Isaac Asimov

Isaac Asimov, el 1965

Isaac Asimov (originalment Исаак Озимов, tot i que actualment es transcriu al rus com a Айзек Азимов reflectint la pronunciació de la seva llengua adoptiva) va ser un científic i escriptor nord-americà. Nascut a Smolensk, Rússia el 2 de gener de 1920 i mort el 6 d'abril de 1992.

De pares jueus, va emigrar amb 3 anys als Estats Units, on va ser estudiant i després professor de química a la universitat de Colúmbia i de bioquímica a la de Boston, autor de més de 200 llibres sobre diversos temes: crítica literària, psicologia, bioquímica, matemàtiques, història, o poesia. El camp en què fou més popular, però, fou el de la ciència ficció, al qual contribuí amb diversos dels millors llibres de tots els temps del gènere. En el marc de les seves obres de ciència ficció, Asimov fou, per exemple, el creador de les tres lleis de la robòtica.

Juntament amb Robert A. Heinlein i Arthur C. Clarke forma part dels tres millors autors de ciència-ficció.

Posició intel·lectual

Isaac Asimov va ser un humanista i un racionalista. No s'oposava a les conviccions religioses genuïnes de la gent, però s'enfrontà a les supersticions i a les creences infundades. Sofria una por a volar tal que només va viatjar en avió dues vegades en tota la seva vida. També patia claustrofília, és a dir, li agradaven els espais petits i tancats.

Asimov era un progressista en temes polítics, i un seguidor incondicional del Partit Demòcrata dels Estats Units. En una entrevista televisiva a principis dels setanta va donar suport públicament a George McGovern. Es va sentir molt desil·lusionat quan va veure les tàctiques, que ell considerava irracionals, dels activistes progressistes des de finals dels anys seixanta en endavant. La seva defensa de les aplicacions civils de l'energia nuclear, sobretot després de l'accident nuclear de Three Mile Island, va malmetre les seves relacions amb l'esquerra. Va publicar molt sobre el control de la natalitat, reflectint la perspectiva articulada per Paul R. Ehrlich. En els últims anys de la seva vida, Asimov va condemnar el deteriorament de la qualitat de vida que notava en la ciutat de Nova York en reduir-se les inversions per la fugida de la classe mitjana als suburbis. El seu últim llibre no va ser de ficció, Our Angry Earth, escrit juntament amb l'autor de ciència ficció Frederik Pohl, tracta d'aspectes mediambientals com l'escalfament global i la destrucció de la capa d'ozó.

Honors i premis

Retrat d'Asimov per Rowena Morrill.

La saga de La Fundació ha estat reconeguda en diverses ocasions com la millor de les novel·les de ciència ficció. En honor d'Asimov es va donar nom a l'asteroide (5020) Asimov.

Obres destacades

• La fi de l'Eternitat
• La Fundació
• Fundació i Imperi
• La Segona Fundació
• El límit de la Fundació
• La Fundació i la Terra
• Jo, robot (1950)
• Introducció a la ciència
• Enciclopèdia biogràfica de la ciència i la tecnologia
• Els propis déus
• El sol nu