LDR

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Símbol del LDR utilitzat als esquemes dels circuits
LDR

La LDR es un dispositiu electronic semiconductor emprat per produir un senyal de sortida en resposta a un altre senyal d'entrada (una resistència) que té la propietat de variar el seu valor en funció de la llum. En presència d'una gran intensitat de llum la seva resistència elèctrica és baixa, de l'ordre dels 100 Ω. En canvi a les fosques, sense llum, la seva resistència és alta, de l'ordre de 10 MΩ.

Una fotoresistència està feta d'un semiconductor d'alta resistència. Si la llum que incideix en el dispositiu és d'alta freqüència, els fotons són absorbits per l'elasticitat del semiconductor donant als electrons l'energia suficient per saltar a la banda de conducció. L'electró lliure que en resulta (i el seu forat associat) condueix l'electricitat, de tal manera que disminueix la resistència.

Un dispositiu fotoelèctric pot ser intrínsec o extrínsec. En els dispositius intrínsecs, els únics electrons disponibles estan en la banda de la valència, per tant el fotó ha de tenir bastant energia per a excitar un electró a través de tota la banda prohibida. Els dispositius extrínsecs tenen impureses afegides, que tenen energia d'estat més proper a la banda de conducció, ja que els electrons no han saltar lluny, els fotons amb menys energia (és a dir, els de major longitud d'ona i freqüència més baixa) són suficients per activar el dispositiu.

Les cèl·lules de sulfur de Cadmi[modifica | modifica el codi]

Les cèl·ules de sulfur de cadmi (CdS) es basen en la capacitat del cadmi de variar la seva resistència segons la quantitat de llum que toca la cèl·lula. Quanta més llum, més baixa és la resistència. Encara que no és exacta, una cèl·lula simple de CdS pot tenir una amplia gamma de resistència de prop de 600Ω en llum brillant a 1 o 2 MΩ en la foscor.

Les cèl·lules són també capaces de reaccionar a una amplia gamma de freqüències, incloent raigs infrarojos (IR), llum visible i llum ultraviolada (UV).

Usos[modifica | modifica el codi]

Es fabriquen LDR's de diversos tipus: es poden trobar cèl·ules barates de sulfur de cadmi en molts articles de consum, per exemple càmeres de fotografia, mesuradors de llum, rellotges amb radio, alarmes de seguretat i sistemes d'engegada i apagada d'enllumenat públic en funció de la llum ambiental. Per una altra banda, existeixen fotoconductors de Ge:Cu, que són els sensors que funcionen dins de la gamma més baixa de raigs infraroigs.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: LDR