Temple de Luxor

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Temple de Luxor
Temple de Luxor
Vista del nord del temple (entrada) des del sud-oest. Al fons la mesquita d'Abu el-Haggag incrustada al temple.

El Temple de Luxor és un temple faraònic a la ciutat de Luxor, antiga Tebes. Es deia en egipci antic Ipet-resyt (harem del sud), i es va començar a construir durant la dinastia XII, però va quedar abandonat. El faraó Tutmosis III en va construir una capella, però no va ser fins al regnat d'Amenofis III (Amenhotep III) que va començar a adquirir importància. Fou dedicat a la tríada tebana de déus: Amon-Mut-Khonsu i durant l'Imperi Nou fou seu d'un festival religiós dedicat a Amon, el festival d'Opet. Està situat al sud del temple de Karnak (Ipet-isut), connectat amb ell mitjançant l'avinguda de les esfinxs, de 2,7 quilòmetres de llargada.

La construcció del gran temple fou iniciada durant el regnat d'Amenofis III (dinastia XVIII). L'arquitecte Amenhotep (fill d'Hapu), responsable entre d'altres del palau de Malqata i del temple d'Amenhotep III, es va encarregar de la construcció.[1] Akhenaton (Amenofis IV) va fer taxar el nom del seu pare i va establir un altar a Aton; Horemheb i Tutankhamon i van afegir columnes, estàtues i altres elements. Posteriorment i amb excepció de petits afegits, el temple només fou ampliat per Ramsès II.

Deteriorat durant el tercer període intermedi, Alexandre Magne en va ordenar una reconstrucció vers el 330 aC. D'ell és una de les últimes capelles, situada al sud del temple. Durant el domini romà fou centre de culte de l'emperador. Amb els àrabs el temple va quedar colgat pel llim del riu i a la part alta es va construir la mesquita d'Abu Haggag al segle XIII.

L'accés al temple era per l'avinguda de les esfinxs, amb estàtues a cada costat, avinguda que fou afegida en temps del propi Amenofis III i que va acabar Nectabeu I de la dinastia XXX. El temple comença amb un piló construït per Ramsès II decorat amb escenes dels seus triomfs militars. L'entrada era flanquejada per sis estàtues colossals de Ramsès, quatre asseguts i dos drets, però només dues (assegut) s'han conservat. També hi ha un obelisc de 25 metres de granit, la parella del qual fou donat per Muhàmmad Alí a França el 1833 a canvi d'un rellotge (que mai va funcionar) regalat pel rei francès Lluís Felip per a la torre del pati d'alabastre de la mesquita del propi Muhàmmad Alí, situada dins de la citadella de Saladí al Caire[2] i avui és a la plaça de la Concòrdia de París al lloc on hi havia hagut la guillotina.

L'avinguda des del piló porta a un pati amb peristil construït per Ramsès II; al damunt de les columnes del pati es va construir la mesquita d'Abu Haggag; a la part oriental una porta condueix a una zona vuit metres per sota.

Després del peristil ve una columnata construïda per Amenhotep III (un corredor de 100 metres amb 14 columnes alineades. Als murs hi ha gran quantitat de relleus; la decoració fou feta per Tutankhamon. El seu nom fou substituït pel de Horemheb.

Al darrere un altre pati de peristil fet per Amenhotep; al sud una sala hipòstila de 32 columnes que porta a la part sagrada interior del temple. Una antecambra fosca, que en temps romans es va fer servir com a capella on s'oferia als cristians la possibilitat d'abjurar de la seva fe. Més enllà la capella de la barca sagrada (la barca d'Amon) fou construïda per Alexandre i seguien unes cambres privades i la capella del naixement d'Amenhotp III.

El 1989 es va trobar les restes de 26 estàtues de l'Imperi nou enterrades, que són al Museu de Luxor.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Toby Wilkinson. Who is who im Alten Ägypten. von Zabern, Mainz 2008, ISBN 978-3-8053-3917-9 (alemany)
  2. The Mosque of Muhammad 'Ali in Cairo. In Muqarnas IX: An Annual on Islamic Art and Architecture. Oleg Grabar (ed.). Leiden: E.J. Brill. (anglès)

Coord.: 25° 42′ 0″ N, 32° 38′ 21″ E / 25.70000°N,32.63917°E / 25.70000; 32.63917

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Temple de Luxor Modifica l'enllaç a Wikidata