Christiane Taubira

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Christiane Taubira
Christiane Taubira

Ministra de Justícia
En el càrrec
Assumpció del càrrec
16 de maig de 2012
Precedida per Michel Mercier

Naixement 2 de febrer de 1952 (1952-02-02) (62 anys)
França Caiena (Guaiana Francesa)
Partit polític Walwari - Partit Radical d'Esquerra
Professió Política i economista
Nacionalitat Francesa


Christiane Taubira (Caiena, 2 de febrer de 1952) és una política de la Guaiana Francesa. Filla d'una família modesta, és llicenciada en economia i agroalimentació a París i des del 1978 és professora de ciències econòmiques. Va cofundar Caricoop (Confédération caraïbe de la coopération agricole), de laque en fou directora general de 1982 a 1985. Des de 1990 és membre de l'OCCE (Oficina de Cooperació i de Comerç Exterior de la Guaiana).

Carrera política[modifica | modifica el codi]

El 1993 va fundar el grup Walwari, amb el que fou escollida diputat no-inscrit per Guaiana a les eleccions legislatives franceses de 1993 i 1997 (aquesta vegada dins les llistes del PS). El 1994 fou observadora parlamentària a les primeres eleccions democràtiques sud-africanes. Fou escollida diputada el 2002 pel Partit Radical d'Esquerres, que la va impulsar com a candidata a les eleccions presidencials franceses de 2002, però només va obtenir el 2,32 % a la primera volta.

En el Congrés de Tolosa de Llenguadoc de 2002 fou escollida primera vice-presidenta del Partit Radical d'Esquerres, però sense deixar Walwari. També la presentaren com a candidata a les eleccions europees de 2004, però no fou escollida. A les eleccions presidencials franceses de 2007 renuncià a presentar-se i preferí donar suport la candidatura de Ségolène Royal. Fou reescollida diputada a les eleccions legislatives franceses de 2007.

El 16 de maig de 2012 fou escollida com a Ministra de Justícia, dins del nou govern de Jean Marc Ayrault.[1]

Presa de posició[modifica | modifica el codi]

Christiane Taubira va donar el seu nom a la llei francesa aprovada el 10 de maig de 2001, que reconeix com a crims contra la humanitat, el comerç transatlàntic d'esclaus i l'esclavatge que va donar lloc. Alguns historiadors en són crítics pel fet que limita l'esclavatge a la tracta europea dels negres.[2] Christiane Taubira no va esmentar la col·laboració dels grups ètnics d'Àfrica amb els esclavistes. També va dir que no s'hauria d'evocar el tràfic d'esclaus negres pels àrabs musulmans perquè "els joves àrabs" no portin a les seves espatlles tot el pes de l'herència de les malifetes dels àrabs.[3] En un estudi detallat, l'historiador Max Lagarrigue confirma que la llei sobre el tràfic i l'esclavitud o llei Taubira probablement ha accelerat tant el fenomen de la concurrència de memòries i ha radicalitzat el discurs de certes associacions com la COFFAD d'Assani Fassassi que va llançar una campanya molt violenta contra l'especialista francès de tracta de negres, Olivier Pétré-Grenouilleau. Una organització, afegeix, és "prop de les autoritats líbies, que compara constantment l'esclava amb l'Holocaust, alhora que exigeix una indemnització pels "africans".

Sovint és considerat pels polítics com un electró lliure' a causa de les seves posicions personals que entren poc en la en la lògica del partit. A diferència del PS, es va oposar el 2004 a votar la llei francesa sobre símbols religiosos a les escoles públiques, El 2005, assumeix una postura de "no" al referèndum francès sobre el Tractat que estableix una Constitució per a Europa, a diferència del PRG, del que encara encara vicepresident.

A l'abril de 2008, va ser nomenada pel President Nicolas Sarkozy cap d'una missió sobre Acords d'Associació Econòmica entre la UE i els països ACP. El seu informe emès dos mesos més tard fa fortes crítiques d'aquests dispositius i fa recomanacions considerades agosarades i que foren mal rebudes per l'Elisi. El cap d'Estat no n'ha fet cap comentari.


Precedida per:
Michel Mercier
Ministra de Justícia
2012–actualitat
Succeïda per:
continua en el càrrec


Obres[modifica | modifica el codi]

  • L'esclavage raconté à ma fille, 2001
  • Codes noirs de l'esclavage aux abolitions, 2006
  • Rendez-vous avec la République, 2007
  • Egalité pour les exclus : le politique face à l'histoire et à la mémoire coloniales, 2009 (Temps Présent Editions)

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]