Harold Harefoot

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Harold Harefoot

Harold, conegut pel malnom de Harefoot (Peu de Llebre) per la seva extraordinària velocitat en la cursa i destresa per a la caça (Northampton (Anglaterra), gener de 1015 - Oxford (Anglaterra), 17 de març de 1040), fou virrei d'Anglaterra del 1035 al 1037 i rei del 1037 al 1040.

Harold era un dels dos fills de Canut el Gran, rei de Dinamarca, Noruega i Anglaterra, amb la seva primera esposa Ælfgifu Ælfhelmsdotter. A la mort del seu pare el 12 de novembre de 1035, el seu germanastre Hardeknut (fill del rei Canut amb la seva segona esposa i reina, Emma de Normandia), li encomanà la lloctinència del regne d'Anglaterra mentre ell no pogués prendre'n possessió efectiva, ja que es trobava en plena lluita amb el nou rei de Noruega, Magne Olavsson.

Ara bé, el 1037 Harefoot, amb el suport de nobles com Godwin de Wessex, es proclamà a si mateix rei d'Anglaterra, traint Hardeknut. Durant el seu regnat, ordenà encegar i matar Alfred Atheling, germà d'Eduard el Confessor, quan tots dos havien tornat a Anglaterra per intentar recuperar-ne el tron.

Harold Harefoot va morir a la ciutat d'Oxford, el 17 de març de 1040, als 24 anys, mentre el seu germà Hardeknut preparava la invasió d'Anglaterra. Va ser sepultat a l'abadia de Westminster, però una vegada pres el tron per Hardeknut, aquest ordenà que l'exhumessin, el decapitessin i llancessin les seves restes a un pantà prop del riu Tàmesi. Més tard, els seus partidaris rescataren el cos i l'enterraren en una església de la Ciutat de Westminster, que des d'aleshores s'anomenà oportunament Sant Climent dels Danesos.

Sembla que Harold va tenir un fill, Ælfwine, que es va fer monjo.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Harold Harefoot Modifica l'enllaç a Wikidata