Tikal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Patrimoni de la Humanitat  · UNESCO
Parque Nacional Tikal
Temple II o Templo de las Máscaras
Temple II o Templo de las Máscaras
Informació
Tipus ciutat
Localització El Petén
Guatemala Guatemala

Tipus Mixt
Criteris (i), (ii), (iv), (ix), (x)
ID 64
Regió * Amèrica Llatina i Carib
Inscripció 1979 (3a sessió)
* Segons les regions de la UNESCO.


Tikal és la més gran de les antigues ciutats dels maies del període clàssic. Està situada en la regió de Petén, en el territori actual de Guatemala.

Tikal va ser un dels principals centres culturals i de població de la civilització maia. La tomba del possible fundador de la dinastia Yax Ehb' Xook data de circa any 60, encara que mostra ocupació des de ca. 600 aC segons troballes a Mundo Perdido, la part més antiga de la ciutat.

Va prosperar principalment durant el període clàssic maia, aproximadament de 200 a 850, després del qual no es van construir monuments més grans, alguns palaus de l'elit van ser cremats, i la població gradualment va decaure fins que el lloc va ser abandonat a la fi del segle X. L'últim monument datat data de 899.

La ciutat[modifica | modifica el codi]

S'estima que en el seu màxim apogeu, va tenir una població de 100.000 a 150.000 habitants. Entre els edificis més prominents que sobreviuen estan sis grans temples piramidals i el palau reial, a més a més d'algunes piràmides més petites, palaus, residències i pedres tallades.

L'àrea residencial de Tikal cobreix un estimat de 60 km², dels quals solament 16 km² han estat netejats o excavats. Ara com ara existeixen dubtes sobre la possible demografia que se situa en un ampli ventall de 100.000 a 200.000 habitants, superant els 49.000 habitants estimats per Haviland el 1970. A l'Acròpolis central, que va ser el seu centre administratiu, comprèn 45 estructures es troba un Palau de cinc pisos d'altura.

Com és freqüent el cas amb grans ruïnes antigues, el coneixement del lloc mai no es va perdre completament a la regió. Alguns apunts de segona o tercera mà apareixen impresos començant al segle XVII, i continuant amb els escrits de John Lloyd Stephens a començaments del segle XIX. A causa de la llunyania que es troba de les ciutats modernes, tanmateix, cap expedició científica va visitar Tikal fins a 1848. Va ser publicada el 1848, per Modesto Méndez i Ambrosio Tut, corregidor i governador de Petén, respectivament.


Eusebio Lara va acompanyar aquesta primera expedició per elaborar les primeres il·lustracions dels monuments. Moltes altres expedicions van arribar per continuar investigant, dibuixant mapes, i fotografiant a Tikal als segles XIX i XX.

El 1853, posterior a la publicació del diari de Méndez a la Gaceta de Guatemala, es fa conèixer a la comunitat científica la descoberta, en una publicació de l'Acadèmia de Ciències de Berlín.

El 1951 es va construir una petita pista d'aterratge a la vora de les ruïnes, que anteriorment només podien ser assolides en acabat alguns dies de viatge a través de la selva a peu o a mula. De 1956 a 1970 es van fer importants excavacions arqueològiques per part de la Universitat de Pennsilvània. El govern guatemalenc el 1979 va iniciar un projecte arqueològic a Tikal, que continua fins al dia d'avui.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tikal