Menapis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els menapis (menapii) foren un poble del nord de la Gàl·lia que no se sap si eren gals o germànics. En temps de Cèsar els menapis vivien als dos costats del riu Rin. Els tèncters i els usipets, pressionats pels sueus, es van presentar al seu territori i van massacrar als de l'est del riu i després van passar a l'oest i van saquejar aquest territori.

Els eburons eren els seus veïns (vivien entre els menapis i els trevirs); al sud tenien els morins (morini). Cèsar diu que podien aixecar un exèrcit de 7.000 homes. Els venetis van demanar la seva ajuda contra Cèsar, el que vol dir que disposaven de vaixells. Cèsar els esmenta com una de les dos tribus que no estaven sotmeses el 56 aC (els altres eren els morins) protegits pels densos boscs. El 55 aC el país (i els dels pags i morins) fou envaït pels llegats de Cèsar abans d'anar aquest a Britània, però no els van poder sotmetre. En tornar de Britània Cèsar hi va enviar a Labiè, que finalment els va reduir i el país fou assolat, i les cases cremades, però la gent es va poder refugiar als boscos i després va tornar. Cèsar va anar al país amb cinc legions.

Els menapis mai van enviar ambaixadors a Cèsar en demanda de pau. Foren aliats del rei Ambiorix dels eburons, enemic de Cèsar, que va assolar el país altra vegada; els menapis van fugir amb les seves coses de valor als boscos. Els habitatges foren cremats i els ramats confiscats; finalment els menapis van demanar la pau i van entregar hostatges que serien executats si Ambiorix entrava al seu territori.

Plini el Vell situa als menapis a la costa junt amb els morins; al nord situa als scaldi, i al nord d'aquestos als toxandris Encara apareixen a la rebel·lió de Civilis ("menapios et morinos et extrema Galliarum"). El seu territori fou part de la província de Germània Inferior a l'est i de la Gàl·lia Belga a l'oest.

La seva capital se suposa que fou Turnacum o Durnacus (Tournai).

Conquerits a finals del segle V per Clodoveu I, el darrer rei dels menapis fou Austrapius, i tant ell com el seu poble foren reubicats a l'est de Bèlgica, a la regió de Haspengouw[1] al voltant de les actuals ciutats de Landen, Tongern, Herstal i Aquisgrà. En una donació de Carles el Calb el 847 a l'abadia de Sant Armand, al sud de Tournai, es diu que es tracta d'alous "in territorio Menapiorum quod nunc Mempiscum appellant "

Referències[modifica | modifica el codi]