Higienisme

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'higienisme és un corrent de mitjans el segle XIX que es basa en «el nou principi de rendibilitat [...] [per a reorientar] els valors donats als aliments, a les begudes, a l'aire respirat al treball, al descans, a la neteja d'un cos al que li cal deixar penetrar l'oxigen per la pell.[1]» i sobre el descobriment dels microbis per Louis Pasteur el (1865), per tant el paper dels bacteris i dels microbis en la contaminació de les malalties humanes.

La doctrina higienista ha revolucionat el conjunt de les societats occidentals i les seves implicacions són variades: medicina, arquitectura, urbanisme, etc. Es pot posar al seu actiu les clavegueres, la recollida de la brossa, la profilaxi, els banys públics, les escopidores contra la tuberculosi. Comporta el cobriment de certs braços de rius ( Loira a Nantes, Sena a París, el Zenne a Brussel·les). És també en aquesta època que es desenvolupa el termalisme: la burgesia va a Deauville per prendre banys d'aigua freda. Igualment, es posen de moda les construccions en ferro i vidre: deixar passar la llum, materials "nets".

És l'origen del desenvolupament de la pràctica esportiva a França amb la construcció d'estadis dedicats i el naixement de competicions (Jocs Olímpics, P. de Coubertin), esdevenint l'activitat física un mitjà de mantenir-se amb bona salut. (Continua sent herència de l'alta societat fins a la seva democratització al segle XX).

Teories higienistes[modifica | modifica el codi]

Les teories higienistes apareixen en reacció a l'higienisme. Algunes de les seves aportacions tenen a veure amb l'ús de les clavegueres, la recollida de la brossa, la profilaxi, els banys públics, les escopidores contra la tuberculosi, etcètera.

En l'àmbit de l'aigua, les teories higienistes contribueixen no només al desenvolupament de les adduccions d'aigua, de l'evacuació de les aigües usades i del tractament de l'aigua potable, sinó que també donen suport a la higiene corporal.

Pel que fa a l'urbanisme, les teories higienistes preconitzaven, en una època en què la ciutat s'industrialitza (amb totes les conseqüències que comporta), una feble densitat per tal de «fer circular l'aire». Es tractava sobretot d'obrir les ciutats «intra murs» delimitades de vegades per antigues fortificacions. Van influenciar nombrosos arquitectes i nombrosos responsables de transformacions urbanes, com Rambuteau i el baró Haussmann a París. Combatent la idea de grans densitats urbanes, van afavorir el desenvolupament del transport públic que permet que la ciutat s'estengui.

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. Georges Vigarello le sain et le malsain, éditions du Seuil, Paris, 1993

Vegeu també[modifica | modifica el codi]