Daniel Bernoulli

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Daniel Bernoulli

Daniel Bernoulli (Groningen, 8 de febrer de 1700Basilea, 17 de març de 1782) va ser un matemàtic neerlandès de naixement que va passar la major part de la seua vida a Basilea, Suïssa. Va treballar amb Leonhard Euler en les equacions que porten els seus noms. El Principi de Bernoulli és una de les bases de l'aerodinàmica. S'aplica a fluïds incompressibles, regulars i no viscosos al llarg d'una línia de flux.

Fill de Johann Bernoulli, nebot de Jakob Bernoulli, germà menor de Nicolaus II Bernoulli i germà major de Johann II, Daniel Bernoulli va ser de lluny el més capaç dels joves Bernoulli. Va mantenir una dolenta relació amb son pare. Una vegada que van presentar-se alhora a un concurs científics de la Universitat de París, Johann, incapaç de suportar la "vergonya" de ser comparat amb el seu fill, va despatxar aquest de casa. Johann Bernoulli també va tractar de plagiar el tractat Hydrodynamica de Daniel, rebatejant-lo com Hydraulica. Malgrat els intents de reconciliació de Daniel, el pare es va mostrar ressentit fins a la mort.

Quan Daniel tenia cinc anys, va nàixer el seu germà menor, Johann Bernoulli II.

Son pare, que creia que les matemàtiques no eren un mitjà segur per a guanyar-se la vida, volia que el jove Bernoulli es preparara per als negocis, malgrat la passió d'aquest per la matemàtica. Daniel, a desgrat, va complir el desig de son pare, i va estudiar administració. Després son pare li va demanar que estudiara medicina, i Daniel hi va acceptar, amb la condició que alhora son pare li ensenyara matemàtiques.

Va ser amic íntim d'Euler. Va viatjar a Sant Petersburg l'any 1724 com professor de matemàtiques, però no s'hi trobava a gust, i una malaltia temporal, l'any 1733 va ser l'excusa perfecta per a anar-se'n. Va tornar a la Universitat de Basilea, on successivament va ocupar les càtedres de medicina, metafísica i filosofia natural fins a la seua mort.

La seua primera obra matemàtica va ser Exercitationes (Exercicis), publicat l'any 1724. Dos anys després va resoldre el problema de descompondre un moviment compost en moviments de traslació i rotació. La seua obra mestra és Hydrodynamique (Hidrodinàmica), publicat l'any 1738; s'assembla a la Méchanique Analytique de Lagrange en la manera en què tots els resultats són conseqüència d'un únic principi, en aquest cas el de la conservació de l'energia. A aquesta obra va seguir una memòria sobre la teoria de les marees, que, junt amb treballs d'Euler i Colin Maclaurin, va rebre un premi de l'Acadèmia Francesa. Aquests tres treballs contenen tot el que se sabia sobre la matèria entre la publicació de Philosophiae Naturalis Principia Mathematica d'Isaac Newton i les investigacions de Laplace. Bernoulli també va escriure un gran nombre d'articles sobre diverses qüestions de la mecànica, especialment sobre problemes connectats a cordes vibrants, i les solucions donades per Brook Taylor i d'Alembert.

Esquema del Principi de Bernoulli.

Va ser el primer autor en intentar formular una Teoria cinètica dels gasos, i va aplicar la idea per a exlicar la llei associada als noms de Robert Boyle i Edme Mariotte.

També va escriure Specimen theoriae novae de mensura sortis (Exposició d'una nova teoria de mesura del risc-1738), en la qual la Paradoxa de Sant Petersburg era la base per a una teoria economètrica de l'aversió al risc, la prima de risc i utilitat.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Daniel Bernoulli