Robot

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Robot (desambiguació)».
Robot

Un robot és un dispositiu o mecanisme articulat que desenvolupa moviments o funcions automàtiques seguint instruccions externes o unes regles que li han estat incorporades.[1] Les instruccions i regles li poden ser donades per supervisió humana directa, mitjançant un programa informàtic predefinit o seguint un conjunt de regles generals, utilitzant tècniques d'intel·ligència artificial. Generalment aquestes tasques substitueixen, imiten o estenen el treball humà, com l'assemblatge en línies de manufactura, la manipulació d'objectes pesants o perillosos, la feina a l'espai, etc.

La microrobòtica s'ocupa de robots en miniatura, d'una mida més petita que un mil·límetre, mentre que l'emergent[2] camp de la nanorobòtica utilitza components de l'ordre del nanòmetre (10-9 metres).

Un robot també es pot definir com una entitat feta per l'home amb un cos i una connexió de retroalimentació intel·ligent entre el sentit i l'acció, sense que sigui sota l'acció directa del control humà. Usualment, la intel·ligència és un ordinador o un microcontrolador executant un programa. Les accions d'aquest tipus de robots són generalment portades a terme per motors o actuadors que mouen extremitats o impulsen el robot. Els robots humanoides només tenen utilitat pràctica com a eines de recerca.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Robot humanoide
Pòster de l'obra de teatre Robots Universals de Rossum

La paraula "robot" ve del vocable txec robota, "servitud", "treball forçat" o "esclavitud", especialment els anomenats "treballadors llogats" que van viure en l'Imperi Austrohongarès fins a 1848.

El terme va ser utilitzat per primer cop amb el sentit actual per Karel Čapek a la seva obra teatral Robots Universals de Rossum escrita en col·laboració amb el seu germà Josef el 1920 i interpretada per primer cop el 1921.[1] A l'obra denominava d'aquesta manera uns androides.[3] Encara que els robots de Čapek eren humans artificials orgànics, avui dia el mot "robot" es fa servir pera tota mena de mecanisme automatitzat, no necessàriament amb forma humana.[1]

Un robot pot tenir característiques físiques o funcionals similars a les dels humans, en aquest cas tècnicament es parla de robots humanoides mentre que a la ciència-ficció és més comú el terme androide.[1] Un cyborg (organisme cibernètic) és una persona amb parts electròniques integrades al seu cos,[1] a la ficció de vegades es parla de persones o parts del cos "biòniques".

Història[modifica | modifica el codi]

A Albert el Gran se li atribueix la construcció d'un home de ferro.[4] durant el segle XIII, una mena d'androide fet de fusta, metall, cera i cuir.[5] Un dels primers autòmats documentats és el gall del rellotge astronòmic de la catedral d'Estrasburg, instal·lat el 1352, que a migdia movia les ales, obria el bec i cantava. Els segles següents els autòmats van esdevenir un complement popular dels rellotges de moltes esglésies arreu d'Europa.[6] Als anys 50 del segle XX es van descobrir unes notes i dibuixos que Leonardo da Vinci va fer l'any 1495[7] i que correspondrien a una mena d'autòmat d'aparença humana cobert amb armadura de guerrer.[8][1]

Entre el 1738 i el 1739, Jacques de Vaucanson va exhibir diversos autòmats de mida natural: un flautista que tocava la flauta i el tambor, un timbaler i un ànec.[9] L'ànec mecànic podia podia batre les seves ales, moure el coll, beure aigua, empassar gra de la mà de l'expositor, donar la sensació de pair el gra i defeca una substància emmagatzemada en un compartiment ocult.[10] Possiblement els autòmats més populars i coneguts del segle XVIII van ser els fabricats per la família suïssa Jaquet-Droz entre 1768 i 1774. Pierre Jaquet-Droz, el seu fill Henri-Louis i Jean-Frédéric Leschot van crear tres obres mestres, La Pianista, El Dibuixant i L'Escriptor que van causar sorpresa i admiració a l'època i que avui dia encara funcionen al Museu d'Art i Història de Neuchâtel.[11]

Durant la Revolució Industrial es va avançar en l'automatització d'algunes màquines utilitzades a les fàbriques tèxtils, el 1779 Samuel Crompton va crear la mule-jenny, una filadora mecànica de 120 fusos, el 1785 la versió millorada del teler mecànic d'Edmund Cartwright (que havia estat presentat l'anya anterior) i el 1801 el teler de Jacquard inventat per Joseph Marie Jacquard. Aquest teler utilitzava targetes perforades per determinar els patrons a seguir pel teler durant el teixit de la roba, el que permetia que fins i tot els usuaris més inexperts poguessin elaborar complexos dissenys.

El 1898 Nikola Tesla va fer una demostració pública al Madison Square Garden d'un model de submarí controlat remotament.[12] durant la dècada del 1920 els enginyers van avançar en l'automatització de les màquines amb l'objectiu de construir ginys capaços de funcionar eficientment durant llargs períodes de temps i amb la capacitat d'autocorregir algunes irregularitats con la velocitat, força, posició, etc.[12]

El 1926, l'enginyer Roy James Wensley que treballava per la companyia Westinghouse Electric Corporation va crear el Televox,[13] el primer robot capaç de fer un treball útil. Al Televox li van seguir una sèrie d'altres robots senzills, com el Rastus, fet a imatge d'un home negre. A la dècada del 1930 la Westinghouse va crear un robot humanoide anomenat Elektro que va exhibir a la Fira Internacional de Nova York[14] i a la del 1940 a San Francisco.[15]

Robòtica moderna[modifica | modifica el codi]

El primer robot autònom electrònic va ser creat el 1948 al Burden Neurological Institute at Bristol d'Anglaterra per William Grey Walter,[16] que havia estudiat les xarxes neuronals del cervell i va construir la primera xarxa neuronal artificial (de dues neurones) amb dues vàlvules de buit i dos sensors, un fotoresistor sensible a la llum i un bump switch (interruptor de pressió) per detectar el contacte amb altres objectes. El robot es podia moure en funció dels estímuls rebuts dels sensors gràcies al seu motor alimentat a bateries i les seves tres rodes.[16] Es tracta del primer robot que no era dirigit per un operador, com l'Elektro, ni seguia un programa predeterminat sinó en funció dels estímuls rebuts a través dels seus sensors.[17] El primer robot modern, digital i programable, va ser inventat per George Devol el 1954 , va ser anomenatl Unimate i es tractava d'un robot industrial. La primera unitat de l'Unimate va ser venut a la General Motors el 1960 i va ser instal·lat l'any següent en una planta a Trenton (Nova Jersey per aixecar peces calentes de metall d'una màquina de colada a pressió i apilar-les.[18]

El 1961 Heinrich A. Ernst va desenvolupar al MIT el MH-1 (Mechanical Hand 1, mà mecànica 1) una mena de mà mecànica motoritzada i amb sensors tàctils operada per un ordinador que està programat per tal de realitzar algunes funcions que correspondrien a una persona humana tenint en consideració els senyals aportats pels sensors.[19]

Avui dia els robots comercials i industrials s'utilitzen de manera generalitzada per a realitzar feines de manera més barata o amb major precisió i fiabilitat que les fetes pels éssers humans. També s'empren per a les feines que són massa brutes, perilloses o repetitives per a ser convenients per als humans. Els robots s'usen àmpliament en la fabricació, el muntatge, l'embalatge, el transport, l'exploració espacial i terrestre, la cirurgia, l'armament, la recerca dels laboratoris o la producció massiva de béns de consum i industrials.[20] A Catalunya els primers robots industrials es van instal·lar el 1974 a la planta de la Zona Franca de la SEAT.[21]

Taula cronològica[modifica | modifica el codi]

Data Contribució Nom del robot Inventor
segles IIaC-II A les obres Pneumatica i Automata d'Heró apareixen les descripcions de més de cent màquines i autòmats, entre elles: un camió de bombers, un òrgan de vent, una màquina que funciona amb monedes i una màquina de vapor (aeliopile). Ctesibi, Filó, Heró i altres.
1206 Primers autòmats humanoides programables, que consistia en una barca amb quatre músics robotitzats. Banda de robots[22] Al-Jazari
c. 1495 Dissenys d'un robot humanoide Cavaller mecànic Leonardo
1738 Ànec mecànic que era capaç de menjar, batre les seves ales, i excretar Ànec menjant Vaucanson
1800s Joguines japonesos mecàniques que servien el te, llençaven fletxes, i pintaven Joguines Karakuri Tanaka
1921 Els primer autòmats de ficció, anomenats "robots", apareixen a l'obra R.U.R. (Rossum's Universal Robots) RUR Čapek
1928 Robot humanoide, basat en una armadura amb actuadors elèctrics, exposat a l'exposició anual de la Societat de Models d'Enginyeria a Londres Eric W.H. Richards
1930s Robot humanoide exhibit a l'Exposició Universal de 1939 i 1940 Elektro Westinghouse
1948 Robots simples que mostren un comportament biològic[23] Elsie i Elmer W.G. Walter
1956 Primer robot comercial,, de la Unimation company fundada per George Devol i Joseph Engelberger, basat en patents de Devol.[24] Unimate Devol
1961 Primera instal·lació de robots industrials Unimate Devol
1963 Primer robot paletitzat de Fuji Yusoki Kogyo[25] Palletizer Kogyo
1973 Primer robot amb sis eixos impulsats electromecànicament[26] Famulus KUKA Robot Group
1975 Braç universal programable i manipulable, un producte d'Unimation PUMA Scheinman

Tipus de robot[modifica | modifica el codi]

Robots mòbils[modifica | modifica el codi]

Un vehicle guiat automàticament amb una càrrega pesada a una planta de la Axel Springer AG a Berlín.

Els robots mòbils no es troben fixats a un punt físic i tenen la capacitat de moure's. Un exemple comú avui en dia d'aquest tipus de robot són els vehicles guiats automàticament, que són un tipus de robots mòbils que segueix marques o cables posats a terra o utilitzen altres sistemes com el làser per a seguir un camí determinat.

Els robots mòbils són presents a la indústria, en aplicacions militars i a d'altres relacionades amb la seguretat. També apareixen com a productes de consum, per a l'entreteniment o per a fer certes tasques com la neteja (robots aspiradora). Els robots mòbils són l'objecte d'una gran quantitat d'investigacions en curs i gairebé totes les universitats importants compten amb laboratoris dedicats a la recerca en el camps dels robots mòbils.

Els robots moderns acostumen a ser utilitzats en ambients ben controlats, com per exemple a les cadenes de muntatge per tal d'evitar els problemes de resposta davant de la presència d'interferències inesperades. Per això els robots són poc coneguts per a la majoria dels éssers humans. Tanmateix els robot domèstics com els de neteja són cada cop més habituals a les cases dels països desenvolupats.

Robots industrials[modifica | modifica el codi]

Robots industrials KUKA a una cadena de muntatge de vehicles
Article principal: Robot industrial

El robot més rellevant en els nostres temps és l'anomenat robot industrial. És una màquina proveïda de mecanismes i dispositius que la capaciten per realitzar automàticament determinades operacions industrials que intervenen en el procés de fabricació. Segons l'organització francesa de normalització un robot industrial és un manipulador automàtic, amb servosistemes de posició, reprogramable, polivalent, capaç de posicionar i orientar materials, peces, aines o dispositius especials al llarg de moviments variables i programables per a l'execució de tasques variades”[27]

Neix de la unió d'un braç poli-articulat (estructura mecànica articulada) i un sistema electrònic de control que s'integra a l'ordinador; la qual cosa permet el control dels moviments que ha d'efectuar el robot.

Segons el grau de complexitat de les operacions que realitzen i de la seva potencialitat, es classifiquen en:

  • Robots industrials manipuladors.
  • Robots d'aprenentatge.
  • Robots de control numèric.
  • Robots intel·ligents (que funcionen d'acord amb el concepte d'intel·ligència artificial).

Classificació dels robots segons el seu ús[modifica | modifica el codi]

Els robots es poden classificar de moltes maneres, per exemple, segons l'ús al qual són destinats podem diferenciar entre robots de propòsit general i robots dedicats a tasques específiques.

Els robots poden ser dissenyats per a realitzar una determinada tasca o per a la realització de diverses funcions. Tots poden ser reprogramats per a comportar-se de manera diferent, però alguns estan limitats per la seva forma física. Per exemple, un braç robotitzat d'una fàbrica pot dur a terme treballs com el tall o la soldadura, mentre que un robot de tipus pick-and-place (agafar i posar) només es pot dedicar a tasques com la de posar els components dels circuits impresos o omplir un palet amb peces.

Robots domèstics i comercials[modifica | modifica el codi]

Un robot aspiradora

Els robots de propòsit general poden realitzar una gran varietat de funcions de manera autònoma, es poden moure dins dels espais coneguts, gestionar les seves pròpies necessitats de recàrrega, interaccionar amb portes i ascensors electrònics i dur a terme altres tasques bàsiques. Igual que els ordinadors, els robots de propòsit general poden enllaçar-se amb xarxes, programari i d'altres accessoris que augmenten la seva utilitat. Poden reconèixer persones o objectes, parlar, proporcionar companyia, controlar la qualitat del medi ambient, respondre a les alarmes, recollir subministraments o realitzar d'altres tasques útils. Poden realitzar diferents funcions al mateix temps o poden assumir diferents rols en diferents moments del dia. Alguns d'aquests robots intenten imitar els éssers humans i fins i tot poden tenir una aparença humana, aquest tipus de robot reben el nom d'humanoides.

Robots a la indústria[modifica | modifica el codi]

Automobilística[modifica | modifica el codi]

Durant les darreres dues dècades del segle XX i la primera del XXI les fàbriques d'automòbils han adoptat de manera generalitzada la utilització dels robots. Una fàbrica típica conté centenars de robots industrials que treballen en cadenes de producció totalment automatitzades, amb un robot per cada deu treballadors humans. En una cadena de producció automatitzada, un xassís d'un vehicle posat a una cinta transportadora és soldat, enganxat, pintat i finalment assemblat passant per una sèrie seqüencial de robots.

Embalatge[modifica | modifica el codi]

En el camp de l'embalatge els robots industrials s'utilitzen àmpliament en les tasques de paletització i envasat dels productes manufacturats, per exemple, per agafar envasos de begudes al final d'una cinta transportadora i posar-los dins de caixes, o per a les operacions de càrrega i descàrrega en centres mecanitzats.

Electrònica[modifica | modifica el codi]

La producció en massa dels circuits impresos electrònics són gairebé fabricats en exclusiva per robots de tipus pick-and-place (agafar i posar), generalment amb manipuladors de tipus SCARA (Selective Compliant Assembly Robot Arm), que prenen els petits components electrònics de tires o safates, i els situen a la seva posició sobre el circuit imprès amb gran precisió.[28] Aquests robots poden posar centenars de milers de components per hora, lluny del que podria fer una persona quant a velocitat, precisió i fiabilitat.

Vehicles automàtics[modifica | modifica el codi]

Els vehicles guiats automàticament són un tipus de robots mòbils que segueix marques o cables posats a terra o utilitzen altres sistemes com el làser per a seguir un camí determinat.[29] S'utilitzen per al transport de mercaderies a grans instal·lacions, com per exemple als magatzems, ports de contenidors o en els hospitals.[30]

Altres[modifica | modifica el codi]

Hi ha tasques repetitives, com la neteja de la casa, o perillosses, com l'exploració a dins d'un volcà, que de vegades poden ser fetes per robots.[31] També alguns poden fer altres tasques físicament inaccessibles per les persones, com per exemple l'exploració d'un altre planeta,[32] la neteja de l'interior d'una canonada llarga i estreta, o la realització d'una operació de cirurgia per laparoscòpia.[33]

Robot humanoide[modifica | modifica el codi]

Robot humanoide

En general, un robot és qualsevol mecanisme automatitzat. Pot tenir qualsevol forma, no necessàriament humana.[1]

Un robot humanoide és un robot dissenyat de manera que tingui característiques físiques o funcions similars a les des éssers humans. Per exemple els robots catalans Tibi i Dabo, creats per l'Institut de Robòtica i Informàtica Industrial, IRII, a Barcelona; el coreà Asimo de la companyia Honda; o el Robonaut 2, un tors humanoide anomenat R2 pels seus creadors del Dextrous Robotics Laboratory de la NASA.[1]

Molts robots tenen forma de braç articulat. En principi no és necessari que un robot tingui aparença similar a la humana i de fet per a la majoria d'usos són més pràctics amb altres formes, per exemple ameboide, en forma de vehicle, de vis, etc. Els primers robots humanoides es van crear com a eina de publicitat. Així, les empreses del sector podien atraure molt més l'atenció amb aquesta mena de robots en demostracions lúdiques i espectacles.[1]

Posteriorment, durant les darreres dècades, alguns robots humanoides es desenvolupen segons especificacions industrials, a missions aeroespacials (com és el cas del R2), atenció als ciutadans (Tibi i Dabo, i també el REEM que fa de guia i monitor a visitants de museus), aplicacions mèdiques i seguretat.[1]

Alguns robots humanoides, com el REEM, tenen un aspecte força similar a l'humà. Actualment de vegades també es fa servir el terme androide per a parlar de robots humanoides.[1]

Androide[modifica | modifica el codi]

Rutger Hauer va interpretar a Blade Runner un dels androides més popularment coneguts

El concepte d'androide tal com l'entenem actualment va néixer a la literatura de ciència-ficció del segle XIX i s'ha continuat utilitzant a diverses obres durant els segles XX i XXI. Alguns dels més coneguts són el C3PO de Star Wars i els anomenats "replicants" a Somien els androides amb ovelles elèctriques?. Es tracta de robots que tenen una aparença externa i unes funcions que recorden el cos humà.[1]

Sembla que el mot androide ja podria existir al segle XII, però fins al segle XIX no hauria estat popularitzada en la seva actual interpretació. Malgrat que fins ara es tractava d'un terme estrictament de ficció usat a la literatura, còmics, pel·lícules, etc. però no a l'ambit científic i tecnològic; sembla que actualment comença a aparéixer com a sinònim de "robot humanoide".[1]

Ciborg[modifica | modifica el codi]

Persona amb una pròtesi electrònica que li reemplaça la mà. Tècnicament ell és un ciborg. Al món literari, televisiu, cinematogràfic, etc. podria ser un "home biònic" o un home "amb un braç biònic".

Un ciborg[1] és una persona a la qual li ha estat implantat o incorporat un aparell electrònic com a extensió d'algun dels seus sentits o com a part del seu cos.[1]

El terme ciborg va néixer combinant les paraules en anglès cybernetic (cibernètic) i organism (organisme).[1]

Des del segle XIX els éssers humans han fantasejat amb la idea del remplaçament d'algunes part del cos humà per substituts mecànics que funcionarien com a robots. Un exemple és la sèrie de televisió La dona biònica, emesa en català a Tv3, a la qual una dona que havia patit un accident, va sotmetre a diverses operacions quirúrgiques per a remplaçar-li cames, braços i alguna funció biològica per mecanismes dirigits directament pel cervell.

Al segle XXI, al Japó s'ha creat una cama robòtica que pot substituir una cama biològica en un cos humà, amb sensors que poden llegir els senyals emesos pel cervell. Quan els sensors detecten que el cervell envia l'ordre de moviment a la cama, els petits motors instal·lats a l'extremitat artificial mouen de forma automàtica els mecanismes del genoll i el turmell. Aquesta "cama", que de moment el 2010 té més aviat l'aspecte d'armadura, es podria instal·lar com a un pantaló o armadura a les cames de gent gran amb poca mobilitat, podria substituir un bastó o unes crosses o fer moure les cames d'un disminuït físic. La cama estaria al comerç cap el 2014 i també hi haurà braços amb el mateix funcionament.[34] D'altra banda, a Austràlia, el 2010, es va presentar un prototip d'ull biònic, que disposa d'una minicàmera, col·locada sobre una lent, que captura imatges i les envia a un processador que pot guardar-se a la butxaca. Aquest ull s'implanta parcialment al globus ocular.[35] El dispositiu transmet un senyal a la unitat dins la retina que estimula les neurones vives al seu interior, que al seu torn envien les imatges al cervell.[36]

El febrer de 2013 es va presentar a Londres el robot humanoide Rex, de l'empresa Shadow, sent així la primera vegada que públicament una única màquina integra diverses funcions biòniques. Rex inclou dispositius per al 60% de les funcions fisiològiques humanes.[1]

Qüestions ètiques[modifica | modifica el codi]

Una mà robòtica i una d'humana

Hi ha la preocupació que els robots puguin desplaçar o competir amb els humans. Les lleis o regles que poguessin o haurien de ser aplicades als robots o altres "ens autònoms" en cooperació o competència amb humans si algun dia s'aconsegueix assolir la tecnologia suficient com per fer-los intel ligents i conscients de si mateixos, han estimulat les investigacions macroeconòmiques d'aquest tipus de competència, notablement construït per Alessandro Acquisti basant-se en un treball anterior de John von Neumann.

Actualment, no és possible aplicar les Tres lleis de la robòtica, ja que els robots no tenen capacitat per comprendre el seu significat, avaluar les situacions de risc tant per als humans com per a ells mateixos o resoldre els conflictes que es podrien donar entre aquestes lleis.

Entendre i aplicar tot això requeriria veritable intel·ligència i consciència del medi circumdant, així com de si mateix, per part del robot, una cosa que malgrat els grans avenços tecnològics de l'era moderna no s'ha arribat

L'impacte dels robots en l'àmbit laboral[modifica | modifica el codi]

Robots a la fabricació industrial
Robot dirigint una orquestra

Moltes grans empreses com Intel, Sony, General Motors o Dell, han implementat en les seves línies de producció unitats robòtiques per realitzar tasques que en general haguessin ocupat treballadors humans en èpoques anteriors.

Això ha causat una agilització en els processos realitzats, així com un major estalvi de recursos, en disposar de màquines que poden efectuar les funcions de certa quantitat d'empleats a un cost relativament menor i amb un grau major d'eficiència, millorant notablement el rendiment general i els guanys de l'empresa, així com la qualitat dels productes oferts. Però, d'altra banda, ha suscitat i mantingut inquietuds entre diversos grups pel seu impacte en la taxa d'ocupacions disponibles, així com la seva repercussió directa sobre les persones desplaçades. Un exemple recent de la substitució de treballadors per robots és el de la companyia taiwanesa Foxconn que, el juliol de 2011, va anunciar un pla de tres anys per substituir treballadors amb més robots. En l'actualitat l'empresa utilitza deu mil robots i vol incrementar el seu nombre fins a un milió en un període de tres anys.[37]

La controvèrsia també s'ha centrat en aspectes relacionats amb la seguretat, hi ha de casos com l'ocorregut a Flat Rock, Michigan, el 25 de gener de 1979 quan un braç robotitzat va colpejar un treballador d'una foneria, aquesta va ser aparentment la primera mort relacionada amb un robot als EUA.[38] A causa d'això s'ha cridat l'atenció sobre l'ètica en el disseny i construcció dels robots, així com la necessitat d'adoptar mesures de seguretat clares i que garanteixin una correcta interacció entre humans i màquines.

Els robots a la cultura popular[modifica | modifica el codi]

Foto d'un moment de R.U.R., de Karel Čapek, al qual apareixen robots
La robot Maria al cartell de la pel·lícula Metropolis
Portada d'una revista de relats de ciència ficció, de 1941. Dibuix de Harold W. McCauley
Grafit de Banksy a Nova York, any 2013

Els robots són personatges freqüents en la ciència-ficció, tant al cinema i teatre, com a la literatura i els còmics. De fet el mateix terme "robot" va néixer a una obra teatral de Karel Čapek el 1920, i a la literatura romàntica ja es troben precedents, com Frankenstein o monstres antics i ginys mecànics que es poden considerar robots sense els mecanismes electrònics actuals.

Probablement l'autor que més atenció ha prestat als robots és Isaac Asimov, que fins i tot va formular unes "lleis de la robòtica" o manaments de conducta per a robots a les seves publicacions als anys 40. Una altra novel·la destacada és Somien els androides amb ovelles elèctriques?, adaptada a la pantalla gran amb el títol de Blade Runner.

Al cinema, Metropolis és una aposta pionera per les qüestions d'identitat que suscita el robot Maria, hereu de la protagonista. D'altres pel·lícules destacades són la sèrie de La Guerra de les Galàxies o les animacions Robots (Chris Wedge, 2005) o WALL·E (2008). Alguns exemples dins del món de l'animació televisiva són Dr. Slump i Futurama; i als còmics per exemple Mazinger Z o Transformers, aquest darrer inspirat en una joguina consistent en un vehicle que es podia transformar en robot més o menys humanoide. Posteriorment han inspirat videojocs.

Els robots adopten diferents rols, des d'ajudants dels humans fins a màquines perverses que volen assumir el control de la humanitat o bé exterminar-la (com a la saga Terminator). Poden aparèixer al mateix nivell que altres éssers vivents, amb qualitats i defectes, esborrant els límits de la identitat, com a les obres de Iain M. Banks.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 Joaquim Elcacho, Més d'un segle de cursa robòtica, Theknos, nº172, abril de 2013, pàgs. 20-25. DL B-35390-67, ISSN 1137-0017 (català)
  2. Vaughn JR.. «Over the Horizon: Potential Impact of Emerging Trends in Information and Communication Technology on Disability Policy and Practice». National Council on Disability, Washington DC., 2006, pàg. 1–55.
  3. «Robot». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «Facts about Saint Albertus Magnus: automata development, as discussed in automaton: Automatons in the ancient world» (en anglès). Encyclopædia Britannica. [Consulta: 18 de febrer del 2011].
  5. Paijmans, Theo. Free Energy Pioneer: John Worrell Keely (en anglès). Adventures Unlimited Press, 2004, p. 472. ISBN 1-931882-33-9. , pàg, 295-296
  6. Rebecca Stefoff, Robots, 2007, pàg. 23
  7. Ladislao Reti Ed., Il Codice Madrid, 1974
  8. Els robots de Leonardo da Vinci "Ed. Leonardo3 2007. 420 pàg. ISBN 978-88-6048-008-8
  9. «Vaucanson's Mechanical Duck» (en anglès). Swarthmore College. [Consulta: 25/01/2010].
  10. Wood, Gabby. "Living Dolls: A Magical History Of The Quest For Mechanical Life", The Guardian, 16-2-2002.
  11. Automata, Museu d'Art i Història de Neuchâtel
  12. 12,0 12,1 Nocks, Lisa. The robot: the life story of a technology. Greenwood Publishing Group, 2007. ISBN 0-313-33168-5. , pàgina 3
  13. Popular Science (en anglès). Nova York: Popular Science Publishing Company, Octubre del 1928 [Consulta: 30 de gener del 2011]. , pàgina 70
  14. Vídeo a Youtube de la presentació d'Elektro a la fira de Nova York del 1939
  15. Scott Schaut. Robots of Westinghouse: 1924-Today. Mansfield Memorial Museum, 2006. ISBN 0978584414. 
  16. 16,0 16,1 Iovine, John. PIC robotics: a beginner's guide to robotics projects using the PICmicro. McGraw-Hill Professional, 2004. ISBN 0-07-137324-1. , pàg. 87-88
  17. Stefoff, Rebecca. Robots. Marshall Cavendish, 2007. ISBN 978-0-7614-2601-1. , pàg. 42-43
  18. «Robot Hall of Fame - Unimate». Carnegie Mellon University. [Consulta: 28 de gener del 2010].
  19. MH-1, a computer-operated mechanical hand, Heinrich A. Ernst, 1962, doi: 10.1145/1460833.1460839
  20. «Universal robots: The history and workingd of robotics»., per Pearl Tesler
  21. Riba i Romeva, Carles. Els robots industrials. Edicions UPC, 1992. , pàgina 22
  22. Fowler, Charles B.. «The Museum of Music: A History of Mechanical Instruments». Music Educators Journal, 54, 2, Octubre de 1967, pàg. 45–49. DOI: 10.2307/3391092.
  23. «Imitation of Life: A History of the First Robots». [Consulta: 25-09-2008].
  24. Waurzyniak, Patrick. «Masters of Manufacturing: Joseph F. Engelberger». Society of Manufacturing Engineers, 137, 1, juliol de 2006 [Consulta: 25 setembre 2008].
  25. «Company History». Fuji Yusoki Kogyo Co.. [Consulta: 12-09-2008].
  26. «KUKA Industrial Robot FAMULUS». [Consulta: 10-01-2008].
  27. Riba i Romeva, Carles. Els robots industrials I. Característiques (en català). Edicions UPC, 1992. , pàgina 10
  28. «Contact Systems Pick and Place robots». Contact Systems. [Consulta: 27 de març del 2011].
  29. «[http://www.d.umn.edu/~rrosandi/Papers/CICMHE_2002.pdf DEVELOPING AN AUTOMATIC GUIDED VEHICLE FOR SMALL TO MEDIUM SIZED ENTERPRISES]». Universitat de Minnesota. [Consulta: 27 de març del 2011].
  30. «The Basics of Automated Guided Vehicles». Savant Automation, AGV Systems. [Consulta: 27 de març del 2011].
  31. «Dante II, list of published papers». The Robotics Institute of Carnegie Mellon University. [Consulta: 27 de març del 2011].
  32. «Mars Pathfinder Mission: Rover Sojourner». NASA, 1997-07-08. [Consulta: 27 de març del 2011].
  33. «Robot assisted surgery: da Vinci Surgical System». Brown University Division of Biology and Medicine. [Consulta: 27 de març del 2011].
  34. Creada una cama robòtica artificial capaç d'obeir els senyals del cervell El Periódico, Tòquio, 9 de març de 2010
  35. Un ‘ull biònic' preveu tornar la visió a milers de persones El Periódico, 31 de març de 2010.
  36. Científics australians presenten un revolucionari 'ull biònic' per a cecs El Periódico, 30 de març de 2010.
  37. Yan. «Foxconn to replace workers with 1 million robots in 3 years». Xinhuanet.com, 30 [Consulta: 4 agost 2011].
  38. $10 Million Awarded To Family Of U.S. Plant Worker Killed By Robot", Ottawa Citizen, August 11, 1983, p14

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]