John Cockerill

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Estàtua i sepulcre de John Cockerill devant la casa de la vila de Seraing

John Cockerill (Haslington, 3 d'agost 1790 - Varsòvia, 19 de juny 1840) és un empresari britànic, que va emigrar al 1797 al principat de Lieja a la ciutat de Verviers on va desenvolupar la primera maquina per a cardar per a la indústria del tèxtil.

Biografia[modifica | modifica el codi]

El castell Cockerill a Seraing
Escut dels Països Baixos al frontó de la façana interior del castell Cockerill
Cort interior del castell

Al 1817, convidat pel rei Guillem I dels Països Baixos que li ven el castell de Seraing, l'antiga residència estival dels prínceps-bisbes de Lieja, a un preu interessant. El rei li dóna la missió de desenvolupar la siderúrgia. A poc a poc, els antics jardins a la francesa del castell van transformar-se en tallers industrials. Per a millorar la qualitat de l'acer va reemplaçar el carbò de lleny pel coc. Junt amb la siderúrgia, va desenvolupar la construcció mecànica i la construcció de màquines. Al 1825, va vendre totes les seves parts al rei Guillem I.

Al 1830, la revolució belga sembla amenaçar una breva estona la volada d'aquesta indústria innovadora. Al 1833 va tornar a fabricar com que es va fer indispensable quan el país petit decideix de crear una xarxa ferroviària, per a eludir el bloqueig del riu Escalda i del Zuid-Willemsvaart per als neerlandesos. Les fàbriques van produir els rails, les locomotores, els elements per a la construcció dels primers ponts de ferro… També construiran els paquebots i una sucursal de construcció naval va obrir-se a Hoboken prop d'Anvers.

Cockerill va realitzar un dels primers complexos industrials: a l'apogeu, el seu imperi tenia 60 establiments, molts fora de Bèlgica: mines de carbó, alts forns, filatures, tallers de construcció de màquines ecc. La més coneguda és la S.A. Cockerill-Ougrée que al 1981 va fusionar amb l'acereria Hainaut-Sambre que va esdevenir Cockerill-Sambre fins a la fusió amb Arcelor al 2001.

A Aquisgrà va crear una filatura de lana i una fàbrica de construcció de filadores. Al 1832 va comprar la mina de plom i de zinc Herrenberg entre Verlautenheide i Haaren a costat d'Aquisgrà. Al 1837 va construir una fàbrica de zinc Sankt Heinrichhütte a Münsterbusch, a costat de la mina de zinc, propietat del seu germà James Cockerill. Al 1838 va reunir la Sankt Heinrichhutte, la mina de Herrenberg i les altres mines que posseïa en una nova companyia Stolberger Gesellschaft und Metallurgische Gesellschaft zu Stolberg (trad.: Societat de Stolberg i Societat metal·lúrgica de Stolberg.

John Cockerill va morir de la febre tifoide a Varsòvia al 1840 durant un viatge de negocis

Llegat de John Cockerill[modifica | modifica el codi]

Rail de les fàbriques de Cockerill a Ougrée al pont del riu Kwai a Tailàndia

Fins avui, les fàbriques creades per John Cockerill, que mentrestant van traslladar-se per a la siderúrgia al grup multinacional ArcelorMital i per a la construcció mecànica al grup CMI o Cockerill Mechanical Industries. Al pont famós del riu Kwai a Tailàndia, es troben rails Made by John Cockerill, Ougrée, 1911, tot i que el pont i el ferrocarril es van construir entre 1942 i 1943.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: John Cockerill