Isaac Asimov

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
«Asimov» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Asimov (desambiguació)».
Isaac Asimov
Isaac.Asimov02.jpg
Isaac Asimov en una fotografia de 1965.
Pseudònim(s) Paul French solsament per a la sèrie de Lucky Starr, la resta de la seva obra sempre com a Isaac Asimov.
Naixement 1 de gener de 1920.
Petrovitxi, Smolensk, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques.
Mort 6 d'abril de 1992 (als 72 anys).
Nova York, EEUU.
Activitat Entre d'altres, escriptor, divulgador científic, historiador, poeta.
Nacionalitat Estatunidenc. Nacionalitzat als 8 anys d'edat el 1928.
Període 1934-1992.
Gèneres Ciència Ficció, divulgació científica, història, misteri.
Temes Futurs alternatius, matemàtiques, química, divulgació científica, història antiga i moderna, poesia.
Moviment Edat d'or de la ciència ficció.
Primeres obres L'obra d'assaig Germans petits (1934) a la revista de la seva escola de secundària, el conte curt Abandonat fora de Vesta el 10 de gener de 1939 a la revista Amazing Stories i la primera novel·la llarga Un còdol al cel al 1950.
Obres principals La Fundació,(1942), Jo, Robot, (1950).
Influències Clifford D. Simak
John W. Campbell
H. G. Wells
Stanley G. Weinbaum
Edward Gibbon
l'humanisme
Influenciat John W. Campbell
Miguel Àngel López Muñoz
Valérian y Laureline
Juan Miguel Pascual Martínez
Orson Scott Card.
Premis Vegeu l'apartat de Premis i Honors.
Signatura Isaac Asimov signature.svg
AsimovOnline.com
Isaac Iúdovitx Asimov (originalment en rus: Исаак Юдович Озимов, Ísaak Osimov, tot i que actualment es transcriu al rus com a Айзек Азимов reflectint la pronunciació de la seva llengua adoptiva) i més conegut com a Isaac Asimov, va ser un prolífic escriptor i científic, nascut a Petrovitxi, districte de Shumyachsky a la regió o óblast de Smolensk, a la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS), l'1 de gener de 1920 i mort el 6 d'abril de 1992 a Nova York, Estats Units, (EEUU).

Juntament amb els seus pares (jueus ortodoxos) i la seva germana petita, Manya, va emigrar, al 1923, als Estats Units obtenint la nacionalitat com a estatunidenc al 1928 i on desenvoluparia la seva trajectòria vital així com la totalitat de la seva producció literària. Autor de més de 500 texts sobre diversos temes: crítica literària, divulgació científica, psicologia, química, bioquímica, matemàtiques, història, humor o poesia així com de 90.000 cartes i postals, el camp en què fou més popular, però, fou el de la ciència ficció. En aquest camp cal destacar les seves dues obres més conegudes, la Saga de La Fundació o Cicle de Tràntor i les seves històries sobre robots que, de fet, va acabar combinant. En el marc de les seves obres sobre robots, Asimov fou, per exemple, el creador de les tres lleis de la robòtica.

Respecte de la resta de la seva producció literaria, va destacar en les obres de caràcter divulgatiu (sobretot ciència i història), si be la quantitat de temes que va tractar es tant variada que les seves obres estan classificades en 9 de les 10 categories del sistema de classificació Decimal Dewey (el sistema de classificació per matèries usat a les biblioteques per classificar tot el coneixement humà).

Juntament amb Robert A. Heinlein i Arthur C. Clarke forma part dels tres millors autors de ciència-ficció.[1]

Taula de continguts

Biografia[modifica]

Naixement[modifica]

Isaac Asimov va néixer a Petrovitxi, un petit poble del districte de Shumyachsky, a la regió o óblast de Smolensk (amb capital del mateix nom, Smolensk), situat a 400 quilòmetres al sud-oest de Moscou i a 16 quilmetres de la frontera amb Bielorússia quan el país encara era la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS). La data exacta del seu naixement es una incògnita ja que com ell mateix reconeixia a les seves biografies, ni el dia ni el mes eren correctes si no una data ficticia escollida pel funcionari soviètic de torn que els va fer els papers per poder emigrar als Estats Units al 1923. Segons creia Asimov, ell havia nascut l’1 de gener de 1920, si be, oficialment, als llibres de registre consta com a 2 de gener d’aquell mateix any. Per a acabar de complicar-ho però, ni el mateix Isaac Asimov estava segur d’haver nascut ni en aquell dia ni en aquell mes, si no uns 2 ó 3 mesos abans de tal forma que ni tant sols hauria nascut al 1920, si no al 1919.

Emigració[modifica]

Degut al clima polític (feia poc que havia triomfat la revolució soviètica, iniciada al 1917), i a la religió que practicaven els seus pares (jueva-ortodoxa), els Asimov van decidir emigrar als Estats Units d’Amèrica on van arribar el 23 de febrer de 1923, a l'Illa d'Ellis, lloc de rebuda d'immigrants en aquella època (ho va continuar sent fins al 1954). Els pares d’Asimov, Judah Asimov i Anne Rachel Berman (cognom de soltera), havien decidit emigrar als Estats Units, per que el germanastre de Anne Rachel, Joseph Berman, ho havia fet uns anys abans i veient el deteriorament evident que estava patint el seu país d'origen (i sobretot preocupat per la seva seguretat) els va convidar a unir-se amb ell i la seva família a la ciutat de Nova York, al 1922. Desprès d’un període de reflexió, van decidir emigrar i un any més tard, al 1923, aconseguien els papers de sortida per a tota la família cap als EEUU. Van instal·lar-se al barri de Brooklyn (un barri de la ciutat de Nova York) on els pares d’Asimov, desprès d'estalviar durant 3 anys amb tota mena de treballs, van poder pagar l'entrada d'una petita botiga de llaminadures (on el propi Isaac Asimov va treballar ajundant als seus pares pràcticament fins l’edat d’entrar a la universitat).

Infantesa[modifica]

Quan Isaac Asimov va arribar als EEUU, tenia oficialment 3 anys i els seus primers anys d'infantesa els va passar en companyia de la seva germana Marcia Asimov (que també havia nascut a l'URSS amb el nom de Manya i que va arribar als EEUU amb tota la família solsament amb 8 mesos d'edat). Des de ben petit va demostrar una extraordinària capacitat d’aprenentatge i memòria (que va mantenir al llarg de la seva vida) i ben aviat va aprendre a llegir i escriure pràcticament pel seu compte gràcies a que com els seus pares no coneixien be l’idioma (i per tant no l’hi podien ensenyar), demanava a altres nens més grans que l’hi ensenyessin l’alfabet i com es pronunciaven les diferents lletres i paraules, passant-se el dia llegint rètols i qualsevol altre text que veiés del seu barri. Va ser tal el seu èxit que abans d’entrar a l’escola ja sabia llegir (i veient la resta dels seus companys de classe a qui tot calia repetir-ho una i una altra vegada per que ho entenguessin, va començar a sospitar que ell era diferent), a més també va ensenyar a llegir a Marcia, la seva germana petita fins al moment.

Aquesta precocitat, l’hi va comportar una sèrie de problemes a l’escola (tant amb els seus companys com amb els professors) ja que no tenia cap problema per demostrar les seves capacitats superiors i de sentir cap tipus de modèstia respecte de la seva rapidesa mental. A més com que l’anaven avançant de curs contínuament, sempre era el més petit i dèbil de classe (físicament ja ho era per naturalesa), si be es cert que no el van agredir mai físicament. Amb el temps però es va acostumar a les burles dels altres i a “desconnectar” per posar-se a l’alçada (mental) de les altres persones i solsament quan ell ho veia adequat o l’hi demanaven, demostrava les seves capacitats en públic.

Degut doncs a que no tenia habilitats socials, es va refugiar en la lectura i sempre que el treball a la botiga l'hi permetia anava a la biblioteca del barri (el seu pare l'hi va treure el carnet) a llegir i a agafar llibres. Certament a la botiga dels seus pares tambè hi havien revistes, però el seu pare mai va deixar que en llegís cap, primer per que allò era pels clients (tampoc va poder tastar mai cap caramel) i després per que segons ell allò era "brossa" (intel·lecutalment parlant). Al principi la seva mare l'acompanyava diàriament a la biblioteca, però es va cansar d'esseguida i com que confiava en ell, va deixar de fer-ho. A mes a més el seu pare considerava que qualsevol llibre que estiguès en una biblioteca es que merexia la pena de llegir i d'aquesta manera va desaparèixer el control parental de les seves lectures cosa que va permetre que poguès conèixer els clàssics grecs i romans, els mites nòrdics, la ciència i els descobriments científics i tot allò que volgués llegir sense traves de cap tipus. Com ell mateix va dir, es va convertí en un ratolí de biblioteca.

Al 1928, amb 8 anys d'edat, va aconseguir (a l'igual que la resta de la família), la nacionalitat estatunidenca. En aquell mateix any el seu pare, Judah Asimov, va entrar a treballar com a secretari a la sinagoga local i va decidir portar al seu fill, Isaac, a classes d'hebreu i religió jueva que s'impartien en aquell centre. En aquelles classes Isaac va descobrir la religió i va apendre ràpidament a llegir i escriure en hebreu i en yiddish (ja que aquestes dues llengües comparteixen l'alfabet) a més encara que a casa seva no parlaven hebreu ni rus, si que ho feien en yiddish i així va apendre a escriure aquesta llengua de la qual nomès tenia referències orals. Degut a la incompatibilitat entre la feina de secretari i la de la botiga el seu pare va deixa aviat aquesta nova feina i alhora el jove Asimov tambè va deixar d'assistir-hi a les classes. Aquest breu periode de la seva vida va ser l'única etapa "religiosa" que mai va tenir Asimov ja que els seus pares mai van intentar inculcar (a cap dels seus fills de fet), cap tipus de sentiment religiós vers qualsevol religió (pròpia o del país que els havia acollit) i fins i tot (i a l'igual que el seu germà Stanley), Asimov ni va fer la cerimònia del Bar mitsvà. Tot el que va aprendre sobre religió, mitologia, etc ho va apendre dels llibres de la biblioteca.

Al 1929, juntament amb la Gran Depressió, va arribar l'últim dels germans d'Asimov, Stanley. Aquest fet va provocar la desparició total del temps de lleure del jove Isaac, ja que tota la familía va haver de repartir-se les feines per poder sobreviure a aquella dramática situació històrica i social que es va donar als Estats Units en aquella època. Així doncs Isaac ara no solsament treballava a la botiga de caramels, si no que cuidava al seu germà petit i alhora anava a l'escola. No va poder doncs participar de cap activitat extra escolar, cap club, fer cap esport, etc i fins i tot, ja d'adult, va mantenir certes pautes de comportament adquirides a la botiga, com aixecar-se a les 5 del matí o treballar cada dia, sigui o no cap de setmana o qualsevol altre festiu. Passar tantes hores a la botiga va tenir, però un fet positiu per al jove Isaac, el seu pare davant la seva insistència va permetre, a la fí, la lectura de les revistes (més aviat folletins, ja que eren de pitjor qualitat que una revista i en tots els sentits) que es venien a la botiga de caramels i que procurava tornar en perfecte estat per així vendre-les com si fossin noves. Això va obrir un nou horitzó cultural que va influenciar-ho (com ell mateix reconeixia) en la creació de les seves primeres obres literàries. Una influència de vegades negativa (un error de joventut en deia ell), com el fet de considerar les dones un objecte en comptes d'un personatge rellevant (ja que en aquells "folletins", les dones sempre apareixien com essers dèbils i que calia salvar del dolent de torn), un fet que amb el temps va aconseguir corregir, però que els seus crítics sempre l'hi recorden i es una de les crítiques més habituals a la seva obra.

Al començament dels anys 30 del segle XX, als Estats Units, i justament abans de l'inici de la segona guerra mundial, els "folletins" van començar a desapàreixer (no ho farien del tot fins desprès de la guerra). Van passar de "folletins" més o menys especialitzats en certs temes (terror, aventures, vaquers, etc i la seva barreja), a còmics (hereus naturals i de més qualitat que els "folletins") i revistes, altament especialitzades en tots els temes inimaginables, fins i tot en la incipient ciència ficció. El jove Isaac va conèixer la ciència ficció de la mà de Amazing Stories (un "folletí" aparegut a l'abril de 1926) editat per Hugo Gernsback (el seu nom donaria amb el temps nom al conegut premi de ciència ficció, Hugo). A principis de 1929, Gernsback, va ser despatxat de la seva feina de director d'aquella primera revista, però a l'estiu d'aquell mateix any, va fundar dues revistes que tractaven igualment sobre la ciència ficció, Science Wonder Stories i Air Wonder Stories. El fet que la paraula "Science", ciència en català, sortís a la portada, va permetre a Asimov "enganyar" als seu pare a qui va fer creure que la revista parlava de ciència (una cosa seriosa i útil) i possiblement (com ell mateix va escriure), aquelles "folletins" i revistes (que pràcticament ningú demanava i que per tant eren els primers que podia llegir en total llibertat i temps del món) van ser la raó que ell, quan va començar a escriure, escollís la ciència ficció com el seu gènere literàri.

Adolescència i Joventut[modifica]

[2] [3] [4]

Posició intel·lectual[modifica]

Isaac Asimov va ser un humanista i un racionalista. No s'oposava a les conviccions religioses genuïnes de la gent, però s'enfrontà a les supersticions i a les creences infundades. Va pertànyer durant un temps a la societat Mensa, els membres de la qual considerava "intel·lectualment combatius" preferint la companyia (i la presidència) de l'Associació Humanista Estatunidenca, una organització d'ideologia atea. Sofria una por a volar tal que només va viatjar en avió dues vegades en tota la seva vida. També patia claustrofília, és a dir, li agradaven els espais petits i tancats.

Asimov era un progressista en temes polítics, i un seguidor incondicional del Partit Demòcrata dels Estats Units. En una entrevista televisiva a principis dels setanta va donar suport públicament a George McGovern. Es va sentir molt desil·lusionat quan va veure les tàctiques, que ell considerava irracionals, dels activistes progressistes des de finals dels anys seixanta en endavant. La seva defensa de les aplicacions civils de l'energia nuclear, sobretot després de l'accident nuclear de Three Mile Island, va malmetre les seves relacions amb l'esquerra. Va publicar molt sobre el control de la natalitat, reflectint la perspectiva articulada per Paul R. Ehrlich.

En els últims anys de la seva vida, Asimov va condemnar el deteriorament de la qualitat de vida que notava en la ciutat de Nova York en reduir-se les inversions per la fugida de la classe mitjana als suburbis. El seu últim llibre no va ser de ficció, Our Angry Earth, escrit juntament amb l'autor de ciència ficció Frederik Pohl, tracta d'aspectes mediambientals com l'escalfament global i la destrucció de la capa d'ozó.

Honors[modifica]

Retrat d'Asimov per Rowena Morrill.

La saga de La Fundació o Cicle de Tràntor, va ser reconeguda l'any 1966 amb el premi Hugo d'aquell any dins l'apartat de "la millor saga de ciència ficció de tots els temps". En honor d'Asimov es va donar nom a l'asteroide (5020) Asimov així com tambè un cràter del planeta Mart va rebre el seu nom, el cràter Asimov. Va rebre 14 doctorats honoris causa per múltiples universitats d'arreu i va ser inclós al Hall of Fame of Fantasy & Science Fiction al 1997.[5]

Premis[modifica]

En l'ordre cronològic de concessió del premi:

Obres[modifica]

(Per ordre cronològic de la publicació de l'original)

Obres de ficció: Novel·les[modifica]

En castellà: Un guijarro en el cielo, Martinez Roca ed. Col·lecció "Biblioteca Asimov" nº12, 1992. En català: Un còdol al cel.

En castellà: En la arena estelar, Martinez Roca ed. Col·lecció "Super Ficción" nº45, 1991. En català: A la sorra estel·lar.

En castellà: Fundación, Plaza & Janés, 1999. En català: La Fundació.

En castellà: David Starr, el ranger del espacio, Bruguera ed., 1976 i Lucky Starr, el ranger del espacio, Circulo de Lectores, 1999. En català:

En castellà: Fundación e Imperio, Plaza & Janés, 1999. En català:Fundació i Imperi.

En castellà:Las corrientes del espacio, Martinez Roca ed. Col. "Super Ficción" nº54, 1991. En català:

En castellà:Segunda Fundación, Plaza & Janés, 1999. En catala:Segona Fundació.

En castellà:Lucky Starr. Los piratas de los asteroides, Bruguera ed., 1984. En català:

En castellà.Bóvedas de acero, Martinez Roca ed. Col. "Super Ficción" nº48, 1990. En català:

En castellà:Lucky Starr. Los óceanos de Venus, Bruguera ed., 1984. En català:

En castellà:El fín de la eternidad, Martínez Roca ed. Col. "Super Ficción" nº26, 1989. En català:La fí de l'eternitat.

En castellà: Lucky Starr. El gran sol de mercurio, Bruguera ed., 1981. En català:

En castellà:El sol desnudo, Martínez Roca ed. Col. "Super Ficción" nº51, 1991. En català:

En castellà:Lucky Starr. Las lunas de Júpiter, Bruguera ed., 1980. En català:

En castellà:Lucky Starr. Los anillos de Saturno, Bruguera ed., 1981. En català:

En castellà:Viaje alucinante, Plaza & Janés, 1999. En català:

En castellà:Los propios dioses, Plaza & Janés, 1997. En català:

En castellà:Los límites de la Fundación, Plaza & Janés, 1997. En català:

En castellà: Norby un robot especial, Molino ed., 1987. En català:

En castellà: Los robots del amanecer, Plaza & Janés, 1997. En català:

En castellà: El otro secreto de Norby, Molin ed, 1987. En català:

En castellà: Norby y la princesa desaparecida, Molino ed, 1987. En català:

En castellà:Robots e Imperio, Plaza & Janés, 1996. En català:

En castellà: Norby y los invasores, Molino ed., 1987. En català:

En castellà:Fundación y Tierra, Plaza & Janés, 1997. En català:

En castellà:Norby y el collar de la Reina, Molino ed.,1988. En català:

En castellà:Norby salva el universo, Molino ed.,1988. En català:

En castellà:Viaje alucinante II: Destino el cerebro, Plaza & Janés, 1997. En català:

En castellà: Preludio a la Fundación, Plaza & Janés, 1996. En català:

En castellà: Norby regresa a la Tierra, Molino ed., 1990. En català:

En castellà:Némesis, Plaza & Janés, 1999. En català:

En castellà:La gran aventura de Norby, Molino ed., 1990. En català:

En castellà:Anochecer, Plaza & Janés, 1999. En català:

En castellà:Hijo del tiempo, Plaza & Janés, 1993. En català:

En castellà:Hacia la Fundación, Plaza & Janés, 1996. En català:

En castellà:El robot humano, Plaza & Janés, 1993. En català:

Obres de ficció: Novel·les de misteri[modifica]

En castellà:Soplo mortal, El cid editor ed., 1979. En català:

En castellà:Asesinato en la convención, Plaza & Janés, 1992. En català:

Obres de ficció: Col·leccions de relats curts de ciència ficció[modifica]

En castellà:Yo, Robot, Edhasa ed., 1996. En català:

En castellà:A lo marciano, Martínez Roca ed., Col. "Super Ficción" nº61, 1990. En català:

En castellà:Con la Tierra nos basta, Martínez Roca ed., Col. "Super Ficción" nº65, 1991. En català:

En castellà:Nueve futuros, Martínez Roca ed.,1990. En català:

En castellà: Editada en 3 volums,Los robots,El resto de los robots i Otra vez los robots per Ediciones Picazo. Incloïa les novel·les completes:Bòvilas d'acer i El sol nu. En català:

En castellà:Estoy en Puertomarte sin Hilda y otros cuentos, Alianza Editorial, 1986. En català:

En castellà:Anochecer y otros cuentos, Ediciones B, 1994. En castellà: En la col·lecció de Ciència Ficció feta per Lluís de Caralt, va ser editada en tres volums:Anochecer (nº7); La maquina que ganó la guerra (nº9) i Cuarta generación (nº11). En català:

En castellà:Selección nº 1, 2 i 3, Bruguera ed, 1984. En català:

En castellà:Compre Júpiter, Plaza & Janés, 1999. En català:

En castellà:El hombre bicentenario y otras historias, Bruguera ed., 1997. En castellà:El hombre bicentenario y otras historias, Martínez Roca ed., Col. "Super Ficción" nº35, 1989. En català:

En castellà:Los robots, Martínez Roca ed., 1988. En català:

En castellà:Los vientos del cambio, Martínez Roca ed., 1984 En català:

En castellà:La edad del futuro I i La edad del futuro II, Plaza & Janés, 1987 En català:

En castellà:Cuentos paralelos, Martínez Roca ed., Col."Super Ficción" nº101, 1986. En català:

En castellà:Sueños de robots Plaza & Janés ed., 1992. En català:

En castellà:Crónicas, Plaza & Janés, 1999. En català:

En castellà:Visiones de robot, Plaza & Janés, 1999. En català:

En castellà:Cuentos completos, Vol I, Ediciones B., 1992. En català:

  • 1991:Cal, Nightfall ed. Relat no posat a la venda, únicament disponible per als subscirptors de Isaac Asimov Collection i per tant no editat ni en castellà ni en català.

1992:The complete stories, vol 2, Nightfall ed. En castellà:Cuentos completos, Vol II, Ediciones B., 1993. En català:

  • 1995:Gold, HarperPrism ed. No editada ni en castellà ni en català.
  • 1996:Magic, HarperPrism ed. En aquesta edició, l'editorial va barrejar històries de fantasia i ciència ficció. No editada ni en castellà ni en català.

Obres de ficció: Col·leccions de relats curts de fantasia[modifica]

En castellà:Azazel, Plaza & Janés, 1992. En català:

Obres de ficció: Col·leccions de relats curts de misteri[modifica]

En castellà:Cuentos de los viudos negros, Alianza ed., Col."El libro de bolsillo" nº1446, 1990. En català:

En castellà:Más cuentos de los viudos negros, Alianza ed., Col."El libro de bolsillo" nº1469, 1990. En català:

En castellà:La palabra clave y otros misterios, Ultramar ed., 1979. En català:

En castellà:El archivo de los viudos negros, Alianza ed., Col."El libro de bolsillo" nº1493, 1990. En català:

En castellà:Los enigmas de los viudos negros, Plaza & Janés, 1991. En català:

Antologies[modifica]

(Editades per Isaac Asimov)

En castellà:Los premios Hugo 1955-1961, Martínez Roca ed.,1986. En català:

(Respecte de les properes antologies, Isaac Asimov únicament aporta una breu introducció al començament de cada relat).

En castellà editat en dos volums:Los premios Hugo 1962-1967 i Los premios Hugo 1968-1969, ambdos per la mateixa editorial i el mateix any, Martínez Roca ed.,1987. En català:

En castellà editat dues vegades en col·leccions diferents però per la mateixa editorial:Antes de la Edad de Oro 1 i 2 Martínez Roca ed., Col. "Biblioteca Asimov"i La Edad de Oro de la Ciencia Ficción volums 1 i 2 Martínez Roca ed., Col. "Super Ficción" nº7 i nº12, 1989. En català:

En castellà editat en dos volums:Los premios Hugo 1970-1972 i Los premios Hugo 1973-1975, Martínez Roca ed., 1989. En català:

En castellà editades les dues parts en un únic volum:La Edad de Oro, 1939-1940 Martínez Roca ed., 1988. En català:

En castellà editades les dues parts en un únic volum:La Edad de Oro, 1939-1940 Martínez Roca ed., 1988. En català:

En castellà:La Edad de Oro,1941, Martínez Roca ed., 1988. En català:

En castellà editat en un únic volum:La Edad de Oro,1942-1943, Martínez Roca ed., 1989. En català:

En castellà editat en un únic volum:La Edad de Oro,1942-1943, Martínez Roca ed., 1989. En català:

En castellà editat en dos volums:Lo mejor de la ciencia ficción del siglo XIX, vol I, Martínez Roca ed., Col."Super Ficción" nº78, 1983 i Lo mejor de la ciencia ficción del siglo XIX, vol II, Martínez Roca ed., Col."Super Ficción" nº79, 1983. En català:

En castellà:La Edad de Oro,1944-1945, Martínez Roca ed., 1989. En català:

1982:Tantalizing loocked room Mysteries, Walker ed., amb Martin H. Greenberg i Charles G. Waugh. No editat ni en castellà ni en català.

En castellà editat en un únic volum:La Edad de Oro,1944-1945, Martínez Roca ed., 1989. En català:

En castellà editat en un únic volum:La Edad de Oro, 1946-1947, Martínez Roca ed., 1990. EN català:

En castellà editat en un únic volum:La Edad de Oro, 1946-1947, Martínez Roca ed., 1990. EN català:

En castellà:Òrbita de alucinación, Martínez Roca ed., Col. "Super Ficción" nº98, 1986. En català:

En castellà:Transplante obligatorio, Martínez Roca ed., Col. "Super Ficción" nº97, 1987. En català:

En castellà:Se acabaron las espinacas y otros delitos de computadora, Alianza ed., Col."El libro de bolsillo" nº1388, 1988. En català:

En castellà:Asesinato a la carta, Laia ed.,1987. (Cada relat està associat a un plat o ingredient de cuina). En català:

En castellà:Jóvenes mutantes, historias de mutantes, Labor ed., Col. "Labor bolsillo Juvenil" nº83 i nº88, 1989. En català:

En castellà:Inteligencias extraterrestres, Labor ed., Col."Labor Bolsillo Juvenil" nº92, 1992. En català:

En castellà:Sherlock Holmes a través del tiempo y del espacio, Júcar ed., 1987. En catala:

En castellà editat en dos volums:Los premios Hugo: 1976-1977 i Los premios Hugo: 1977-1978 Martínez Roca ed., ambdos al 1989. En català:

En castellà:Jóvenes monstruos Altea ed., Col."Enigmas" nº 139, 1988. En català:

En castellà:Jóvenes fantasmas, Altea ed., Col."Enigmas" nº 140, 1989. En català:

En castellà en dos volums:Jóvenes cosmonautas, Labor ed., Col. "Labor Bolsillo Juvenil" nº 70, 1987 i viajeros estelares, Labor ed., Col. "Labor Bolsillo Juvenil" nº 71, 1987. En català:

En castellà:Los premios Hugo: 1980-1982, Martínez Roca ed., 1991. En català:

En castellà:Jóvenes brujos y hechiceros, Labor ed., Col."Labor Bolsillo Juvenil" nº 74, 1987. En català:

En castellà:Historias de lo oculto, Plaza & Janés ed., 1999. En català:

Obres de no ficció: Obres sobre ciència en general[modifica]

En castellà:Momentos estelares de la ciencia, Alianza ed., Col."El libro de bolsillo" nº799, 1990. En català:

En castellà:Grandes ideas de la ciencia, Alianza ed., Col."El libro de bolsillo" nº 956, 1989. En català:

En castellà:Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología, Alianza ed., Col."El libro de bolsillo", nº1232, 1233, 1234 i 1235. 1987. En català:

En castellà:Introducción a la ciencia, Plaza & Janés ed., 1985 i també editada en la col·lecció "Muy Interesante" en els volums 2 i 4 d'aquesta col·lecció de l'editorial Orbis. En català:

En castellà:100 preguntas básicas sobre la ciencia, Alianza ed., Col."Alianza de bolsillo" nº 663, 1978. En català:

En castellà:Amenazas de nuestro mundo, Plaza & Janés ed., 1992. En català:

En castellà:La medición del universo, RBA ed., Col."Biblioteca de divulgación científica", nº 45, 1994. En català:

En castellà:Nueva guía de la ciencia, Plaza & Janés ed., es una versió actualitzada de Introducción a la ciencai, 1999. En català:

En castellà:Orígenes, Plaza & Janés ed., 1992. En català:

En castellà:Cronología de los descubrimientos, Ariel ed., 1990. En català:

En castellà:La ira de la tierra, Ediciones B., 1994. En català:

Obres de no ficció: Matemàtiques[modifica]

En castellà:Números, Editorial Molino, Col."Cómo descubrimos" nº 4, 1984. En català:

En castellà:De los números y su historia, Lidium ed., 1984. En català:

Obres de no ficció: Astronomia[modifica]

En castellà:El Universo, Alianza ed., Col."El libro de bolsillo" nº 458, 1998. En català:

En castellà:Cometas, Editorial Molino, Col."Cómo descubrimos" nº 8, 1984. En català:

En castellà:Historia del telescopio, Alianza ed., Col."El libro de bolsillo" nº 1200, 1986. En català:

En castellà:Alpha Centauri, la estrella más próxima, Alianza ed., Col."El libro de bolsillo" nº 1020, 1991. En català:

En castellà:Espacio, Editorial Molino, Col."Cómo descubrimos" nº 1, 1984. En català:

En castellà:Marte, el planeta rojo, Alianza ed., Col."El libro de bolsillo" nº 1169, 1986. En català:

En castellà:Agujeros negros, Editorial Molino, Col."Cómo descubrimos" nº 7, 1984. En català:

En castellà:De saturno a plutón, Alianza ed., Col."El libro de bolsillo" nº 1044, 1994. En català:

En castellà:Civilizaciones extraterrestres, Plaza & Janés ed., 1986. En català:

En castellà:El cometa Halley, Pla & Janés ed., 1986. En català: 1985:The exploding suns, Dutton ed. En castellà:Soles en explosión, RBA ed., Col."Biblioteca de divulgación científica" nº 45, 1994. En català:

En castellà:¿Mataron los cometas a los dinosaurios?, Ediciones SM. Col."Biblioteca del Universo" nº 4, 1988. En català:

En castellà:Los asteroides, Ediciones SM. Col."Biblioteca del Universo" nº 3, 1988. En català:

En castellà:Nuestra luna, Edciones SM. Col."Biblioteca del Universo" nº 8, 1989. En català:

En castellà:Marte, nuestro misterioso vecino, Ediciones SM. Col."Biblioteca del Universo" nº 13, 1990. En català:

En castellà:Nuestra Vía Lactea y otras galaxias, Edciones SM. Col."Biblioteca del Universo" nº 10, 1989. En català:

En castellà:Quásares, púlsares y agujeros negros, Ediciones SM. Col."Biblioteca del Universo" nº 11, 1989. En català:

En castellà:Cohetes, sondas y satélites, Ediciones SM. Col."Biblioteca del Universo" nº 9, 1989. En català:

En castellà:Nuestro sistema solar, Ediciones SM. Col."Biblioteca del Universo" nº 2, 1988. En català:

En castellà:El sol, Ediciones SM. Col."Biblioteca del Universo" nº 5, º1989. En català:

En castellà:Urano, el planeta inclinado, Ediciones SM. Col."Biblioteca del Universo" nº 14, 1990. En català:

En castellà:Saturno el planeta de los anillos, Ediciones SM. Col."Biblioteca del Universo" nº 15, 1990. En català:

En castellà:¿Como nació el Universo?, Ediciones SM. Col."Biblioteca del Universo" nº 1, 1989. En català:

En castellà:La Tierra, nuestro hogar, Ediciones SM. Col."Biblioteca del Universo" nº 6, 1989. En català:

En castellà:¿Que sabian los antiguos sobre los astros?, Ediciones SM. Col."Biblioteca del Universo" nº 16, 1990. En català:

En castellà:Objetos voladores no identificados, Ediciones SM. Col."Biblioteca del Universo" nº 7, 1989. En català:

En castellà:Guía del jóven astrónomo, Ediciones SM. Col."Biblioteca del Universo" nº 12, 1989. En català:

En castellà:¿Hay vida en otros planetas?, Ediciones SM. Col."Biblioteca del Universo" nº 8, 1990. En català:

En castellà:¿Ciencia o ciencia ficción?, Ediciones SM. Col."Biblioteca del Universo" nº 21, 1990. En català:

En castellà:Mercurio: el planeta veloz, Ediciones SM. Col."Biblioteca del Universo" nº 20, 1990. En català:

En castellà:¿Contaminamos también el espacio?, Ediciones SM. Col."Biblioteca del Universo" nº 22, 1990. En català:

En castellà:Júpiter, el gigante entre los gigantes, Ediciones SM, Col."Biblioteca del Universo" nº 19, 1990. En català:

En castellà:¿Como nacen y mueren las estrellas?, Ediciones SM, Col."Biblioteca del Universo" nº 17, 1990. En català:

En castellà:Dioses y leyendas en el firmamento, Ediciones SM., Col."Biblioteca del Universo" nº 26, 1991. En català:

En castellà:¿Como viviremos en el universo?, Ediciones SM., Col."Biblioteca del Universo" nº 24, 1991. En català:

En castellà:Hombres y máquinas estudian el espacio, Ediciones SM., Col."Biblioteca del Universo" nº 23, 1991. En català:

En castellà:Plutón,¿Un planeta doble?, Ediciones SM., Col."Biblioteca del Universo" nº 29, 1991. En català:

En castellà:¿Como viven los astronautos en el espacio?, Ediciones SM., Col."Biblioteca del Universo" nº 28, 1991. En català:

En castellà:El Halley y otros cometas, Ediciones SM., Col."Biblioteca del Universo" nº 25, 1991. En català:

En castellà:Neptuno, el gigante más lejano, Ediciones SM., Col."Biblioteca del Universo" nº 27, 1991. En català:

En catellà:Venus, el planeta inhóspito, Ediciones SM., Col."Biblioteca del Universo" nº 30, 1991. En català:

En castellà:Guía de la Tierra y el espacio, Ariel ed., 1993. En català:

Obres de no ficció: Ciències de la Terra[modifica]

En castellà:Palabras en el mapa, Alianza ed., Col."El libro de bolsillo" nº 1425, 1989. En català:

En castellà:La Tierra es redonda, Editorial Molino. Col."Cómo descubrimos" nº 16, 1987. En català:

En castellà:Terremotos, Editorial Molino. Col."Cómo descubrimos" nº 14, 1987. En català:

En castellà:Antártida, Editorial Molino. Col."Cómo descubrimos" nº 12, 1986. En català:

En castellà:Petróleo, Editorial Molino. Col."Cómo descubrimos" nº 6, 1986. En català:

Obres de no ficció: Química i Bioquímica[modifica]

En castellà:La búsqueda de los elementos, Plaza & Janés ed., 1999. En català:

En castellà:El código genético, Plaza & Janés ed., 1986. En català:

En castellà:Breve historia de la Química, Alianza ed. Col."El libro de bolsillo" nº 580, 1998. En català:

En castellà:Los gases nobles, Plaza & Janés ed., 1982. En català:

En castellà:Fotosíntesis, Plaza & Janés ed., 1992. En català:

En castellà:Vitaminas, Editorial Molino. Col."Cómo descubrimos" nº 15, 1987. En català:

Obres de no ficció: Física[modifica]

En castellà:Historia de la energia nuclear, Alianza ed., Col."El libro de bolsillo" nº 1083, 1988. En català:

En castellà:Electricidad, Editorial Molino. Col."Cómo descubrimos" nº 13, 1987. En català:

En castellà:Energía, Editorial Molino. Col."Cómo descubrimos" nº 11, 1986. En català:

En castellà:Átomo, Editorial Molino. Col."Cómo descubrimos" nº 5, 1984. En català:

En castellà:Energía Nuclear, Editorial Molino. Col."Cómo descubrimos" nº 2, 1984. En català:

En castellà:Robots, Plaza & Janés ed. 1987. En català:

En castellà:Átomo, Plaza & Janés ed. 1992. En català:

Obres de no ficció: Biologia[modifica]

En castellà:Dinosaurios, Editorial Molino. Col. "Cómo descubrimos" nº 9, 1986. En català:

En castellà:Gérmenes, Editorial Molino. Col. "Cómo descubrimos" nº 10, 1986. En català:

En castellà:Órigenes del Hombre, Editorial Molino. Col. "Cómo descubrimos" nº 3, 1984. En català:

Obres de no ficció: Col·leccions d'assaigs científics[modifica]

En castellà la editorial Alianza, va fer una barreja entre els llibres From Earth to heaven, The Solar system and back' i The left hand of the electron,(llibres que apareixeran més avall), i els va editar en dues obres anomenades:El electrón zurdo y otros ensayos científicos, Alianza ed., Col."El libro de bolsillo" nº 653, 1982 i Los lagartos terribles, Alianza ed., Col."El libro de bolsillo" nº 674, 1980, de tal forma que no corresponen exactament els títols de les obres en anglès i el seu contingut i traducció en castellà.

En castellà:¿Hay alguien ahí?, Plaza & Janés ed., 1988. En català:

En castellà:La tragedia de la luna, Alianza ed., Col."El libro de bolsillo" nº 717, 1994. En català:

En castellà:El planeta que no estaba, Adiax ed., 1980. En català:

En castellà:El Principio y el Fín, Edhasa ed., 1990. En català:

En castellà:Luces en el cielo, Edhasa ed., 1981. En català:

En castellà:Vida y Tiempo, Plaza & Janés ed., 1989. En català:

En castellà:El sol brilla luminoso, Plaza & Janés ed., 1994. En català:

En castellà:!Cambio¡ 71 visiones del futuro, Alianza ed., Col."El libro del bolsillo" nº 978, 1986. En català:

En castellà:Contando los Eones, Plaza & Janés ed., 1984. En català:

En castellà:La mente errabunda, Alianza ed., Col."El libro de bolsillo" nº 1282, 1987. En català:

En castellà:X representa lo desconocido, Plaza & Janés ed., 1985. En català:

En castellà:El monstruo subatómico: Una exploración de los misterios de Universo, Salvat ed., 1993. En català:

En castellà:Hasta donde alcanza el ojo, Plaza & Janés ed., 1988. En català:

En castellà:Pasdo, presente y futuro, Plaza & Janés ed., 1989]. En català:

En castellà:La relatividad del error, Planeta ed., 1989. En català:

En castellà:La visita del Tiranosaurio, Tikal ed., 1994. En català:

En castellà:La medición del Universo, Salvat ed., Col."Biblioteca Científica Salvat" nº 7, 1993. En català:

En castellà:Fronteras, Ediciones B., 1993. En català:

En castellà:Más allá de cualquier lugar, Ediciones B., 1993. En català:

En castellà:El secreto sobre el Universo, Ediciones B., 1993. En català:

En castellà:Fronteras II, Ediciones B., 1994. En català:

Obres de no ficció: Col·leccions d'assaigs sobre ciència ficció[modifica]

En castellà:Sobre la ciencía ficción, Edhasa ed., 1986. En català:

Obres de no ficció: Història[modifica]

En castellà:Historia universal de Asimov. T-4. Los Griegos, Alianza ed., Col."El libro de bolsillo" nº 810, 1992. En català:

En castellà:Historia universal de Asimov. T-5. La República romana, Alianza ed., Col."El libro de bolsillo" nº 822, 1992. En català:

En castellà:Historia universal de Asimov. T-6. El Imperio Romano, Alianza ed., Col."El libro de bolsillo" nº 844, 1992. En català:

En castellà:Historia universal de Asimov. T-3.Los Egipcios, Alianza ed., Col."El libro de bolsillo" nº 794, 1993. En català:

En castellà:Historia universal de Asimov. T-1.El cercano Oriente, Alianza ed., Col."El libro de bolsillo" nº 768, 1993. En català:

En castellà:Historia universal de Asimov. T-8.La Alta edad media, Alianza ed., Col."El libro de bolsillo" nº 894, 1991. En català:

En castellà:Las palabras y la Historia, Laia ed., 1981. En català:

En castellà:Historia universal de Asimov. T-9.La formación de Inglaterra, Alianza ed., Col."El libro de bolsillo" nº 907, 1993. En català:

En castellà:Historia universal de Asimov. T-7.Constantinopla, Alianza ed., Col."El libro de bolsillo" nº 886, 1991. En català:

En castellà:Historia universal de Asimov. T-2.La tierra de Canaán, Alianza ed., Col."El libro de bolsillo" nº 784, 1992. En català:

En castellà:Historia universal de Asimov. T-10.La formación de Francia, Alianza ed., Col."El libro de bolsillo" nº 919, 1989. En català:

En castellà:Historia universal de Asimov. T-11.La formación de América del Norte, Alianza ed., Col."El libro de bolsillo" nº 946, 1992. En català:

En castellà:Historia universal de Asimov. T-12.El nacimiento de los Estados Unidos, Alianza ed., Col."El libro de bolsillo" nº 968, 1984. En català:

En castellà:Los Estados Unidos de 1816 hasta la Guerra Civil, Alianza ed., Col."El libro de bolsillo" nº 992, 1988. En català:

En castellà:Los Estados Unidos de la Guerra Civil a la Primera Guerra Mundial, Alianza ed., Col."El libro de bolsillo" nº 999, 1986. En català:

En castellà:El paso de los milenios, Ediciones B., 1992. En català:

En castellà:Cronología del mundo, Ariel ed., 1992. En català:

Obres de no ficció: La Bíblia[modifica]

En castellà:Guía de la Biblia: Antiguo Testamento, Plaza & Janés ed., 1993. En català:

En castellà:Guía de la Biblia: Nuevo Testamento, Plaza & Janés ed., 1996. En català:

Obres de no ficció: Literatura[modifica]

En castellà:Las palabras y los mitos, Laia ed., 1982. En català:

Obres de no ficció: Humor i sàtira[modifica]

Cap al final de la seva vida, Issac Asimov va dedicar una sèrie d'obres al tema de l'humor. En aquestes obres, se'ns mostra un asimov ben diferent a l'habitual fent patent la seva vessant més humoristica (de la qual presumia)i que no es pot observar a la resta de la seva producció literària. La majoria d'obres sobre aquest tema tracten de recopilacions sobre "limericks" (curts poemes de cinc línies de temàtica humoristica, de vegades en un llenguatge gruixut) i altres jocs de paraules (dels que era un apassionat), si be tambè va escriure l'obra Isaac Asimov's treasury of humor, on tracta l'humor des de una vessant més científica desenvolupant tota una teoria de l'humor (amb acudits i tot per amenitzar-la). Segons el propi Asimov, " l'element més essencial de l'humor es un canvi sobtat del punt de vista que canvia el focus del tema important de la conversa des de el més important a allò trivial o des de allò sublim a allò més ridícul".

Obres de no ficció: Autobiografies[modifica]

Biografies escrites per ell (encara que hagin sigut publicades posteriorment a la seva mort).

En castellà:Memorias, Ediciones B ed. En català:

Obres de no ficció: Miscel·lània[modifica]

En castellà:Opus 100, Alianza Ed., Col."El libro de bolsillo" nº 1141, 1985. En català:

En castellà:Opus 200, Alianza ed., Col."El libro de bolsillo" nº 1208, 1985. En català:

En castellà:El libro de los sucesos, Ediciones Maeva, 1987. En català:

En castellà:La vida en el futuro, Circulo de Lectores ed., 1985. En català:

En castellà:El futuro: una visión del año 2000 desde el siglo XIX, Alianza ed., 1987. En català:

Com llegir la Saga de la Fundació[modifica]

Isaac Asimov no va escriure la Saga de la Fundació de forma cronològica. A mesura que sorgien els llibres, reculls d'històries curtes i fins i tot precueles, molts lectors de les seves històries van començar a demanar una guia per a poder llegir correctament els esdeveniments que succeïen en aquell univers. Així doncs i desprès de la mort de l'autor, es va elaborar una guia per poder seguir-la de forma cronològica assolint la coherència que els lectors reclamaven.
Isaac Asimov tenia pensada una continuació (cronològica) per a Fundació i Terra, malauradament no va tenir temps o no va poder deixar escrit cap esbós o plantejament de com havia de continuar la història i aquesta es va convertir (de moment) en la última novel·la de la Saga de la Fundació.
Pel que fa a les novel·les no escrites per Asimov, El temor de la Fundació, Fundació i caos i El triomf de la Fundació, apareixen de resultes de la venda dels drets d'autor pels descendents de l'escriptor a tres altres escriptors de reputat renom dins la ciència ficció i per encàrrec de la pròpia família (si no, no les deixaven fer). Aquestes tres noves novel·les han aconseguit donar coherència i continuïtat a tota la saga.

Memòries Autobiogràfiques[modifica]

  • In Memory yet green, Doubleday ed.1979. 1a part de les seves memòries que tracta el període de 1920 a 1954. No publicat al nostre país.
  • In Joy still felt, Doubleday ed.1980. 2a part de les seves memòries que tracta el període de 1954 a 1978. No publicat al nostre país.
  • I, Asimov, Doubleday ed.1994. 3a i última part de les seves memòries on a més de tractar el període final de la seva vida (1978-1992), torna a explicar tota la seva vida però des de la vessant més humanista i íntima i pot ser llegit independentment dels altres dos volums, l'epileg final va ser escrit per la seva dona Janet. Publicada també com I, Asimov in memoir i al nostre país com Memorias (a la portada ASIMOV MEMORIAS), per Ediciones B al 1998.

Memòries Post-mortem[modifica]

Correspondència[modifica]

  • 1995:Yours, Isaac Asimov: A lifetime in letters, Main Street Books ed. (Una sucursal de Doubleday ed.). Obra que recull una selecció de la correspondència d'Isaac Asimov al llarg de la seva vida feta pel seu germà petit Stanley Asimov. Aquesta obra però no va poder ser editada pel seu germà (encara que ho posa a la coberta) ja que va morir uns mesos abans d'acabar la selecció (a l'agost de 1995) i va ser Doubleday,(l'editorial de tota la vida d'Isaac Asimov) qui va dur finalment a terme la seva publicació. En aquesta obra apareixen els pensaments més íntims, les opinions i els sentiments d'Issac Asimov en les més de 90.000 cartes i postals que va rebre o enviar al llarg de la seva vida i que gràcies al seu germà Stanley, que va aconseguir conservar unes 45.000 podem gaudir-les actualment. Com podem comprobar no va ser solsament prolífic en obres de ficció i no ficció. No editat ni en castellà ni en català.

Enllaços Externs[modifica]

  • Isaac Asimov Home Page. (en anglès)
  • Isaac Asimov Home Page: segurament la Web que més informació ofereix sobre la vida i l'obra d'Isaac Asimov.(en anglès)
  • [2]. Guide to Isaac Asimov: Guía molt completa, amb llistats exhaustius de llibres i relats. (en anglès)
  • [3]. Foundation Universe: centrada en la Fundació i amb magnífiques il·lustracions. (en anglès)
  • [4]. In Memory of Isaac Asimov: Col·lecció molt interessant d'àudios, vídeos i fotografies. (en anglès)
  • [5]. Nuketown’s Isaac Asimov: una bona sèrie d'enllaços a pàgines sobre Asimov. (en anglès)
  • [6]. Isaac Asimov y la ciencia ficción: la més completa en castellà, encara que la traducció d'alguns títols no coincideix amb els títols publicats a Espanya. (en castellà)
  • El Buen Doctor Pàgina dedicada a Isaac Asimov, amb bibliografía, entrevistes, portades de llibres, etc. (en castellà)
  • [7]. Isaac Asimov’s Magazines: unes quantes portades de revistes i una petita biografia. (en castellà)
  • Guía per a llegir les novel·les d'Isaac Asimov per Isaac Asimov. (en castellà)
  • [8]. Pàgina web amb frases cèlebres i biografia de l'autor.(en castellà)
  • El demonio de dos.(conte en castellà)
  • La Última Pregunta. (conte en castellà)
  • Relat "Asnos estupidos" d'Isaac Asimov. (en castellà)
  • Issac Asimov "Previent l'impacte d'Internet" 1988 Fragment d'entrevista.
  • [9] Llistat (per anys) dels premis Nebula de ciència ficció.
  • [10] Blog on apareixen ordenats cronològicament els esdeveniments apareguts al llarg dels llibres de la Saga de la Fundació i els dels robots.

Referències[modifica]

  1. Hoppa, Jocelyn. Isaac Asimov: Science Fiction Trailblazer (en anglès). Enslow Publishers, Inc., 2009, p.6. ISBN 0766029611. 
  2. Asimov, Isaac; Traducció a càrrec de Teresa de León. Memorias (en castellà). Ediciones B, 1998, p. 749 p.. ISBN 84-406-8120-8. 
  3. Carlos Romá-Mateo. Isaac Asimov y la lógica de lo fantástico Journal of Feelsynapsis (JoF). ISSN: 2254-3651. 2012.(4): 58-61
  4. Letter from Janet Asimov
  5. [1] Pàgina web on apareix el llistat dels guardonats amb aquest honor des de que es concedeixen aquests premis.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Isaac Asimov