Cigarreta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Una cigarreta encesa sobre un cendrer

Una cigarreta o un cigarret és un petit farcell de picadura de fulles de tabac embolcallades per un full de paper (o tabac) en forma de cilindre, que ha esdevingut el format més popular utilitzat pels fumadors en l'hàbit del consum de tabac. Se'n poden adquirir amb o sense filtre, i existeixen varietats comercials que van des de les de baix contingut en nicotina i quitrà (light), a les mentolades o les de mides superiors a les considerades estàndard.

El consum de cigarretes és addictiu, i està provat que és carcinogènic i causant de malformacions als nou nats fills de mares fumadores.

Una cigarreta es distingeix d'un cigar per la seva mida inferior (generalment menys de 120 mm de llargada i 10 mm de diàmetre), utilització de fulles processades, i embolcall de paper blanc. Els cigars, per contra acostumen a ser fets de fulles senceres (sense picar) de tabac.

Les primeres cigarretes de paper manufacturades i empaquetades arribaren a Espanya vers l'any 1825, i l'any 1833 apareixen les primeres capsetes. Poc abans el pintor aragonès Francisco de Goya representa dos quadres on es pot veure gent fumant cigarretes, primer cop que l'art occidental en reflecteix el consum. Posteriorment, la cigarreta va prosseguir la seva expansió per Portugal i Europa. A la dècada del 1880 el seu consum esdevingué il·legal, per passar a ser legalitzat uns anys després.

La Guerra de Crimea va servir d'escenari per a la popularització de les cigarretes entre les tropes franceses. Però l'expansió definitiva es produeix amb la màquina de vapor Bonsak 1860, capaç de fabricar milions de cigarretes en molt poc temps[text imprecís]. La marca francesa Gauloises apareix poc abans de la Primera Guerra Mundial i Gitanes l'any 1927. Les cigarretes han estat des llavors de gran valor en las guerres i en les situacions de crisi econòmica. Durant la Segona Guerra Mundial es van arribar a pagar petites fortunes per una cigarreta.

Actualitat[modifica | modifica el codi]

Les principals empreses que comercialitzen les marques més venudes de cigarretes són, entre d'altres, Altadis, British American Tobacco, American Tobacco Company i Philip Morris.

El consum de cigarretes causa dependència a la nicotina i afecta de forma negativa la salut, causant càncer (especialment de pulmó) i diverses malalties coronàries relacionades amb les vies respiratòries i l'aparell circulatori.

El 17 de desembre de 2004, el Bhutan es va convertir en el primer país del món en prohibir la venda i consum de cigarretes. Els seus habitants poden importar-ne per al seu ús personal, tot pagant un impost del 100%, i poden fumar-ne només en la intimitat de les seves llars.

Consum[modifica | modifica el codi]

Fitxer:Cigarettes health warning australia.jpg
Paquet de cigarretes a Austràlia amb avís gràfic de perill per a la salut

La indústria del tabac produeix aproximadament 5,5 bilions de cigarretes l'any, i es creu que 1.100 milions de persones en fumen (una sisena part de la població mundial)[text imprecís].


PERCENTATGE de FUMADORS
REGIÓ HOMES DONES
Àfrica 29 4
Estats Units 35 22
Mediterrània oriental 35 4
Europa 46 26
Sud-est asiàtic 44 4
Pacífic occidental 60 8
(2000, estimació de la OMS)

Publicitat[modifica | modifica el codi]

A molts països del món ha estat prohibida la publicitat del tabac (incloses les cigarretes), i l'esponsorització d'activitats esportives per part de marques de tabac. La prohibició a la Unió Europea l'any 2005 va empènyer els responsables de la Fórmula 1 cap a la promoció de curses a països que permeten els equips patrocinats per marques de cigarretes. L'any 2007, només l'escuderia Ferrari està patrocinada per una marca de cigarretes.

Substàncies constituents[modifica | modifica el codi]

Una cigarreta conté partícules de nicotina,un alcaloide addictiu i tòxic provinent de les fulles de les espècies del gènere de plantes Nicotiana (sobretot la planta del tabac o Nicotiana tabacum), que pot produir alteracions en l'aparell circulatori i respiratori, entre d'altres.

A part de la nicotina, el tabac conté més de 19 agents químics carcinògens coneguts (la majoria es coneixen col·lectivament com quitrans) i més de 4.000 altres químics, substàncies irritants i monòxid de carboni. Els compostos tòxics més importants són:

  • Gasos: monòxid de carboni, àcid cianhídric, òxid nitrós, nitrosamines, formaldehid.
  • Partícules: nicotina i quitrà (hidrocarburs aromàtics policíclics, nitrosamines derivades de la nicotina, beta naftalamina, metalls com níquel, arsènic i cadmi).

Efectes en l'organisme[modifica | modifica el codi]

Efectes farmacològics de la nicotina:

  • Efectes estimulants i depressius sobre el cos.
  • Estimula el sistema nerviós (tremolors, convulsions).
  • Estimula el sistema simpàtic: augmenten els nivells circulants de catecolamines (A i NA); augmenta la freqüència cardíaca (10 i 20 batecs x minut); augmenta la pressió arterial (5 i 10mm Hg); augmenten els nivells circulants d'àcids grassos lliures i colesterol; vasoconstricció cutània; disminueix la producció d'insulina pel pàncrees augmentant el nivell de glucosa en sang.
  • Incrementa l'agregació plaquetària (coalls sanguinis).
  • Incrementa l'activitat intestinal, la saliva i les secrecions bronquials.

Efectes psicològics de la dependència a la nicotina:

  • Eufòria.
  • Estimula temporalment la memòria.
  • Millora el rendiment.
  • Estimulació de l'ànim.
  • Suprimeix la gana.
  • Disminució de l'ansietat.

Malalties pulmonars relacionades amb el tabac:

  • Infeccions respiratòries. El tabac destrueix els cilis de l'epiteli respiratori, de manera que l'organisme per a contrarestar la pèrdua, estimula la proliferació de cèl·lules caliciformes. Aquestes secretaran massa moc que acabarà sent un caldo de cultiu de microorganismes.
  • MPOC (malaltia pulmonar obstructiva crònica). Els bronquis es troben obstruïts i per tant el seu calibre és menor, per això costa respirar. No es cura. Tipus de MPOC: bronquitis crònica, i enfisema pulmonar.
  • Càncer broncogènic.. Es dóna als pulmons i és causat pel tabac principalment i per altres com marihuana, gens, alimentació gasos radioactius, etc. Els símptomes són: tos, dolor pectoral, ronquera, aprimament, esput amb sang, dificultat respiratòria, infeccions recurrents (bronquitis, pneumònia)... Si hi ha metàstasi hi haurà altres símptomes: dolor ossi, debilitat de les extremitats, mareigs, icterícia i adenopaties. Es pot diagnosticar per imatge (Rx, PET...), citologia d'esput, biòpsies, broncoscòpia, etc. N'hi ha de diferents tipus.
  • Malalties intesticials

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cigarreta