Tit Labiè (tribú)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Tit Labiè (Titus Labienus) (d. 100 aCMunda, 17 de març del 45 aC) fou un militar romà a l'època final de la República romana. Serví com a tribú de la plebs l'any 63 aC, sota el consolat de Ciceró. És conegut per haver estat un dels principals lloctinents de Juli Cèsar durant la guerra de les Gàl·lies. Era nebot del polític republicà Quint Labiè i fou el pare del general Quint Labiè.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Abans del tribunat[modifica | modifica el codi]

Atès que serví com a pretor durant l'any 60 o el 59 aC, Labiè segurament va néixer cap als anys 99 o 98 aC. Moltes fonts asseguren que procedia de la població de Cingulum, en el Picè, d'una família de l'orde eqüestre oriünda també del Picè i que se suposa que pertanyia a la gens Àtia.

Aviat va conèixer Pompeu, que esdevindria el seu patró i que l'afavorí durant la carrera militar. Efectuà els primers serveis militars entre els anys 78 i 75 aC, a Cilícia, servint sota les ordres de Publi Servili Vàtia Isàuric; possiblement, fou llavors que va conèixer Juli Cèsar.

Tribú de la plebs[modifica | modifica el codi]

Labiè fou elegit tribú de la plebs l'any 63 aC gràcias a la influència del seu vell patró, Pompeu. Com que en aquella època Cèsar i Pompeu eran aliats polítics, Labiè va oferir al primer la seva cooperació i els seus serveis, cosa que va originar una amistat entre tots dos personatges.

Amb el pretext de venjar la mort del seu oncle, va acusar d'alta traïció (perduellio) el vell Rabiri, però en realitat el que volia era agradar a Juli Cèsar. Rabiri fou defensat per Ciceró, que per la seva banda volia satisfer al partit del Senat.

Labiè va fer un plebiscit per aprovar una llei per la qual el col·legi de pontífexs ja no escolliria els seus membres per cooptació sinó que l'elecció tornava al poble; just per aquesta llei, Juli Cèsar fou escollit pontífex màxim. Com que Cèsar volia compensar Pompeu, Labiè i el seu col·lega Tit Ampins Balb van proposar diversos honors per al cap dels optimats.

La guerra de les Gàl·lies[modifica | modifica el codi]

Article principal: Guerra de les Gàl·lies

Quan el 58 aC Cèsar fou nomenat procònsol de la província de la Gàl·lia Transalpina, s'hi va emportar Labiè com a legat. Labiè va ostentar també el títol de propretor, que segurament va obtenir de Cèsar, i que permetia prendre el comandament en absència del procònsol. Va seguir al costat de Cèsar durant la campanya de les Gàl·lies d'aquell any; va derrotar els tigurins i mai es va mostrar disposat a fer valer els seus mèrits per damunt dels del seu cap. Després de les campanyes contra helvecis i germànics, Cèsar va deixar el comandament dels quarters d'hivern a Labiè i ell se'n va anar a la Gàl·lia Cisalpina.

Probablement, l'any següent (57 aC) va deixar la regió, ja que no és esmentat a les fonts durant tres anys i el seu lloc apareix ocupat per Publi Cras (el fill del triumvir), i hi va romandre fins al 54 aC, quan Cras va anar a Síria per acompanyar el seu pare a la fatal campanya contra els parts. Llavors, Labiè torna a aparèixer a la Gàl·lia, al territori dels rems (remi), a la frontera amb els trevirs (treviri), on va derrotar Induciomarus i va sotmetre els trevirs després del setge de Lavacherie.[1]

A la campanya contra Vercingetorix, el 52 aC, va tenir una part activa; va ser enviat amb quatre legions contra sènons i parisis i va ocupar la seva capital, Agendicum, des d'on va marxar cap a Lutècia, que fou incendiada pels gals quan s'hi acostava, i es va veure obligat a tornar a Agendicum al conèixer que els eduins i els bel·lòvacs s'havien revoltat. Durant el trajecte, va derrotar les forces del gal Camulogenus. A l'hivern va fer un intent d'eliminar per assassinat Commi, cap dels atrebats, que organitzava una nova revolta, però va fracassar.

Durant dos anys va detenir el comandament només a un grau per sota de Cèsar. El 51 aC era a la Gàl·lia Togada (Togata o Cisalpina) defensant colònies romanes, però aviat va retornar a la Transalpina i fou enviat contra els trevirs, als quals va sotmetre sense problemes per segona vegada. El 50 aC Cèsar li va donar el comandament de la Gàl·lia Cisalpina.

La guerra civil[modifica | modifica el codi]

Article principal: Segona guerra civil romana

Les seves victòries van fer pensar a Labiè que era un geni i va començar a desobeir Juli Cèsar. Aquest conflicte fou aprofitat pels optimats per buscar el suport de Labiè i, finalment, aquest va passar al parit pompeià. Quan va esclatar la guerra, el 49 aC, Labiè es va posar al costat del Senat, el partidaris del qual de moment el van cobrir d'elogis. Però ni els seus soldats ni les ciutats li van fer costat clarament i Cèsar va entrar a la Gàl·lia Cisalpina sense trobar resistència.

El 48 aC va participar, com a legat de Pompeu, a la campanya de Grècia, on es va distingir per les seves crueltats. Segons Appià, fou el seu consell el que va induir Pompeu a no explotar el seu èxit a la batalla de Dyrrhachium, quan podia haver guanyat la guerra. Els soldats de Cèsar que havien servit a les seves ordes i eren capturats eren executats. Fins i tot es diu que els seus consells a la batalla de Farsàlia van contribuir a la derrota de Pompeu i el Senat.

Després de Farsàlia, va fugir a Dyrrhachium, on va trobar Ciceró. Des d'allí es va anar a reunir amb Afrani a Còrcira, amb la idea de unir-se a Cató. Després van anar a Cirene, que li va tancar les portes, però finalment Labiè i Afrani van poder arribar a la província d'Àfrica, on Escipió i Cató encara disposaven d'un exèrcit important. El 46 aC va combatre contra Cèsar a la batalla de Ruspina, i encara que va tenir alguns èxits, fou finalment rebutjat; després fou legat d'Escipió, funció que va exercir durant la resta de la campanya.

Després de la batalla de Thapsus, Labiè va fugir a Hispània amb Gneu Pompeu el Jove i el 45 aC va ser a la batalla de Munda. Labiè hi va voler abandonar el camp de batalla per impedir que Bogud II de Mauritània ocupés el campament pompeià, però els soldats van pensar que fugia, es van desmoralitzar i van acabar perdent la batalla. El mateix Labiè va morir i el seu cap fou enviat a Cèsar.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. (anglès) James Anthony Froude. Caesar A Sketch, p.200