Etelred l'Indecís

Miniatura representant Etelred II

Etelred l'Indecís, o Etelred II (en anglès Ethelred the Unready, també Æthelred o Aethelred) (vers 968 - 23 d'abril de 1016) va ser rei dels anglesos des del 978 fins a la seva mort, exceptuant un breu període (1013-1014) en que fugí a Normandia davant la invasió dels víkings del danès Svend Barbaforcada.

Biografia

Etelred era fill del rei Edgard el Pacífic i la seva segona esposa Elfrida. Quan Edgard va morir, el seu fill gran Eduard va heredar el tron. El regnat d'Eduard va ser discutit per la reina Elfrida, que presionava perque el seu fill Etelred fos coronat. Al cap de només tres anys de regnat d'Eduard, va ser assassinat per servents d'Etelred (que no tenia més de 13 anys).

El seu regne va estar marcat pels atacs dels víkings danesos, i les sospites d'haver participat en la conspiració per assassinar el seu germà Eduard van dividir el país i no van permetre plantejar una defensa organitzada. Hampshire, Thanet i Cheshire van ser saquejades el 980, Devon i la Cornualla el 981, i Dorset el 982. L'any 991 l'exèrcit viking va desembarcar i va començar a establir-se a l'illa construint-hi assentaments permanents. Després de la derrota l'exèrcit anglès a la batalla de Maldon, Etelred va haver va acceptar pagar tribut als danesos.

Però eventualment els atacs es van rependre. El 13 de novembre de 1002 Etelred va ordenar l'assassinat de tots els danesos que hi haguessin a Anglaterra. A algunes zones on els danesos eren molt nombrosos aquesta ordre no es va dur a terme, però en d'altres l'extermini es va dur a terme. Entre les víctimes hi havia Gunhilde, la germana del rei danès Svend Barbaforcada, que l'any següent va iniciar una expedició contra Etelred.

Després de diverses campanyes, el 1013 finalment els danesos van aconseguir conquerir Anglaterra obligant Etelred a exiliar-se a Normandia. Però a la mort d'Svend el 3 de febrer de 1014 l'exèrcit danès va tornar a Dinamarca per aclarir la successió, i els anglesos van aprofitar per reinstaurar Etelred.

Etelred es va afanyar a llençar una expedició contra Lindsey, on es concentraven els aliats dels danesos i partidaris del fill d'Svend Canut. La situació es complicà quan el fill d'Etelred Edmund Ironhand es va revoltar contra el seu pare postulant-se com a rei en contra d'Etelred i Canut. Aquest enfrontament va facilitar la conquesta del nord d'Anglaterra per part de Canut. Finalment pare i fill es van aliar per combatre'l, però Etelred moriria el 23 d'abril de 1016. Canut i Edmund van acabar repartint-se Anglaterra, però la mort d'Edmund uns mesos després va deixar Canut com a únic rei.

Família

Moneda d'or d'Etelred, representat amb armadura

Avantpassats

16. Alfred el Gran

8. Eduard el Vell

17. Ealhswith

4. Edmund I d'Anglaterra

18. Sigehelm, comte de Kent

9. Edgiva de Kent

2. Edgard d'Anglaterra

5. Elgiva

1. Etelred II d'Anglaterra

3. Elfrida

Núpcies i descendents

Vers el 985 Etelred va casar-se amb Ælfgifu, filla del comte de Northúmbria. Entre els seus fills hi hagué:

• Æthelstan Ætheling (mort vers el 1012)
• Ecgberht Ætheling (mort vers el 1005)
• Edmund Ironside (futur rei d'Anglaterra, mort el 1016)
• Eadred Ætheling (mort vers el 1012)
• Eadwig Ætheling (executat per Canut 1017)
• Eadgar Ætheling the Elder (mort vers el 1008)

El 1002 es va casar en segones núpcies amb Emma de Normandia, germana del Duc de Normandia Ricard II. Els seus fills foren:

• Eduard el confessor (futur rei d'Anglaterra, mort el 1066)
• Ælfred Ætheling (futur rei d'Anglaterra, mort vers el 1036)