La guerra de les galàxies
 |
S'ha proposat que «Micah Giett» sigui fusionat a aquest article. (Vegeu la discussió) |
|
|
S'ha proposat que «Bib Fortuna» sigui fusionat a aquest article. (Vegeu la discussió) |
|
|
S'ha proposat que «Barriss Offee» sigui fusionat a aquest article. (Vegeu la discussió) |
|
|
S'ha proposat que «Barrek» sigui fusionat a aquest article. (Vegeu la discussió) |
|
|
S'ha proposat que «Adi Gallia» sigui fusionat a aquest article. (Vegeu la discussió) |
|
|
S'ha proposat que «Sharad Hett» sigui fusionat a aquest article. (Vegeu la discussió) |
|
|
S'ha proposat que «Banda Max Rebo» sigui fusionat a aquest article. (Vegeu la discussió) |
|
|
S'ha proposat que «ARC-Troopers» sigui fusionat a aquest article. (Vegeu la discussió) |
 |
Aquest article és manifestament incomplet. Ajudeu a desenvolupar-lo de forma que l'exposició de conceptes o idees sigui coherent, o com a mínim sigui un esborrany amb una estructuració acceptable. |
La guerra de les galàxies (Star Wars en anglès) és una sèrie de pel·lícules de ciència ficció creades pel guionista, productor i director George Lucas.
La primera pel·lícula de la franquícia, Una nova esperança, va comptar amb els actors Mark Hamill, Harrison Ford, Carrie Fisher, Alec Guinness, Anthony Daniels, Kenny Baker, Peter Mayhew, Peter Cushing i David Prowse i, tot i que va tenir nombroses dificultats durant la producció, 20th Century Fox es va encarregar finalment de la seva distribució i la seva estrena va ser el 25 de maig de 1977. Eventualment, va passar a convertir-se en un fenomen de la cultura popular a nivell mundial i la seva influència ha estat reconeguda per nombrosos cineastes.[1][2] L'èxit de la pel·lícula va fer que Lucas s'involucrés en el finançament de les dues seqüeles que van completar l'anomenada «trilogia original», L'Imperi contraataca i El retorn del jedi, a les quals es van incorporar nous actors com Billy Dee Williams, Frank Oz i Ian McDiarmid, i que van ser estrenades en intervals de 3 anys.[1]
Setze anys després va arribar als cinemes L'amenaça fantasma, la primera pel·lícula d'una nova trilogia centrada en els anys previs a l'anterior. Liam Neeson, Ewan McGregor, Natalie Portman, Jake Lloyd, Hayden Christensen, Samuel L. Jackson i Christopher Lee van ser alguns dels principals membres del repartiment, que també va comptar amb la presència d'alguns actors de la trilogia original. L'atac dels clons i La venjança dels sith, estrenades novament en intervals de tres anys, van completar una saga que va recaptar aproximadament 5.510 milions de dòlars nord americans entre les sis pel·lícules,[3] convertint-la en la tercera franquícia més rentable de tots els temps[4] per darrere de les franquícies de James Bond i Harry Potter, sense considerar la inflació.5 L'octubre de 2012, The Walt Disney Company va adquirir a Lucasfilm, i va anunciar la producció d'una nova trilogia cinematogràfica, la primera pel·lícula s'estrenarà a 2015.[5]
La saga cinematogràfica de Star Wars ha derivat en altres mitjans, com ara llibre, sèries de televisió, videojocs, còmics i jocs de rol. Aquests suplements conformen el denominat «Univers expandit», a partir del qual s'ha desenvolupat de manera significativa el material fictici de la saga. A més, aquesta col·lecció de mitjans ha aprofundit en qüestions tot just incorporades a les pel·lícules originals, estenent d'altra banda les trames presentades en cada trilogia. El 2008 es va estrenar Star Wars: The Clone Wars, convertint-se en la primera pel·lícula de la franquícia a llançar-se a nivell mundial i que no forma part de les trilogies originals. Així mateix cal assenyalar que aquesta va ser la primera pel·lícula animada de Star Wars, destinada a servir d'introducció de la sèrie televisiva homònima i que es basa en la sèrie prèvia també del mateix nom.
Taula de continguts |
Ambientació[modifica]
Els esdeveniments de Star Wars tenen lloc en una galàxia fictícia de nom desconegut i en un temps no especificat. A més de l'espècie humana, són descrits molts tipus d'espècies extraterrestres procedents dels nombrosos planetes i satèl·lits que formen la galàxia. Altres personatges recurrents són els robots i els androides, creats generalment per servir un propòsit, observant així droides astromecànics, metges, de protocol[6] o de combat,[7] entre altres.
Els viatges espacials són comuns i la majoria dels planetes que apareixen en la saga estan afiliats a la República Galàctica, la unió democràtica que regeix la galàxia i el govern, presidit per un Canceller Suprem, està format per representants elegits o designats de tota ella agrupats en l'anomenat Senat Galàctic, ubicat al planeta Coruscant. En oposició a la República es troba la Confederació de Sistemes Independents, sent l'enfrontament d'ambdues un dels temes més importants en la trama de les tres primeres pel·lícules de Star Wars.
Un dels elements principals en la saga és «la Força», un poder metafísic i omnipresent que impregna l'univers i tot el que hi ha a ell.[8] L'Ordre jedi és una organització de cavallers units per la seva creença i percepció de la Força, que lluiten per la pau i la justícia a la República Galàctica.[9][10][11] S'entrenen en l'ús del sabre de llum o espasa làser, una arma semblant a una espasa tradicional excepte pel fet que la seva fulla és un feix d'energia. Els jedi són capaços de manejar la Força i aconseguir així habilitats com la telequinesi, la clarividència, el control mental o una amplificació dels reflexos, la velocitat i altres capacitats físiques.13 Tanmateix i encara que aquest grup la utilitza amb fins positius, té un costat fosc provocat per la ira, la por i l'odi.15 Aquest costat és usat pels sith per tal d'exterminar als jedi i prendre el control de la galàxia.[10][11]
Planetes i poblacions[modifica]
La galàxia fictícia en què tenen lloc els esdeveniments de Star Wars està formada per diverses regions, que al seu torn se subdivideixen en sectors i sistemes, amb nombrosos planetes i satèl·lits com: Bespin, Dagobah, Utapau o Yavin, i entre els quals es destaquen principalment:
- Coruscant: Capital de la República Galàctica. Es troba situat al centre de la galàxia i és un dels seus planetes més poblats, fins al punt que gairebé tot en ell és una gran ciutat. En ell es troben el senat galàctic i el temple jedi, seu de l'ordre i on es reuneix el consell.[12]
- Endor: Una lluna muntanyosa caracteritzada pels seus grans boscos i situada al sistema homònim. Els seus habitants més coneguts són els ewok, uns éssers de petita grandària, la forma corporal s'assembla a la dels óssos.[13]
- Geonosis: D'aspecte rocós i àrid. Els seus principals pobladors, els geonosians, tenen trets insectoides i les seves construccions són similars als nius de termites.
- Hoth: Un inhòspit planeta gelat, la temperatura es manté durant tot el dia sota zero graus. Entre la seva fauna autòctona es troben el depredador wampa i el tauntaun.[14]
- Kamino: Assotat per fortes pluges, és un planeta aquàtic els habitants dominen la tecnologia de la clonació.[15]
- Kashyyyk: Un planeta selvàtic. Està poblat pels wookiees, que viuen en ciutats construïdes sobre els grans arbres del planeta i que es caracteritzen per la gran quantitat de pèl que cobreix el seu cos i per la seva alçada, arribant a fer més de dos metres.[16]
- Naboo: Amb capital a Theed, és un pacífic planeta colonitzat pels humans i ple de verds prats i turons. Els seus habitants natius són coneguts com gungan, tenen forma d'amfibi i la seva major ciutat, Otoh Gunga, es troba submergida sota el llac Paonga.[17]
- Tatooine: Un planeta desèrtic il·luminat per dos sols i amb un dur clima. Escassament poblat, la majoria dels seus habitants treballen en granges d'humitat, on empren vaporitzadors per tal d'obtenir aigua per al seu propi consum i venda. Està sota el control dels hutts i és un lloc de trànsit per pirates, caça-recompenses i traficants.[18] Entre els seus pobladors autòctons es troben els jawas, uns petits venedors de ferralla que es cobreixen per complet amb una túnica,[19] i els tusken o habitants de les sorres, una agressiva raça molt territorial i xenòfoba que rebutja la convivència amb qualsevol altra al planeta.[20]
Les pel·lícules[modifica]
La saga cinematogràfica de Star Wars va començar amb la pel·lícula Una nova esperança, estrenada en cinemes el 25 de maig de 1977. A ella li van seguir L'Imperi contraataca, estrenada el 21 de maig de 1980, i El retorn del jedi, el 25 de maig de 1983. Ambdues seqüeles apareixen numerades en la seva escena d'obertura com «Episodi V» i «Episodi VI», respectivament, encara que en realitat van ser promocionades només amb els seus respectius subtítols. La cinta original de la sèrie portava per títol simplement Star Wars («La guerra de les galàxies»), però més tard va adoptar el subtítol Episodi IV - Una nova esperança per tal de diferenciar-la de les seves seqüeles i posteriors preqüeles.[21]
El 1997, amb motiu del vintè aniversari de l'estrena de Star Wars, Lucas va llançar una sèrie d'edicions especials de les tres primeres pel·lícules, a les sales de cinema. Els rellançaments incorporaren canvis significatius respecte a les edicions originals, principalment en el camp dels efectes generats per ordinador, de manera que els efectes visuals van millorar. Aquestes addicions no podien haver-se fet en el seu moment per l'escassetat de tecnologia. Temps després, el cineasta va realitzar més canvis en la trilogia original per posteriors rellançaments, com ara la primera distribució en format DVD de la mateixa, que va ser llançada el 21 de setembre de 2004.[22]
Més de dues dècades després de l'estrena de la cinta original, l'univers de Star Wars continuà amb una trilogia de preqüeles conformada per L'amenaça fantasma, estrenada el 19 de maig de 1999, L'atac dels clons, el 16 de maig de 2002, i finalment La venjança dels sith, el 19 de maig de 2005. Tres anys després Lucasfilm va produir Star Wars: The Clone Wars, una cinta animada per ordinador i estrenada també en cinemes, la trama se situa cronològicament entre els episodis II i III, i constitueix el primer episodi d'una sèrie televisiva homònima que va començar a emetre aquest mateix any als Estats Units.[23]
L'octubre de 2012, The Walt Disney Company va adquirir a Lucasfilm i va anunciar la producció d'una nova trilogia conformada pels episodis VII, VIII i IX. El primer s'estrenarà el 2015, mentre que la resta encara no tenen un any temptatiu d'estrena. Disney també va revelar els seus plans de continuar amb la realització de més films, després de la culminació d'aquesta trilogia.[5]
Argument[modifica]
A grans trets, l'acció de Star Wars se situa en una galàxia molt llunyana, on durant segles ha existit un dur enfrontament entre els jedi, que advoquen per l'ordre i la justícia a la República galàctica, i els sith, una secta que utilitzen el «costat fosc de la Força» per destruir els jedi i governar en la galàxia.
A la preqüela cinematogràfica (iniciada per L'amenaça fantasma), els esdeveniments relatats s'enfoquen en la formació d'Anakin Skywalker, un nen esclau de 9 anys que vivia amb la seva mare al planeta Tatooine. Anakin és descobert pel mestre jedi Qui-Gon Jinn, qui pensa que aquest jove és l'elegit, ja que d'acord a la profecia jedi, ell portaria l'equilibri a la Força per vèncer als sith. Tanmateix, el consell jedi, encapçalat pel mestre Yoda, pressent que el futur d'aquest jove es troba ennuvolat per la por, per la qual cosa descarten que es tracti de l'elegit. Tot i això, després de la mort de Qui-Gon a les mans del Sith Darth Maul, Yoda permet que el padawan de Qui-Gon, Obi-Wan Kenobi, entreni a Anakin. Alhora, el planeta Naboo es troba sota atac i la reina Padmé Amidala, busca el suport de l'ordre jedi per repel·lir l'atac. No obstant això, el sith Darth Sidious ha planejat de manera discreta aquest atac, per tal de fer que el seu alter ego, el senador Palpatine, pugui enderrocar el Canceller Suprem de la República.[8] La resta de la trilogia relata la caiguda d'Anakin al costat fosc de la Força, mentre que Palpatine mana crear un exèrcit de clons d'un caça-recompenses anomenat Jango Fett per vèncer els jedi.[24] Anakin i Padmé s'enamoren i decideixen casar-se en secret. Ella queda embarassada. Finalment, el jove jedi sucumbeix davant la seva ira i por (tal com havia predit Yoda), convertint-se en el sith Darth Vader. En el procés, Palpatine reorganitza la República transformant-la en el nou Imperi Galàctic, i com a primera acció ordena Vader exterminar l'ordre jedi. Al descobrir la conversió d'Anakin al costat fosc, Obi-Wan decideix enfrontar al seu aprenent en una batalla de sabres de llum en Mustafar, d'on surt victoriós, deixant Vader sense cames ni braços i cremat viu. Moments després, arriba Palpatine per salvar el seu nou deixeble, atorgant per a això braços i cames mecàniques, una armadura de color negre, i una màscara perquè pogués respirar. D'altra banda, Padmé, afligida pel lliurament d'Anakin al costat fosc, mor mentre dóna a llum dos bessons, Luke i Leia. Obi-Wan, Yoda i el Senador Organa decideixen separar per posar-los fora de perill de l'Emperador.[10] Luke és portat per Obi-Wan a Tatooine i queda sota la cura d'Owen Lars, el germanastre d'Anakin, i de Beru Lars, la seva dona; Leia és adoptada pel senador Organa i la seva dona.
La trilogia original (iniciada per Una nova esperança) reprèn els esdeveniments vint anys després de l'establiment de l'Imperi Galàctic, moment en el qual els cavallers jedi han estat exterminats i només un petit grup de rebels es resisteixen al domini imperial. En aquells dies, l'emperador Palpatine ha aconseguit acabar la construcció d'una estació espacial coneguda com l'Estrella de la mort, la qual li hauria de permetre eradicar la rebel·lió. Sota aquesta premissa, Vader segresta la princesa Leia Organa d'Alderaan, que ha robat els plànols de l'Estrella de la mort, aconseguint amagar-los al droide R2-D2. Mentrestant, aquest últim, acompanyat de la seva contrapart C-3PO, escapa al planeta Tatooine, on és comprat per Luke Skywalker. Quan Luke es troba netejant a R2-D2, accidentalment activa el missatge gravat per Leia, on li demana ajuda a Obi-Wan Kenobi. Això commociona Luke, qui decideix ajudar els droides en la seva missió de trobar al jedi, que ara viu com un vell ermità sota el sobrenom de «Ben Kenobi». Obi-Wan li explica llavors a Luke l'etapa jedi del seu pare, mentint-li en dir que havia estat assassinat per Vader. Després d'això, tots dos contracten al contrabandista Han Solo i al seu copilot, el wookiee Chewbacca, perquè els porti a bord de la nau Falcó Mil·lenari fins a la base dels rebels. Alhora, Obi-Wan comença a mostrar-li a Luke com d'usar la Força, però durant el viatge són atrapats per l'Imperi a l'Estrella de la mort. Rescatada Leia, Obi-Wan es sacrifica davant Vader per tal de permetre que els altres escapin amb els plànols que li hauria de permetre a l'Aliança Rebel destruir l'Estrella de la mort.[25]
Un cop destruïda l'estació espacial original, Vader continua amb la persecució dels rebels. Davant això, Luke va a la recerca del mestre jedi Yoda, per demanar-li que l'entreni, però abans de culminar el seu entrenament és enganyat per Vader, qui finalment captura a Han i als altres. Quan Vader li talla la mà dreta a Luke, li revela que ell és el seu pare, intentant fallidament convertir al costat fosc.[26] Luke aconsegueix escapar i reprèn el seu entrenament amb Yoda, qui li diu que per esdevenir un jedi primer ha enfrontar-se al seu pare, revelant-li que Leia és la seva germana bessona. Poc després, mentre els rebels ataquen la segona Estrella de la mort, Luke s'enfronta a Darth Vader davant els ulls de l'Emperador. El jove jedi acaba vencent a Vader, i l'Emperador li diu que el mati i que es converteixi en el seu nou aprenent. Luke, però, es nega a ser seduït pel revers tenebrós, i Palpatine el sotmet a una dura tortura. El debilitat Vader, incapaç de veure patir tant el seu fill, decideix sacrificar-se per acabar amb l'Emperador, demostrant d'aquesta manera que si era l'elegit després de tot. Gairebé al mateix temps, la segona Estrella és destruïda en la seva totalitat i restaurant la pau i la llibertat a la galàxia.[27]
Repartiment principal i personatges[modifica]
Informació tècnica[modifica]
Les sis pel·lícules de Star Wars van ser rodades en una relació d'aspecte de 2.39:1.[Nota 1] Per als episodis IV i V, es van utilitzar càmeres i lents anamòrfiques de Panavision,[31] mentre que per als episodis VI i I es van usar càmeres Arriflex, el primer amb lents Joe Dunton Camera (JDC)[32] i el segon amb lents Hawk,[33] ambdues també anamòrfiques. D'altra banda, els episodis II i III es van filmar amb càmeres digitals d'alta definició CineAlta, de la companyia Sony.[29][30]
George Lucas va contractar Benjamin Burtt Jr. perquè dissenyés els efectes sonors de la saga. La seva contribució a La nova esperança va ser tal que l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques va condecorar amb un premi especial a la trajectòria, pel fet que no havia cap reconeixement en aquesta època per la feina que havia realitzat.[34] A més, Lucasfilm va desenvolupar l'estàndard de reproducció de so THX per El retorn del jedi.[35] John Williams es va encarregar de compondre les bandes sonores de les sis pel·lícules. Des d'un principi Lucas va concebre peces musicals majestuoses per Star Wars, amb leitmotivs únics per a cada personatge i concepte important de la trama. El tema musical de Star Wars, compost també per Williams, està considerat des de llavors com un dels més famosos i coneguts en la història de la música contemporània.[36]
La coreografia tècnica dels sabres de llum per a la trilogia original va ser desenvolupada per l'especialista en esgrima de Hollywood Bob Anderson. Aquest va ser qui va entrenar a l'actor Mark Hamill (Luke Skywalker) i executar totes les escenes de combat amb sabres de llum de Darth Vader a L'Imperi contraataca i El retorn del jedi, vestint per això la indumentària del personatge. La participació d'Anderson en la trilogia original de Star Wars va ser destacada en el documental Reclaiming The Blade, on ell comparteix les seves experiències com a coreògraf de lluites i principal responsable del maneig dels sabres de llum en la saga.[37]
Producció[modifica]
Trilogia original[modifica]
El 1971 Universal Studios va aprovar la producció de dues pel·lícules, American Graffiti i Star Wars, com a part d'un contracte que va fer amb George Lucas, tot i que la segona va ser rebutjada quan es trobava en les seves primeres fases de desenvolupament. El rodatge d'American Graffiti' va finalitzar el 1973 i, pocs mesos després, Lucas va escriure un esbós al que va titular "The Journal of the Whills» i en el qual relatava l'entrenament de l'aprenent C. J. Thorpe com ordre espacial «Jedi-Bendu» a mans del llegendari Mace Windy.[38] En pensar que aquesta història seria massa difícil de comprendre, va redactar un escrit de tretze pàgines el qual va anomenar «The Star Wars» i que consistia en una espècie de remake de la pel·lícula Kakushi toride no sant Akunin (en català La fortalesa amagada), dirigida per Akira Kurosawa.[39] Per 1974 ja havia ampliat aquest idea a un guió en el qual incorporava elements com els sith, l'estrella de la mort i un jove anomenat Annikin Starkiller com a personatge principal. La segona versió va ser molt simplificada i va introduir al jove heroi, anomenat ara Luke, en una granja, a més, va convertir a Anakin al pare del protagonista i en un savi cavaller jedi, i va incorporar la força com un poder sobrenatural. En la següent versió, Lucas va eliminar el personatge patern i ho va reemplaçar per un substitut anomenat Ben Kenobi. Una quarta versió va ser acabada el 1976, sent la definitiva per començar l'etapa de rodatge. Al principi, el film portava per títol Adventures of Luke Starkiller, as taken from the Journal of the Whills, Saga I: The Star Wars.[40] Durant la producció, Lucas va canviar el cognom de Luke a Skywalker, simplificant així mateix el títol a Star Wars.[41]
Fins a aquest punt, Lucas no tenia en ment realitzar una sèrie de pel·lícules sobre Star Wars. De fet, el guió definitiu va passar per canvis que el van tornar més concloent i substancial alhora, concloent precisament amb l'aniquilació de l'Imperi a partir de la destrucció de l'estrella de la mort, però, poc abans Lucas va determinar que seria el primer lliurament en una sèrie d'aventures, confirmant al mateix temps que Star Wars no hauria de ser la primera a la cronologia, sinó la inaugural d'una segona trilogia en la saga completa. Això s'esmenta de forma explícita en el pròleg de la reedició de la novel·la d'Alan Dean Foster Splinter of the Mind's Eye, reedició de 1994:
| « | No gaire temps després que comencés a escriure Star Wars, vaig concloure que la història donava per més del que una simple pel·lícula podia donar cabuda. Mentre completava la saga dels Skywalker i els cavallers jedi, vaig començar a visualitzar com un relat que prendria lloc en, almenys, nou pel·lícules -tres trilogies- i vaig decidir continuar just entre els fets precedents i els successius, partint llavors amb la història intermèdia. | » |
| — George lucas | ||
Cal assenyalar que el segon esborrany contenia l'avançament d'una continuació inèdita: La Princesa d'Ondos. Per quan va concloure la redacció del tercer escrit, mesos després Lucas va negociar un contracte per obtenir els drets corresponents per a la realització de dues seqüeles més. Més o menys en aquest mateix període, es va trobar amb l'escriptor Alan Dean Foster, a qui va contractar per adaptar aquestes seqüeles a manera de novel·les.[42] La intenció de tot això era que si Star Wars resultava reeixida, el director podria adaptar-es a guions.[43] Així mateix, poc després va desenvolupar un esquema general de tota la història de la saga per recolzar durant el procés de redacció de cada seqüela.[44]
Quan La guerra de les galàxies va aconseguir l'èxit tant en les recaptacions com en les crítiques, Lucas va decidir usar el film com a base per a un serial més elaborat, però, en algun moment va optar per rebutjar aquest projecte.[45] Malgrat això, certament la seva idea era instituir un centre independent de filmació -avui en dia, el Ranxo Skywalker-. Per això, va veure en la sèrie una manera viable de finançament.[46] D'altra banda, Foster ja havia començat a escriure la primera novel·la continuant la història de La guerra de les galàxies, així que Lucas va optar per adaptar l'obra de Foster en aquest mateix instant; el llibre va ser publicat l'any següent sota el títol Splinter of the Mind's Eye. Al principi, el cineasta no veia una sèrie amb un determinat nombre de films, sinó que la concebia simplement com una franquícia tipus James Bond. En una entrevista a la Rolling Stone l'agost de 1977, va esmentar que la seva intenció era que cadascun dels seus amics dirigís una pel·lícula al mateix temps, per tal d'oferir el seu propi estil a la sèrie.[47] Així mateix, va dir que les escenes on Darth Vader: es converteix al costat fosc, mata el pare de Luke i baralla amb Ben Kenobi en un volcà mentre la República cau sota el domini imperial, eren bones idees per realitzar la seqüela.
Aquell mateix any, Lucas va contractar a l'escriptora de ciència-ficció Leigh Brackett perquè s'encarregués de redactar Star Wars II amb ell. A finals de novembre de 1977, ambdós van oferir conferències de premsa per mostrar els avenços en la història, Lucas havia produït per llavors un esbós escrit a mà i anomenat L'Imperi contraataca. En realitat, aquest era molt semblant a la última pel·lícula de la trilogia original (El retorn del jedi), excepte que, en aquest, Darth Vader mai revela que és el pare de Luke. En el primer escrit creat per Brackett, el pare de Luke apareix com un esperit que orienta el seu fill.[48]
Brackett va acabar el seu primer esborrany a principis de 1978; Lucas va dir després que se sentia decebut de l'escrit, tot i que no va poder discutir-ho amb la guionista ja que va morir poc després per càncer.[49] Sense un altre escriptor disponible en aquells moments, el cineasta va haver d'escriure el següent esborrany per compte propi. De fet, va ser en aquest on va utilitzar per primera vegada el terme «Episodi» per enumerar cadascuna de les seves cintes, així, en aquell llavors, va designar L'Imperi contraataca com Episodi II.[50] Al respecte, Michael Kaminski, a The Secret History of Star Wars, esmentà que la desil·lusió entorn del guió de Brackett, va poder haver estat la causa que Lucas prengués un rumb diferent pel que fa a la historia.[51] Així, va fer ús d'un nou gir argumental: Darth Vader revela que és el pare de Luke. Segons el propi George Lucas, haver escrit aquest esborrany va ser una experiència agradable, en comparació a l'any passat, que va ser problemàtic pel que fa a la redacció de la primera part. Poc després, va redactar un parell d'escrits addicionals,[52] ambdós acabats per a abril de 1978. Així mateix, va donar un toc més fosc a la història, en incorporar l'escena on Han Solo queda empresonat en carbonita, deixant la seva vida a la sort.[26]
El nou rumb pres en el relat a partir de la designació de Darth Vader com el pare de Luke va tenir efectes dràstics en Star Wars. Segons Kaminski, en el seu llibre compte que la connexió familiar entre el dolent i l'heroi difícilment va poder haver discutit amb serietat, o fins i tot ser concebuda, abans de 1978, així que la primera pel·lícula clarament descriu esdeveniments alternatius en què Vader està lluny de ser el pare de Luke.[53] Després d'escriure el segon i el tercer esbós de L'Imperi contraataca, en els quals es va incorporar aquest esdeveniment, Lucas va proposar noves modificacions a la història: «Anakin havia estat en un passat el brillant aprenent de Ben Kenobi, al seu torn, el primer va tenir un fill anomenat Luke, però poc abans hauria de ser cridat al costat fosc per l'emperador Palpatine (qui passa a ser un sith i no un polític ordinari). Llavors, Anakin s'enfronta al seu mestre en un volcà i resulta ferit, per després ser ressuscitat com Darth Vader. Mentrestant, Ben Kenobi oculta a Luke a Tatooine, moment per al qual la República es converteix en l'Imperi i Vader comença la cacera dels cavallers jedi».[54]
Amb aquesta nova orientació, Lucas va decidir que la sèrie passaria a ser una trilogia, canviant en el següent esborrany a L'Imperi contraataca el «Episodi II" a "Episodi V».[52] Lawrence Kasdan, que acabava d'acabar el guió de A la recerca de l'arca perduda, va ser contractat per escriure els següents esbossos, obtenint fins i tot més detalls de la història a partir del director Irvin Kershner. Kasdan, Kershner i el productor Gary Kurtz van concebre aquesta part en particular com més seriosa i adulta, sent ajudada en gran part per la nova història més fosca que, pràcticament, redefinia els orígens amb què havia sorgit la primera pel·lícula.[55]
En el moment que va començar a escriure l'«Episodi VI» el 1981 (en aquell llavors, conegut com La venjança del jedi), moltes coses havien canviat. La producció d'Empire Strikes Back es va tornar estressant i costosa, passant Lucas per moments molt delicats en la seva vida personal. Desanimat per aquesta situació, va decidir que no faria més pel·lícules de Star Wars, esmentant fins i tot públicament que la sèrie havia acabat en una entrevista oferta a la revista Time el maig de 1983. Els primers guions de Lucas per aquest nou capítol, que es remunten a 1981, mostren un Darth Vader competint amb l'emperador per la possessió de Luke. En el segon guió, consistent en una versió millorada de l'original, Vader es converteix en un personatge simpàtic. Kasdan va ser contractat novament per encarregar-se del llibret final, sent el responsable que el vilà principal es redimeixi i quedi desemmascarat en les últimes escenes. Addicionalment, aquest canvi en el personatge hauria de proporcionar un precedent per a la història tràgica de Darth Vader, la qual es convertiria en l'eix argumental de les preqüeles de Star Wars, produïdes dècades després.[56]
Trilogia preqüela[modifica]
Després de perdre gran part de la seva fortuna en un acord de divorci el 1987, Lucas no tenia intencions de continuar Star Wars, pel que de manera no oficial va anunciar la cancel·lació de les temptatives seqüeles quan es va estrenar El retorn del jedi.[57] No obstant, la idea de les preqüeles, que ja estava en una fase avançada de desenvolupament, continuaven interessant-li. Quan Star Wars es va tornar novament popular amb la publicació de la línia d'historietes homònima de Dark House i la trilogia de novel·les de Timothy Zahn, comunament referida com Heir to Empire o «Trilogia Thrawn», Lucas es va adonar que encara hi havia una considerable audiència atenta a la franquícia de pel·lícules. Així mateix, i davant l'arribada massiva de la tecnologia CGI, va decidir finalment tornar a la direcció de Star Wars.[58] D'aquesta manera, per a 1993 es va anunciar en publicacions com Variety que ell s'encarregaria de realitzar les preqüeles.
El procés de redacció de la història ara es va enfocar en un to tràgic a nivell general, ja s'examina la transformació d'Anakin Skywalker en un ésser cruel i despietat. Un aspecte important en tot això va ser la concepció de com les preqüeles es podien adaptar adequadament a les històries de les pel·lícules originals, al principi, Lucas va suposar que simplement aniria afegint detalls a l'argument, els quals podrien ser paral·lels o tangencials als originals. No obstant, poc després va considerar que havia de començar amb una llarga història que començaria amb la infància d'Anakin, concloent amb la seva tràgica mort. De fet, aquest va ser el pas definitiu per, finalment, convertir Star Wars en una sèrie, més enllà d'una sola trilogia.[59]
El 1994, Lucas va començar a escriure el primer guió titulat Episode I: The Beginning. Després del debut als cinemes d'aquesta pel·lícula, va anunciar que consideraria si seria el responsable de dirigir també la segona part, en la qual ja havia començat a treballar.[60] L'esborrany original de l'Episodi II va estar acabat tan sols setmanes abans que comencés el rodatge de L'atac dels clons. Per revisar l'escrit, Lucas va contractar a Jonathan Halis, qui prèviament havia col·laborat amb ell en la sèrie de televisió The Young Indiana Jones Chronicles.[61] Com que per llavors encara no havia pensat en el subtítol oficial de la pel·lícula, a manera de broma Lucas el va anomenar «La gran aventura de Jar Jar».[62] Cal assenyalar que el concepte L'atac dels clons va sorgir quan Lucas es trobava escrivint el guió de L'Imperi contraataca. En un inici, el personatge de Lando Calrissian era un clon que provenia d'un planeta habitat només per clons, la qual cosa va originar la «Guerra dels clons» esmentada breument per Obi-Wan a Una nova esperança;[63][64] a partir d'això, Lucas va desenvolupar una estructura alternativa al voltant d'un exèrcit de milícia clon provinent d'un planeta distant, el qual va atacar la República però va ser reeixidament vençut pels cavallers jedi.[65] Així, els elements bàsics de la trama original es van convertir en l'eix de l'Episodi II, amb la nova addició que tot l'esdeveniment relatat havia estat enterament manipulat pel mateix Palpatine.[24]
Lucas va començar a treballar en l'Episodi III fins i tot abans que s'estrenés L'atac dels clons, en el procés, els va esmentar als guionistes auxiliars que el film obriria amb un muntatge de set batalles esdevingudes en les Guerres clons.[66] Malgrat d'això, mentre realitzava una revisió al llibret, va realitzar diversos canvis d'estructuració de la historia.[67] Kaminski, a The Secret History of Star Wars, ofereix evidències que els problemes al voltant de la caiguda d'Anakin al costat fosc van fer que Lucas realitzés modificacions massives a l'argument, primerament editant l'escena inicial per tal que Palpatine aparegués com segrestat, i Dooku sent assassinat per Anakin en la següent escena.[68] Després de concloure la filmació el 2003, Lucas va realitzar encara més canvis de forma massiva al personatge d'Anakin, reescrivint el segment de la seva conversió al costat fosc, abans l'heroi intentaria infructuosament salvar Padme de la mort. En no poder aconseguir-ho, frustrat decideix convertir-se per intentar salvar-la amb els poders d'un sith. Anteriorment, Anakin es tornava al costat fosc simplement davant la suposició que els jedi s'estaven tornant dolents, i per tant volien apoderar-se de la República. Aquesta modificació es va fer just en el procés d'edició del material enregistrat, així com en l'etapa de filmació de noves escenes addicionals el 2004.[69]
En declaracions recents, Lucas ha exagerat pel que fa a la quantitat de material que va escriure en un inici sobre Star Wars, com s'ha esmentat anteriorment, gran part dels escrits van sorgir a partir de 1978, just quan la sèrie començava a tornar-se cada vegada més popular. Kaminski va explicar que aquestes exageracions consistien realment en una mesura tant publicitària com de seguretat; segons ell, des que la història de Star Wars va canviar radicalment amb el pas dels anys, sempre va ser la intenció del seu creador que la història original canviés de forma retroactiva, ja que el públic només hauria de mirar el material des de la perspectiva d'ell.[10][70]
Influències[modifica]
George Lucas va admetre haver-se inspirat en diversos dels seus gèneres literaris i cinematogràfics preferits, com ara el western, així com en els serials de cinema (notablement Flash Gordon) i les pel·lícules Kakushi-Toride no sant-Akunin i Shichinin no Samurai, d'Akira Kurosawa:[71]
- El cineasta ha afirmat que les temàtiques de la cavalleria medieval i els cavallers, així com la figura del paladí i altres membres de la societat feudal inspiraren a diversos personatges i conceptes en la primera pel·lícula. Així mateix, l'obra The Hero with a Thousand Faces (L'heroi de les mil cares), de l'escriptor Joseph Campbell, va influir bastant en Lucas.[71][72]
- Una nova esperança està inspirada majoritàriament en els films de Kurosawa. La similitud més evident és la dels pagesos i els droides C-3PO i R2-D2, ja que la pel·lícula és vista des de la perspectiva d'aquests personatges. Altres fonts fílmiques d'inspiració van ser Centaures del desert i Lawrence d'Aràbia.[71]
- L'escena de la batalla final a Una nova esperança es basa en els combats aeris de la Segona Guerra Mundial, els quals poden apreciar-se en les pel·lícules de guerra dels anys 1950 i 1960.[71]
- El personatge de Jabba l'Hutt estava basat originalment en l'aspecte físic de Sydney Greenstreet, tal com apareix aquest a Casablanca.[73]
- En La venjança dels sith, l'escena de la batalla ambientada a Kashyyyk és un tribut a les escenes inicials de Saving Private Ryan i Touch of Evil.[74]
- Les grans batalles entre els vaixells i les maniobres de flanqueig evoquen pel·lícules del gènere de la pirateria.[75]
- L'escena d'Anakin Skywalker acceptant ser l'aprenent de Palpatine per salvar la persona que més estima és una metàfora de Fausto.[75]
- Sent un apassionat del cinema èpic i històric, Lucas va realitzar l'escena dels podracers inspirant-se en el famós segment de quadrigues de Ben-Hur.[71]
- Per a l'escena del trasllat en falanges de les tropes robòtiques de la Federació de comerç es van inspirar en Espàrtac.[71]
- Per al segment final d'Una nova esperança, on el protagonista és recompensat amb una medalla al valor, es van inspirar en Els tres mosqueters.[71]
Música[modifica]
Les pel·lícules de Star Wars contenen un conjunt de temes musicals profunds, leitmotivs orquestrats i un toc de qualitat consistent que difícilment es poden trobar-se en conjunt a altres sèries cinematogràfiques en tota la història de Hollywood.[76] De fet, les diferents bandes sonores de cada film de la saga constitueixen una eina d'estudi pel que fa al desenvolupament i les aplicacions temàtiques, en contenir més motius individuals que qualsevol altra franquícia, amb l'excepció del soundtrack d'El Senyor dels Anells, de Howard Shore, el qual es considera que està fins i tot per sobre de les lletres escrites per Williams, si es prenen en consideració l'estructura i manipulació de cada tema.[76]
Per recomanació del seu amic Steven Spielberg, George Lucas va contractar al compositor John Williams, qui prèviament havia treballat amb el primer a la banda sonora de Jaws, treball que li va valer un premi Oscar com a compositor. Lucas sentia que la pel·lícula havia de descriure, d'una banda, mons inèdits en el pla visual, però en l'aspecte musical el seu enfocament era brindar a l'audiència una connexió emocional amb la història. Així, al març de 1977, Williams va començar a dirigir l'Orquestra Simfònica de Londres per gravar la música de Star Wars, en un període de vint dies en total.[71] D'aquesta manera, la banda sonora es va gravar al llarg de vuit sessions en els estudis Anvil, ubicats a Denham, Anglaterra, al març de 1977. La interpretació va anar a càrrec de l'Orquestra Simfònica de Londres, i Williams fungió com el director de la mateixa. Tanmateix, l'orquestració va recaure en Herbert W. Spencer, freqüent soci de Williams, qui també s'encarregaria de la mateixa funció en els següents dos films de Star Wars. Posteriorment, el 2005, l'American Film Institute va reconèixer a la banda sonora de l'Episode IV com la música cinematogràfica més memorable de tots els temps.[77] Així mateix, Williams va obtenir tres premis Grammy el febrer de 1978,[78] més del seu tercer premi Oscar en el seu trajectòria com a compositor tan sols un mes després, el 3 d'abril, ambdós per la creació del material musical de la pel·lícula.[79] Cal assenyalar que el tema principal va ser inspirat en la composició de Kings Row (1942), creada per Erich Wolfgang Korngold, mentre que la pista «Dune Sea of Tatooine» va ser traçada a partir de l'obra musical d'Alessandro Cicognini per Ladri di biciclette (1948).[80] Per Filmtracks, «Cap composició orquestral ha tingut més influència en la història del cinema i en els seus elements musicals que l'original Star Wars».[81] Per L'Imperi contraataca, Williams va ser novament convocat per gravar la banda sonora, per el que aquest va recórrer una vegada més a l'Orquestra Simfònica de Londres.[82] D'aquesta manera, el soundtrack va aconseguir completar-se després d'un total de 18 sessions de gravació als mateixos estudis Anvil,[83] un procés que va durar únicament tres dies de desembre de 1979, unit a sis dies més al gener de 1980. Finalment, igual que en les seves predecessores, Williams va recórrer a la Simfònica de Londres per gravar el material musical d'El retorn del jedi, el qual es va gravar als estudis Abbey Road, llançat originalment per la companyia discogràfica RSO Records. Cal assenyalar que, el 2004, l'empresa Sony Classical va comprar els drets de distribució de les bandes sonores de la trilogia original de Star Wars -això es va deure, principalment, al fet que la mateixa ja comptava per llavors amb els drets de comercialització de la música relativa a la trilogia de precuelas-. D'acord al lloc web Filmtracks: «Williams va mantenir un nivell de qualitat excel·lent per El retorn del jedi que molts considerarien fins i tot millor que les bandes sonores de qualsevol de les precuelas que el segueixen. Un detall interessant sobre aquesta pel·lícula és que la qualitat del so pateix sempre d'un paisatge sonor que va aconseguir desafiar els avenços tecnològics de la seva època».[84]
Notes[modifica]
- ↑ La relació d'aspecte 2.39:1 és referida sovint com 2.35:1 degut a l'escassa diferencia entre ambdues.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 (2005) Trilogia Star Wars, DVD 4: «L'imperi dels somnis: la historia de Star Wars». 20th Century Fox.
- ↑ (2005) Trilogia Star Wars, DVD 4: La força està amb ells: el llegat de Star Wars. 20th Century Fox.
- ↑ «Star Wars - Box Office History» (en anglès). [Consulta: 2 de febrer de 2012].
- ↑ «Harry Potter Films Surpasses Bond and Star Wars Earnings» (en anglès), 12 de setembre de 2007. [Consulta: 2 de febrer de 2012].
- ↑ 5,0 5,1 «NEW STAR WARS MOVIES ANNOUNCED AS DISNEY ENTERS AGREEMENT TO ACQUIRE LUCASFILM LTD.» (en anglès), 30 d'octubre de 2012. [Consulta: 31 d'octubre de 2012].
- ↑ «Protocol droid» (en anglès). [Consulta: 2 de febrer de 2012].
- ↑ «Battle droid» (en anglès). [Consulta: 2 de febrer de 2012].
- ↑ 8,0 8,1 (2008) Star Wars trilogia: el començament, DVD 1: Star Wars Episodi I: L'amenaça fantasma. 20th Century Fox
- ↑ «Jedi Order, The» (en inglés). [Consulta: 12 de junio de 2010].
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 (2008) Star Wars trilogia: el començament, DVD 5: Star Wars Episodi III - La venjança del shit. 20th Century Fox
- ↑ 11,0 11,1 «Sith» (en anglès). [Consulta: 2 de febrer de 2012].
- ↑ «Coruscant» (en anglès). [Consulta: 4 de febrer de 2013].
- ↑ «Endor» (en anglès). [Consulta: 4 de febrer de 2013].
- ↑ «Hoth» (en anglès). [Consulta: 4 de febrer de 2013].
- ↑ «Kamino» (en anglès). [Consulta: 4 de febrer de 2013].
- ↑ «Wookiee» (en anglès). [Consulta: 4 de febrer de 2013].
- ↑ «Naboo» (en anglès). [Consulta: 4 de febrer de 2013].
- ↑ «Tatooine» (en anglès). [Consulta: 4 de febrer de 2013].
- ↑ «Jawa» (en anglès). [Consulta: 4 de febrer de 2013].
- ↑ «Tusken Raider» (en anglès). [Consulta: 4 de febrer de 2013].
- ↑ (2004) Trilogia Star Wars, DVD 1: Star Wars: episodi IV. La guerra de las galàxies - Una nova esperança, comentari de George Lucas, Ben Burtt, Dennis Muren i Carrie Fisher. 20th Century Fox.
- ↑ ARNOLD, Gary. «The Force returns: Star Wars Special Edition features some new tinkering but same old thrills» (en inglés), 26 de enero de 1997. [Consulta: 31 de julio de 2010].
- ↑ «Star Wars: The Clone Wars In Theaters and on Television in 2008» (en inglés), 12 de febrero de 2008. [Consulta: 31 de julio de 2010].
- ↑ 24,0 24,1 Plantilla:Cita vídeo
- ↑ (2004) Trilogia Star Wars, DVD 1: Star Wars: episodi IV. La guerra de las galàxies - Una nova esperança. 20th Century Fox.
- ↑ 26,0 26,1 Plantilla:Cita vídeo
- ↑ (2004) Trilogia Star Wars, DVD 1: Star Wars: episodi IV - El retorn del jedi. 20th Century Fox.
- ↑ 28,0 28,1 SNIDER, Mike. «Lucas revisits his Star Wars empire for box set» (en inglés), 9 de agosto de 2004. [Consulta: 11 de junio de 2010].
- ↑ 29,0 29,1 «Technical specifications for Star Wars: Episode II - Attack of the Clones (2002)» (en inglés). [Consulta: 7 de agosto de 2010].
- ↑ 30,0 30,1 «Technical specifications for Star Wars: Episode III - Revenge of the Sith (2005)» (en inglés). [Consulta: 7 de agosto de 2010].
- ↑ «Technical specifications for Star Wars: Episode IV - A New Hope (1977)» (en inglés). [Consulta: 7 de agosto de 2010].
- ↑ «Technical specifications for Star Wars: Episode VI - Return of the Jedi (1983)» (en inglés). [Consulta: 7 de agosto de 2010].
- ↑ «Technical specifications for Star Wars: Episode I - The Phantom Menace (1999)» (en inglés). [Consulta: 7 de agosto de 2010].
- ↑ «Special Achievement Award» (en inglés). [Consulta: 10 de julio de 2010].
- ↑ «The THX Story» (en inglés). [Consulta: 9 de agosto de 2010].
- ↑ «Star Wars Trilogy» (en inglés). [Consulta: 31 de julio de 2010].
- ↑ «Sword Master Bob Anderson Joins Cast» (en inglés). [Consulta: 2 de agosto de 2010].
- ↑ (Rinzler, 2007, p. 8)
- ↑ (Kaminski, 2007, p. 50)
- ↑ «Adventures of the Starkiller (episode one) "The Star Wars" - segundo boceto del guion original de Lucas». [Consulta: 2 de agosto de 2010].
- ↑ «Luke Skywalker - Behind the Scenes». [Consulta: 2 de agosto de 2010].
- ↑ (Rinzler, 2007, p. 107)
- ↑ (Kaminski, 2007, p. 38)
- ↑ (Kaminski, 2007, p. 134)
- ↑ (Kaminski, 2007, p. 142)
- ↑ Baxter, John. Mythmaker, 1999.
- ↑ «The Lost Star Wars Stories: Episodes X-XII». [Consulta: 17 de septiembre de 2010].
- ↑ Biodrowski, Steve. «Star Wars : The Original Trilogy - Then And Now». [Consulta: 13 de junio de 2010].
- ↑ (Bouzereau, 1997, p. 144)
- ↑ (Bouzereau, 1997, p. 135)
- ↑ (Kaminski, 2007, p. 161)
- ↑ 52,0 52,1 (Bouzereau, 1997, p. 123)
- ↑ (Kaminski, 2007, pp. 120–121)
- ↑ (Kaminski, 2007, pp. 164–165)
- ↑ (Kaminski, 2007, p. 178)
- ↑ «Empire Interview: Screenwriter Lawrence Kasdan». [Consulta: 2 de agosto de 2010].
- ↑ (Kaminski, 2007, p. 227)
- ↑ (Kaminski, 2007, pp. 294–295)
- ↑ (Kaminski, 2007, pp. 299–300)
- ↑ «Star Wars Insider». Star Wars Insider, 45, .
- ↑ (Kaminski, 2007, p. 371)
- ↑ (Kaminski, 2007, p. 374)
- ↑ (Bouzereau, 1997, p. 196)
- ↑ (Kaminski, 2007, p. 158)
- ↑ (Kaminski, 2007, p. 162)
- ↑ (Rinzler, 2005, pp. 13–15)
- ↑ (Rinzler, 2005, p. 36)
- ↑ (Kaminski, 2007, pp. 380–384)
- ↑ Plantilla:Cita vídeo
- ↑ Arnold, William. «Director George Lucas Takes A Look Back--And Ahead». Seattle Post-Intelligencer, 20 de junio de 2010.
- ↑ 71,0 71,1 71,2 71,3 71,4 71,5 71,6 71,7 71,8 Empire of Dreams: The Story of the Star Wars Trilogy Trilogía Star Wars - Documental del paquete de discos DVD, [2005]
- ↑ «The Mythology of Star Wars with George Lucas and Bill Moyers» (en inglés). [Consulta: 6 de agosto de 2010].
- ↑ «Biography for Sydney Greenstreet» (en inglés). [Consulta: 6 de agosto de 2010].
- ↑ «Star Wars Episode 3 Revenge of the Sith Movie Review» (en inglés), 13 de mayo de 2005. [Consulta: 6 de agosto de 2010].
- ↑ 75,0 75,1 Informació extreta dels comentaris d'àudios del DVD de Star Wars episodi III: La venjaça dels sith [2005]
- ↑ 76,0 76,1 «Star Wars - Episode II: Attack of the Clones». [Consulta: 4 de julio de 2010].
- ↑ «AFI's 100 years of film scores». [Consulta: 4 de julio de 2010].
- ↑ «1977 Grammy Awards». [Consulta: 4 de julio de 2010].
- ↑ «1977 Academy Awards». [Consulta: 4 de julio de 2010].
- ↑ Star Wars Origins. «How did George Lucas create Star Wars?» (en inglés). [Consulta: 2 de agosto de 2010].
- ↑ «Star Wars: A New Hope (John Williams)». [Consulta: 4 de julio de 2010].
- ↑ Arnold (1980), p. 266.
- ↑ «Recording the Star Wars Saga». [Consulta: 4 de julio de 2010].
- ↑ «Return of the Jedi». [Consulta: 4 de julio de 2010].
Bibliografia[modifica]
- Arnold, Alan. Once Upon a Galaxy: A Journal of the Making of The Empire Strikes Back. Ballantine Books, 1980.
- Bouzereau, Laurent. The Annotated Screenplays. Del Rey, 1997.
- The Secret History of Star Wars, 2007, p. 626.
- Rinzler, J.W.. The Making of Star Wars: The Definitive Story Behind the Original Film (Star Wars). Del Rey, 2007.
- Rinzler, Jonathan. The Making of Star Wars, Episode III - Revenge of the Sith. Del Rey, 2005.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La guerra de les galàxies |
- Pàgina oficial (anglès)
- Star Wars en IMDb (anglès)
- Star Wars a Wikiquote (anglès)
|
|||||||||||
