Isaac Asimov

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
«Asimov» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Asimov (desambiguació)».
Isaac Asimov
Isaac.Asimov01.jpg
Isaac Asimov en una fotografia de 1965.
Naixement

1 de gener de 1920

.
Petrovitxi, Smolensk, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques.
Mort 6 d'abril de 1992 (als 72 anys).
Nova York, EUA.
Pseudònim(s) Paul French solament per a la sèrie de Lucky Starr, la resta de la seva obra sempre com a Isaac Asimov.
Activitat Entre d'altres, escriptor, divulgador científic, historiador, poeta.
País Estatunidenc. Nacionalitzat als 8 anys d'edat el 1928.
Període 1934-1992.
Gèneres Ciència Ficció, divulgació científica, història, misteri.
Temes Futurs alternatius, matemàtiques, química, divulgació científica, història antiga i moderna, poesia.
Moviment Edat d'or de la ciència-ficció.
Primeres obres L'obra d'assaig Germans petits (1934) a la revista de la seva escola de secundària, el conte curt Abandonat fora de Vesta el 10 de gener de 1939 a la revista Amazing Stories i la primera novel·la llarga Un còdol al cel al 1950.
Obres principals La Fundació,(1942), Jo, Robot, (1950).
Premis Vegeu l'apartat de Premis i Honors.

Influències

Ha influït

Signatura

Web: [AsimovOnline.com AsimovOnline.com]
Isaac Iúdovitx Asimov (originalment en rus: Исаак Юдович Озимов, Ísaak Osimov, tot i que actualment es transcriu al rus com a Айзек Азимов reflectint la pronunciació de la seva llengua adoptiva) i més conegut com a Isaac Asimov, va ser un prolífic escriptor i científic, nascut a Petrovitxi, districte de Xumiatxski a la regió o óblast de Smolensk, a la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS), l'1 de gener de 1920 i mort el 6 d'abril de 1992 a Nova York, Estats Units (EUA).

Juntament amb els seus pares (jueus ortodoxos) i la seva germana petita, Manya, va emigrar, el 1923, als Estats Units obtenint la nacionalitat com a estatunidenc el 1928 i on desenvoluparia la seva trajectòria vital així com la totalitat de la seva producció literària. Autor de més de 500 texts sobre diversos temes: crítica literària, divulgació científica, psicologia, química, bioquímica, matemàtiques, història, humor o poesia així com de 90.000 cartes i postals, el camp en què fou més popular, però, fou el de la ciència-ficció. En aquest camp cal destacar les seves dues obres més conegudes, la Saga de La Fundació o Cicle de Tràntor i les seves històries sobre robots que, de fet, va acabar combinant. En el marc de les seves obres sobre robots, Asimov fou, per exemple, el creador de les tres lleis de la robòtica.

Respecte de la resta de la seva producció literaria, va destacar en les obres de caràcter divulgatiu (sobretot ciència i història), si bé la quantitat de temes que va tractar és tan variada que les seves obres estan classificades en 9 de les 10 categories del sistema de classificació Decimal Dewey (el sistema de classificació per matèries usat a les biblioteques per classificar tot el coneixement humà).

Juntament amb Robert A. Heinlein i Arthur C. Clarke forma part dels tres millors autors de ciència-ficció.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Naixement[modifica | modifica el codi]

Isaac Asimov va néixer a Petrovitxi, un petit poble del districte de Shumyachsky, a la regió o óblast de Smolensk (amb capital del mateix nom, Smolensk), situat a 400 quilòmetres al sud-oest de Moscou i a 16 quilòmetres de la frontera amb Bielorússia quan el país encara era la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS). La data exacta del seu naixement és una incògnita, ja que com ell mateix reconeixia a les seves biografies, ni el dia ni el mes eren correctes si no una data fictícia escollida pel funcionari soviètic de torn que els va fer els papers per poder emigrar als Estats Units el 1923. Segons creia Asimov, ell havia nascut l’1 de gener de 1920, si bé, oficialment, als llibres de registre consta com a 2 de gener d’aquell mateix any. Per acabar de complicar-ho, ni el mateix Isaac Asimov estava segur d’haver nascut ni en aquell dia ni en aquell mes, sinó uns 2 o 3 mesos abans, de tal manera que ni tan sols hauria nascut el 1920, sinó el 1919.

Emigració[modifica | modifica el codi]

A causa del clima polític (feia poc que havia triomfat la revolució soviètica, iniciada el 1917), i a la religió que practicaven els seus pares (jueva-ortodoxa), els Asimov van decidir emigrar als Estats Units d’Amèrica on van arribar el 23 de febrer de 1923, a l'Illa d'Ellis, lloc de rebuda d'immigrants en aquella època (ho va continuar sent fins al 1954). Els pares d’Asimov, Judah Asimov i Anne Rachel Berman (cognom de soltera), havien decidit emigrar als Estats Units, perquè el germanastre de Anne Rachel, Joseph Berman, ho havia fet uns anys abans i veient el deteriorament evident que estava patint el seu país d'origen (i sobretot preocupat per la seva seguretat) els va convidar a unir-se amb ell i la seva família a la ciutat de Nova York, el 1922. Després d’un període de reflexió, van decidir emigrar i un any més tard, el 1923, aconseguien els papers de sortida per a tota la família cap als EUA. Van instal·lar-se al barri de Brooklyn (un barri de la ciutat de Nova York) on els pares d’Asimov, després d'estalviar durant 3 anys amb tota mena de treballs, van poder pagar l'entrada d'una petita botiga de llaminadures (on el mateix Isaac Asimov va treballar ajundant als seus pares pràcticament fins a l’edat d’entrar a la universitat).

Infantesa[modifica | modifica el codi]

Quan Isaac Asimov va arribar als EUA, tenia oficialment 3 anys i els seus primers anys d'infantesa els va passar en companyia de la seva germana Marcia Asimov (que també havia nascut a l'URSS amb el nom de Manya i que va arribar als EUA amb tota la família solament amb 8 mesos d'edat). Des de ben petit va demostrar una extraordinària capacitat d’aprenentatge i memòria (que va mantenir al llarg de la seva vida) i ben aviat va aprendre a llegir i escriure pràcticament pel seu compte gràcies al fet que com els seus pares no coneixien bé l’idioma (i per tant no l’hi podien ensenyar), demanava a altres nens més grans que l’hi ensenyessin l’alfabet i com es pronunciaven les diferents lletres i paraules, passant-se el dia llegint rètols i qualsevol altre text que veiés del seu barri. Va ser tal el seu èxit que abans d’entrar a l’escola ja sabia llegir (i veient la resta dels seus companys de classe a qui tot calia repetir-ho una i una altra vegada perquè ho entenguessin, va començar a sospitar que ell era diferent), a més també va ensenyar a llegir a Marcia, la seva germana petita fins al moment.

Aquesta precocitat, l’hi va comportar una sèrie de problemes a l’escola (tant amb els seus companys com amb els professors), ja que no tenia cap problema per demostrar les seves capacitats superiors i de sentir cap tipus de modèstia respecte de la seva rapidesa mental. A més com que l’anaven avançant de curs contínuament, sempre era el més petit i dèbil de classe (físicament ja ho era per naturalesa), si bé és cert que no el van agredir mai físicament. Amb el temps però es va acostumar a les burles dels altres i a “desconnectar” per posar-se a l’alçada (mental) de les altres persones i solament quan ell ho veia adequat o l’hi demanaven, demostrava les seves capacitats en públic.

Degut doncs al fet que no tenia habilitats socials, es va refugiar en la lectura i sempre que el treball a la botiga l'hi permetia anava a la biblioteca del barri (el seu pare l'hi va treure el carnet) a llegir i a agafar llibres. Certament a la botiga dels seus pares també hi havien revistes, però el seu pare mai va deixar que en llegís cap, primer perquè allò era pels clients (tampoc va poder tastar mai cap caramel) i després perquè segons ell allò era "brossa" (intel·lectualment parlant). Al principi la seva mare l'acompanyava diàriament a la biblioteca, però es va cansar de seguida i com que confiava en ell, va deixar de fer-ho. A més a més el seu pare considerava que qualsevol llibre que estigués en una biblioteca és que valia la pena de llegir i d'aquesta manera va desaparèixer el control parental de les seves lectures cosa que va permetre que pogués conèixer els clàssics grecs i romans, els mites nòrdics, la ciència i els descobriments científics i tot allò que volgués llegir sense traves de cap tipus. Com ell mateix va dir, es va convertir en un ratolí de biblioteca.

El 1928, amb 8 anys, va aconseguir (igual que la resta de la família), la nacionalitat estatunidenca. En aquell mateix any el seu pare, Judah Asimov, va entrar a treballar com a secretari a la sinagoga local i va decidir portar al seu fill, Isaac, a classes d'hebreu i religió jueva que s'impartien en aquell centre. En aquelles classes Isaac va descobrir la religió i va aprendre ràpidament a llegir i escriure en hebreu i en jiddisch (ja que aquestes dues llengües comparteixen l'alfabet) a més encara que a casa seva no parlaven hebreu ni rus, sí que ho feien en jiddisch i així va aprendre a escriure aquesta llengua de la qual només tenia referències orals. A causa de la incompatibilitat entre la feina de secretari i la de la botiga el seu pare va deixar aviat aquesta nova feina i alhora el jove Asimov també va deixar d'assistir-hi a les classes. Aquest breu període de la seva vida va ser l'única etapa "religiosa" que mai va tenir Asimov, ja que els seus pares mai van intentar inculcar (a cap dels seus fills de fet), cap tipus de sentiment religiós vers qualsevol religió (pròpia o del país que els havia acollit) i fins i tot (i igual que el seu germà Stanley), Asimov ni va fer la cerimònia del Bar mitsvà. Tot el que va aprendre sobre religió, mitologia, etc., ho va aprendre dels llibres de la biblioteca.

El 1929, juntament amb la Gran Depressió, va arribar l'últim dels germans d'Asimov, Stanley. Aquest fet va provocar la desaparició total del temps de lleure del jove Isaac, ja que tota la família va haver de repartir-se les feines per poder sobreviure a aquella dramàtica situació històrica i social que es va donar als Estats Units en aquella època. Així doncs Isaac ara no solament treballava a la botiga de caramels, sinó que cuidava al seu germà petit i alhora anava a l'escola. No va poder doncs participar de cap activitat extra escolar, cap club, fer cap esport, etc., i fins i tot, ja d'adult, va mantenir certes pautes de comportament adquirides a la botiga, com aixecar-se a les 5 del matí o treballar cada dia, sigui o no cap de setmana o qualsevol altre festiu. Passar tantes hores a la botiga va tenir, però un fet positiu per al jove Isaac, el seu pare davant la seva insistència va permetre, a la fí, la lectura de les revistes (més aviat folletins, ja que eren de pitjor qualitat que una revista i en tots els sentits) que es venien a la botiga de caramels i que procurava tornar en perfecte estat per així vendre-les com si fossin noves. Això va obrir un nou horitzó cultural que va influenciar-ho (com ell mateix reconeixia) en la creació de les seves primeres obres literàries. Una influència de vegades negativa (un error de joventut en deia ell), com el fet de considerar les dones un objecte en comptes d'un personatge rellevant (ja que en aquells "folletins", les dones sempre apareixien com essers dèbils i que calia salvar del dolent de torn), un fet que amb el temps va aconseguir corregir, però que els seus crítics sempre l'hi recorden i és una de les crítiques més habituals a la seva obra.

Al començament dels anys 30 del segle XX, als Estats Units, i justament abans de l'inici de la segona guerra mundial, els "folletins" van començar a desaparèixer (no ho farien del tot fins després de la guerra). Van passar de "folletins" més o menys especialitzats en certs temes (terror, aventures, vaquers, etc. i la seva barreja), a còmics (hereus naturals i de més qualitat que els "folletins") i revistes, altament especialitzades en tots els temes inimaginables, fins i tot en la incipient ciència-ficció. El jove Isaac va conèixer la ciència-ficció de la mà de Amazing Stories (un "folletí" aparegut a l'abril de 1926) editat per Hugo Gernsback (el seu nom donaria amb el temps nom al conegut premi de ciència-ficció, Hugo). A principis de 1929, Gernsback, va ser despatxat de la seva feina de director d'aquella primera revista, però a l'estiu d'aquell mateix any, va fundar dues revistes que tractaven igualment sobre la ciència-ficció, Science Wonder Stories i Air Wonder Stories. El fet que la paraula "Science", ciència en català, sortís a la portada, va permetre a Asimov "enganyar" els seus pares a qui va fer creure que la revista parlava de ciència (una cosa seriosa i útil) i possiblement (com ell mateix va escriure), aquelles "folletins" i revistes (que pràcticament ningú demanava i que per tant eren els primers que podia llegir en total llibertat i temps del món) van ser la raó que ell, quan va començar a escriure, escollís la ciència-ficció com el seu gènere literari.

Adolescència i Joventut[modifica | modifica el codi]

[2] [3] [4]

Posició intel·lectual[modifica | modifica el codi]

Isaac Asimov va ser un humanista i un racionalista. No s'oposava a les conviccions religioses genuïnes de la gent, però s'enfrontà a les supersticions i a les creences infundades. Va pertànyer durant un temps a la societat Mensa, els membres de la qual considerava "intel·lectualment combatius" preferint la companyia (i la presidència) de l'Associació Humanista Estatunidenca, una organització d'ideologia atea. Sofria una por a volar tal que només va viatjar en avió dues vegades en tota la seva vida. També patia claustrofília, és a dir, li agradaven els espais petits i tancats.

Asimov era un progressista en temes polítics, i un seguidor incondicional del Partit Demòcrata dels Estats Units. En una entrevista televisiva a principis dels setanta va donar suport públicament a George McGovern. Es va sentir molt desil·lusionat quan va veure les tàctiques, que ell considerava irracionals, dels activistes progressistes des de finals dels anys seixanta en endavant. La seva defensa de les aplicacions civils de l'energia nuclear, sobretot després de l'accident nuclear de Three Mile Island, va malmetre les seves relacions amb l'esquerra. Va publicar molt sobre el control de la natalitat, reflectint la perspectiva articulada per Paul R. Ehrlich.

En els últims anys de la seva vida, Asimov va condemnar el deteriorament de la qualitat de vida que notava en la ciutat de Nova York en reduir-se les inversions per la fugida de la classe mitjana als suburbis. El seu últim llibre no va ser de ficció, Our Angry Earth, escrit juntament amb l'autor de ciència-ficció Frederik Pohl, tracta d'aspectes mediambientals com l'escalfament global i la destrucció de la capa d'ozó.

Honors[modifica | modifica el codi]

Retrat d'Asimov per Rowena Morrill.

La saga de La Fundació o Cicle de Tràntor, va ser reconeguda l'any 1966 amb el premi Hugo d'aquell any dins l'apartat de "la millor saga de ciència-ficció de tots els temps". En honor d'Asimov es va donar nom a l'asteroide (5020) Asimov així com un cràter del planeta Mart va rebre el seu nom, el cràter Asimov. Va rebre 14 doctorats honoris causa per múltiples universitats d'arreu i va ser inclòs al Hall of Fame of Fantasy & Science Fiction el 1997.[5]

Premis[modifica | modifica el codi]

En l'ordre cronològic de concessió del premi:

Obres[modifica | modifica el codi]

(Per ordre cronològic de la publicació de l'original)

Obres de ficció: Novel·les[modifica | modifica el codi]

Obres de ficció: Novel·les de misteri[modifica | modifica el codi]

Obres de ficció: Col·leccions de relats curts de ciència-ficció[modifica | modifica el codi]

1992:The complete stories, vol 2, Nightfall ed.

  • 1995:Gold, HarperPrism ed.
  • 1996:Magic, HarperPrism ed. En aquesta edició, l'editorial va barrejar històries de fantasia i ciència-ficció.

Obres de ficció: Col·leccions de relats curts de fantasia[modifica | modifica el codi]

Obres de ficció: Col·leccions de relats curts de misteri[modifica | modifica el codi]

Antologies[modifica | modifica el codi]

(Editades per Isaac Asimov)

(Respecte de les properes antologies, Isaac Asimov únicament aporta una breu introducció al començament de cada relat).

1982:Tantalizing loocked room Mysteries, Walker ed., amb Martin H. Greenberg i Charles G. Waugh.

Obres de no ficció: Obres sobre ciència en general[modifica | modifica el codi]

Obres de no ficció: Matemàtiques[modifica | modifica el codi]

Obres de no ficció: Astronomia[modifica | modifica el codi]

1985:The exploding suns, Dutton ed.

Obres de no ficció: Ciències de la Terra[modifica | modifica el codi]

Obres de no ficció: Química i Bioquímica[modifica | modifica el codi]

Obres de no ficció: Física[modifica | modifica el codi]

Obres de no ficció: Biologia[modifica | modifica el codi]

Obres de no ficció: Col·leccions d'assaigs científics[modifica | modifica el codi]

Obres de no ficció: Col·leccions d'assaigs sobre ciència-ficció[modifica | modifica el codi]

Obres de no ficció: Història[modifica | modifica el codi]

Obres de no ficció: La Bíblia[modifica | modifica el codi]

Obres de no ficció: Literatura[modifica | modifica el codi]

Obres de no ficció: Humor i sàtira[modifica | modifica el codi]

Cap al final de la seva vida, Issac Asimov va dedicar una sèrie d'obres al tema de l'humor. En aquestes obres, se'ns mostra un Asimov ben diferent de l'habitual, que fa patent el seu vessant més humorístic (del qual presumia) i que no es pot observar en la resta de la seva producció literària. La majoria d'obres sobre aquest tema tracten de recopilacions sobre "limericks" (curts poemes de cinc línies de temàtica humorística, de vegades en un llenguatge gruixut) i altres jocs de paraules (dels quals era un apassionat), si bé també va escriure l'obra Isaac Asimov's treasury of humor, on tracta l'humor des d'un vessant més científic i desenvolupa tota una teoria de l'humor (amb acudits i tot per a amenitzar-la). Segons el mateix Asimov, «l'element més essencial de l'humor és un canvi sobtat del punt de vista que canvia el focus del tema important de la conversa des del més important al trivial o des del sublim al més ridícul».

Obres de no ficció: Autobiografies[modifica | modifica el codi]

Biografies escrites per ell (encara que hagin sigut publicades posteriorment a la seva mort).

Obres de no ficció: Miscel·lània[modifica | modifica el codi]

Com llegir la Saga de la Fundació[modifica | modifica el codi]

Isaac Asimov no va escriure la Saga de la Fundació de forma cronològica. A mesura que sorgien els llibres, reculls d'històries curtes i fins i tot precueles, molts lectors de les seves històries van començar a demanar una guia per a poder llegir correctament els esdeveniments que succeïen en aquell univers. Així doncs i després de la mort de l'autor, es va elaborar una guia per poder seguir-la de forma cronològica assolint la coherència que els lectors reclamaven.
Isaac Asimov tenia pensada una continuació (cronològica) per a Fundació i Terra, malauradament no va tenir temps o no va poder deixar escrit cap esbós o plantejament de com havia de continuar la història i aquesta es va convertir (de moment) en l'última novel·la de la Saga de la Fundació.
Pel que fa a les novel·les no escrites per Asimov, El temor de la Fundació, Fundació i caos i El triomf de la Fundació, apareixen de resultes de la venda dels drets d'autor pels descendents de l'escriptor a tres altres escriptors de reputat renom dins la ciència-ficció i per encàrrec de la pròpia família (si no, no les deixaven fer). Aquestes tres noves novel·les han aconseguit donar coherència i continuïtat a tota la saga.

Memòries Autobiogràfiques[modifica | modifica el codi]

  • In Memory yet green, Doubleday ed.1979. 1a part de les seves memòries que tracta el període de 1920 a 1954. No publicat al nostre país.
  • In Joy still felt, Doubleday ed.1980. 2a part de les seves memòries que tracta el període de 1954 a 1978. No publicat al nostre país.
  • I, Asimov, Doubleday ed.1994. 3a i última part de les seves memòries on a més de tractar el període final de la seva vida (1978-1992), torna a explicar tota la seva vida però des de la vessant més humanista i íntima i pot ser llegit independentment dels altres dos volums, l'epileg final va ser escrit per la seva dona Janet. Publicada també com I, Asimov in memoir i al nostre país com Memorias (a la portada ASIMOV MEMORIAS), per Ediciones B el 1998.

Memòries Post-mortem[modifica | modifica el codi]

Correspondència[modifica | modifica el codi]

  • 1995:Yours, Isaac Asimov: A lifetime in letters, Main Street Books ed. (Una sucursal de Doubleday ed.). Obra que recull una selecció de la correspondència d'Isaac Asimov al llarg de la seva vida feta pel seu germà petit Stanley Asimov. Aquesta obra però no va poder ser editada pel seu germà (encara que ho posa a la coberta) ja que va morir uns mesos abans d'acabar la selecció (a l'agost de 1995) i va ser Doubleday,(l'editorial de tota la vida d'Isaac Asimov) qui va dur finalment a terme la seva publicació. En aquesta obra apareixen els pensaments més íntims, les opinions i els sentiments d'Issac Asimov en les més de 90.000 cartes i postals que va rebre o enviar al llarg de la seva vida i que gràcies al seu germà Stanley, que va aconseguir conservar unes 45.000 podem gaudir-les actualment. Com podem comprovar no va ser solament prolífic en obres de ficció i no ficció.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Hoppa, Jocelyn. Isaac Asimov: Science Fiction Trailblazer (en anglès). Enslow Publishers, Inc., 2009, p.6. ISBN 0766029611. 
  2. Asimov, Isaac; Traducció a càrrec de Teresa de León. Memorias (en castellà). Ediciones B, 1998, p. 749 p.. ISBN 84-406-8120-8. 
  3. Carlos Romá-Mateo. Isaac Asimov y la lógica de lo fantástico Journal of Feelsynapsis (JoF). ISSN: 2254-3651. 2012.(4): 58-61
  4. Letter from Janet Asimov
  5. «The Science Fiction and Fantasy Hall of Fame». Pàgina web on apareix el llistat dels guardonats amb aquest honor des que es concedeixen aquests premis.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Isaac Asimov Modifica l'enllaç a Wikidata