Fideu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sopa de fideus
Plat de fideus a la cuina de l'Índia
Plat de fideus als Països Catalans
Cuinant fideus
Entrepà de fideus xinesos
Fideus a les postres

Els fideus són un tipus de pasta seca feta amb farina de blat, arròs o altres cereals que es cuina habitualment bullida i que té forma de corda més o menys llarga. Poden ser prims o gruixuts, i estar buits per dins o ser completament massissos.

Es mengen tradicionalment des de fa més de mil anys a Àsia, el nord d'Àfrica i l'est i tot el sud d'Europa en una gran varietat de plats que inclou escudelles, guisats en cassoles (fideus a la cassola), plats saltats en paelles (fideuada), gratinats al forn (macarrons gratinats), postres (fideus amb llet, semblant l'arròs amb llet), pastissets i pastissos dolços (kanafeh, vargavéles), etc.

Hom pot dir que els fideus són originaris de Catalunya[1] i experts gastrònoms internacionals de la talla de Colman Andrews defineixen els "fideus" com a "pasta catalana" (i en anglès, Catalan pasta).[2] A la cuina catalana és una pasta tant o més popular que els canelons.[1][2]

Etimologia[modifica | modifica el codi]

La paraula en català "fideus" prové de l'àrab fada, ja que van ser els àrabs els qui van introduir la pasta, que a Europa és originària de Grècia, als Països Catalans.[2]

En un principi el producte es coneixia en català com a "alatria", també d'origen àrab. Actualment el mot aletria existeix a Múrcia per a designar un tipus de pasta.[2]

L'any 1429 ja apareix documentada per escrit la paraula "fideus" en català, més d'un segle abans que quansevol altra paraula romanç derivada de fada, per exemple més de 170 anys abans que la italiana fedelini, i al canvi de segle es troben amb una recepta per cuinar-los a l'influent llibre de cuina llibre del Coch, que seria llegit i traduït a diverses llengües europees.[2]

Història[modifica | modifica el codi]

Els fideus són una de les formes més senzilles que poden tenir les pastes. Al sud d'Europa els primers a fer-ne van ser els grecs a l'època clàssica, que els van anomenar itria. La cuina àrab els va adoptar, amb el nom itriyah, i els va exportar de nou a Europa a l'edat mitjana. Van començar a introduir-los-hi al llarg dels segles XIII i XIX, a la península Ibèrica a mesura que hi anaven conquerint territoris. Existeixen documents escrits en català al segle XIV que els anomenen alatria. Al llibre de Sent Soví apareix una recepta de fideus amb carn a la cassola pràcticament idèntica a l'actual.[3][2]

A la cuina catalana de l'edat mitjana, els fideus es menjaven tant en plats salats, a la cassola, per exemple, com en pastissos dolços, com per exemple el pastís de fideus prims amb panses i figues que apareix al llibre del Coch del mestre Robert.[4]

L'arròs també va ser introduït al sud d'Europa pels àrabs a l'època medieval, però aquest producte era originari de Xina. Del segle XIII hi ha manuscrits en català que proposen alguns plats en cassola de fang o en paella que es poden fer amb arròs o amb fideus, ja s'hi explica la importància de mesurar bé les quantitats de líquid i de pasta per tal que quedin al punt desitjat i les diferències de gustos al respecte entre el País Valencià i Catalunya. A la cuina asiàtica els fideus solen fer-se d'arròs i no de blat, al contrari que a la cuina catalana i mediterrània en general. L'escudella i carn d'olla es fa tradicionalment amb fideus gruixuts i arròs, com moltes altres escudelles catalanes. Fins i tot l'escudella de nadal, que ara es fa amb galets, s'havia fet amb fideus fins a mitjans del segle XX.[3]

Al segle XVIII com a molt tard es van introduir massivament altres pastes (macarrons i canelons, especialment) a la cuina dels Països Catalans, però mai no van substituir els fideus. Els fideus als Països Catalans es feien de manera casolana fins al segle XIX. A Mallorca, a partir del segle XIX va començar a haver-hi petites fàbriques manuals de fideus. Les indústries relacionades amb l'alimentació van ser-hi poc significatives fins a gairebé finals del segle XIX, en què van començar a aparéixer els fideus industrials, fets utilitzant maquinària amb energia de màquines de vapor, guardats en estojos, etc.[5]

Tipus de fideus[modifica | modifica el codi]

Hi ha diversos tipus de fideus: fideus xinesos, fideus d'arròs, fideus de blat, fideus amb ou o sense, fideus fregits, etc.

Als Països Catalans bàsicament distingim entre els "fideus gruixuts" i els "fideus fins" o de cabell d'àngel, tot i que n'hi ha de diferents gruixos.

Algunes receptes amb fideus[modifica | modifica el codi]

Moltes receptes d'arrossos i paelles es poden fer substituint l'arròs per fideus, això inclou els fideus a banda, els fideus rossejats i la fideuà entre d'altres. També són molt típics de la cuina catalana els fideus a la cassola, que es poden fer amb botifarra negra, pollastre, conill, porc, aprofitant menuts i restes de carns, sense carn, amb marisc, de mar i muntanya, amb verdures, etc. A Mallorca hi ha els fideus amb anguiles, els fideus secs de peix, els anomenats "fideus de vaca" (amb peix), els fideus de veremar (amb conill i cargols), fideus amb colomí, fideus de roter, fideus de marjar, fideus de caeta, fideus de pobre, fideus amb oli, fideus de dejuni, fideus en bicicleta, fideus amb conill o amb llebre, fideus amb xai, fideus amb porc, etc. A la cuina menorquina hi pertanyen moltes receptes amb fideus com per exemple els fideus enganats, els fideus amb tomàtic, els fideus amb peix, els fideus amb rajada o els fideus de caldera (amb peix). Com a curiositat, a La cuynera catalana apareix una recepta de fideus amb una salsa a base d'oli d'oliva, pinyons, safrà, all i julivert.[5]

Usos[modifica | modifica el codi]

A més de l'evident ús culinari, els fideus han tingut històricament altres usos. Per exemple, als Països Catalans formàven part de la farmàcia medieval.[4]

Influència a la cultura[modifica | modifica el codi]

Existeix un poema de Miquel Martí i Pol anomenat Fideus a la cassola, publicat el 1986.

A la cultura popular els fideus han inspirat nombroses locucions, com ser o estar com un fideu, a una persona molt prima, posar-se fet un fideu, a una persona que s'ha irritat molt, una persona molt xerraire menja fideus. A Mallorca a més quins fideus tan clars! indica raons poc consistents, quins fideus tan clars, per menjar amb forqueta! indica quelcom que va de qualsevol manera, estar tot fideus és mostrar excés de complacència i tot és estat brou i fideus s'utilitza quan una cosa semblava que anava molt bé i al final ha fracassat.[6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Receptes de cuina catalana amb història, pàg 29, Assumpta Miralpeix.Editorial Rosa dels Vents, 2006. ISBN 9788401387036 (català)
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Catalan Cuisine, pàg. 196, Harvard Common Press, 2005. ISBN 9781558323292 (anglès)
  3. 3,0 3,1 Receptes de cuina catalana amb història, Assumpta Miralpeix, Editorial Rosa dels Vents, 2006. ISBN 9788401387036 (català)
  4. 4,0 4,1 Cuina medieval catalana, d'Eliana Thibaut i Comalada, Cossetània Edicions, 2006. ISBN 9788497912167 (català)
  5. 5,0 5,1 Els Plats Més Famosos de la Cuina Catalana, Jaume Fàbrega, Cossetània Edicions, 2002. ISBN 9788495684912 (català)
  6. Diccionari català valencià balear, IEC (català)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fideu