Hercule Poirot

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
2011-07-26 Belgique - Ellezelles - Hercule Poirot 002

Hèrcules Poirot (Hercule Poirot a la seva versió original en anglès i pronunciat [ɛʀ'kyl pwa'ʀo] en francès és un detectiu belga de ficció creat per Agatha Christie. Juntament amb Miss Marple és un dels personatges més famosos creats per l'escriptora i és protagonista de 33 novel·les i 50 relats curts publicats entre 1920 i 1975.

Poirot ha estat interpretat a la pantalla, tant en cinema con en televisió, per Albert Finney, Peter Ustinov, Ian Holm, Tony Randall, Alfred Molina i David Suchet, entre altres actors.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Influencia[modifica | modifica el codi]

El seu personatge es va basar en dos altres detectius de ficció de l'època: Hercule Popeau de Marie Belloc Lowndes i Monsieur Poiret de Frank Howel Evansun oficial de policia francès, jubilat, que vivia a Londres. Agatha Cristie també va construir el personatge i li vi va donar la seva nacionalitat, gràcies a un grup de refugiats belgues, exiliats del seu país a causa de la Primera Guerra Mundial En el capítol "El misterioso caso de Styles" de la sèrie Agatha Christie's Poirot, es mostra al detectiu allotjant-se en una pensió acompanyat d'un grup de compatriotes seus. Una influència més evident sobre les primeres històries de Poirot és la de Sir Arthur Conan Doyle. La pròpia autora escriu en la seva autobiografia; "Yo todavía escribia en la tradición de Sherlock Holmes, el detective excéntrico, el títere ayudante, con un detective de Scotland Yard tipo Lestrade, el inspector Japp[1]" . Per la seva banda, Doyle va reconèixer la base de Sherlock Holmes en el model del detectiu de ficció francès Auguste Dupin, d'Edgar Allan Poe, qui en la utilització del raonament prefigura la confiança de Poirot sobre les seves "petites cèl·lules grises", que és com denomina les neurones del seu cervell.

Poirot també té una forta semblança amb el detectiu de ficció d' A.E.W.Mason, l'Inspector Hanaud de la Sûreté(policia) francesa. La seva primera aparició va ser a la novel·la de 1910 anomenada "At the Villa Rose", escrita sis anys abans que aparegués per primera vegada el personatge de Poirot. En el capítol 4 de la segona novel·la de l'inspector Hanaud, "The House of the Arrow" (1924), aquest declara; "Usted es sabia, Mademoiselle... Porque, después de todo, soy Hanaud. Hay sólo uno", declaració, que més endavant utilitzarà també Poirot.

Popularitat[modifica | modifica el codi]

La primera aparició d'Hércules Poirot va ser a "El misteriós cas de Styles", publicat al 1920 i la seva darrer aparació va ser a "Teló, publicat al 1975, l'any anterior a la mort de l'autora. Sobre aquesta darrera novel·la, s'ha de destacar que Poirot ha estat l'únic personatge de ficció del que es va publicar un obituari al New York Times, el 6 d'agost de 1975 que deia així; "Hercule Poirot Is Dead; Famed Belgian Detective; Hercule Poirot, the Detective, Dies" ("Hércules Poirot és mort; afamado detectiu belga"; "Hércules Poirot, el detectiu, mort")

Cap al 1930, Agatha Christie trobava a Poirot "insufrible" i cap al 1960, pensava del seu personatge que era "detestable, ampul·lós, pesat i egocèntric". Malgrat tot, al públic li agradava i Christie va refusar matar-lo, alegant que era el seu deure fer el que el seu públic volia, i el que el públic volia era Poirot.

Trets físics[modifica | modifica el codi]

El capità Arthur Hastings, company de Poirot en alguna de les novel·les, descriu així al detectiu:

« Él medía apenas más de cinco pies y cuatro pulgadas, pero se desenvolvía con una gran dignidad. Su cabeza tenía exactamente la forma de un huevo y siempre la ladeaba un poco hacia un lado. Su bigote era muy tieso y militar. Incluso si toda su cara estuviera cubierta, las puntas del bigote y la nariz rosada serían visibles. La pulcritud de su vestimenta era casi increíble; creo que una mota de polvo le habría causado más dolor que una herida de bala. Sin embargo este hombrecito de vestimenta pintoresca había sido en su tiempo uno de los miembros más famosos de la policía belga. »
Arthur Hastings.[2]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Família i infantesa[modifica | modifica el codi]

És difícil treure conclusions concretes sobre la família de Poirot, ja que sovint, ell mateix, subministra informació falsa o errònia sobre si mateix o els seus antecedents per tal que l'ajudi a l'obtenció d'informació rellevant per a un cas particular. Al capítol 21 de "L'Assassinat de Roger Ackroyd", per exemple, ell parla d'un nebot seu amb discapacitat mental, tot i que ho fa per a obtenir informació sobre institucions per a persones amb problemes mentals, però això no significa que Poirot no tingui realment aquest nebot.

A El testimoni mut, relata històries de la seva mare gran i invàlida com a pretext per a investigar a les infermeres locals. A Els quatre grans, el capità Arthur Hastings creu que coneix a Aquiles (Achille)Poirot (en una referència clara cap a Mycroft Holmes germà del detectiu de ficció Sherlock Holmes)que és el seu germà menor. En aquest cas, Aquiles és probablement el mateix Hércules Poirot disfressat (el detectiu parla al capítol 18 d'haver enviat a Aquiles a la "terra dels mites"), però això no demostra de manera definitiva que Poirot no tingués un germà.

Mort[modifica | modifica el codi]

Poirot mor per problemes de cor al final de l'obra "Teló". En aquest conte, el detectiu mou les pastilles fora del seu propi abast, possiblement per un sentiment de culpabilitat, ja que es veu obligat a ser botxí, tot i que ho fa per a benefici i protecció d'altres. El mateix Poirot amet que volia matar a la víctima poc temps abans de la seva pròpia mort per evitar sucumbir a l'arrogància de l'assassí.

Personatge[modifica | modifica el codi]

És el personatge més famós de l'escriptora britànica Agatha Christie. Mr Poirot impressiona a tothom a la utilització de les seves cèl·lules grises per a resoldre els casos més complicats que se li presenten. És un detectiu retirat que sempre té una gran quantitat de feina i sempre busca resoldre els misteris que el motivin per la seva complexitat intel·lectual.

Poirot, d'acord amb la descripció de la pròpia autora, és un homenet de baixa estatura, molsut, amb el cap en forma d'ou i un impressionant bigoti que per a ell constitueix un orgull. Segons assegura en moltes ocasions, el seu bigoti és el millor d'Anglaterra, encara que a la novel·la "Cartes sobre la taula" accepta que potser se'l pugui comparar amb el de míster Shaitana, un personatge del relat. A "L'assassinat de Roger Ackroyd", publicat al 1926, el doctor Sheppard, que és qui narra la història, pensa quan el coneix que es tracta d'un perruquer retirat a jutjar pel seu pompós bigoti i les seves pulcres maneres. Poirot és refinat fins a l'extrem, la seva aparença personal és sempre excel·lent i està obsessionat amb "l'ordre i el mètode". Amant de la simetria, la netedat, les comoditats, la calefacció central i la línia recta: al seu apartament no existeixen mobles ni guarniments de línies corbes. És extremadament cortès i parla en anglès intercalant expressions i paraules en francès, com Mon ami, o Précisement. Encara que s'assegura que el seu anglès és perfecte, quan està nerviós comet errors gramaticals que el seu amic Hastings corregeix. Antic membre de la policia belga, va arribar a Anglaterra com a refugiat de la Primera Guerra Mundial, i ja no va abandonar el país, on es va establir com a detectiu privat de gran èxit. Malgrat que molta gent el confon com a francès, ell sempre aclareix que és belga. Com una "prima donna", Poirot està anunciant sempre la seva retirada per a anar a viure al camp i dedicar-se a cultivar carbassons ( a "L'assassinat de Roger Ackroyd" finalment ho fa, però abandona la intenció per tal de resoldre un cas). En una de les seves novel·les confessa ser un devot catòlic.

Els seus mètodes són totalment diferents als seguits per la policia: ell para atenció en l'estudi de la naturalesa humana i utilitza la psicologia per a treure conclusions i arribar a la solució final del cas. Menysprea les pistes que apareixen massa clares i s'interessa més pels detalls que semblen insignificants, però que sempre acaben sent de vital importància. La majoria dels policies de Scotland Yard acostumen a mofar-se dels seus mètodes tot i que acaben sucumbint quan veuen que és Poirot qui resol el cas. En moltes novel·les apareix entaulant una gran rivalitat amb un policia de la Sûreté, Giraud, acostumat a una metodologia més "moderna" i fins i tot a "Assassinat al camp de golf", arriba a fer una juguesca amb ell apostant el seu bigoti si no resol el cas.

Poirot apareix a la primera novel·la que va publicar Agatha Christie, El misteriós cas de Styles. En ella apareix també el capità Arthur Hastings, company de Poirot en diverses de les seves aventures (com un reflex del personatge de Watson amb Sherlock Holmes). A més de Hastings altres personatges habituals són el seu majordom George, la seva secretària Felicity Lemon, l'inspector en cap de Scotland Yard, Japp, el senyor Goby (el millor informador de Londres segons el propi detectiu)i l'escriptora Ariadne Oliver, qui es considera que sigui probablement l'"alter ego" de la pròpia Agatha Christie a jutjar per diverses similituds que comparteixen ( el personatge de la Sra Oliver és descrita com una escriptora de novel·les policíaques de molt d'èxit i, igual que la pròpia autora, un excèntric detectiu protagonitza la majoria de les seves obres)

La darrera aparició de Poirot és a "Teló", l'últim llibre d'Agatha Christie, en el que s'explica el darrer cas de Poirot, ja vell i malalt, juntament amb el seu amic Hastings. Tot i que aquesta novel·la és l'última de la sèrie de Poirot i de la sèrie d'Agatha Crhistie en general (es va publicar al 1976, un dia després de la mort de l'escriptora), en realitat va ser escrita 36 anys abans, al 1940 aproximadament. Segons declaracions de la mateixa autora, la va escriure junt amb "Un crim adormit" on apareix per darrera vegada també el personatge de Miss Marple, en dates de la Segona Guerra Mundial. Per tant des d'aquella data, Poirot ja havia deixat d'existir.

Alguns dels memorables escenaris on Hércules Poirot va resoldre els seus casos són reals. Per exemple, l'illa dels Contrabandistes, que es menciona a "Maldat sota el sol", és en realitat una petita porció de terra anomenada Burgh Island, enfront de Bigur-on-sea, on també té lloc la trama de "Deu negrets". La casa on es comet l'assassinat a "El templet de Nasse House", no és altra cosa que l'embarcador de la pròpia casa de l'autora, Greenway, ubicada a Devon.

L'argument d' "Assassinat a l'Orient Express" se li va ocórrer a Agatha Christie quan viatjava en aquest mateix tren i l màquina es va aturar per efecte de la neu, proporcionant als passatgers una nit de fred i por. L'escriptora va acabar el llibre en un hotel prop de l'estació de l'Orient Express. L'habitació que va ocupar l'autora en aquest hotel és actualment un petit museu dedicat a ella.

Relats en els que apareix Hércules Poirot[modifica | modifica el codi]

Apareix en 39 dels llibres de l'autora, alguns d'ells, contenen més d'un cas.

Adaptacions al cine i la televisió[modifica | modifica el codi]

Hércules Poirot és un dels detectius més populars de la història de la literatura degut al seu característic estil, elegància, intel·ligència i als seus interessants casos. Per aquest motiu el personatge va ser portat al cinema en múltiples ocasions: Alibi (1931), Black Coffe (1931), Lord Edgware (1934), The Alphabet Murders (1966), Murder on the Orient Express (1974), Thirteen at Dinner (1985), Dead Man´s folly (1986), Murder in three Acts (1986), Appointment with death (1988), Death on the Nile (1978), Evil under the sun (1982, les dues últimes protagonitzades per Peter Ustinov

Fins i tot va contar amb la seva pròpia sèrie de televisió: Agatha Christie: Poirot (1989), protagonitzada per l'actor britànic David Suchet, que va durar dotze temporades.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Christie, Agatha (1999). Hercule Poirot. The complete short storiesHarper Collins.pp. Introduction.pg8. ISBN 978-0006513773
  2. El misterioso caso de Styles, capítol 2.


Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hercule Poirot