Mateu I de Foix
| Nom original | (fr) Mathieu de Foix-Castelbon  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1363 (Gregorià) |
| Mort | agost 1398 (Gregorià) (34/35 anys) |
 5è Copríncep laic d'Andorra | |
| 1396 – agost 1398 ← cap valor – Isabel de Foix → Juntament amb: Galceran de Vilanova | |
| 5è Copríncep laic d'Andorra | |
| 1r agost 1391 – 1396 (Invasió de Mateu I de Foix) ← Gastó III de Foix – Supressió del càrrec → Juntament amb: Galceran de Vilanova | |
| Comte de Foix | |
| 1391 (Gregorià) – 1398 (Gregorià) ← Gastó III de Foix – Isabel de Foix → | |
| Activitat | |
| Ocupació | aristòcrata |
| Altres | |
| Títol | Comte Vescomte |
| Família | Llista de comtes de Foix |
| Cònjuge | Joana d'Aragó i d'Armanyac |
| Pares | Roger Bernat II de Castellbó i Guerauda de Navailles |
| Germans | Isabel de Foix |
 | |
Mateu I de Foix (? - 1398) fou vescomte de Castellbò i baró de Castellví de Rosanes i Montcada (1381-1398); comte de Foix, vescomte de Bearn i de Marsan (1391-1398); i senyor d'Andorra, Donasà (Donauzan) i Nebosan.
Orígens familiars[modifica]
Segon fill de Roger Bernat II de Castellbò i la seva esposa Guerauda de Navailles. Succeí el 1381 al seu pare al vescomtat de Castellbò i ho feu el 1391 al cosí del seu pare Gastó III de Foix, el qual s'havia quedat sense hereu.
Núpcies[modifica]
Es casà el 4 de juny de 1392 amb Joana d'Aragó, filla del comte-rei Joan I d'Aragó i la seva primera esposa Mata d'Armanyac. D'aquesta unió no nasqueren fills.
Ascens al tron comtal[modifica]
Des del 1382 aspirava a succeir al seu parent el comte de Foix i tenia el suport del rei Joan I de Catalunya-Aragó, amb la filla del qual es va casar. A la mort de Gastó Febus un dels seus bastards, Ivain, va assumir la regència. Finalment Mateu, mitjançant un fort pagament va aconseguir el 20 de desembre de 1391 l'anul·lació de l'acord entre Febus i el rei de França. Immediatament Mateu va prendre el títol de comte de Foix i vescomte de Bearn i va fer homenatge pel comtat al rei de França el 1392.
El 1396 va envaïr Catalunya per la seva pretensió al tron a la mort de Joan el Caçador,[1] i després de rebutjar-la, Martí l'Humà li confisca la Baronia de Castellví de Rosanes i de Montcada i el 1397 és incorporada a la corona. La Baronia seria un dels molts títols dels reis catalans fins al 1474, quan el rei Joan II la va vendre als Requesens en la persona de Lluís de Requesens i Joan de Soler.
Mateu va morir el 1398 sense deixar fills i la successió va recaure en sa germana Isabel o Elisabet de Castellbò, anomenada generalment Isabel de Foix.[2]
Referències[modifica]
- ↑ Ferrer i Mallol, Maria Teresa. «El Piero da Rabat cartelano, corsaro crudelíssimo». A: La cultura catalana en projecció de futur: homenatge a Josep Massot i Muntaner. Universitat Jaume I, 2004, p. 218. ISBN 8480215003.
- ↑ COUDERC François Mathieu de Foix, comte de Foix, vicomte de Castelbon et de Béarn, seigneur de Mauvezin en Bigorre : le naufrage d’un rêve catalan pour un grand État trans-pyrénéen pendant la guerre de cent ans. Bulletin de la Société Académique des Hautes Pyrénées. 2019. Pages 8-125.
| Precedit per: Gastó III |
Comte de Foix Vescomte de Bearn Vescomte de Marsan 1391-1398 |
Succeït per: Isabel de Foix |
| Precedit per: Roger Bernat II |
Baró de Castellví de Rosanes i Montcada 1381-1396 |
Succeït per: expropiació (passa a Martí l'Humà) |