Batalla de Hastings

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Batalla de Hastings
Conquesta normanda d'Anglaterra
La Batalla de Hastings, per Philip James de Loutherbourg
La Batalla de Hastings, per Philip James de Loutherbourg
Data 14 d'octubre de 1066
Localitat Hastings
Resultat Victòria normanda
Batalla de Hastings (França)
Batalla de Hastings
Batalla de Hastings
Coord.: 50° 52′ 20″ N, 0° 34′ 0″ E / 50.87222°N,0.56667°E / 50.87222; 0.56667
Bàndols
Normands
Bretons
Flamencs
Francs
Poitevins
Angevins
Mansevins
Anglosaxons
Comandants en cap
Guillem II de Normandia
Odó de Bayeux
Harold II d'Anglaterra
Forces
7000–8000 7000–8000
Detall del tapís de Bayeux (1073-1083), en què es representa la invasió normanda.

La Batalla de Hastings fou un enfrontament decisiu entre les tropes de Harold II d'Anglaterra, últim rei saxó del Regne d'Anglaterra, i els invasors normands del futur Guillem I d'Anglaterra.[1]

Antecedents[modifica | modifica el codi]

A la mort d'Eduard el Confessor, el duc Guillem II de Normandia va declarar-se'n successor, en virtut d'una promesa que li hauria fet Eduard. Els nobles anglesos reunits en Witenagemot el 5 de gener de 1066[2] van elegir com a sucessor Harold Godwinson, fill de Godwin de Wessex i, per tant, cunyat del rei.

Guillem va envair Anglaterra amb 7.000 homes, i des de Northumbria, Harold va descendir amb les seves tropes ràpidament fins al camí que unia Hastings amb Londres, amb la finalitat de bloquejar la previsible marxa normanda sobre la capital del regne.

Exèrcits[modifica | modifica el codi]

Aproximadament la meitat de les seves forces (compostes únicament per infanteria) estaven compostes pels huscarls (housecarls), tropes d'elit saxones fortament armades que depenien directament del rei, sent la resta membres de la milícia local de Hastings, els Fyrdmen. L'equipament bèl·lic dels segons, amb escasses excepcions, era notablement inferior al dels huscarls. Certs autors sostenen que si Harold hagués cridat a la batalla a la milícia londinenca, The Furth, hauria guanyat el combat sense problemes, però el cas és que el saxó no ho va fer. És probable que la falta de temps i les presses per bloquejar el pas a Guillem li impulsessin a marxar a la batalla sense la demora que suposaria esperar al fet que els londinencs acudissin a la seva crida i s'armessin. D'altra banda, acabava d'aixafar sense problemes la revolta dels comtes Edwin de Mèrcia i Morcar de Northúmbria en la Batalla de Gate Fulford,[3] a pocs quilòmetres al sud de York (Anglaterra), amb el suport a més per una invasió noruega; tot això únicament amb els homes que, en aquest moment, estaven sota el seu comandament. És probable que no cregués necessari cridar a més soldats, doncs si el seu exèrcit havia vençut a la Batalla de Stamford Bridge a Harald Hardrade i Tostig Godwinson[4] junts, era d'esperar que també aconseguiria la victòria sobre Guillem.

Mentre els víkings disposaven d'un exèrcit "a l'antiga", format per infanteria poc diferenciada o especialitzada en un mètode de lluita, l'exèrcit normand de Guillem era un exponent dels nous exèrcits imperants a Europa Occidental, amb cossos diferenciats d'arquers i ballesters, homes d'armes a peu i cavalleria pesada. A més dels seus vassalls normands, Guillem comptava amb els homes i cavalls aportats pels seus aliats bretons (un terç del seu exèrcit), francesos i flamencs.

La batalla[modifica | modifica el codi]

Es diu que abans de començar la batalla en el bàndol normand es va recitar La Chanson de Roland per encoratjar els combatents, i la batalla tingué lloc el 14 d'octubre de 1066 a la localitat de Hastings, pròxima a Londres, i acabà amb la victòria indiscutible de Guillem. Harold II morí a la batalla[3] i, amb ell, el domini saxó sobre Anglaterra, inaugurant el domini normand.

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

A partir d'aquell moment, el país quedà unit políticament al Ducat de Normandia, al nord de França, unió que seria la causa última de la Guerra dels Cent Anys entre França i Anglaterra.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Hybel, Nils; Poulsen, Bjørn. The Danish Resources C. 1000-1550: Growth and Recession (en anglès). BRILL, 2007, p. 135. ISBN 9004161929. 
  2. (anglès) Kurt von S. Kynell, Saxon and medieval antecedents of the English common law
  3. 3,0 3,1 Collier, Martin. Changing Times 1066-1500 (en anglès). Heinemann, 2003, p. 36. ISBN 0435313347. 
  4. Green, Judith A. The Aristocracy of Norman England (en anglès). Cambridge University Press, 2002, p. 100. ISBN 0521524652. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Batalla de Hastings Modifica l'enllaç a Wikidata