Ligúria

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Regió de la Ligúria
Bandera de la Ligúria Escut de la Ligúria
(En detall) (En detall)
Italy Regions Liguria Map.png
País:
• Capital:
• Municipis:
Itàlia
Gènova
235
Superfície 5.420 km²
Població 
  • Densitat
1.567.339 hab.
289,18 hab/km²
Coordenades nd
Dirigents:
• President:

Claudio Burlando (Partit Democràtic)


La Ligúria (en lígur: Liguria) és una regió de la costa del nord-oest de la Península Itàlica. Administrativament és una regió de la República Italiana que fa frontera amb la Provença a l'oest, el Piemont al nord, i l'Emília-Romanya i la Toscana a l'est. La componen les províncies de Genova, Imperia, La Spezia i Savona. La capital és Gènova.

La Val Ròia, a l'extrem nord-est de l'actual regió administrativa de Ligúria, pertany culturalment a Occitània puix hi ha localitats a les quals es parla occità, segons la llei italiana número 482 de 1999 sobre les minories lingüístiques.

Orografia[modifica | modifica el codi]

Constitueix una regió marítima que s'allarga entre la Provença, a l'W, i la Toscana, a l'E, formada per una estreta faixa costanera que voreja la mar Lígur. Els últims contraforts dels Alps Marítims i les primeres serralades dels Apenins l'envolten i formen un arc en forma d'amfiteatre, alhora que la separen de l'alta vall del Po i de la mitjana. El sector alpí ofereix els relleus més alts (mont Saccarello, 2 200 m), mentre que en el sector apenínic els relleus són més suaus. Protegida per les muntanyes, la Ligúria gaudeix d'un clima suau i temperat, sobretot a la faixa costanera (Gènova, 6,5°C de temperatura mitjana al gener i 23,7°C al juliol). A l'interior, l'altitud fa els hiverns més rigorosos. Els rius són curts i de règim torrencial; només es destaquen el Magra i la Roia.

Població[modifica | modifica el codi]

És una de les regions més poblades d'Itàlia, amb una densitat molt superior a la mitjana del país (289 hab/km²; i 197 hab/km²; respectivament al 2011). La seva població, però, és molt desigualment repartida; es concentra principalment a la costa, on solament la ciutat de Gènova agrupa el 43,8% del total.

Economia[modifica | modifica el codi]

El caràcter muntanyós de la regió no hi ha afavorit gaire l'activitat agrícola, la qual a l'interior va en regressió i en decadència, bé que a la costa s'ha especialitzat en conreus intensius d'hortalisses, fruiters i flors. La pesca, activitat tradicional, avui hi té poca importància. La principal riquesa de la Ligúria és la indústria i el comerç, que tenen com a base els ports de Gènova, Savona i La Spezia. Les indústries principals són les metal·lúrgiques i siderúrgiques, les construccions navals, les de refinatge de petroli, les mecàniques, les químiques —que han tingut un gran impuls els últims anys— i les alimentàries. L'activitat turística, afavorida per les excel·lents condicions climàtiques, és també important.

Història[modifica | modifica el codi]

Fou habitada en època antiga per pobles lígurs, que adquiriren la ciutadania romana (segle I aC). Les invasions bàrbares no l'afectaren greument, i el 553 fou ocupada per l'imperi Bizantí. Serà dominada successivament pels llombards (641) i pels francs (774), passà a dependre del Sacre Imperi Romanogermànic, bé que el poder es disgregà en mans dels senyors laics o eclesiàstics. Devastada per incursions sarraïnes (ss VIII-X), les croades i la represa del tràfic marítim permeteren el desenvolupament de la regió i l'aparició de comuns autònoms (Gènova, Savona, Noli, etc), però Gènova s'esforçà a unificar-la sota el seu domini (república de Gènova).

La política lígur oscil·là entre els grans poders veïns (l'Imperi, els senyors de Milà, França i, després, Espanya i Àustria), i mantingué la independència, llevat de breus períodes de dominació estrangera durant la Revolució Francesa, quan es va transformar en la República Lígur i el Primer Imperi Francès que l'absorbí fins al 1814, fins a entrar a formar part del Regne de Sardenya-Piemont (1815).[1]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Bickerton, Ian. The Illusion of Victory: The True Costs of War (en anglès). Melbourne Univ. Publishing, 2011, p.46. ISBN 0522856152. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ligúria