Johann Bernoulli

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Joann Bernoulli
Retrat pintat vers 1740 per Johann Rudolf Huber (1668-1748)
Retrat pintat vers 1740 per Johann Rudolf Huber (1668-1748)
Naixement 6 d'agost de 1667
Basilea, Suïssa
Mort 1 de gener de 1748 (als 80 anys)
Basilea, Suïssa
Camp Matemàtiques
Institucions Universitat de Groningen
Universitat de Basilea
Alma mater Universitat de Basilea
Tesi Dissertatio de effervescentia et fermentatione (1690)
Director de tesi   Jakob Bernoulli
Nikolaus Eglinger
Estudiants de doctorat   Leonard Euler
Daniel Bernoulli
Johann Samuel König
Henricus Hoorn
Pierre Louis Maupertuis
Altres estudiants
notables  
Guillaume de L'Hôpital
Pierre Varignon
Treball(s) Càlcul infinitesimal
Equació diferencial de Bernoulli
Ha influenciat Leonard Euler
Guillaume de L'Hôpital
Influències de Leibniz
Jakob Bernoulli
Christiaan Huygens
Germà de Jakob Bernoulli i pare de Daniel Bernoulli

Johann Bernoulli, també conegut com a Jean o John, va ser un metge i matemàtic suís conegut per ser un dels iniciadors del càlcul infinitesimal.

Vida[modifica | modifica el codi]

Johann Bernoulli era el germà petit de Jakob Bernoulli, setze anys menor. Procedien d'una família de comerciants neerlandesos que van haver d'abandonar Holanda per problemes religiosos. Malgrat que els seus pares volien que seguissin amb els negocis familiars, tots dos germans es van decantar per l'estudi de les matemàtiques.

Johann Bernoulli, va ingressar a la Universitat de Basilea el 1683, on va començar estudis de medicina, mentre el seu germà Jakob, professor a la mateixa universitat, l'introduïa en l'estudi de les matemàtiques. El 1690 va publicar la seva primera tesi de medicina i el 1694 una segona tesi en matemàtiques aplicades al camp de la medicina.[1]

Entre 1690 i 1691 havia estat a París, on havia donat classes al cercle de Malebranche i on havia conegut el Marquis de L'Hôpital amb qui va subscriure un acord per a donar-li classes particulars i continuar amb classes per correspondència quan va tornar a Basilea, convertint-se en la font principal del reconegut llibre de L'Hôpital, cosa que va molestar força a Johann Bernoulli. També va ser en aquesta època que va conèixer Pierre Varignon a qui l'uniria una forta amistat i amb qui va mantenir una copiosa correspondència.[2]

En els anys successius, a Basilea, es va encetar una competició intel·lectual entre ell i el seu germà Jakob, que va tenir efectes força desagradables en el pla familiar i personal.[3]

El 1695, gràcies a la mediació de Huygens, va obtenir un lloc de professor de Física i Matemàtiques a la Universitat de Groningen en la que, durant els seus deu anys de permanència fins al 1705, va tenir nombrosos problemes sobre l'ortodòxia religiosa.[4]

El 1705, quan ell i la seva família retornaven a Basilea, va morir el seu germà Jakob. En arribar a Basilea, Johann va ser nomenat professor de matemàtiques a la Universitat, en substitució del seu germà difunt. En aquest càrrec va romandre fins a la seva mort.[5]

Johann Bernoulli va ser escollit membre de l'Acadèmie Royale des Sciences (1699), de l'Acadèmia Prussiana de les Ciències (1701), de la Royal Society (1712), de l'Institut de Ciències de Bolonya i de l'Acadèmia de les Ciències de Sant Petersburg (1721)

Obra[modifica | modifica el codi]

Jean Bernoulli Opera Omnia.png

L'ingrés de Johann Bernoulli a la universitat, va coincidir gairebé amb la publicació del Novo Methodus de Leibniz a Acta Eruditorum. Els dos germans es van posar a explorar les possibilitats d'aquest nou mètode, que acabaria sent el càlcul diferencial. En els anys successius, l'activitat epistolar de Johann va ser frenètica: sobretot, amb Leibniz, amb Varignon i amb L'Hôpital. També va publicar nombroses memòries i articles a Acta Eruditorum i al Journal des sçavans.

El 1742, quan ja tenia 75 anys, es van publicar un bon nombre d'aquests articles i memòries en forma de llibre i en quatre volums sota el títol de Johannis Bernoulli - Opera Omnia.

El més significatiu d'aquests treballs probablement sigui el del problema de la corba braquistòcrona[6] proposat per Johann Bernoulli en el número de juny de 1696 d'Acta Eruditorum. En el número de maig de 1697 de la mateixa revista, es van publicar les solucions de Leibniz, Newton, Jakob Bernoulli i del propi Johann. L'elegant solució de Johann va portar a una investigació de les propietats de les famílies de corbes que va propiciar l'aparició d'alguns conceptes fonamentals en la teoria de les funcions de més d'una variable.[7] En els anys anteriors ja s'havien proposat estudis de diferents corbes, com la catenària, la isòcrona, algunes cicloides; per això, l'interès per les propietats de les corbes, des del punt de vista analític, més que geomètric, va significar un gran impuls al càlcul diferencial.

La seva copiosa correspondència, sobretot amb L'Hôpital, amb Leibniz, amb Varignon i amb Euler, està sent actualment objecte d'edició per a estudiosos.[8]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. McElroy, pàgina 31.
  2. Sierksma, pàgines 24-25.
  3. Gutiérrez, pàgina 91.
  4. Sierksma, pàgines 26-29.
  5. McElroy, pàgina 32.
  6. Sierksma, pàgines 29-30.
  7. Katz, pàgines 497-499.
  8. Sierksma, pàgina 30.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Johann Bernoulli Modifica l'enllaç a Wikidata