Philosophiae Naturalis Principia Mathematica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pàgina de la impressió de 1687 dels Philosophiae Naturalis Principia Mathematica

Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica ('Principis matemàtics de la filosofia natural'), sovint abreujat també com els Principia o Principia Mathematica, és un llibre de ciència escrit per Isaac Newton. Publicat per primer cop el 1687, a instàncies del seu amic Edmond Halley; Newton hi descrivia els seus descobriments en física i càlcul matemàtic. Aquesta obra va marcar un punt d'inflexió en la història de la ciència.[1]

La seva publicació s'havia retardat enormement per la por de Newton al fet que altres intentessin apropiar-se de les seves descobertes. Els tres llibres de l'obra contenen els fonaments de la física i l'astronomia, escrits en el llenguatge de la geometria pura. El “Llibre I” conté el mètode de les "primeres i últimes raons" i, en forma de notes, es troba com a annex del “Llibre III” la teoria de les fluxions. Encara que aquesta obra monumental li va aportar un gran renom, va resultar un treball difícil de llegir en l'actualitat a causa del llenguatge i to utilitzats. És per això que, en el càlcul diferencial, per exemple, és la notació de Leibniz la que s'ha anat imposant, més intuïtiva i que facilita els càlculs. La notació de Newton resulta més pesada.[2]

En el camp de la mecànica, va recopilar la seva obra en descobriments de Galileo Galilei i va enunciar les tres lleis de Newton. D'aquestes, va poder deduir la força gravitatòria entre la Terra i la Lluna; i va demostrar que aquesta és directament proporcional al producte de les masses i inversament proporcional al quadrat de la distància, multiplicant aquest quocient per una constant anomenada constant gravitatòria universal. A més a més, va tenir la gran intuïció de generalitzar aquesta llei a tots els cossos de l'univers, amb la qual cosa aquesta equació es va convertir en la llei de la gravitació universal.[3]

L'exemplar de la primera edició que va pertànyer a Newton, que contenia anotacions i correccions manuscrites, està guardat a la Biblioteca Wren del Trinity College de Cambridge.[4] També hi ha conservada una primera edició a la biblioteca de la University College de Londres.

Va existir una polèmica dels Principia Mathematica relacionada amb qui havia estat l'inventor del càlcul, títol que es van disputar Newton i Leibniz. El cert és que, si bé Leibniz va publicar abans les seves idees, Newton havia elaborat tota la seva teoria molt abans, però trigà a publicar-la.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. ...De les obres de Newton, escrites en llatí o bé en anglès, destaca indiscutiblement «Philosophiae naturalis principia mathematica» (1687), que hom ha comparat per la seva transcendència amb els Elements d’Euclides i amb el posterior On the Origin of Species de Darwin.[...] a «Isaac Newton». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Llibre de Principia Mathematica amb anotacions de Newton» (en llatí). Mikicat. [Consulta: 22 de febrer de 2015].
  3. «De Galileo a Newton» (en anglès). Mikicat. [Consulta: 22 de febrer de 2015].
  4. «Llibres impresos antigament -> Philosophiae» (en anglès). Mikicat. [Consulta: 22 de febrer de 2015].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Philosophiae Naturalis Principia Mathematica Modifica l'enllaç a Wikidata