Jacques Vaucanson

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Jacques Vaucanson

Jacques de Vaucanson (24 de febrer de 1709, Grenoble - 21 de novembre de 1782, París) fou un enginyer i inventor francès al qual se li acredita la creació del primer robot així com la creació del primer teler completament automatitzat.

Infantesa i joventut[modifica | modifica el codi]

Va néixer a Grenoble, França a 1709 com Jacques Vaucanson (la partícula "de" va ser agregada posteriorment al seu nom per l'Académie des sciences[1]). Com a fill d'un fabricant de guants, va créixer en la pobresa, i en la seva joventut va anunciar que aspirava a ser rellotger. Estudià a l'orde dels Jesuïtes i posteriorment es va unir a l'orde dels Minims a Lyon. La seva intenció era seguir els estudis religiosos, però ho va deixar atès el seu renovat interès en els artefactes mecànics després d'una trobada amb el cirurgià Le Cat, del que va aprendre coneixements d'anatomia. Aquesta nova formació li va permetre desenvolupar els primers artefactes mecànics que imitaven funcions biològiques vitals com la circulació, la respiració i la digestió.

Carrera com a inventor d'autòmats[modifica | modifica el codi]

Autòmat de l'ànec, destruït el 1879

El 1737, va construir el seu primer autòmat, El Flautista , una figura de mida natural d'un pastor que tocava el Tambor i la flauta i tenia un repertori de dotze cançons. L'any següent, a principis de 1738, va presentar la seva creació a la Acadèmia Francesa de Ciències.[2] En aquell temps, les criatures mecàniques eren considerades un capritx a Europa, però la majoria podrien ser classifica com a simples joguines, les seves creacions van ser reconegudes com una revolució en la seva sofisticada mecànica realista.

Més tard aquell mateix any, va crear dos autòmats addicionals, El Timbaler i l'Ànec amb aparell digestiu , que és considerat la seva peça mestra. L'ànec tenia més de 400 parts mòbils, i podia batre les seves ales, beure aigua, pair gra, i defecar.[2] Se li atribueix haver creat el primer tub flexible de goma durant el procés de construcció dels intestins de l'ànec. Tot i la naturalesa revolucionària dels seus autòmats, es diu que es va cansar ràpidament d'elles i les va vendre el 1743.

Les seves invencions van atreure l'atenció de Frederic Guillem II de Prússia, que va intentar portar-lo a la seva cort. Vaucanson, desitjant servir només al seu propi país, va rebutjar l'oferta.[1]

Serveis al govern francès[modifica | modifica el codi]

El 1741 va ser nomenat inspector de les manufactures de seda a França pel Cardenal Fleury, primer ministre de Lluís XV. Se li va encarregar la reforma del procés de manufactura de seda. A l'època, la indústria tèxtil francesa havia estat superada per l'anglesa i escocesa. Vaucanson va promoure àmplies reformes per a l'automatització del procés tèxtil. A 1745 va crear el primer teler completament automàtic del món.

Vaucanson estava ocupat en automatitzar la indústria tèxtil francesa amb targetes perforades, una tecnologia que, refinada posteriorment per Joseph Marie Jacquard més de mig segle després, revolucionaria els telers i, en el segle XX, es faria servir per introduir dades en ordinadors i per emmagatzemar informació en format binari. No obstant això, les seves idees no van ser ben rebudes pels teixidors, i moltes de les més revolucionàries van ser àmpliament ignorades.[3]

Va inventar diverses màquines-eina, com el primer entorn metàl·lic amb carro portaeines, cap 1751 (la Historia de la Tecnologia de Derry i Williams retarda aquesta invenció fins a 1768 i indica que el precursor seria Antoine Thiout, que cap a 1750 havia inventat un torn amb portaeines mogut en un eix roscat). Va ser descrit a la Enciclopèdia Diderot-D'Alenbert.

A 1746 va ser nomenat membre de la Acadèmia Francesa de Ciències.[4]

Llegat[modifica | modifica el codi]

Va morir a París el 1782. Vaucanson va deixar com a llegat a Lluís XVI un recull de les seves obres. La col·lecció es convertiria en el fons inicial de l'Conservatoire National des Arts et Métiers de París. Tots els seus autòmats originals s'han perdut. Se sap que El flautista i El tamborilero van ser destruïts durant la Revolució Francesa. Les seves idees sobre l'automatització dels telers, si bé ignorades en vida, van ser perfeccionades i implementades posteriorment per Joseph Marie Jacquard, el creador del teler de Jacquard.

El Liceu Vaucanson de Grenoble és anomenat així en el seu honor i prepara a estudiants per carreres en enginyeries i altres camps tècnics.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Vaucanson» (en francès). [Consulta: 25/01/2010].
  2. 2,0 2,1 «Vaucanson's Mechanical Duck» (en anglès). Swarthmore College. [Consulta: 25/01/2010].
  3. «Chronologie de l'Ancien Régime» (en francès). [Consulta: 25/01/2010].
  4. «Qui était Jacques de Vaucanson ?» (en francès). [Consulta: 25/01/2010].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jacques Vaucanson