Eduard el Confessor

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
sant Eduard el Confessor

Miniatura del s. XIII
rei
Nom secular anglosaxó: Ēadƿeard se Andettere; anglès: Edward III the Confessor, King of Wessex
Naixement ca. 1003
Islip (Oxfordshire, Anglaterra)
Defunció 5 de gener de 1066
Westminster
Enterrament Abadia de Westminster (Londres)
Commemoració en Església Catòlica Romana, Església anglicana
Canonització 7 de febrer de 1161, Roma per Alexandre III
Festivitat 13 d'octubre (5 de gener a l'Església d'Anglaterra)
Fets destacables Rei dels anglesos de Wessex
Iconografia Com a rei, amb espasa
Patronatge Reis, Anglaterra (fins al 1348), família reial britànica, matrimonis difícils, esposes separades

Eduard el Confessor (vers 1003 - 5 de gener de 1066) va ser el primer rei dels anglesos des de l'efímera restitució de la casa anglosaxona de Wessex el 1042 i fins a la seva mort. Va ser el penúltim rei saxó del regne, abans de la conquesta normanda. És venerat com a sant en algunes confessions cristianes.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer en 1003 a Islip (Oxfordshire), fill d'Etelred l'Indecís i d'Emma de Normandia. Amb el seu germà Alfred va ser enviat a Normandia durant la invasió dels danesos de 1013; va viure a la cort del duc de Normandia, Robert I, fins al 1041, quan va ser convidat pel seu germanastre Hardecanut, llavors rei d'Anglatera, a tornar al seu país. L'any següent, Hardecanut va morir, segurament enverinat, i Eduard va pujar al tron, restaurant la dinastia saxona. Va ser coronat a la catedral de Winchester el 3 d'abril de 1043.

L'exili a Normandia va influir en el regnat d'Eduard, que va concedir favors i privilegis als nobles normands, deixant de banda els saxons i danesos. Això va causar malestar entre els súbdits i Eduard, per a calmar els ànims, va casar-se amb Edita, filla de Godwin, comte de Wessex, el 1045. Aquest es va mostrar favorable al rei, d'entrada, però acabà oposant-s'hi en veure que el rei no li donava privilegis. El poder reial, no obstant això, continuava disminuint en benefici dels nobles i va haver-hi conflictes continus entre aquests i el rei.

El matrimoni no va tenir fills, ja que els dos eren molt religiosos i, de comú acord, van decidir de mantenir la seva castedat.

Eduard va morir el 1066 i va ser sebollit a l'Abadia de Westminster, que ell mateix havia ordenat construir.

El seu cosí Guillem, duc de Normandia va declarar-se'n successor, en virtut d'una promesa que li hauria fet Eduard. Els nobles anglesos reunits en Witenagemot el 5 de gener de 1066[1] van elegir com a sucessor Harold Godwinson, fill de Godwin de Wessex i, per tant, cunyat del rei. Guillem va envair Anglaterra amb 7.000 homes i va derrrotar Harold a la batalla de Hastings, on el rei saxó va morir: aquest fet posà fi a la dinastia anglosaxona i n'inaugurà la normanda.

Durant el regnat d'Eduard es van introduir a Anglaterra l'ús del segell reial i de les insígnies reials a la coronació. La seva corona es va conservar fins al 1649, quan Oliver Cromwell va manar destruir-la. Es diu que l'or de la corona es va fer servir per a la Corona de Sant Eduard, usada a les coronacions dels reis britànics des de Carles II d'Anglaterra, en 1661.

Veneració[modifica | modifica el codi]

Rei de gran religiositat, havia afavorit l'Església i havia fundat l'abadia de Westminster. Enric II d'Anglaterra va promoure el seu culte des del 1154. Osbert de Clare, monjo de Westminster, en va escriure una vida on el presentava com a sant i n'explicava alguns miracles. Osbert marxà a Roma per a aconseguir l'aprovació del culte al rei i, finalment, el papa Alexandre III el canonitzà en 1161.

En 1163, les seves restes van ser reubicades a l'abadia. Va ser designat com a el Confessor per a diferenciar-lo de sant Eduard el Màrtir, avantpassat seu.[2]

La seva festivitat se celebra el 13 d'octubre. És el patró dels reis, els matrimonis difícils i de les esposes separades. A Anglaterra va ser considerat el sant patró del regne fins que en 1348 va ser substituït per Sant Jordi. Sant Eduard continua essent el "sant patró de la família reial".

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. (anglès) Kurt von S. Kynell, Saxon and medieval antecedents of the English common law
  2. L'església diferencia entre sants màrtirs, que han mort violentament per la seva fe, i sants confessors, aquells que han mort per causes naturals i no han patit martiri.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eduard el Confessor