Medina de Rioseco

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Medina de Rioseco
Escut deMedina de Rioseco
(En detall)
Localització
Localització de l'Estat espanyolLocalització de la Província de Valladolid
Localització de Medina de Rioseco
Municipi de Castella i Lleó
Soportales Medina de Rioseco.JPG
Estat
• Comunitat
• Província
• Comarca
Espanya
Castella i Lleó Castella i Lleó
Província de Valladolid
Tierra de Campos
Gentilici riosecano
Superfície 115,43 km²
Altitud 733 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
4.938 hab.
42,78 hab/km²
Coordenades 41° 53′ N, 5° 02′ O / 41.883°N,5.033°O / 41.883; -5.033Coord.: 41° 53′ N, 5° 02′ O / 41.883°N,5.033°O / 41.883; -5.033
Dirigents:
• Alcalde:

Artemio Domínguez González (PP)
Codi postal 47800
Web

Medina de Rioseco és un municipi de la província de Valladolid, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1991 1996 2001 2004
5022 5015 4962 5037

Història[modifica | modifica el codi]

Orígens[modifica | modifica el codi]

Els vestigis més antics de Rioseco corresponen a l'Edat del Ferro i l'època celtibèrica. Alguns autors antics identificaven aquesta zona com a Forum Egurrorum o plaça dels mercats, d'època visigótica. D'aquesta època són els documents que es refereixen a la Tierra de Campos com Camps Gòtics. A mitjan segle IX i durant tot el segle X aquesta zona és un territori de colonització del regne astur-lleonès, al que també acudeixen mossàrabs andalusos. És potser d'aquest moment el topònim de la població: Medina (de l'àrab = la ciutat).

Reconquesta[modifica | modifica el codi]

a confluència dels límits fronterers entre el Regne de Lleó i el Comtat de Castella situa en aquest espai els conflictes bèl·lics entre els dos regnes. Alfons X el Savi, en 1258, va fixar els límits definitius amb Valladolid quedant per a Medina les Forests de Torozos.

Almiralls de Castella[modifica | modifica el codi]

Alonso Enríquez (1354-1429) va rebre al maig de 1405 del rei Enric III de Castella el títol d'almirall major de Castella, després de la mort de Diego Hurtado de Mendoza, que havia estat el seu anterior titular. En 1423 Joan II de Castella li atorga el senyoriu de Medina de Rioseco. La seva tradicional vocació comercial des dels temps medievals va adquirint caràcter oficial amb el pas del temps. Exercint el senyoriu Fadrique Enríquez segon almirall, Joan II li concedeix el privilegi de realitzar una fira anual. Sota el senyoriu de Alfonso II Enríquez, tercer almirall de Castella, Enric IV de Castella va concedir a la vila una segona fira anual i en 1465 Enric IV li atorgava un dijous setmanal franc d'impostos. Fadrique II, Enríquez de Cabrera, quart almirall va iniciar la construcció del palau dels almiralls i de l'església de San Francisco, va fundar el convent de Santa Clara i durant el seu senyoriu es va construir l'església de Santa María de Mediavilla.

Segle XVI[modifica | modifica el codi]

L'auge que l'economia de Medina de Rioseco anava arribant a va arribar al seu màxim apogeu durant el segle XVI. Es construeixen els quatre temples riosecans.

Guerra de les Comunitats[modifica | modifica el codi]

La situació es va resoldre per mitjà de l'enteniment gràcies a la mediació de la comtessa de Modica, esposa de l'almirall Fadrique II. Li va succeir don Luis Enríquez, sisè almirall i a aquest do Luis II Enríquez.

Guerra de Successió[modifica | modifica el codi]

Durant el senyoriu de Juan Alfonso Enríquez de Cabrera, novè almirall, Felip IV va concedir a Rioseco el títol de ciutat en 1632. Joan Gaspar Enríquez de Cabrera va ser el desè almirall i Juan Tomás Enríquez de Cabrera va ser l'onzè i últim. A la mort de Carles II, durant la guerra de Successió es va declarar en contra de Felip V el qual va suprimir el almirallat fins a 1725 que havent mort aquest, van passar al seu nebot Pascual Enríquez de Cabrera els títols confiscats, excepte el d'almirall. Va morir en 1739 i es va mantenir en la família únicament la successió ducal, fins a l'any 1797, que, mort el posseïdor, va revertir a la Corona. Posteriorment el ducat de va passar als Osuna.

Segle XIX[modifica | modifica el codi]

Al començament del segle XIX es van escriure en Medina de Rioseco les pàgines d'uns fets que havien de tenir gran repercussió sobre la sort que correria la resta d'Espanya durant la guerra de la Independència, la Batalla del Moclín. Un poderós exèrcit francès dirigit pel Mariscal Jean-Baptiste Bessières es va enfrontar en els voltants de Medina de Rioseco, el 14 de juliol de 1808, als exèrcits espanyols de Castella i de Galícia dirigits pels generals Cuesta i Blake. En el segle XVIII s'havia construït el Canal de Castella una de les branques del qual, el Canal de Campos, va arribar fins a la ciutat de Rioseco. Com a conseqüència es van instal·lar gran quantitat fàbriques de farina, molins de paper, i foses siderúrgiques.

A l'activitat generada per la seva construcció cal afegir els beneficis que va reportar com sistema de transport i regadiu i que es convertien en la principal font d'ingressos, desplaçant a la tradicional activitat comercial. El desenvolupament del ferrocarril vindria a substituir l'ús del canal. Era el popularment conegut com a "Tren Burra", a causa de l'escassa velocitat de desplaçament. La companyia que explotava aquestes línies, que unien Valladolid amb Palanquinos i amb Villada, era la Companyia de Ferrocarrils Secundaris de Castella, fusió d'unes altres com la Companyia del Ferrocarril Econòmic de Valladolid a Medina de Rioseco.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Medina de Rioseco