Targeta perforada
 |
A aquest article li manca una segona llegida per acabar de revisar la traducció. Col·laboreu-hi! |
La targeta perforada és una cartolina amb unes perforacions que servien per enregistrar una acció (forat) o no acció (no forat), en el que més tard es definiria com codi binari. Aquest va ser el primer mitjà utilitzat per enmagatzemar i entrar informació (en codi binari o BCD) a un ordinador en els anys 1960 i els anys 1970, en la versió feta emprada a partir d'aquests anys, els forats eren rectangulars.
Les targetes perforades van ser utilitzades en informàtica a partir del s.XIX, però ja les havia fet servir Joseph Marie Jacquard en els seus telers (de fet, la informàtica va adquirir l'ús de les targetes perforades de les fetes servir en els telers). Amb la mateixa lògica (perforació o absència de perforació), es van utilitzar les cintes perforades.
Actualment les targetes perforades han estat reemplaçades per mitjans magnètics i òptics d'emmagatzemament d'informació. No obstant això, molts dels dispositius d'emmagatzematge actuals, com ara el CD-ROM també es basen en un mètode similar a l'usat per les targetes perforades (pou i pla), encara que per descomptat les mides, velocitats d'accés i capacitat dels mitjans actuals no admeten comparació amb les velles targetes.
Taula de continguts |
Història [modifica]
Les targetes perforades van ser usades per primera vegada al voltant de 1725 per Basile Bouchon i Jean-Baptiste Falcon com una forma més robusta dels rotlles de paper perforats usats aleshores per controlar telers tèxtils a França. Aquesta tècnica va ser enormement millorada per Joseph Marie Jacquard en el seu teler de Jacquard el 1801. Charles Babbage va llançar la idea de l'ús de les targetes perforades com una manera de controlar una calculadora mecànica que ell mateix va dissenyar. Herman Hollerith va desenvolupar la tecnologia de processament de targetes perforades de dades per al cens dels Estats Units d'Amèrica de 1890 i va fundar la companyia Tabulating Machine Company (1896) la qual va ser una de les tres companyies que es van unir per formar la Computing Tabulating Recording Corporation (CTR), després rebatejada IBM. IBM manufactura i comercialitzar una varietat de unitats màquines de registre per crear, ordenar, i tabular targetes perforades, encara després d'expandir en els ordinadors sobre el final de la dècada dels 50. IBM va desenvolupar la tecnologia de la targeta perforada com una eina poderosa per al processament de dades empresarials i va produir una línia extensiva de unitats màquines de registre de propòsit general. Per a l'any 1950, les targetes IBM i les unitats màquines de registre IBM s'havien tornat indispensables en la indústria i el govern. "Do not fold, spindle or mutilate" ( "No doblegar, enrotllar o mutilar") és una versió generalitzada de l'advertiment que apareixia en algunes targetes perforades, que va esdevenir un lema en l'era de la post-Segona Guerra Mundial (encara que molta gent no tenia idea del que significava spindle )
Des del 1900 fins la dècada dels 50 les targetes perforades van ser el primer mitjà per a l'entrada i emmagatzematge de dades, i el processament en computació institucional i segons els arxius d'IBM: "Per 1.937 [...] IBM tenia 32 premses treballant en Endicott, NY, imprimint, tallant i apilant de 5 a 10 milions de targetes perforades cada dia ".[1] Les targetes perforades eren utilitzades fins i tot com documents legals, així com xecs i bons d'estalvi del govern dels Estats Units d'Amèrica. Durant la dècada del 60, les targetes perforades van ser gradualment reemplaçades com a primera mesura per emmagatzematge de dades en cintes magnètiques, mentre ordinadors millors i més capaços es van fer disponibles. Les targetes perforades van ser encara comunament usades per a l'entrada de dades i programació fins a mitjans de la dècada del 70, quan la combinació d'emmagatzematge de discs magnètics de més baix cost i terminals interactives assequibles en minicomputadores més barates van fer obsoletes a les targetes perforades també per a aquest rol. No obstant això, la seva influència viu a través de moltes convencions d'estàndards i formats d'arxius. Les terminals que van reemplaçar les targetes perforades, per exemple la IBM 3.270, mostrava 80 columnes de text en mode text, per compatibilitat amb el programari existent. Alguns programes encara operen amb la convenció de 80 columnes de text, encara que cada vegada menys, mentre més nous sistemes fan servir interfície gràfica d'usuari amb tipus de fonts d'ample variable.
Avui en dia, les targetes perforades han esdevingut obsoletes i han estat reemplaçades per altres mètodes d'emmagatzematge, excepte per aplicacions especialitzades.
Formats de targetes [modifica]
En les primeres aplicacions de les targetes perforades totes van usar disposicions de targetes específicament dissenyades. No va ser fins al voltant de 1928 que les targetes perforades i les màquines van ser fetes "de propòsit general". Els bit s rectangulars, circulars o ovalats de paper, són anomenats Txad (recentment, Chads ) or xips (en l'argot IBM). Les dades multicaracter, com ara paraules o nombres grans, eren guardats en columnes adjacents de la targeta, conegudes com camps . Un grup de targetes és anomenat mall . Una part superior de la targeta és normalment tallada, de manera que les targetes que no estiguessin orientades correctament, o targetes que tinguessin diferents talls de cantonades, poguessin ser fàcilment identificades. Les targetes eren comunament impreses, perquè la posició de la fila i columna d'una perforació pogués ser identificada. Per a algunes aplicacions, la impressió podria tenir inclosos camps, nomenats i marcats per línies verticals, logotips, i més
Una de les targetes perforades més comunament impreses va ser la IBM 5.081. És més, era tan comú que altres venedors de targetes usaven el mateix nombre (veure imatge a la dreta) i fins als usuaris coneixien aquest número.
Formats de targetes perforades d'Hollerith [modifica]
La targeta perforada patentada per Herman Hollerith el 8 de juny de 1.887 i usada en les màquines tabuladores mecàniques en el cens de 1890 dels Estats Units d'Amèrica, era un tros de cartolina de arlededor de 90mm per 215mm, amb forats rodons i 24 columnes. Aquesta targeta pot ser vista en el lloc d'Història de la Computació de la Universitat de Columbia.[2]
Aquesta targeta tenia la mateixa mida que un dòlar nord-americà en aquella època. Les raons suggerides per fer d'aquesta mida eren les següents:
- Hollerit va sentir que la gent les tractaria amb respecte si les feia d'aquesta mida.
- Les caixes d'aquesta mida ja eren a preus barats, dissenyades per als bancs per guardar els diners.
- L'equipament per a manejar aquestes mides de paper estaven disponibles per a la Oficina del Cens dels Estats Units com a préstec del Departament del Tresor dels Estats Units
Però no hi ha evidència real que provi que alguna d'aquestes suggeriments sigui correcta.
Les targetes perforades de 45 columnes de Hollerith estan il.lustrades en The application of the Hollerith Tabulating Machine to Brown's Tables of the Moon de Comrie.[3]
Targeta perforada de 90-caràcters de UNIVAC [modifica]
El format de la targeta perforada de Remington-Rand UNIVAC tenia forats rodons. Hi havia 45 columnes amb 12 llocs per perforar cadascuna, i dos caràcters per a cada columna. Per al codificat de targeta de 90 caràcters, mireuError en el títol o la url.«».
Targeta perforada de format de 80 columnes d'IBM [modifica]
Aquest format de targeta de IBM, dissenyat el 1928,[4] tenia forats rectangulars, 80 columnes amb 12 llocs de perforació cadascuna, i un caràcter per cada columna. La mida de la targeta és d'exactament 187.325mm per 82.55mm. Les targetes eren fetes de material llis, de 0.179mm d'ample. Hi ha al voltant de 143 targetes per cada polzada de gruix. El 1964, IBM va canviar de cantonades quadrades a arrodonides.[5]
Les 10 posicions inferiors representaven (de dalt a baix) els dígits del 0 al 9. Les dues posicions superiors d'una columna eren anomenades perforació de zona 12 (superior), i perforació de zona 11. Originalment només es codificava informació numèrica, amb una perforació per columna, indicant el dígit. Podien ser agregats signes a un camp sobreperforando al bit menys significatiu amb una perforació de zona: 12 per suma i 11 per a resta. Les perforacions de zona també tenien altres usos en el processament, com indicar un registre mestre.
Més tard van ser introduïts codis per a lletres majúscules i caràcters especials. Una columna amb 2 perforacions (zona [12,11,0] + dígit [1-9]) era una lletra, 3 perforacions (zona [12,11,0] + dígit [2-4] + 8) era un caràcter especial. La introducció del EBCDIC el 1964 va permetre columnes amb fins a 6 perforacions (zones [12,11,0,8,9] + dígit [1-7]). IBM i altres fabricants van usar codificacions molt diferents per a caràcters de targetes de 80 columnes.[6][7]
Per a algunes aplicacions d'ordinador, van ser usats formats de nombres binaris, on cada forat representava un sol dígit binari (bit), cada columna (o fila) era tractada com un camp d'un bit , i qualsevol combinació de forats estava permesa. Per exemple, els ordinadors científiques de la sèrie 704/709/7090/7094 d'IBM, tractaven cada fila com dues paraules de 36bit, usualment en columnes de 1-72, ignorant les últimes 8 columnes (les 72 columnes eren seleccionades usant un panell de control). Altres ordinadors, com la IBM 1.130 o la System/360, usaven totes les columnes. Per a la diversió de l'operador o un visitant, en mode binari, la targeta podien ser perforades en totes les seves posicions perforable possibles al mateix temps, aquestes són anomenades targetes de puntes.
El pormato de targeta de 80 columnes va dominar la indústria, fent-se conegudes només sota el nom de targetes IBM , tant que fins altres indústries van haver de fer targetes i equipament per a processar.
Targetes "mark sense" [modifica]
Les targetes "Mark sense" ( electrogràfiques), desenvolupades per Reynold B. Johnson a IBM, tenien quadrats impresos que podien ser marcats amb un llapis electrogràfic especial. Les targetes podien ser perforades típicament amb alguna informació inicial, com el nom i lloc d'un objecte d'inventari. La informació a ser adherida, com la quantitat d'unitats de l'objecte en stock, podia ser marcada en els quadrats. Les perforadores de targetes amb una opció per detectar targetes mark sense podien llavors perforar la informació en el quadrat corresponent de la targeta.
Targetes d'obertura [modifica]
Les targetes d'obertura tenen un forat llescat al costat dret de targeta perforada. Un tros de micropelicula de 35 mm que conté una imatge de microforma és muntat al forat. Les targetes d'obertura són utilitzades per a diagrames d'enginyeria de qualsevol disciplina de l'enginyeria. La informació sobre el diagrama, per exemple el nombre de dibuix, típicament és perforat i imprès en el resresto de la targeta. Les targetes d'obertura tenen alguns avantatges sobre els sistemes digitals per arxivar informació.[8]
Targeta perforada IBM de 51 columnes [modifica]
Aquest format de targeta perforada IBM va ser una targeta de 80 columnes escurçada. L'escurçament de vegades es feia tallant i suprimint, en el moment de la perforació, un tros d'una targeta de 80 columnes. Aquestes targetes van ser usades en algunes aplicacions de venda al detall i inventaris.
Perforadora portàtil d'IBM [modifica]
Segons els arxius d'IBM: La Divisió de Subministraments d'IBM va introduir la Perforadora Portàtil (Port-A-Punch) el 1958 com un ràpid i precís mitjà per perforar forats en targetes perforades IBM especialment qualificades. Dissenyada per portar en una butxaca, la perforadora portàtil va fer possible crear documents de targetes perforades en qualsevol lloc. El producte va ser concebut per a operacions de registre "en el focus" - com ara inventaris físics, tiquets de treball i enquestes estadístiques - ja que eliminava la necessitat d'escriptures prèvies o escriptura de documents font .[9] Desafortunadament, els forats resultants quedaven "peluts" i algunes vegades causaven problemes amb l'equipament utilitzat per llegir les targetes.
Vegeu també [modifica]
Referències [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Targeta perforada  |
- ↑ IBM Archive: Endicott card manufacturing
- ↑ Columbia University Computing History: Hollerith 1.890 Census Tabulator
- ↑ Plates from:Comrie, LJ. «The application of the Hollerith Tabulating Machine to Brown's Tables of the Moon». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 92, 1932, p. 694-707.
- ↑ IBM Archive: 1928.
- ↑ IBM Archive: Old/New-Cards.
- ↑ Error en el títol o la url.«».
- ↑ Error en el títol o la url.«».
- ↑ LoTurco, Ed. The Engineering Aperture Card: Still Active, Still Vital (PDF). EDM Consultants, January, 2004 [Consulta: 10 d'octubre de 2007].
- ↑ IBM Archive: Port-A-Punch
