Ségolène Royal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ségolène Royal
Ségolène Royal
Ségolène Royal, el 18 de setembre de 2010

Presidenta de Poitou-Charentes
En el càrrec
Assumpció del càrrec
30 de març de 2004
Precedida per Élisabeth Morin

Ministra de Medi Ambient
Mandat
2 d'abril de 1992 – 29 de març de 1993
Precedida per Brice Lalonde
Succeïda per Michel Barnier
President François Mitterrand

Naixement 22 de setembre de 1953 (1953-09-22) (61 anys)
Dakar, Senegal
Partit polític PS
Parella François Hollande (1978-2007)
Nacionalitat França França
Religió Catòlica

Marie-Ségolène Royal, (Dakar, Senegal, 22 de setembre de 1953), és una política francesa, membre del Partit Socialista.

Des de 1988, és diputada a l'Assemblea Nacional pel departament de Deux-Sèvres, i des de l'abril de 2004, també presideix el Consell Regional de Poitou-Charentes.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Prové d'una familia benestant de llarga tradició militar. El seu avi, Florian Royal (1891 - 1975), va estudiar enginyeria en una de les més prestigioses universitats franceses, va ser general de brigada a la marina i oficial de la Legió d'Honor (la més alta condecoració francesa). El seu pare, Jacques Royal (1920 - 1981), va ser capità de fragata d'artilleria de la marina, adjunt al batlle de Chamagne (regió de Lorena) i cavaller de la Legió d'Honor. La seva mare es diu Hélène Dehaye. Ségolène Royal va néixer en el que aleshores era una colonia francesa en Àfrica (actualment Senegal) en el si d'una família de vuit germans. Per la feina del seu pare, la familia encara es va traslladar a viure tres anys a l'illa francesa de Martinica, al Carib, i finalment es van instal·lar al nord-est de França. Ha estudiat a diverses universitats parisines i ha exercit com a advocada. El seu nom vertader i que va dur fins als 25 anys és Marie-Ségolène Royal.

Va ser la companya sentimental de François Hollande, ex primer secretari del PS, des de finals dels setanta fins al 2007. D'aquesta relació té quatre fills: Thomas (1984), Clémence (1986), Julien (1987) i Flora (1992). L'any 2001, quan s'aprovà el pacte civil de solidaritat (PACS), l'equivalent francès de les unions estables de parella de fet, Ségolène Royal i François Hollande van signar aquest contracte civil, assegurant-ne així la seva promoció. La parella va anunciar públicament la seva separació en plena jornada electoral presidencial, després de conèixer-se que el nou president seria el seu rival Sarkozy.

Mandats polítics nacionals[modifica | modifica el codi]

Mandats polítics locals[modifica | modifica el codi]

  • 1983 : regidora de Trouville-sur-Mer (Calvados)
  • 13 de març de 1989 - 18 de juny de 1995 : regidora de Melle (Deux-Sèvres)
  • 18 de juny de 1995 - 18 de març de 2001 : regidora de Niort (Deux-Sèvres)
  • 23 de març de 1992 - 3 d'abril de 1992 : consellera regional de Poitou-Charentes (dimiteix per entrar al govern de Bérégovoy)
  • 2 d'abril de 1992 - 23 de març de 1998 : consellera general de Deux-Sèvres
  • des del 2 d'abril de 2004 : presidenta del Consell Regional de Poitou-Charentes

Candidatura a la presidència de la República[modifica | modifica el codi]

Ségolène Royal és la candidata del Partit Socialista (PS) a les eleccions presidencials de 2007 després de vèncer Laurent Fabius i Dominique Strauss-Kahn en les primàries del 16 de novembre de 2006.

El desembre de 2005, ja es va declarar interessada a ser la candidata del Partit Socialista a les eleccions presidencials de 2007. Segons els sondejos realitzats, és la candidata preferida dels francesos per ocupar la presidència de la República.

Ara bé, la seva candidatura ha estat criticada per nombrosos observadors polítics, ja que en aquests setze anys que porta a l'Assemblea Nacional francesa rarament ha pres posició en les qüestions de política internacional, de defensa, de política social o de política pressupostària nacional. Així, la seva popularitat en les enquestes podria radicar en el fet que sempre ha donat prioritat als temes de societat que afecten de més a prop els electors.

El gener de 2006, Ségolène Royal viatjà a Santiago de Xile per donar suport a la candidatura de Michelle Bachelet, primera dona presidenta de Xile. La victòria d'aquesta, així com l'accés mesos després d'Angela Merkel a la cancelleria d'Alemanya mostra una nova cara de la política, amb dones en alguns dels càrrecs electes més importants.

Désirs d'avenir (Desitjos de futur) és el nom de l'associació que dóna suport a Ségolène Royal en la seva «candidatura a la candidatura» del PS per a les eleccions presidencials de 2007. És també el nom del seu web, «fòrum participatiu», creat el febrer de 2006. Aquest web vol ser la il·lustració de la «democràcia participativa».

A la primera volta del 22 d'abril de 2007 va obtenir un 25,87% dels vots (9.500.012 vots), quedant per sota de Nicolas Sarkozy, però suficient per passar a la segona volta.

En la segona volta del 6 de maig de 2007 va obtenir un 46,94% dels vots, i perdé les eleccions per sota del conservador Nicolas Sarkozy, que obtingué un 53,06%.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ségolène Royal