Colomar
Un colomar o colomer[1] és una construcció per a la criança de colomins i coloms.[2] Els materials amb què és construït varien segons els països i regions, ja que canvien segons el que es disposa en cada zona, així com la seva estructura. Els primers esments escrits de colomers o tudoners a Catalunya daten del segle ix.[3]
Fins a la fi de l'antic règim, la construcció d'un colomar i la cria de coloms era un privilegi del senyor o dels propietaris de les masies castrals que només va ser abolit en la Revolució francesa.[4] A Catalunya, el privilegi era menys estricte. Si els monestirs i castells hi tenien sovint colomars impressionants, també se'n van trobar de més modests, construïts pels simples pagesos.[3] Servien per a la producció de carn i d'adob. Un colomar mitjà de 200 parelles produïa anualment uns 500 colomins i 6 carretades d'adob.
A les ciutats modernes, els colomers formen una de les eines utilitzades per a contenir la plaga dels coloms que per falta d'enemics naturals proliferen i avarien els edificis amb els seus fems.[4] S'hi administren anticonceptius, com al colomar de Melbourne.
Museus[modifica]
- Centre d'Interpretació dels Colomars i aula de la Natura a Villafáfila (província de Zamora, Espanya).
- Centre d'Interpretació dels Colomars a Santoyo (província de Palència, Espanya).
- Palomar de l'Horta Noble al municipi d'Isla Cristina (província de Huelva, Espanya). Construït en el segle xviii, alberga espai per a 36.000 coloms.
-
Colomar modern a Melbourne -
Tierra de Campos a Pedraza (Palència) -
Colomar de planta quadrada a Palazuelo de Vedija (Valladolid) -
Nius en un colomar en ruïnes
-
-
De Zeven Torentjes ('Les set torretes') a Assebroek -
-
-
-
Detall d'un colomar. Il·lustració del Museu Valencià d'Etnologia
.jpg)
Referències[modifica]
- ↑ «Colomer». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Colomar». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 3,0 3,1 «El colomer del Sall», en: Urgèlia. el patrimoni de l'Alt Urgell, 20 de juliol de 2011
- ↑ 4,0 4,1 [https://web.archive.org/web/20160303222506/http://www.monumentenwacht.be/sites/www.monumentenwacht.be/files/b805.pdf Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. Dieren in en op gebouwen (neerlandès)] Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine., Antwerpen, Ed. Monumentenwacht Vlaanderen, 2008, pàgines 7-8 (en català: Animals a l'interior i damunt els edificis)
Bibliografia[modifica]
- Antoni Pladevall i Font i altres, Columbaris, colomers i palomers, Volum 19 d'Arxiu bibliogràfic excursionista de la Unió Excursionista de Catalunya, Barcelona, Rafael Dalmau, 1976, 69 pàgines, ISBN 9788423203420.
Enllaços externs[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Colomar
- Característiques constructives dels Palomares de Villafáfila (Zamora)
- Cens dels Palomares de Villafáfila 1993 (Zamora) Metodogía i estadística) (secció colomers)
- Fitxes dels Palomares de Villafáfila 1993 (Zamora)) (secció colomers)[Enllaç no actiu]
- CDR Tierra de Campos. El Proder de Medina de Rioseco té un catàleg de colomars de la comarca de Tierra de Campos.