Andrei Jdànov

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Andrei Jdànov
Andrei Jdànov

Primer Secretari del PCUS de la regió i la ciutat de Leningrad
Mandat
15 de desembre de 1934 – 17 de gener de 1945
Precedit per Serguei Kírov
Succeït per Alekxei Kuznetsov

Mandat
12 de març de 1946 – 25 de febrer de 1947
Precedit per Andrei Andreev
Succeït per Ivan Parfenov

Cap de Propaganda del Comitè Central
Mandat
21 de març de 1939 – 6 de setembre de 1940
Precedit per càrrec de nova creació
Succeït per Georgi Aleksandrov

Mandat
15 de juliol de 1938 – 20 de juny de 1947
Precedit per càrrec de nova creació
Succeït per Mikhaïl Tarasov

Naixement 26 de febrer de 1896
Mariúpol, Imperi Rus
Mort 31 d'agost de 1948 (als 52 anys)
Moscou, Unió Soviètica
Partit polític Partit Comunista de la Unió Soviètica
Professió Polític
Nacionalitat Unió Soviètica Unió Soviètica

Andrei Aleksàndrovitx Jdànov (en rus: Андре́й Алекса́ндрович Жда́нов) (Mariúpol, 26 de febrer de 1896Moscou, 31 d'agost de 1948) fou un polític soviètic.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascut el 26 de febrer [calendari julià: 14 de febrer] de 1896 a Mariúpol, s'uní als bolxevics l'any 1915 i ascendí en la jerarquia del partit fins a esdevenir el líder del partit a Leningrad després de l'assassinat de Serguei Kírov l'any 1934. Fou un ferm seguidor del realisme socialista en l'art.

El juny de 1940, fou enviat a Estònia per a supervisar l'establiment de la República Socialista Soviètica d'Estònia i la seva annexió a la Unió Soviètica. Durant la Segona Guerra Mundial, estigué al càrrec de la defensa de Leningrad. Després de l'acord de pau entre Finlàndia i la Unió Soviètica, signat a Moscou el 4 de setembre de 1944, Jdànov dirigí la Comissió de Control Aliat a Finlàndia fins al Tractat de Pau de París de 1947.

L'any 1946, Stalin el designà al capdavant de la política cultural de la Unió Soviètica. La seva primera acció (el desembre de 1946) fou censurar escriptors russos independents com Anna Akhmatova i Mikhail Zoshchenko. L'any 1947, organitzà la Kominform, dissenyat per coordinar els partits comunistes d'Europa. El febrer de 1948, inicià purgues a l'àrea musical, àmpliament coneguda com a lluita contra el formalisme. Dmitri Xostakóvitx, Serguei Prokófiev, Aram Khatxaturian i molts altres compositors foren objecte d'aquestes purgues.

Morí el 31 d'agost de 1948 a Moscou d'insuficiència cardíaca; Nikita Khrusxov afirmà en la seva autobiografia que Jdànov no podia controlar el seu grau d'alcoholisme, fins al punt que en els seus darrers dies, fou advertit per Stalin perquè aturés la ingesta d'alcohol, insistint que només hauria de beure suc de fruita.[1] Stalin havia parlat que Djanov fos el seu successor però la poca salut de la que gaudia donava els seus rivals, Bèria i Malenkov, un avantatge comparatiu.

El seu fill, Yuri (1919-2006), es casà amb la filla de Stalin, Svetlana Alliluyeva, l'any 1949. El matrimoni fou breu i acabà en divorci l'any 1950. Tingueren una filla anomenada Ekaterina.

Jdanovisme[modifica | modifica el codi]

Fins als últims anys 1950, el seu codi ideològic, conegut com a jdanovisme o jdànovxtxina, definí la producció cultural a la Unió Soviètica. Jdànov pretenia forjar una filosofia nova de fabricació d'art per al món sencer. El seu mètode reduïa el camp sencer de la cultura a un camp científic, on un símbol donat corresponia a un valor moral simple. Roland Barthes exemplifica la doctrina bàsica del djanovisme d'aquesta manera: "El vi és objectivament bo... (l'artista) tracta amb la bondat del vi, no amb el vi mateix." Jdànov i els seus socis més propers procuraren eliminar influències estrangeres a l'art soviètic, proclamant que l'"art incorrecte" era una desviació ideològica.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Montefiore, Simon Sebag. Stalin: The Court of the Red Tsar (en anglès). ISBN 1-4000-4230-5. 
  2. Stites, Richard. Cambridge University Press. Soviet Popular Culture (en anglès), 1992, pàg. 117. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Andrei Jdànov