Atrebats

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els atrebats (llatí atrebati) foren una tribu celta de la Gàl·lia Belga. Una branca de la tribu es va establir a Britània segons esmenta Claudi Ptolemeu.[1] A la Gàl·lia vivien entre el Somme i l'Escalda. La seva capital fou Nemetocenna o Nemetacum (avui Arràs). Entre ells i el mar hi havia els morins (morini).

El 57 aC els atrebats van combatre a Cèsar amb 15.000 homes i foren derrotats junt amb els nervis a la batalla del Sabis.[2] Cèsar els hi va donar un nou rei de nom Commi, al qual va enviar a Britània per afavorir la conquesta romana. Els atrebats foren lliurats d'impostos i van mantenir la llibertat gràcies als bons oficis de Commi, però el seu fill Verica perdé el territori en mans dels Catuvellaunes.

El poble era hostil als romans i es van unir a la revolta de Vercingetorix l'any 52 aC, en la que foren derrotats i sotmesos.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Smith, William George. Dictionary of Greek and Roman geography (en anglès). William George Smith, 1854, p.441-442. 
  2. Juli Cèsar, De bello gallico II, 18-28

Coord.: 51° 22′ N, 1° 11′ O / 51.36,-1.19