parke Palang-faacks, 2003, p. 200. ISBN 1860649831. 
  5. Irwin, Robert. The Arabian Nights: A Companion. Tauris Parke Palang-faacks, 2003, p. 198. ISBN 1860649831. 
  6. Irwin, Robert. The Arabian Nights: A Companion. Tauris Parke Palang-faacks, 2003, p. 199–200. ISBN 1860649831. 
  7. 7,0 7,1 Heath, Peter. «Reviewed work(s): Story-Telling Techniques in the Arabian Nights by David Pinault». International Journal of Middle East Studies. Cambridge University Press, 26, 2, maig 1994, p. 358–360 [359].
  8. Irwin, Robert. The Arabian Nights: A Companion. Tauris Parke Palang-faacks, 2003, p. 193–4. ISBN 1860649831. 
  9. 9,0 9,1 Ulrich Marzolph, Richard van Leeuwen, Hassan Wassouf. The Arabian Nights Encyclopedia. ABC-CLIO, 2004, p. 109. ISBN 1576072045. 
  10. Irwin, Robert. The Arabian Nights: A Companion. Tauris Parke Palang-faacks, 2003, p. 93. ISBN 1860649831. 
  11. Ulrich Marzolph, Richard van Leeuwen, Hassan Wassouf. The Arabian Nights Encyclopedia. ABC-CLIO, 2004, p. 97–8. ISBN 1576072045. 
  12. Yuriko Yamanaka, Tetsuo Nishio. The Arabian Nights and Orientalism: Perspectives from East & West. I.B. Tauris, 2006, p. 81. ISBN 1850437688. 
  13. Pinault, David. Story-telling Techniques in the Arabian Nights. Brill Publishers, 1992, p. 59. ISBN 9004095306. 
  14. Marzolph, Ulrich. The Arabian Nights Reader. Wayne State University Press, 2006, p. 240–2. ISBN 0814332595. 
  15. 15,0 15,1 Ulrich Marzolph, Richard van Leeuwen, Hassan Wassouf. The Arabian Nights Encyclopedia. ABC-CLIO, 2004, p. 414. ISBN 1576072045. 
  16. Pinault, David. Story-Telling Techniques in the Arabian Nights. Brill Publishers, 1992, p. 93, 95, 97. ISBN 9004095306. 
  17. Pinault, David. Story-Telling Techniques in the Arabian Nights. Brill Publishers, 1992, p. 91 & 93. ISBN 9004095306. 
  18. Marzolph, Ulrich. The Arabian Nights Reader. Wayne State University Press, 2006, p. 240. ISBN 0814332595. 
  19. Pinault, David. Story-Telling Techniques in the Arabian Nights. Brill Publishers, 1992, p. 86–91. ISBN 9004095306. 
  20. 20,0 20,1 Marzolph, Ulrich. The Arabian Nights Reader. Wayne State University Press, 2006, p. 241–2. ISBN 0814332595. 
  21. Pinault, David. Story-Telling Techniques in the Arabian Nights. Brill Publishers, 1992, p. 92–3. ISBN 9004095306. 
  22. Pinault, David. Story-Telling Techniques in the Arabian Nights. Brill Publishers, 1992, p. 93–4. ISBN 9004095306. 
  23. Pinault, David. Story-Telling Techniques in the Arabian Nights. Brill Publishers, 1992, p. 94. ISBN 9004095306. 
  24. Pinault, David. Story-Telling Techniques in the Arabian Nights. Brill Publishers, 1992, p. 94–5. ISBN 9004095306. 
  25. Pinault, David. Story-Telling Techniques in the Arabian Nights. Brill Publishers, 1992, p. 95. ISBN 9004095306. 
  26. Marzolph, Ulrich. The Arabian Nights Reader. Wayne State University Press, 2006, p. 241. ISBN 0814332595. 
  27. Pinault, David. Story-Telling Techniques in the Arabian Nights. Brill Publishers, 1992, p. 95–6. ISBN 9004095306. 
  28. Marzolph, Ulrich. The Arabian Nights Reader. Wayne State University Press, 2006, p. 243. ISBN 0814332595. 
  29. Young, John G., M.D.. «Essay: What Is Creativity?». Adventures in Creativity: Multimedia Magazine, 1, 2 [Consulta: 17 octubre 2008].
  30. Ulrich Marzolph, Richard van Leeuwen, Hassan Wassouf. The Arabian Nights Encyclopedia. ABC-CLIO, 2004, p. 2–4. ISBN 1576072045. 
  31. Yuriko Yamanaka, Tetsuo Nishio. The Arabian Nights and Orientalism: Perspectives from East & West. I.B. Tauris, 2006, p. 83. ISBN 1850437688. 
  32. Al-Hakawati. «The Story of Gherib and his Brother Agib». Thousand Nights and One Night. [Consulta: 2 octubre 2008].
  33. 33,0 33,1 Hamori, Andras. «An Allegory from the Arabian Nights: The City of Brass». Bulletin of the School of Oriental and African Studies. Cambridge University Press, 34, 1, 1971, p. 9–19 [10].
  34. Daniel Harms, John Wisdom Gonce, John Wisdom Gonce, III. The Necronomicon Files: The Truth Behind Lovecraft's Legend. Weiser, 2003, p. 87–90. ISBN 1578632692, 9781578632695. 
  35. 35,0 35,1 Irwin, Robert. The Arabian Nights: A Companion. Tauris Parke Palang-faacks, 2003, p. 209. ISBN 1860649831. 
  36. Irwin, Robert. The Arabian Nights: A Companion. Tauris Parke Palang-faacks, 2003, p. 204. ISBN 1860649831. 
  37. Irwin, Robert. The Arabian Nights: A Companion. Tauris Parke Palang-faacks, 2003, p. 190. ISBN 1860649831. 
  38. Irwin, Robert. The Arabian Nights: A Companion. Tauris Parke Palang-faacks, 2003, p. 211–2. ISBN 1860649831. 
  39. Hamori, Andras. «An Allegory from the Arabian Nights: The City of Brass». Bulletin of the School of Oriental and African Studies. Cambridge University Press, 34, 1, 1971, p. 9–19 [9].
  40. Pinault, David. Story-Telling Techniques in the Arabian Nights. Brill Publishers, 1992, p. 148–9 i 217–9. ISBN 9004095306. 
  41. Irwin, Robert. The Arabian Nights: A Companion. Tauris Parke Palang-faacks, 2003, p. 213. ISBN 1860649831. 
  42. Hamori, Andras. «An Allegory from the Arabian Nights: The City of Brass». Bulletin of the School of Oriental and African Studies. Cambridge University Press, 34, 1, 1971, p. 9–19 [12–3].
  43. 43,0 43,1 43,2 Pinault, David. Story-Telling Techniques in the Arabian Nights. Brill Publishers, 1992, p. 10–1. ISBN 9004095306. 
  44. Geraldine McCaughrean, Rosamund Fowler. One Thousand and One Arabian Nights. Oxford University Press, 1999, p. 247–51. ISBN 0192750135. 
  45. Ulrich Marzolph, Richard van Leeuwen, Hassan Wassouf. The Arabian Nights Encyclopedia. ABC-CLIO, 2004, p. 172–4. ISBN 1576072045. 
  46. Academic Literature, Islam and Science Fiction

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • La concubina del rei: els millors contes de "Les mil i una nits! / traducció de Dolors Cinca i Margarida Castells. Proa, 1999. 373 p. (Proa beta). ISBN 978-84-8256-700-6.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Les mil i una nits Modifica l'enllaç a Wikidata