Jean-Baptiste Regnault

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Jean-Baptiste Regnault
Naixement 9 d'octubre de 1754
París
Defunció 12 de novembre de 1829
París
Sepultura Cementiri del Père-Lachaise.
Nacionalitat Francesa
Ocupació Pintor
L'educació d'Aquil·les.

Jean-Baptiste Regnault (París, 9 d'octubre de 1754 - 12 de novembre de 1829) fou un pintor i acadèmic neoclàssic parisenc.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va començar la seva curta vida com a grumet d'un vaixell mercant durant cinc anys. De tornada a Paris va ser alumne del pintor Jean Badin, a qui acompanyà a Itàlia recomanat per Monsieur de Monval, així com de Nicolas-Bernard Lepicié i de Joseph-Marie Vien.

El seu Alexandre i Diogen li val el Prix de Rome el 1776. Posteriorment roman a la Villa Médicis en companyia de Jacques-Louis David i Pierre Peyron.

L'admissió a l'acadèmia de belles arts de França va ser el 1782 amb el quadre L'educació d'Aquil·les elegit per l'equilibri entre la composició i les formes i la puresa de l'estil, així com per la qualitat dels matisos cromàtics.

Al voltant del any 1789 rep l'encàrrec de la que es considera la seva millor obra de joventut a la tradició academicista, El descendiment de la creu per l'Acadèmia reial de Fontainebleau.

La Llibertat o la Mort (1795)

En un principi cultivà temes històrics fins que va quedar apassionat per la revolució francesa, pintant, llavors, per al Saló de 1795 "La Llibertat o la Mort". En aquest bell llenç es pot apreciar al centre al Geni protector de França amb ales tricolors sobrevolar el globus terrestre, que expressa així la universalitat de les idees de la Convenció de 1793; a la seva esquerra, la Mort; a la seva dreta, la República amb els símbols de la llibertat, la igualtat i la fraternitat.

A més de diversos llenços de petit format i de tema al·legòric, Regnault és també l'autor d'una gran quantitat de pintures de temàtica històrica i mitològica; la seva escola, que va contar entre els seus principals assistents a Pierre Narcisse Guérin, Merry-Joseph Blondel, Robert Lefèvre i Théodore Caruelle d'Aligny entre molts d'altres, fou durant llarg temps digna rival de la influenciada per David.

Durant l'Imperi Napoleónic, Jean-Baptiste Regnault, que signà artísticament com "Renaud de Roma", elaborà grans llenços amb la mateixa fredor heretada de l'antiguitat, com l'encarregat per Napoleó el 1804 destinat per al Senat francès i titulat "Marxa triomfal de Napoleó cap al temple de la immortalitat", conservat actualment al Palau de Versalles.

Algunes obres[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jean-Baptiste Regnault
  • Alexandre i Diògenes, (1776)
  • L'Educació d'Aquiles, (1782), Museu del Louvre.
  • L'origen de l'escultura o Pigmalió i la seva estàtua,(1786), Château de Maisons-Laffitte
  • L'origen de la pintura, Château de Maisons-Laffitte
  • Orestes i Ifigenia en Tauride, (1787)
  • Descendiment de la Creu, (1789), Museu del Louvre.
  • El Diluvi, (1789-91)?, Museu del Louvre.
  • Sócrates arravassant a Alcibiades dels braços del Plaer, (1791), Museu del Louvre.
  • La Llibertad o la Mort, (1795), Kunsthalle, Hamburg.
  • Les tres Gràcies,(1799), Louvre.
  • La mort de Cleòpatra, (1799)
  • Desaix morint a la batalla de Marengo, (1801), Versalles.
  • Retrat de Napoleó a Bolonia, (1804), La Habana, Museu napoleónic.
  • La marxa triunfal de Napoleó cap al temple de la inmortalitat, (1804).
  • Matrimoni del Príncep Jérôme i la Princesa de Wurtemberg, (1810).
  • Amor i Himeneu bevent en la copa de l'Amistat, (1820), Meaux, Museu Bossuet.
  • Amor i Psyche, (1828).