Tensioactiu

Capa superficial d'un tensioactiu sobre una superfície d'aigua.

micel.

Els tensioactius o surfactants són substàncies que influeixen per mitjà de la tensió superficial en la superfície de contacte entre dues fases (p.ex., dos líquids insolubles un a altre). Quan s'utilitzen en la tecnologia domèstica es denominen com emulgent sobre emulsionant s, és a dir, substàncies que permeten aconseguir o mantenir una emulsió.

Entre els tensioactius es troben les substàncies sintètiques que s'utilitzen regularment en el rentat, entre les quals s'inclouen productes com detergent s per rentar la roba, rentavaixelles, productes per eliminar la pols de superfícies, i xampú s. Van ser desenvolupats en la primera meitat del segle XX, i han suplantat àmpliament al sabó tradicional.

Aquestes propietats les obtenen a través de la seva estructura atòmica. Els tensioactius es componen d'una part hidròfoba o hidròfuga i una resta hidròfil, o soluble en aigua. Es diu que són Molècules anfifíliques.

Al contacte amb l'aigua les molècules individuals s'orienten de tal manera que la part hidròfuga sobresurt del nivell de l'aigua encarant-se a l'aire o bé s'ajunten amb les parts hidròfugues d'altres molècules formant bombolles en què les parts hidròfugues queden al centre, i els restes solubles en aigua queden llavors a la perifèria dissolts en l'aigua. Aquestes estructures es denominen micel s. S'obtenen per mitjà d'altres substàncies com l'aigua salada, etc

La classificació es fonamenta en el poder de dissociació del tensioactiu en presència d'un electròlit i de les seves propietats fisicoquímiques Poden ser: iònics o no-iònics, i dins dels iònics segons la càrrega que tingui la part que presenta l'activitat de superfície seran: aniònics, catiònics i amfòters.

Els iònics, amb forta afinitat per l'aigua, motivada per la seva atracció electrostàtica cap als dipols de l'aigua pot arrossegar amb si a les solucions de cadenes d'hidrocarburs, per exemple l'àcid pálmico, pràcticament no ionitzat és insoluble, mentre que el palmitat sòdic és soluble completament ionitzat.

Sabons

Els sabons es consideren de dos tipus de tocador i de rentar. Els sabons de tocador porten glicerina que és el que els dóna la suavitat. Els sabons poden portar colorants, perfums i antisèptic s. Els sabons durs són les sals de sodi dels àcids grassos, mentre que els tous són les sals de potassi. No obstant això la duresa depèn de la quantitat de aigua que es deixi al producte final.

Una molècula de sabó té un extrem polar o iònic, mentre que la resta de la molècula és no polar, la cadena hidrocarbonada de dotze a divuit àtoms de carboni. El grup polar tendeix a fer el sabó soluble en aigua (hidròfil) mentre que la porció no polar (hidrocarbur) tendeix a fer-ho soluble en greixos (hidròfob o lipòfil).

Les substàncies que disminueixen la tensió superficial d'un líquid o l'acció interfacial entre dos líquids, es coneix com a agents tensioactius .

Detergents sintètics

La limitació dels sabons com agents de neteja ha donat impuls a la indústria de detergents. Encara que aquests compostos varien considerablement en la seva estructura química, les molècules de tots ells es caracteritzen per tenir una cadena hidrocarbonada no polar, soluble en greixos, i un extrem polar, soluble en aigua. Estructuralment els detergents són de dos tipus:

1. Sales sòdiques dels sulfats d'alquil, derivats dels alcohols de cadena llarga.
2. Sales sòdiques dels àcids alquilbencenosulfónicos de cadena lineal, els sulfonats d'alquilbencè lineal o LES (Linear Alkylbenzene sulfonat).

Els detergents actuen en la mateixa forma que els sabons però tenen certes avantatges sobre aquests; són eficients en aigües dures, perquè els alquilsulfats i els alquilsulfonats de calci i de magnesi són solubles en aigua. A més, per ser sals de àcids i bases fortes produeixen solucions neutres, mentre que els sabons que són surt d'àcids febles amb bases fortes produeixen solucions lleugerament alcalines.

Usos en Drogueria i Cosmètica

Els tensioactius aniònics són els ingredients principals en els productes d'acció desgreixant: xampús, sabó mans, gel de dutxa, detergent rentadora, detergent rentavaixelles, etc. Els tensioactius catiònics es solen utilitzar com a condicionadors: mascareta capil lar, suavitzant tèxtil, etc.

Surfactant pulmonar

Es diu així a una substància present en els pulmons (específicament en els alvèols), composta principalment per fosfolípids (en un 80%, el predominant és la dipalmitoilfosfatidilcolina ( DPPC)), lípid s neutrals (8%) i proteïnes (12%). La seva principal funció és reduir la tensió superficial alveolar. La DPPC per si sola pot reduir-la, però els altres components són requerits per facilitar la adsorció a la superfície i altres (com augmentar la defensa contra patògens inhalats). També s'utilitzen aquests compostos, de vegades sintetitzats artificialment, o extrets d'altres animals, en nadons prematurs que requereixen assistència ventilatòria.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tensioactiu