Pietro Riario

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pietro Riario, O.F.M.Conv.
Cardenal de l'Església Catòlica
Arquebisbe de Florència
Chiostro di ognissanti, personalità francescane 37 pietro riario.JPG
CoA Riario 2.svg
Dades personals
Proclamació cardenalícia 16 de desembre de 1471
per Sixt IV
Altres títols Bisbe de Treviso
Nascut 1447
Savona
Mort 3 de gener de 1474
Roma

Pietro Riario (Savona, Ligúria, 1445 - Roma, Laci, 1474) fou un eclesiàstic franciscà i cardenal de la Curia romana.

Era oncle del cardenal Rafaele Galeotto Riario i germà de Girolamo Riario i, per tant, nebot de Sixt IV. Igual que aquest Pontífex, va pertànyer a l'Orde de Sant Francesc. El Papa el va educar des de la infància, tenint-li una immensa estima, doncs Sixt IV, malgrat que virtuts rellevants, difícilment es lliura de la nota de nepotisme amb què molts historiadors, no sense motiu el tatxen.

El 18 de desembre de 1471 el creà cardenal, donant-li l'administració dels bisbats de Taurisana i Senogalia: després fou patriarca Constantinoble, arquebisbe de Florència, patriarca de Venècia i ambaixador a Itàlia. El 1473, vacant l'església de Sevilla, fou nomenat arquebisbe: però com que per una part el Capitol volia que Fadrique de Guzmán, germà del Duc de Medina-Sidònia, i el rei Enric IV presenta En Cardenal Mendoza, originant-se un verdader conflicte.

En realitat, el verdader arquebisbe nomenat per l'autoritat del Papa era Riario i, en efecte, arribà a prendre possessió pel mitjà de poders. Mentrestant, continuava vivint a Roma amb el seu luxe i magnificència llegendaris. En morir, als vint-i-nou anys, Sixt IV es mostrà inconsolable: i dedicà a la seva memòria un grandiós i artístic mausoleu en l'església dels Sants Apòstols de l'orde franciscà. El conflicte de Sevilla restà així resolt perquè el capítol cedí en les seves pretensions a favor del regi presentat cardenal González de Mendoza. Aquest cardenal portà una vida molt desordenada i el luxe que gastava era verdaderament desenfrenat.

Es diu que en dos anys feu una despesa a taula d'1.500.000 lires. Els seus desordres, afirma un biògraf, ocasionaren la seva matinera mort. Es mostra caritatiu amb els pobres. Amb les seves immenses riqueses assolí comprar la ciutat i el principat d'Imola, que regalà al seu germà Girolamo.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]


Precedit per:
Francesco Barozzi
BishopCoA PioM.svg
Bisbe de Treviso

4 de setembre de 1471 – 28 d'abril de 1473
Succeït per:
Lorenzo Zane
Precedit per:
Juan de Torquemada
CardinalCoA PioM.svg
Cardenale prevere de San Sixt

22 de desembre de 1471 - 3 de gener de 1474
Succeït per:
Pedro Ferris
Precedit per:
Giovanni Bessarione
CardinalCoA PioM.svg
Cardenale prevere dels Sants XII Apòstols
in commendam

1471 - 1474
Succeït per:
Giuliano della Rovere
Precedit per:
Giovanni Bessarione
PrimateNonCardinal PioM.svg
Patriarca llatí de Costantinoble

23 de novembre de 1472 - 3 de gener de 1474
Succeït per:
Giacomo Lando
Precedit per:
Lorenzo Zane
ArchbishopPallium PioM.svg
Arquebisbe de Spalato

28 d'abril de 1473 - 3 de gener de 1474
Succeït per:
Giovanni Dacre
Precedit per:
Giovanni de' Diotisalvi
ArchbishopPallium PioM.svg
Arquebisbe de Florència

20 de juliol de 1473 - 3 de gener de 1474
Succeït per:
Rinaldo Orsini