Massacre de Katyn

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Monument commemoratiu al lloc dels fets
Monument commemoratiu de la ciutat de Wrocław

La massacre de Katyn (en polonès: zbrodnia katyńska, 'crim de Katyn') fou la matança que les tropes soviètiques de l'NKVD van portar a terme entre el 3 i el 19 d'abril de 1940 a un bosc prop dels pobles de Katyn i Gnezdovo (uns 19 km. a l'oest de Smolensk, Rússia), tot assassinant uns 10.000 oficials i civils polonesos provinents, sobretot, dels camps de presos de guerra de Koselsk.

No obstant això, sovint per la massacre de Katyn s'entén també el total d'assassinats en sèrie perpetrats als camps de presoners de guerra d'Starobelsk i Ostashkov juntament amb les execucions per ordre de Stalin dels presoners polítics de l'oest de Bielorússia i l'oest d'Ucraïna perpetrades en el bosc de Katyn, a les casernes de l'NKVD d'Smolensk i finalment en presons de Kalinin (Tver), Khàrkiv, Moscou i altres ciutats soviètiques. La xifra de víctimes ascendeix a un total d'aproximadament 22.000 -essent la xifra habitualment citada de 21.768.[1]

La descoberta de les fosses comunes per la Wehrmacht alemanya el 1943 va provocar la total ruptura de les relacions entre el govern de Polònia exiliat a Londres i la Unió Soviètica. La massacre va ser inicialment instrumentalitzada per l'aparell de propaganda nazi, mentre que sota el règim de Stalin va ser la Unió Soviètica qui va intentar desentendre's de la massacre tot atribuint-la a la Wehrmacht alemanya. No va ser fins al 1990 que Mikhaïl Gorbatxov va reconèixer la Unió Soviètica com a autora de l'assassinat en massa. El crim de Katyn encara avui dia enterboleix les relacions entre Rússia i Polònia.

Contextualització històrica[modifica | modifica el codi]

Després d'haver sigut repartida entre Prússia, Àustria i Rússia el 1795, Polònia va desaparèixer literalment del mapa polític durant 123 anys. Sota l'ocupació dels seus tres veïns el poble polonès va resistir i, fins i tot, va protagonitzar revoltes importants els anys 1830 i 1863 contra l'opressió russa. Unes fracassades revoltes que van ser durament reprimides. No va ser fins al 1919, com a conseqüència de la Primera Guerra Mundial, que Polònia va recuperar finalment la seva independència. No obstant, el 1920 l'Exèrcit Roig es va llançar a la conquesta de Varsòvia iniciant-se així la Guerra Poloneso-Soviètica en la qual Lenin pretenia guanyar influència sobre l'Alemanya pre-revolucionària agitada pel luxemburguisme. A causa de la resistència polonesa així com als errors soviètics, la Unió Soviètica es va haver de fer enrere en la seva temptativa i amb la signatura de la Pau de Riga el 1921 les dues parts van posar fi al conflicte. Stalin no oblidaria mai aquesta ofensa i guardaria un profund rancor contra les elits poloneses.[2] Tampoc Alemanya i el seu creixent Nacionalsocialisme veien amb bons ulls el renaixement de la nació veïna i amb el pacte secret del 23 d'agost de 1939 amb la Unió Soviètica van acordar a Moscou un nou repartiment de Polònia.

Polònia va ser envaïda per l'exèrcit alemany l'u de setembre de 1939 i per l'Exèrcit Roig el dia 17 del mateix mes. Per tal de justificar la invasió, la Unió Soviètica va posar com a pretext la protecció de la població bielorussa i ucraïnesa, majoritàries als territoris polonesos en qüestió.[3]

La massacre[modifica | modifica el codi]

Memoràndum del 5 de març de 1940 de Lavrenti Bèria a Ióssif Stalin, proposant l'execució dels oficials polonesos

Un cop signat el pacte de no-agressió entre Hitler i Stalin, amb la subsegüent ocupació soviètica de la part oriental de Polònia a la tardor de 1939, aproximadament 14.700 soldats i oficials de l'exèrcit i policia polonesa en territori soviètic van ser fets presoners de guerra.

El 5 de març de 1940 Stalin, Mólotov, Kaganòvitx, Voroixílov, Mikojan, Bèria i Kalinin -membres del Politburó del PCUS- van signar l'ordre d'execució dels "nacionalistes i activistes contrarevolucionaris" dels territoris ocupats. Aquesta àmplia i vaga definició va posar directament sota el punt de mira a uns 27.700 polonesos -presoners de guerra inclosos. Aproximadament 10.000 intel·lectuals i policies polonesos van ser assassinats.

Entre el 3 i el 19 d'abril de 1940 l'NKVD va assassinar uns 10.000 presos a Katyn, sent la immensa majoria d'ells assassinats pel botxí principal del NKVD, Vasili Blokhin. Dels quals 4.421 provenien del camp de presoners de guerra de Koselsk (Província de Kaluga) i 3.982 del camp de Starobilsk (Província de Luhansk, Ucraïna). Així mateix, els cadàvers dels presos assassinats al camp de Koselsk també van ser sepultats al bosc de Katyn.

Aproximadament 6.500 oficials de l'exèrcit, policia i guàrdia civil, i també alguns civils van ser conduïts al camp de presoners de guerra d'Ostachkov, emplaçat al monestir de Nilov, a l'illa Stolobny del llac Seliger. A principis d'abril de 1940 els reclusos van ser transportats al poble de Miednoje, allunyat uns 30 quilòmetres de Kalinin. Un cop allà, empresonats en cel·les, les víctimes van ser assassinades a sang freda.[4] Només 124 persones van sobreviure a la matança.[5]

A finals de juny de 2006 l'arqueòleg polonès Andrzej Koła va descobrir al bosc de Bykownia (avui, regió pertanyent a Kíev) una altra fossa comuna amb encara més víctimes de l'NKVD. La fossa es calcula que conté unes 3.435 víctimes.[6] A la mateixa regió s'hi troben sepultades un gran nombre de víctimes de les purgues de Stalin, disperses en més de cent diferents fosses comunes.[7]

Entre els molts intel·lectuals polonesos que l'NKVD va liquidar durant la massacre de Katyn s'hi troben els populars matemàtics Józef Marcinkiewicz i Stefan Kaczmarz. Una altra de les víctimes va ser el pare del popular director de cinema Andrzej Wajda, el qual el 2007 va portar a la pantalla els fets de la massacre amb la seva pel·lícula Katyń. No obstant, a diferència del que s'havia suposat durant molt de temps, el pare de Wajda no va ser executat al bosc de Katyn sinó al camp de presoners d'Starobielsk, a Charkow.[8]

Descobriment de la massacre[modifica | modifica el codi]

Una de les fosses comunes de Katyn

Ja l'any 1942 treballadors polonesos del ferrocarril van descobrir la fossa comuna a Katyn i van informar a l'Estat Polonès Clandestí (Polskie Państwo Podziemne). No obstant, la notícia va ser ignorada ja que la gent es negava a creure que les fosses contenien tants morts. El tràgic destí dels presoners desapareguts va restar ignorat fins a l'abril de 1943, quan soldats de la Wehrmacht sota les ordres de Rudolph-Christoph Freiherr von Gersdorff van descobrir les fosses comunes del bosc de Kosji Gory, prop de Katyn, les quals albergaven les restes de milers d'oficials polonesos. Segons declaracions de la població local les víctimes havien sigut assassinades al llarg de la primavera de 1940.

Joseph Goebbels va veure en la descoberta una excel·lent oportunitat per enterbolir les relacions entre Polònia, els aliats occidentals i la Unió Soviètica. El 13 d'abril, Berlín Radio va donar la notícia sobre la descoberta per les forces militars alemanyes de les fosses comunes del bosc de Katyn, prop d'Smolensk. L'emissió radiofònica culpava a la Unió Soviètica d'haver portat a terme la massacre el 1940. El govern polonès a l'exili va ordenar immediatament una investigació del fets, encarregada al comitè internacional de la Creu Roja a Ginebra. La Unió Soviètica des de bon principi es va oposar frontalment a l'obertura d'una investigació i va tallar tot contacte amb el govern polonès a l'exili, acusant-lo de complicitat amb Hitler. Es fets havien enterbolit la coalició anti-Hitler i els alemanys havien triomfat amb el seu objectiu de debilitar a la coalició aliada, tot mostrant al món la cara més fosca del règim soviètic.[9]

Investigació de 1943 i propaganda nazi[modifica | modifica el codi]

Desenterrament de les fosses (març/abril de 1943), imatge de l'aparell de propaganda nazi
Investigació d'objectes trobats a les fosses comunes (març/abril de 1943)
Katyn, destapament de les fosses comunes, fossa de generals polonesos
Destapament de les fosses comunes dels oficials polonesos assassinats a principis de 1940 en territori de guerra soviètic

El procés d'exhumació dels cadàvers de Katyn va ser portat a terme per una comissió dirigida pel forense alemany Gerhard Buhtz. La comissió d'investigació internacional responsable de l'exhumació dels cadàvers estava formada per 12 forenses d'alta reputació pertanyents a 11 països europeus diferents: Bèlgica, Bulgària, Dinamarca, Finlàndia, França, Itàlia, Croàcia, Països Baixos, Romania, Suècia, Eslovàquia i Hongria. A més, hi havia també representants de la comunitat polonesa a l'exili i de la Creu Roja polonesa. Entre el 28 i 30 d'abril de 1943 la comissió va examinar les fosses comunes, aleshores ja destapades, i va extreure més cadàvers del subsòl tot determinant escrupolosament la data de mort de les víctimes.

El comitè internacional de la Creu Roja va rebutjar la seva participació en l'exhumació degut a protesta de la Unió Soviètica.

La comissió va emetre un dictamen unànime sobre els treballs d'exhumació dels cadàvers en el qual es concloïa que les víctimes havien sigut assassinades a la primavera de 1940. El dictamen, que s'havia servit de la diagnosi dels forenses i també dels papers i cartes trobades als cadàvers, era concloent i irrefutable, i no deixava dubtes sobre l'exactitud de la data del crim.

El diari alemany Deutscher Verlag va publicar el 1943 els resultats de l'informe pèrit: "Els cadàvers presenten tots un tir al clatell, causant únic de la mort. Segons les declaracions de testimonis, i també segons cartes, diaris personals, diaris, etc. es conclou que l'afusellament de les víctimes es va produir entre els mesos de març i abril de 1940..." Ja que les fosses comunes es trobaven ubicades en un territori ocupat per la Unió Soviètica entre la primavera de 1940 i fins al juny de 1941 la responsabilitat del crim va ser evident per tots els membres participants en la investigació.

La massacre de Katyn va ser utilitzada de manera múltiple per l'aparell de propaganda nazi: a nivell internacional per afeblir la imatge de l'enemic de guerra soviètic; a nivell local deixant clar a la resistència polonesa dels territoris ocupats que no podia comptar amb l'ajuda de la Unió Soviètica com a aliada contra el règim nazi i, a més, -en consonància amb el típic anticomunisme de l'aparell de propaganda nazi- donava una clara lliçó al poble polonès sobre el perill bolxevic.

Investigacions a finals de 1943 i propaganda soviètica[modifica | modifica el codi]

A finals del 1943 la Unió Soviètica va aprofitar la retirada de la Wehrmacht alemanya per portar a terme una pròpia investigació de la massacre amb científics, militars i l'escriptor Tolstoi mateix. Es va crear així la "Comissió especial d'investigació i determinació dels fets succeïts durant l'afusellament al bosc de Katyn d'oficials polonesos fets presoners de guerra". El president de la comissió era Nikolai Nilovitsh Burdenko (1876 - 1946), cirurgià en cap de l'Exèrcit Roig.

Els altres membres de la comissió d'investigació eren el polític soviètic Nikolai Mikhailovich Shvernik (1888 - 1970), l'acadèmic Boris Yevgenyevich Vedenyev (1884 - 1946), l'heroïna soviètica Valentina Stepanovna Grizodubova (1910 - 1993), el polític soviètic Andrei Jdànov (1896 - 1948), el bisbe metropolità de Kíev i Galítsia Nikolai, l'agrònom ucraïnès Trofimi Denisovitch Lysenko (1898 - 1976), l'historiador Yevgeni Viktorovich Tarle (1875 - 1955) i l'acadèmic Ilya Pavlovich Trainin (1886 - 1949).

La comissió va dictaminar que els tirs al clatell havien tingut lloc a l'octubre de 1941 i, per tant, eren de responsabilitat alemanya. Durant el procés d'exhumació de les víctimes la comissió d'"experts soviètics" havia trobat diferents pertinences amb dates diverses com novembre de 1940, març de 1941 o bé juny de 1941; la qual cosa demostrava que les execucions havien sigut dutes a terme pels feixistes alemanys.

El diari Nordwest-Nachrichten i l'Agència de notícies TASS informaven a principis de 1946 i el 30 de desembre de 1940, respectivament, que la justícia soviètica havia processat deu presoners de guerra alemanys per la seva implicació a la massacre de Katyn. Set dels presoners havien sigut condemnats a pena de mort; els tres restants havien sigut condemnats a 20 anys de treball forçat.

Katyn als judicis de Nuremberg a partir de 1946[modifica | modifica el codi]

Monument commemoratiu a la ciutat de Katowice
Placa commemorativa a Gniezno

Abans que comencessin els judicis de Nuremberg] l'acusació soviètica pretenia inculpar al règim nazi com a responsable de la massacre. No obstant, el jutge estatunidenc Francis A. Biddle va considerar aquesta petició desmesurada i va encarregar al delegat Wechsler una investigació per aportar claredat sobre els fets. Com que els aliats no tenien cap interès en que la propaganda soviètica prengués el protagonisme i enterbolís el judici van deixar el jutge soviètic Nikitshenko en minoria i van amenaçar amb la publicació de la desfavorable investigació de Wechsler i amb la detenció del fiscal soviètic Rudenko si continuava menyspreant el tribunal tot insistint amb les seves demandes. Katyn va quedar així al marge de la sentència.

El règim soviètic va continuar amb el seu afany d'imputar el seu propi crim de guerra als nacionalsocialistes alemanys, assolint un èxit sovint no menyspreable, i no va ser fins al canvi polític de 1989 que la seva actitud va canviar.

Tant a la República Democràtica Alemanya com a la República Popular de Polònia la mentida va ser defensada per mitjans de comunicació i polítics, i a les escoles s'ensenyava als alumnes que la massacre era responsabilitat de la Wehrmacht alemanya. Tota objecció contra aquests fets era per descomptat titllada sistemàticament de revisionista i d'actitud neonazi. Per altra banda, també a la República Federal d'Alemanya (RFA) grups i partits polítics d'esquerra com per exemple el Partit Comunista Alemany/Marxista-Leninista(Kommunistische Partei Deutschlands/Marxisten-Leninisten, KPD/ML), atribuïen fins almenys el 1979 la massacre als alemanys.[10]

Reconeixement de la massacre per la Unió Soviètica i Rússia[modifica | modifica el codi]

El 13 d'abril de 1990 per fi Gorbatxov va reconèixer oficialment la culpabilitat de la Unió Soviètica, responsable única de la massacre de Katyn.

No obstant això, la revista russa de temàtica militar-històrica Wojenno-Istoritscheski Schurnal publicava encara entre 1990 i 1991 tota una sèrie d'articles en els quals es difonia la versió que els responsables de la massacre eren els alemanys.

El gest de Gorbatxov va ser aprovat i continuat pel president rus Borís Ieltsin, que el 1992 va entregar a Polònia l'acta de 1940 amb la qual Lazar Kaganovich, Stalin, Bèria i d'altres destacats polítics soviètics havien ordenat les execucions a Katyn.

Segons documents soviètics un total de 21.857 polonesos havien sigut executats; segons dades de Polònia la xifra augmentava per contra fins a aproximadament 30.000 víctimes.

Malgrat la responsabilitat del règim soviètic i del seu Partit, tant el president Vladímir Putin com el govern rus d'avui dia s'han negat a reconèixer oficialment a les víctimes de la massacre de Katyn com a víctimes del terror estalinista. El 2004 la justícia russa va al·legar pretextos com la confidencialitat dels documents o el fet que els autors dels crims ja havien mort per posar fi així a la investigació que portava oberta des de feia anys. El Tribunal Suprem rus va confirmar aquesta decisió el 2009.[11]

Ressò mediàtic[modifica | modifica el codi]

La massacre de Katyn ha sigut tema d'inspiració de diverses pel·lícules:

  • El 1943 es va filmar el documental alemany Im Wald von Katyn (Al bosc de katyn).
  • El 1992 va sortir el documental Katyn - Der Massenmord und die Propagandalüge (Katyn - L'assassinat en massa i la mentida propagandística), una coproducció alemanya, polonesa i russa dirigida per Barbara Dyrschka i Marek Grzona. El 1994 el film va ser guardonat amb el premi de cinema de St. Petersburg.
  • El 2001 va sortir la pel·lícula Enigma amb Dougray Scott i Kate Winslet, la qual aborda els fets de Katyn i el mutisme dels aliats a l'assabentar-se dels fets.
  • El 2006 la directora danesa Lisbeth Jessen va fer un documental amb el títol La massacre de Katyn, sobre la participació danesa en els treballs d'exhumació de les víctimes.
  • El 2007 es va estrenar Katyn, dirigida del director polonès Andrzej Wajda el pare del qual va ser una de les víctimes de Katyn. El film va ser nominat a l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa de 2008.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Kisielewski, Tadeusz: Katyń. Zbrodnia i kłamstwo, Poznan 2008, pàg. 223.
  2. Les repressions soviètiques vers els polonesos, p.424 a Le Livre noir du communisme (en francès)
  3. Ordre del 14 setembre de 1939 d'alliberar els territoris de «Bielorússia de l’Oest» i de «l’Ucraïna de l’Oest» de «l’ocupació feixista polonesa».
  4. Kisielewski, Tadeusz: Katyń. Zbrodnia i kłamstwo, Poznan 2008, Pàg. 74-90.
  5. Més informació: Article a la revista alemanya die Welt del 6 de febrer de 2008; Ponència de la conferència d'arqueològics de Berlin el 2005; Article al diari alemany Hamburger Abendblatt de 20 de juny de 1990 (informació en alemany)
  6. Kisielewski, Tadeusz: Katyń. Zbrodnia i kłamstwo, Poznan 2008, Pàg. 95-97.
  7. Kisielewski, Tadeusz: Katyń. Zbrodnia i kłamstwo, Poznan 2008, Pàg. 105-113.
  8. Entrevista amb Andrzej Wajda sobre l'ocupació de Polònia 1939 i la massacre de Katy a la revista alemanya www.welt.de 31 d'agost de 2009 (en alemany)
  9. En una conversa oficial mantinguda el 3 de desembre de 1941 entre president polonès Sikorski i Stalin, el líder soviètic va afirmar que "tots els presos polonesos s'han escapat i han fugit a la Manxúria." No obstant, dos dies després de la descoberta de Katyn pels russos s'afirmava de cop que, "els obrers polonesos a la ciutat d'Smolensk han caigut a les mans dels botxins feixistes." Font: Militärgeschichtliches Forschungsamt: Das Deutsche Reich und der 2. Weltkrieg, Band IV – Der Angriff auf die Sowjetunion, ISBN 3-421-06098-3, Deutsche Verlags-Anstalt 1983, S. 803 (en alemany)
  10. Kommunistische Partei Deutschlands/Marxisten-Leninisten|KPD/ML (declaració): Die Wahrheit über J. W. Stalin. 1979 (en alemany)
  11. Article Keine Ermittlungen zu Massenmord in Katyn (Cap investigació de la massacre de Katyn), FAZ (Frankfurter Allgemeine Zeitung) del 30 de gener de 2009 (en alemany)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Josef Mackiewicz: Katyn – ungesühntes Verbrechen, Thomas-Verlag Zürich 1949. (alemany)
  • John P. Fox: Der Fall Katyn und die Propaganda des NS-Regimes. In: Vierteljahrshefte für Zeitgeschichte (30) 1982, S. 462–499. (alemany)
  • Czeslaw Madajczyk: Die Okkupationspolitik Nazideutschlands in Polen 1939–1945, Köln 1988. (alemany)
  • Czeslaw Madajczyk: Das Drama von Katyn, Dietz Verlag 1991, ISBN 3-320-01668-7 (primer treball científic sobre Katyn del reconegut historiador polonès). (alemany)
  • Manfred Vasold: Katyn. In Wolfgang Benz: Legenden, Lügen, Vorurteile. dtv München 1995, S. 115 ff. (alemany)
  • Thymian Bussemer: Das internationale Rote Kreuz und die NS-Kriegspropaganda: der Fall Katyn. In: Vorgänge Jg. 39, 2000, S. 81–89. (alemany)
  • Gerd Kaiser: Katyn. Das Staatsverbrechen – das Staatsgeheimnis, Aufbau Taschenbuchverlag, Berlin 2002, ISBN 3-7466-8078-6 (Continuació de l'obra de Madajczyks amb la inclusió de més dades procedents d'arxius russos). (alemany)
  • Małgorzata Ruchniewicz/Krzysztof Ruchniewicz: Katyn 1940, in Gerd R. Ueberschär (Hrsg.): Orte des Grauens. Verbrechen im Zweiten Weltkrieg, Primus Verlag Darmstadt 2003, ISBN 3-89678-232-0, S. 71–82. (alemany)
  • George Sanford: The Katyn Massacre and Polish-Soviet Relations, 1941–43, in: Journal of Contemporary History 41/2006, S. 95–111. (alemany)
  • Victor Zaslavsky: Klassensäuberung. Das Massaker von Katyn, Wagenbach Verlag, 2007. (alemany)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Massacre de Katyn Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 54° 46′ N, 31° 47′ E / 54.767°N,31.783°E / 54.767; 31.783