Eirik Håkonsson
Eirik Håkonsson és també conegut com a Eric de Noruega o Eric de Hlathir (960 – 1020), va ser jarl de Lade (l'actual Trøndelag), co-regent de Noruega des de l'any 1000 fins el 1015 junt amb el seu germanastre Sveinn Håkonsson i jarl de Northumbria. Era fill de Håkon Grjotgardsson. Va participar en diverses batalles de gran importància, entre ells destaca la conquesta d'Anglaterra.
Biografia[modifica]
La raó que explica que s'impliqués tant en l'art de la guerra és la seua oposició amb la resta de reis noruecs. Això el portà fins i tot a aliar-se amb els danesos. Son pare morí l'any 995, derrotat per Olaf Tryggvason que es va proclamar rei de Noruega. Heretà el poder de son pare, però durant algun temps va haver-lo d'exercir des de l'exili.
A l'any 1000, aliant-se amb el rei danès Svend I, va vèncer al noruec Olaf Tryggvason a la batalla de Svolder, tornant al Trøndelag la seua autonomia. Es casà amb la germana del rei rei Svend, que nomia Gytha.
L'any 1015, deixà el govern a son germà i participà de la conquista danesa d'Anglaterra junt a Canut el Gran. Rere la victòria víking de la batalla d'Assandun (1016) va obtenir el títol de jarl de Northumbria. Morí al voltant de l'any 1020.
Tretze anys més tard son fill Håkon Eiriksson també regnà Noruega.
Bandadrápa fa aquestes citacions sobre Eirik Håkonsson:
- Més combats encara
- sostingué aquest famós
- príncep, segons diuen.
- Eirik vencé al país.
- El blindat guerrer
- les costes de l'illa de Gotland
- assolà llargs temps,
- que era molt belicós.[1]
Referències[modifica]
- ↑ Oxenstierna, Eric Graf (1959) Los Vikingos, Ed. W. Kohlhammer GmbH, Stuttgart, ISBN 84-217-4224-8 p. 131
