Nicolas Sarkozy
| Nicolas Sarkozy | |
|---|---|
 |
|
|
|
|
| En el càrrec | |
| Assumpció del càrrec 16 de maig de 2007 |
|
| Precedit per | Jacques Chirac |
|
|
|
| Mandat 7 de maig de 2002 – 31 de març de 2004 |
|
| Precedit per | Daniel Vaillant |
| Succeït per | Dominique de Villepin |
| Mandat 31 de maig de 2005 – 26 de març de 2007 |
|
| Precedit per | Dominique de Villepin |
| Succeït per | François Baroin |
|
|
|
| Mandat 31 de març de 2004 – 29 de novembre de 2004 |
|
| Precedit per | Francis Mer |
| Succeït per | Hervé Gaymard |
|
|
|
| Mandat 30 de març de 1993 – 11 de maig de 1995 |
|
| Precedit per | Martin Malvy |
| Succeït per | François d'Aubert |
|
|
|
| Mandat 11 de juliol de 1994 – 11 de maig de 1995 |
|
| Precedit per | Alain Carignon |
| Succeït per | Catherine Trautmann Vacant entre el 11.05.95 i el 03.06.97 |
|
|
|
| Mandat 30 de març de 1993 – 19 de gener de 1995 |
|
| Precedit per | Louis Mermaz |
| Succeït per | Philippe Douste-Blazy |
|
|
|
| Mandat 29 d'abril de 1983 – 7 de maig de 2002 |
|
| Precedit per | Achille Peretti |
| Succeït per | Louis-Charles Bary |
|
|
|
| Naixement | 28 de gener de 1955  París (França) |
| Partit polític | RPR (1976-2002) UMP (des de 2002) |
| Parella | Marie-Dominique Culioli (div. 1996) Cécilia Ciganer Albeniz (div. 2007) Carla Bruni |
| Professió | Polític i Advocat |
| Ètnia o nacionalitat | Francesa |
| Religió | Catòlic Romà |
| Signatura |  |
Nicolas Sarkozy (?·pàg.) (París, 1955), polític francès, president de la República francesa i copríncep d'Andorra, va ser ministre de l'Interior (2005-2007), en el govern de Dominique de Villepin. Des de 2005, és el president del partit polític conservador Unió per un Moviment Popular).
Taula de continguts |
[modifica] Biografia
Nicolas Sarkozy, fill de Pál Sarkozy de Nagybocsa (Nagybócsai Sárközy Pál, en hongarès), nascut a Budapest el 1928 en una família pertanyent a la petita aristocràcia. El seu títol nobiliari té el seu origen en una concessió de 1628 de l'Emperador Ferran II, rei de Bohèmia i Hongria, a un avantpassat seu, distingit en les guerres contra els turcs. El 1944, amb l'arribada de les tropes soviètiques, la família Sarkozy sofreix l'expropiació de les seves propietats i és forçada a l'exili. S'inicia llavors una llarga etapa de peregrinació per Europa, que els durà a Àustria i Alemanya, on Pál coneixerà a un reclutador de la Legió estrangera francesa, on s'enrola per un període de cinc anys i inicia la seva formació militar a Algèria. No obstant això aquesta es trunca quan és declarat inútil per a ser enviat a la guerra d'Indoxina, i el 1948 és desmobilitzat a Marsella. Afrancesa el seu nom, canviant el Nagybócsai Sárközy Pál, pel de Paul Sarkozy de Nagy-Bocsa. Es converteix en publicitari, i el 1949 es casa amb Andrée Mallah, filla d'un cirurgià de París, i jueva sefardita convertida al catolicisme, que estudiava Dret.
El 1952 neix el primer fill de la parella, Guillaume, futur director d'empreses del sector tèxtil. Tres anys més tard, el 1955, neix Nicolas. I el 1958 neix François, el tercer fill, que serà pediatre i investigador en biologia. El 1959, quan Nicolas Sarkozy te quatre anys, el seu pare Paul es divorcia de la seva mare i abandona el domicili conjugal, i obliga a la seva mare a reprendre els estudis i a practicar l'advocacia, per a sostenir a la seva família. Durant la infància de Sarkozy, el seu pare va refusar donar qualsevol tipus d'ajuda financera a la família de la seva ex-esposa, encara que havia fundat una empresa de publicitat i es trobava en una bona situació financera. La família vivia en una antiga mansió que va ser propietat del seu avi, Benedict Mallah, 17i arrondissement («XVIIº districte»). La família posteriorment es va mudar a Neuilly-sur-Seine, una de les comunes més elitistes de la regió de l'Illa de França, a l'oest del 17º districte, als afores de París. Segons Sarkozy, el seu avi gaullista va tenir una influència major que el seu pare, a qui veia poques vegades. El seu avi, un jueu sefardita de naixença, originari de Tessalònica, es va convertir al catolicisme al casar-se amb l'àvia de Sarkozy, una francesa catòlica de naixença, per aquesta raó aquest va ser criat en la fe catòlica. Nicolas Sarkozy, com els seus germans, va ser batejat i és un catòlic practicant. Sarkozy va dir recentment que un dels seus models a seguir va ser el del ja mort papa Joan Pau II. Paul, el pare de Sarkozy, no li va ensenyar ni a ell ni als seus germans l'idioma hongarès. No hi ha evidències que es tractés d'educar als germans Sarkozy en el rerefons cultural del seu pare.
Sarkozy va dir que l'ésser abandonat pel seu pare ha modelat el seu caràcter actual. Com un jove adolescent se sentia inferior als seus acabalats companys de classe. Sofria d'inseguretats (per la seva baixa alçària, de 165 cm, i per la falta de diners de la seva família en comparació dels seus veïns), i s'ha dit que va acumular gran ressentiment cap al seu pare absent. «El que em va fer el que sóc ara va ser la suma de totes les humiliacions sofertes en la meva infància». Sarkozy va estar casat amb Cecilia, amb qui es va divorciar el 18 d'octubre de 2007, després de llargs mesos de rumors públics sobre aquest desenllaç hagut de les infidelitats d'ambdós de l'any 2005; Cecilia amb el publicista Richard Attlias i Nicolas amb Anne Fulda, periodista de Le Figaro. Segons la seva advocada, Michèle Cahen, la parella es va presentar davant un jutge, que els va atorgar el divorci després de 11 anys de matrimoni. En l'àmbit acadèmic, Sarkozy és llicenciat per la Universitat de París X Nanterre i ha exercit d'advocat. També va estudiar en el Institut d'Études Politiques de París (més conegut com «Ciències Po», que deriva de ciències polítiques), on no va rebre el títol a causa de el seu insuficient nivell d'anglès. El 2004 va decidir començar a col·leccionar segells per a conrear una imatge de mandatari "més calmo", després de rebre ajuda de la reina Isabel II d'Anglaterra. Des de finals de 2007 se'l relacionava amb Carla Bruni, exmodel i cantant italiana, amb la qual va contreure matrimoni el 2 de febrer de 2008 al Palau de l'Elisi de París, segons l'emissora francesa RTL.
Ha ocupat algunes carteres ministerials, com la de finances i la d'interior, i ha estat alcalde de Neuilly-sur-Seine, suburbi de París. Va guanyar les eleccions a la presidència francesa de 2007 amb el 53'06% de vots, superant a la candidata socialista Ségolène Royal que va rebre el 46'94% del suport electoral.
[modifica] Carrera política
Sarkozy va començar la seva carrera política als 22 anys, quan va ser triat regidor de la ciutat de Neuilly-sud-Seine. Després va ser triat alcalde i va exercir el seu càrrec de 1983 a 2002. El 1988 va aconseguir acta de diputat del Parlament Francès. Des de 1993 fins a 1995, va ser ministre de Pressupost i portaveu de l'Executiu en el gabinet de Édouard Balladur. Durant la major part de l'inici de la seva carrera, Sarkozy va ser un protegit de Jacques Chirac. No obstant això, cap a 1995, s'havia distanciat de Chirac i va donar al Primer Ministre Édouard Balladur per a President. Després que Chirac guanyés les eleccions, Sarkozy va perdre la seva posició com ministre de Pressupost i es va trobar allunyat dels cercles de poder. Es diu que Chirac va considerar a Sarkozy era traïdor per estar al costat de Balladur.
[modifica] Ministre
El 2002, després de la seva reelecció com President de la República Francesa, Jacques Chirac va designar a Sarkozy Ministre de l'Interior en el gabinet del Primer Ministre Jean-Pierre Raffarin, a pesar de la seva mútua desconfiança. Després de la reorganització del gabinet del 31 de març de 2004, Sarkozy va ser nomenat Ministre d'Economia, Finances i Indústria. Sarkozy va aplicar una política de liberalisme, però amb alguna intervenció. Al setembre de 2004, va supervisar la reducció de l'accionariat del govern en France Télécom del 50,4% al 41%. Va arribar un acord segons el qual la venda al detall en les principals cadenes de França intentaria baixar els preus al detall en un terme mitjà del 2%; l'èxit d'aquesta mesura és discutible, amb estudis que suggereixen que la disminució va ser més propera al 1%. Sarkozy va evitar prendre una decisió sobre el ISF (l'impost de solidaritat sobre la fortuna), que és considerat com un símbol ideològic per l'esquerra. Dintre de la UMP, van continuar les relacions tibants entre Sarkozy i Chirac al conèixer-se les intencions de Sarkozy si es fes cap del partit després de la dimissió de Alain Juppé. Al novembre, després de les eleccions internes del partit, Sarkozy es va convertir en líder de la UMP, obtenint el 85% dels vots. Després d'un acord amb Chirac, va dimitir com ministre. Després de dimitir també com diputat, Sarkozy va ser reelegit el 13 de març de 2005 a l'Assemblea Nacional. Després del fracàs del referèndum de la Constitució Europea a França i la dimissió del Primer Ministre Raffarin, Sarkozy va tornar a ocupar la cartera d'Interior en el nou govern de Dominique de Villepin, el 31 de maig de 2005.
Va accedir a la cartera d'Interior quan França afrontava problemes d'ordre, socials i públics. La seva política de «resistència contra el crim», que va incrementar la presència de la policia en els carrers, va ser protegida d'una banda de la població. No obstant això, alguns van sentir que es vulneraven els drets civils i va perdre suport entre les capes menys afavorides de la societat. Altra crítica era que les accions de Sarkozy eren més un espectacle que alguna cosa realment eficaç. Cap al final del seu ministeri, les seves decisions havien fet d'ell una figura polèmica a França. En 2004, Sarkozy va publicar un llibre titulat La República, sobre les religions i l'esperança on deia que els joves no haurien de ser educats únicament en valors seglars o republicans. També va advocar per reduir la separació Església-Estat, incloent subsidis per part del govern per a ajudar a clergues musulmans a ensenyar valors francesos.
[modifica] President.
El 6 de maig de 2007 guanya les eleccions presidencials, convertint-se en President de la V República el 16 de maig, amb François Fillon Primer Ministre. En el XXI Cim bilateral anual entre França i Espanya va anunciar la cooperació per a lluitar contra el terrorisme, el tràfic de drogues, així com per a permetre la unió ferroviària a través de l'alta velocitat i línies d'alta tensió entre França i Espanya.
[modifica] Europa.
Sarkozy va viatjar a Berlín en el seu primer dia com president de França. Allí es va entrevistar amb la canceller alemanya, Angela Merkel. Ambdós mandataris van subratllar l'amistat franc germana i el seu compromís amb la Unió Europea. Durant el seu primer cim del Consell de la Unió Europea al juny de 2007, Sarkozy va participar en activament en les reunions que van servir perquè s'arribés a un acord entre els estats membres de la Unió entorn del Tractat de reforma institucional. El 14 de juliol següent tropes dels 27 països de la Unió Europea van desfilar juntes per primera vegada en els Camps Elisis de París amb motiu de la festa nacional francesa en una cerimònia encapçalada per Sarkozy.
[modifica] Mandats.
Ministre d'Estat, Ministre de l'Interior i d'Ordenació del Territori : 2005-2007
Ministre d'Estat, Ministre d'Economia i Finances : març-novembre de 2004.
Ministre d'Estat, Ministre de l'Interior, Seguretat Interior i Llibertats Locals : 2002-2004.
Ministre de Comunicació : 1994-1995.
Ministre de Presupuestos i portaveu del Govern : 1993-1995
Mandats electorals: Es escollit president de la república Francesa:2007- actualment en el càrrec.
Membre de l'Assemblea Nacional de França en Alts del Sena : 1988-1993 (Es va convertir eL Ministre en 1993) / 1997-2002 (Es va convertir en Ministre eL 2002) / Març-maig de 2005 (Es va convertir en Ministre eL 2005)
Alcade de Neuilly-sud-Seine : 1983-2002.
Membre del Consell Municipal de Neuilly-sud-Seine : 1977-1983.
President del Consell General d'Alts del Sena : 2004-2007
Vicepresident del Consell General d'Alts del Sena : 1986-1988.
Membre del Consell General d'Alts del Sena : 1985-1986.
Membre del Consell Regional d'Illa de França : 1986-1988.
[modifica] Vegeu també
[modifica] Enllaços externs
- Bloc de Nicolas Sarkozy (francès)
.svg){kind=small}
