Émilie du Châtelet

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Émilie du Châtelet

Gabrielle Émilie Le Tonnelier de Breteuil, marquesa del Châtelet (París, 17 de desembre del 1706Lunéville, 10 de setembre del 1749) fou una matemàtica, física i escriptora francesa.

Investigació científica i publicacions[modifica | modifica el codi]

El 1737 va publicar l'obra Dissertation sur la nature et la propagation du feu, basada en la seva investigació del foc, que predigué el que avui en dia es coneix com a radiació infraroja i la naturalesa de la llum. El seu llibre Institutions de Physique sortí el 1740; fou presentat com una revisió de les noves idees científiques i filosòfiques que el seu fill havia d'estudiar, però incorporava i intentava conciliar idees complexes dels pensadors capdavanters de l'època. En aquesta obra, combinà les teories de Gottfried Leibniz i les observacions pràctiques de Willem Jacob 's Gravesande per demostrar que l'energia d'un objecte en moviment és proporcional a la seva massa i el quadrat de la seva velocitat (E ~ mv2), i no directament proporcional com pensaven Isaac Newton, Voltaire i altres. Quan Albert Einstein revelà la seva famosa equació de l'energia de la matèria E = mc2 (en què c representa la velocitat de la llum), es correspongué perfectament amb el principi reconegut per Émilie du Châtelet 150 anys abans.

L'any de la seva mort completà l'obra reconeguda com la seva fita més destacada: la seva traducció al francès, amb un comentari propi, de la Principia Mathematica de Newton, extraient dels principis de la mecànica postul·lats per Newton una noció sobre la conservació de l'energia. Aquesta traducció encara és actualment la traducció estàndard de l'obra al francès.

Al frontis de la seva traducció de l'obra de Newton, du Châtelet és representada com la musa de Voltaire, transmetent els pensaments "divins" de Newton a Voltaire.

Vida[modifica | modifica el codi]

El seu pare era Louis Nicolas le Tonnelier de Breteuil, Secretari Principal i Introductor d'Ambaixadors del rei Lluís XIV, que gaudia d'una posició privilegiada dins l'activitat social de la cort. Sa mare, Gabrielle Anne de Froulay, fou educada a un convent.

Émilie era una nena bastant maldestra, i rebé classes d'esgrima, equitació i gimnàstica per intentar millorar la seva coordinació. Estava molt ben educada pels temps que corrien, i a l'edat de dotze anys ja dominava el llatí, l'italià, el grec i l'alemany; més endavant, publicà traduccions al francès d'obres teatrals i filosòfiques gregues. La seva família coneixia el poeta Bernard le Bovier de Fontenelle. Fou educada en matemàtiques, literatura i ciència. També li agradava dansar, podia tocar el clavicèmbal passablement, cantava òpera i era una actriu afeccionada. A vegades es jugava molts diners, usant les seves habilitats matemàtiques per escollir la seva estratègia. Segons David Bodanis, va perdre 84.000 francs (740.000 € actuals) - una part dels quals eren prestats - en un vespre. Tanmateix, és probable els seus rivals fessin trampes.

Casament i relacions[modifica | modifica el codi]

El 20 de juny del 1725 es casà amb el Marquès Florent-Claude de Châtelet, i esdevingué Marquesa del Châtelet(l'ortografia Châtelet fou introduïda per Voltaire i ara és estàndard). Es tractava d'un casament concertat i la parella no tenia gaire en comú, però ambdós respectaren els costums de l'època. Tingueren tres fills i, una vegada complides les seves responsabilitats maritals, Émilie i el seu marit decidiren de mantenir una mateixa llar però viure vides separades. El marquès fou un militar i governador de Semur-en-Auxois a la Borgonya, mentre que Émilie romangué a la cort reial. A les classes altes de la França d'aquells temps, era acceptable que tant el marit com la dona tinguessin un amant.

Introducció a les idees de Newton[modifica | modifica el codi]

Émilie du Châtelet tingué tres relacions amoroses abans de conèixer Voltaire. Als vint-i-quatre anys va tenir un afer amb el Louis François Armand du Plessis duc de Richelieu, que durà un any i mig. El duc estava interessat en la literatura i la filosofia, i Châtelet era una de les poques dones que podia conversar amb ell al mateix nivell. Llegia tots els llibres importants, assistia sovint al teatre i li agradaven els debats intel·lectuals. Châtelet expressà el seu interès en les obres d'Isaac Newton i Richelieu l'encoratjà a rebre lliçons de matemàtica superior per entendre millor les seves teories. Moreau de Maupertuis, un membre de l'Acadèmia de les Ciències, esdevingué el mentor de Châtelet en geometria. Era un matemàtic, astrònom i físic que donava suport a les teories de Newton, que eren un tema molt debatut a l'acadèmia.

Châtelet convidà Voltaire a què vingués a viure a la seva casa de camp a Cirey-sur-Blaise (Alt Marne) i ella es convertí en la seva parella durant molt de temps (i el seu marit ho tolerava). Allà estudià física i matemàtiques i publicà articles i traduccions científiques. A jutjar per les cartes de Voltaire a amics seus i els seus comentaris sobre les obres l'un de l'altra, vivien junts amb gran admiració i respecte mutus.

L'últim afer de Châtelet fou fatal. Quan passava dels quaranta anys, va tenir una relació amb el poeta Jean François de Saint-Lambert que la deixà embarassada. En una carta a una amiga, expressà els seus temors que, a causa de la seva edat, no sobreviuria a l'embaràs. Châtelet donà a llum, però morí sis dies més tard d'un embolisme als quaranta-dos anys.

Voltaire declarà que du Châtelet era "un gran home l'únic defecte del qual era ser una dona."

Hi ha un cràter a Venus anomenat en honor seu.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Émilie du Châtelet