Rata negra

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Rata negra
Rattus rattus
Rattus rattus

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Rodentia
Família: Muridae
Gènere: Rattus
Espècie: R. rattus
Nom binomial
Rattus rattus
(Linnaeus, 1758)
Distribució geogràfica de la rata negra.
Distribució geogràfica de la rata negra.

La rata negra, rata de camp, rata traginera, (Rattus rattus) és una espècie de rosegador de la família Murinae. Actuà com a reservori de les mortals epidèmies de pesta negra que assolaren Europa al final de l'edat mitjana, ja que era portadora de les puces que transmeten la malaltia.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

És una rata de cos allargat, ulls negres i grossos i orelles també grosses que, doblegades endavant, arriben a la vora de l'ull. La cua, més llarga que el cap i el cos junts, és coberta d'uns anells escatosos i gairebé no té pèls. La coloració és molt variable. El dors exhibeix tonalitats des de gairebé negres fins a grises vermelloses o grises fosques amb reflexos platejats, mentre que el ventre és gris clar, blanquinós o groguenc. La separació entre la coloració dorsal i la ventral pot ser ben marcada o bé difuminar-se. La cua és monocolor. Els exemplars joves mostren un pelatge gris fosc uniforme. Del cap a la base de la cua mesura entre 17,6 i 21 cm. Sol pesar entre 135 i 240 g.

La rata comuna té un aspecte més robust, la cua més curta (no supera la llargada del cap i el cos junts) i les orelles més petites (doblegades endavant no arriben a l'ull). A les cases, la rata comuna, més resistent al fred, ocupa els soterranis i les habitacions més humides.

Ecologia[modifica | modifica el codi]

Està força lligada a la presència humana, si bé també pot viure en camps de fruiters, sobretot de tarongers, i al bosc, on mena una vida arborícola. Els individus que viuen en nuclis urbans solen ocupar els graners, les pallisses i les parts més altes dels edificis.

Essencialment nocturna, quan l'aliment escasseja surt també de dia. S'enfila i salta molt bé i fins pot nedar, però no li agrada. Sol viure en grups d'entre vint i cinquanta individus. Els individus campestres construeixen uns nius subterranis entre les arrels dels arbres i uns altres d'aeris entre el brancatge dels arbres més densos. Les que viuen a les cases fan el niu en una biga o en un altre lloc alt emprant qualsevol material al seu abast (serradures, paper, roba, etc.).

La seva presència a casa la posen en evidència els aliments rosegats i uns cagallons en forma de fus, d'uns 9 mm de longitud, de color negre.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]