Jakob Bernoulli II

Jakob Bernoulli II

Biografia
Naixement	28 octubre 1759 Basilea
Mort	14 juliol 1789 (29 anys) Sant Petersburg (Rússia)
Causa de mort	Mort accidental  (Ofegament )
Dades personals
Formació	Universitat de Basilea
Activitat
Ocupació	Matemàtiques
Organització	Acadèmia de Sant Petersburg
Membre de	Acadèmia de les Ciències de Torí (1784–) Acadèmia de Ciències de Rússia Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg
Influències	Daniel Bernoulli
Família
Família	Família Bernoulli
Cònjuge	Charlotte Euler (en) (1789–1789), mort del cònjuge
Pares	Johann Bernoulli II
Germans	Johan Bernoulli III, Niklas de Johannes Bernoulli i Daniel II Bernoulli
Parents	Daniel Bernoulli (oncle) Nicolaus Bernoulli II (oncle)

Jakob (o Jacques) Bernoulli II (1759-1789) fou un matemàtic suís, últim membre notable de la família Bernoulli.

Vida i Obra

Era fill de Johann Bernoulli II i besnebot de Jakob Bernoulli, per això se'l coneix com a segon Jakob Bernoulli. Va ser el darrer dels membres d'aquesta família coneguts pels seus treballs matemàtics; Johann Bernoulli III era germà seu més gran.

Com d'altres membres de la família va estudiar lleis a la universitat de Basilea, però influït per l'ambient familiar es va decantar per les matemàtiques que havia estudiat amb el seu oncle Daniel Bernoulli. En morir el seu oncle el 1782 va intentar ocupar la seva plaça de professor a la universitat sense èxit. Va ser nomenat secretari de l'Enviat Imperial a Torí i Venècia, on coneixerà Antonio Maria Lorgna.

Poc després va rebre una oferta de l'Acadèmia de Sant Petersburg (on havien estat treballant anys abans els seus oncles Daniel i Nicolaus). Malauradament va morir ofegat pocs anys després quan nedava pel riu Neva i pocs mesos després d'haver-se casat amb una neta d'Euler.

Els seus treballs versen sobre temes físic-matemàtics i van ser publicats a la revista de l'Acadèmia. Els temes estudiats per Jacob II van ser fonamentalment: l'elasticitat, la hidroestàtica i la balística.

Bibliografia

• Luciano, Erika «Transmission of Scientific Knowledge and Editorial Policy at Turin Academy of Sciences in the 18th Century» (en (anglès)). Archives Internationales d'Histoire des Sciences, Vol. 63, Num. 170-171, 2013, pàg. 409-425. DOI: 10.1484/J.ARIHS.5.103853. ISSN: 0003-9810.
• Speiser, David. Discovering the Principles of Mechanics 1600-1800 (en (anglès)). Birkäuser, 2008. ISBN 978-3-7643-8564-4. 
• Mathúna, Diarmuid Ó. «Jacob II Bernoulli and the Problem of the Vibrating Plate». A: Patricia Radelet-de Grave, Edoardo Benvenuto (eds.). Entre Mécanique et Architecture / Between Mechanics and Architecture (en (anglès)). Birkäuser, 1995, p. 165-178. ISBN 978-3-0348-9894-2. 

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Jakob Bernoulli II» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)