Ixtontón
| Tipus | Lloc Maya a Guatemala  | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | Maya site in Dolores area (en)  | |||
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | El Petén (Guatemala) | |||
| Localització | Dolores (en) | |||
| ||||
Ixtontón és un jaciment arqueològic de la cultura maia ubicat al departament d'El Petén en la regió nord de Guatemala, en la municipalitat de Dolores.[1][2]
Ixtontón fou la capital d'un dels quatre grups maies establerts a la part superior de la vall del riu Mopán.[3] El lloc fou ocupat des del període preclàssic tardà (del 400 ae al 200 de) fins al clàssic final (circa 800-900 de), i n'hi ha alguna evidència d'activitat fins al període postclàssic (circa 900 - 1521 de).[2] Durant la major part d'aquest llarg lapse, Ixtontón fou la ciutat més important de la vall del riu Mopán.[4] L'acròpoli d'Ixtontón ocupa dues places en un cim càrstic artificialment modificat.[4]
Ixtontón fou descrit en l'Atles Arqueològic de Guatemala de 1985.[5] El jaciment està protegit com a parc arqueològic per la Direcció General del Patrimoni Cultural i Natural de Guatemala.Plantilla:Svn
Ubicació[modifica]
El jaciment està encerclat al nord i a l'est pel riu Mopán. Al sud hi ha una sabana i una pineda.[5] A l'oest hi ha un grup de cims d'origen càrstic molt semblants als que ocupa el jaciment. Ixtontón és molt a prop d'altres llogarets maies, entre els quals Ixtutz, a una distància de 7,5 km.[6]
Història[modifica]
Les troballes de terrissa suggereixen que el lloc fou ocupat originàriament al començament del període preclàssic, època en què degué construir-se el denominat Grup E que es troba al centre del jaciment. D'aleshores ençà Ixtontón fou la ciutat més important de la vall de Dolores i en gran part dels Monts Mayas, on no tingué rivals importants durant el període clàssic primerenc. Després, el lloc fou ocupat densament i gran part de les troballes daten del període clàssic final i del postclàssic. En el clàssic tardà Ixkún i Ixtutz cresqueren prou com per rivalitzar amb Ixtontón, però aquesta continuà sent la ciutat més important de la zona.[7]
Ixtontón fou registrada com a jaciment arqueològic per les autoritats guatemalenques al 1985, quan gran part dels vestigis (esteles) havien estat espoliats.[8]
Referències[modifica]
- ↑ Laporte, Torres i Hermes, 1991, p. 210.
- ↑ 2,0 2,1 Laporte, 1993, p. 231.
- ↑ Laporte, 2005, 2006, p. 202.
- ↑ 4,0 4,1 Laporte, 2004, 2005, p. 206.
- ↑ 5,0 5,1 Laporte, 1992, p. 415.
- ↑ Laporte, 1992, p. 429.
- ↑ Laporte, 1992, p. 438.
- ↑ Laporte, 1992, p. 415, 428.
Bibliografia[modifica]
- Benítez, Henry «Excavaciones en el área habitacional de Ixtonton, Dolores». Reporte 10, Atlas Arqueológico de Guatemala. Instituto de Antropología e Historia [Guatemala], 1996, pàg. 223–232. Arxivat de l'original el 2014-11-12 [Consulta: 19 juny 2019].
- «El Museo Regional del Sureste de Petén, Dolores, Petén.» (PDF). XX Simposio de Investigaciones Arqueológicas en Guatemala, 2006 (edited by J.P. Laporte, B. Arroyo and H. Mejía). Museo Nacional de Arqueología y Etnología. Arxivat de l'original el 4 de setembre de 2011.
- Laporte, Juan Pedro «Reconocimiento en Ixtontón, Dolores» (PDF). Reporte 1, Atlas Arqueológico de Guatemala. Instituto de Antropología e Historia [Guatemala], 1988, pàg. 52–113. Arxivat de l'original el 2014-11-12 [Consulta: 19 juny 2019].
- Laporte, Juan Pedro; Torres, Carlos Rolando; Hermes, Bernard «Ixtonton: Evolución de un asentamiento en el alto río Mopan» (PDF). II Simposio de Investigaciones Arqueológicas en Guatemala, 1988 (edited by J.P. Laporte, S. Villagrán, H. Escobedo, D. de González and J. Valdés). Museo Nacional de Arqueología y Etnología [Guatemala], 1991, pàg. 210–225. Arxivat de l'original el 2011-09-14 [Consulta: 19 juny 2019]. Arxivat 2011-09-14 a Wayback Machine.
- Laporte, Juan Pedro. {{{títol}}}. 24. Antigua, Guatemala: CIRMA (Centro de Investigaciones Regionales de Mesoamérica), desembre 1992.
- Laporte, Juan Pedro «Función, arquitectura y ritual en tres plazas ceremoniales de Ixtonton, Petén» (PDF). VI Simposio de Investigaciones Arqueológicas en Guatemala, 1992 (edited by J.P. Laporte, H. Escobedo and S. Villagrán de Brady). Museo Nacional de Arqueología y Etnología [Guatemala], 1993, pàg. 231–249. Arxivat de l'original el 2011-09-14 [Consulta: 19 juny 2019]. Arxivat 2011-09-14 a Wayback Machine.
- «Los señoríos del Sureste de Petén.». I Simposio de Investigaciones Arqueológicas en Guatemala, 1987 (edited by J.P. Laporte, H. Escobedo and S. Villagrán). Museo Nacional de Arqueología y Etnología. Arxivat de l'original el 14 de setembre de 2011.
- Laporte, Juan Pedro. «Terminal Classic Settlement and Polity in the Mopan Valley, Petén, Guatemala». A: Arthur A. Demarest, Prudence M. Rice and Don S. Rice (eds.). The Terminal Classic in the Maya lowlands: Collapse, transition, and transformation. Boulder: University Press of Colorado, 2006, p. 195–230. ISBN 0-87081-822-8. OCLC 61719499.
- Roldán, Julio A. «Estudios preliminares sobre los Juegos de Pelota de Ixtontón: Función y significado» (PDF). VIII Simposio de Investigaciones Arqueológicas en Guatemala, 1994 (edited by J.P. Laporte and H. Escobedo). Museo Nacional de Arqueología y Etnología [Guatemala], 1995, pàg. 550–562. Arxivat de l'original el 2014-11-02 [Consulta: 19 juny 2019]. Arxivat 2014-11-02 a Wayback Machine.
- Laporte, Juan Pedro; Paulino I. Morales; Jorge Mario Samayoa; Nora María López «Ixtonton» (PDF). Reporte 3: Informe del reconocimiento arqueológico del valle de Dolores, Petén. Instituto de Antropología e Historia [Guatemala], 1989, pàg. 96–150. Arxivat de l'original el 2014-11-12 [Consulta: 5 setembre 2015].
