Espàrrec

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Espàrreguera
Asparagus produce-1.jpg

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Liliopsida
Ordre: Asparagales
Família: Asparagaceae
Gènere: Asparagus
Espècie: A. officinalis
Nom binomial
Asparagus officinalis
L.

Espàrrec és el turió de l'esparreguera, planta silvestre i conreada del gènere Asparagus amb el nom científic d'Asparagus officinalis.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

El nom del gènere prové del grec "a" com partícula negativa i "speìro" com llavor; es refereix a que es pot multiplicar per via vegetativa. El nom específic "acutifolius" fa referència a la forma de les fulles, "acuta", del llatí afilat, punxegut, i "folia" de fulla.

Il·lustració botànica d'un espàrrec

Ecologia[modifica | modifica el codi]

Creix en terres sorrencs i relativament secs, però amb una capa freàtica profunda, poc freda i que s'escalfi ràpidament a la primavera. La terra ha de ser poc compacta i poc argilosa, sense pedres perquè els turions es desenvolupin fàcilment i no els calgui robustir-se, fent-se fibrosos. Es localitza en tota la conca Mediterrània i tolera les terres relativament salades (costaneres). Tot i desenvolupar-se en diferents climes, agraeix els climes càlids i suaus. La variant Lorella és la que millor s'adapta a diferents climes. Altres varietats són l'Argenteuil, Larac, Monerva i Verdi. La varietat Violetto d'Albenga d'orígen Italià és de color morat i té un alt contingut en sucre.

Descripció Morfològica[modifica | modifica el codi]

Planta d'espàrrec groga a la tardor a Castelltallat
Plàntula d'un any

Plantes perennes i dioiques (hi ha esparregueres mascles i esparregueres femelles) de fins a 2 metres d'alçada, tiges erectes i fulles molt petites que a l'hivern s'assequen, les arrels són carnoses i es disposen radialment com una urpa amb els borrons dels rebrots al mig, a la primavera broten diversos brots de cada planta anomenats turions que si no són collits emeten una ramificació i floreixen, les flors femenines es converteixen en un fruit globós vermell que té una llavor negra dins. La planta té una gran rusticitat. Les esparregueres viuen 20 anys o més.

Es diferencia l'espàrrec blanc del verd en què aquest darrer no es colga amb terra. L'espàrrec blanc és l'efecte de no veure la llum quan creix sota terra.

Conreu[modifica | modifica el codi]

És un conreu que ocupa molta mà d'obra, atenció i cura. Pot fer-se en secà o regadiu. La selecció de les arrels a plantar és cabdal, sent millors les del primer any per arrelar millor i produir amb qualitat. Si es planta en llavor, cal però tenir la precaució de no collir el primer any o fins i tot el segon, en benefici dels següents. El tercer any la collita pot durar 5 setmanes i els següents fins a 7 setmanes.

Es planten les arrels en fileres separades en 1,5 m uns 25 cm per sota del nivell del terra i 40 cm d'amplada. En cada filera, es planten cada 30 cm a una profunditat addicional de 10 cm. Cal cobrir-lo amb terra poc densa, barrejada amb sorra per garantir el drenatge. Cal premsar-lo lleugerament perquè les arrels tinguin bon contacte amb la terra. L'adob es pot constituir basant-se en fems de granja a raó de 8 Kg per m2. En aparèixer els primers brots, cal apilar terra al seu voltant i tornar a adobar.

La collita es fa quan tenen entre 15 i 20 cm de llargada, amb un diàmetre d'entre 1 i 1.5 cm. Si són més gruixuts tenen una constitució massa fibrosa. Per collir-lo, cal tallar-lo amb un ganivet ben esmolat per sota terra, prop de la rel. Al final de l'estiu els turions es tallen quasi a ran de l'urpa per afavorir l'acumulació de reserves de cara a la propera temporada. El seu cultiu és combinable amb el del tomàquet que li repel·leix un escarabat de l'espàrrec, i a l'inrevés, l'espàrrec repel·leix un nematodes que ataca les arrels de la tomaquera.

Cal consumir-los tan aviat com es pugui, o en el seu defecte, es poden congelar.

Plagues[modifica | modifica el codi]

La principal plaga és la mosca de l'espàrrec, el criòcer (coleòpter) i les bavoses. Addicionalment, és sensible al podrit violeta de la rel, que es mostra perquè les fulles adopten tons groguencs. Cal arrancar la planta, i mirar de protegir la resta aïllant-les, per exemple, amb plaques de PVC. També l'ataca el rovell (fong).

Usos[modifica | modifica el codi]

A part del consum alimentari, s'utilitza com a diurètic.

És baix en calories, no conté ni greix ni colesterol i té un baix contingut en sal. És ric en àcid fòlic, potassi, fibra natural i rutina. És ric en l'aminoàcid asparagina, a qui li proporciona el nom.

Gran part de la producció té com destí la indústria conservera, congelats i fan altres derivats per alimentació. El consum en fresc és principalment per als espàrrecs verds.

La truita d'espàrrecs és molt bona quan es fa amb espàrrecs silvestres molt prims, tot just després de collir-los.

Referències bibliogràfiques[modifica | modifica el codi]

  • El huerto, de la rotación de cultivos a la recogida, A.M.Penco de Toubes i Pablo Martí, Susaeta Ediciones

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]