Constitució de Meiji

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Imatge del Segell Imperial

La Constitució de l'Imperi del Japó (Kyūjitai: 大日本帝國憲法 Shinjitai: 大日本帝国憲法, Dai-Nippon Teikoku Kenpō), més coneguda com la Constitució Imperial o Constitució de Meiji fou la llei fonamental de l'Imperi del Japó del 29 de novembre, 1890 fins al 2 de maig, 1947. Entrà en vigor després de la Restauració Meiji, i establí una monarquia constitucional basada en el model prussià, en què l'emperador del Japó era un governant actiu amb poder polític significatiu, però el compartia amb la Dieta, els membres de la qual eren electes democràticament. Després de la Restauració de Meiji, que restaurà el poder polític directe a l'emperador per primera vegada en més d'un mil·lenni, el Japó passà per un gran període de reformes polítiques i socials, i d'occidentalització que tenien la intenció d'enfortir el país, al nivell de les nacions del món occidental. Amb la promulgació de la constitució, el Japó esdevingué la primera democràcia parlamentària d'Àsia.

La Constitució de Meiji establia límits molt clars al poder de la branca executiva i l'absolutisme de l'emperador. També creava una judicatura independent. Tanmateix, la seua redacció era molt ambigua, i en alguns casos contradictòria. Els líders del govern i els partits polítics hagueren d'interpretar si la constitució podia usar-se per justificar el govern autoritari o el liberal-demòcrata. La lluita entre estes tendències dominà el govern aleshores de l'Imperi del Japó.

Després de l'ocupació del Japó i la seua derrota en la Segona Guerra Mundial, la constitució de Meiji fou reemplaçada amb una de nova, l'actual constitució del Japó, que substituí el sistema imperial amb una forma occidental de democràcia liberal.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Constitució de Meiji Modifica l'enllaç a Wikidata