Aminoàcid
De Viquipèdia
Els aminoàcids són unes molècules que contenen un grup carboxil i un grup amino. Químicament són molt diversos. N'hi ha que formen part de proteïnes (proteics), mentre que d'altres mai s'hi presenten. Tots els aminoàcids que componen proteïnes presenten un carboni asimètric anomenat alfa on hi enllaça el grup carboxil, el grup amino, un hidrogen i un radical que és el que varia en cada aminoàcid. És aquesta mena de partícules a les que per antonomàsia la gent sol fer referència en parlar d' aminoàcids.
Es classifiquen segons els seus radicals que són de diversos tipus:
- Polars (sense càrrega). Gly, Ser, Thr, Cys, Tyr, Asn, Glu.
- Apolars (sense càrrega) o hidrofòbics. Ala, Val, Leu, Ile, Pro, Phe, Trp.
- Càrrega negativa (àcids). Asp, Glu.
- Càrrega positiva (bàsics). Lys, Arg, His.
En els humans, alguns aminoàcids es consideren essencials (s'obtenen per ingesta): Val, Leu, Ile, Phe, Tyr, Met, Thr, Lys, Arg, His.
Hi ha aminoàcids que no es consideren proteics perquè no són transcripcionals, tot i que apareixen en algunes proteïnes. Aquests tipus d'aminoàcids són derivats d'altres aminoàcids (s'incorporen a la proteïna com a aminoàcids proteïcs) que, un cop formada la proteïna, es modifiquen químicament. Per exemple, la hidroxiprolina és una prolina a la qual s'hi ha afegit un grup hidroxil de forma post-transcripcional.
Els aminoàcids no proteïcs s'utilitzen com a neurotransmissors, vitamines, etc. Per exemple la beta-alanina.
Taula de continguts |
[edita] Estructures químiques
[edita] Propietats
- Àcido-bàsiques.
- Comportament de qualsevol aminoàcid quan s'ionitza. Qualsevol aminoàcid pot comportar-se com a àcid o base (són amfòters) depenent del pH del medi i de la Ka de l'àminoàcid.
- Els aminoàcids i proteïnes es comporten com substàncies tampons. Quan una molècula presenta càrrega neta zero es troba en el punt isoelèctric.
- Òptiques.
- Tots els aminoàcides presenten el carboni alfa asimètric (excepte la glicina que té un hidrogenen el radical) de manera que presenten isòmers. Tots els àminoàcis proteïcs són L. Només en bacteris es donen contades excepcions d'aminoàcis D.
- Químiques.
- Les que afecten al grup carboxil (descarboxilació).
- Les que afecten al grup amino (desaminació).
- Les que afecten al radical.
[edita] Aminoàcids proteïnogènics
Els àminoàcis proteics humans són 20: alanina, arginina, asparagina, aspartat, cisteïna, fenilalanina, glicina, glutamat, glutamina, histidina, isoleucina, leucina, lisina, metionina, prolina, serina, tirosina, treonina, triptòfan i valina.
[edita] Codificació dels aminoàcids proteïnogènics
La següent taula mostra els caràcters usats en la codificació dels aminoàcids:
| Codi d'1 lletra | Codi de 3 lletres | Significat |
|---|---|---|
| A | Ala | Alanina |
| B | Asx | asparagina |
| C | Cys | cisteïna |
| D | Asp | aspartat |
| E | Glu | àcid glutàmic |
| F | Phe | fenilalanina |
| G | Gly | glicina |
| H | His | histidina |
| I | Ile | isoleucina |
| K | Lys | lisina |
| L | Leu | leucina |
| M | Met | metionina |
| N | Asn | asparagina |
| P | Pro | prolina |
| Q | Gln | glutamina |
| R | Arg | arginina |
| S | Ser | serina |
| T | Thr | treonina |
| V | Val | valina |
| W | Trp | triptòfan |
| Y | Tyr | tirosina |
| Z | Glx | àcid glutàmic or glutamina |
| Principals famíles bioquímiques | ||
| Àcids nucleics | Alcaloides | Aminoàcids | Carbohidrats | Carotenoides | Cofactors enzimàtics | Esteroides | Flavonoides | Glicòsids | Lípids | Pèptids | Policètids | Tetrapirrols | Terpens | ||
| Anàlegs d'àcids nucleics: | Els 20 aminoàcids proteïnògens o comuns. | Anàlegs d'àcids nucleics : |
| Àcid aspàrtic | Àcid glutàmic | Alanina | Arginina | Asparagina | Cisteïna | Fenilalanina* | Glutamina | Glicina | Histidina | Isoleucina* | Leucina* | Lisina* | Metionina* | Prolina | Serina | Treonina* | Triptòfan* | Tirosina | Valina*
Els 8 aminoàcids essencials pels humans estan marcats amb un asterisc. |
||
