Friül

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Ducat de Friül».
Friuli
Bandera
Ciutat principal: Udine
Províncies: Udine, Pordenone, Gorizia,
Venècia (Jurisdicció de Portogruaro), Belluno (Municipi de Sappada)
Superfície: 8.240 km²
Habitants: 1.060.446 2005 
Idiomes: italià, friülà, eslovè, alemany
Gentilici: friülà, friülana
friülès, friülesa

Friül (Friûl en friülà, Friùli en italià, Furlanija en eslovè) és una regió històrica i geogràfica del nord-est d'Itàlia que correspon a les actuals províncies d'Udine, Pordenone i Gorizia i a petits sectors de les de Venècia i Belluno. Abraça aproximadament el 90% de la regió autònoma italiana de Friül-Venècia Júlia. El nom prové del llatí Forum Iulii.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El territori històric del Friül té una àrea aproximadament de 8.240 km² i una població d'1.060.446 habitants (el 2005), i endemés de les províncies d'Udine, Pordenone i Gorizia, aplega el Manament de Portogruaro (província de Venècia) i la ciutat de Sappada (província de Belluno). La capital històrica és Udine (Udin en friülà), ciutat que a l'edat mitjana va passar a ser seu del Patriarcat d'Aquileia; altres centres urbans importants són Pordenone, Gradisca, Cervignano del Friuli, Gorizia, Gradisca d'Isonzo, Cividale del Friuli, Latisana, Tolmezzo i Sacile.

Zona Població (2005) Superfície
(km²)
Densitat
(h/km²)
Província de Gorizia 140.681 466 302
Província d'Udine 528.246 4.905 108
Província de Pordenone 297.699 2.178 137
Manament de Portogruaro 92.481 630 147
Sappada 1.339 63 21
Total 1.060.446 8.242 129

Els idiomes parlats a Friül són l'italià, el friülès (o friülà), l'eslovè i l'alemany. Des de mitjan segle XX pràcticament tots els habitants de la regió parlen l'italià com a segona o primera llengua.

Províncies friülanes

Friül històricament s'ha considerat delimitat a l'oest pel riu Livenza (Livence), al nord pels Alps Càrnics, a l'est pels Alps Julians, els primers relleus del Carso o Karst i el riu Timava (Timâf), al sud pel braç del Mar Adriàtic dit Golf de Venècia. Les muntanyes alpines superen en diversos punts els 2.740 m d'altitud. Són nombrosos els rius que discorren de nord a sud, entre aquests els més importants són -a més dels ja citats- el Torre, Natisone, Tagliamento, Stella, Isonzo i l'Ausa.

El clima de Friül és relativament fred, principalment per l'elevat de la major part del territori, cert grau de continentalitat, la latitud, i els freqüents vents del quadrant nord-est, això determina que en la seva flora es destaquin les coníferes -especialment avets- seguides de roures i alzines. Els hiverns són perllongats i sempre amb nevades; només les costes del Adriàtic i la seva zona d'influència climàtica es beneficien d'un clima una mica més càlid. El règim de precipitacions (superior als 1000 mm/any en gran part del territori) és el més elevat de tota Itàlia, i en bona mesura aquestes precipitacions es produeixen en forma de neu i aiguaneu.

Economia[modifica | modifica el codi]

Friül és reconegut pels seus productes càrnics, principalment els pernils i embotits, així com els lactis i una interessant producció vinícola. Es conrea intensivament -en petits terrenys- el blat de moro, el blat, el sègol, diverses hortalisses, vinya i fruites de clima temperat. No obstant això, a partir del final dels 1950 es van crear a la regió pols de desenvolupament industrial que li han donat un interessant perfil industrial a la regió.

Emigració[modifica | modifica el codi]

La situació fronterera de Friül va implicar que fos assolat per un gairebé continu estat de guerra durant segles, això i una important taxa de natalitat fins a la segona meitat de s. XX va significar que gran part de la seva població jove -predominantment camperola llavors- emigrés cap als principals centres industrials del nord d'Itàlia (Milà, Torí), o a estats llavors més pròspers, per tal motiu ha estat molt important l'emigració de furlans als Estats Units, Canadà i, especialment a Argentina.

Història[modifica | modifica el codi]

En els més remots temps històrics la població era en la seva majoria cèltica (celtes van ser els carnis i livis). La regió va ser colonizada pels romans des del s II aC i profundament influïda per la cultura llatina al crear-se l'en el 50 la ciutat d'Aquileia la qual va arribar a contar amb més de 200.000 habitants i un important port fluvial sobre el riu Natissa, d'aquesta manera es van desenvolupar altres colònies romanes tals com Forum Iulii -Mercat del Juli- (actual Cividale del Friuli) i Iulium Carnicum (actual Zuglio Carnico) i el territori va passar a ser el nucli de la regió Venetia et Histria; el comerç de l'imperi Romà i la xarxa de ciutats va contribuir a una notable embranzida de la regió, però aquesta, si per la seva situació geogràfica era la porta d'Itàlia al comerç amb els territoris d'Europa Oriental, també ho fou per a les invasions bàrbares; a partir de la meitat del segle II, moment que es va iniciar un ràpid declivi, especialment quan la ciutat d'Aquileia va ser arrasada per les hosts d'Àtila. No obstant això la ciutat d'Aquileia va mantenir la seva importància fins a la fi de l'Imperi Romà d'Occident al ser la seu d'un patriarcat.

Edat mitjana[modifica | modifica el codi]

La capital va ser traslladada a una posició més defensable corresponent a Forum Iulii (avui Cividale del Friuli), ciutat que va ser fortificada per a resistir les successives escomeses dels pobles bàrbars, és des de llavors que Forum Iulii va passar a donar nom a la regió. Després d'una breu dominació i protecció bizantina que té el seu apogeu en temps de Justinià I, històricament el Friül sorgeix quan els llombards desplaçaren als bizantins i crearen un ducat a Forum Iulii, després de la derrota dels llombards per part dels francs, en temps de Carlemany el territori va integrar amb el sud de la Marca de Pannònia l'anomenada Marca de Forum Iulii ja dita per apòcop, del "Friül"; i la seva capital va ser denominada Civitas Austriae (Ciutat de l'Est). En 922 va ser ocupada per Otó I passant així a directe control germànic fins a 1077 (veure: "Sacre Imperi Romà"). a partir de llavors pren major importància el rol dels emperadors alemanys i dels senyors feudals d'Àustria, encara que a l'ocupació germànica es contraposen freqüentment les incursions d'altres pobles procedents de l'est (per exemple els àvars); en aquest mateix temps malgrat el declinar de la vida urbana va augmentar el poder del patriarca de Aquileia, ja amb caràcters de senyor feudal, d'aquesta manera el 3 d'abril de 1077 l'emperador alemany Enric IV va concedir al patriarca Sigeard el comtat del Friül.

Edat Moderna i Contemporània[modifica | modifica el codi]

El Patriarcat d'Aquileia va concloure en 1420 quan la major part del territori va ser annexada a la Serenísima República de Venècia. En 1516 el "Sacre Imperi Romà" dominat pels Habsburg va prendre el Friül Oriental, i tal domini es va veure afavorit per les incursions dels otomans; mentrestant el Friul Occidental es mantenia subjecte a Venècia, qui hi va mantenir un parlament de patrie, establit pel patriarca.

Aquesta divisió es va mantenir fins al Tractat de Campoformio (1797) quan després de les campanyes napoleóniques tot el Friül fou annexat a l'imperi d'Àustria, excepte durant el breu període en el qual el Friül fou annexat a l'estat satèl·lit de l'Imperi Napoleònic dit "Regne Itàlic", En 1805 la zona d'Udine i Pordenone van ser novament annexades al Vènet i amb aquest a Itàlia en 1866, mentre que des de 1814 el Friül Oriental es va mantenir sota poder austríac fins a concloure la Primera Guerra Mundial el 1918. El 6 de maig de 1976, el Friuli va ser greument afectat per un fort terratrèmol (vegeu Terratrèmol del Friül), que va causar un miler de morts.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Famosos friülesos[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Friül Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 46° 10′ 00″ N, 13° 00′ 00″ E / 46.166666666667°N,13°E / 46.166666666667; 13